ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.40d31589 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 276/22·17 July 2023·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 195/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket276/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:195) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 195/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 17 juillet 2023 (n° 276/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 195/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:195)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 juillet 2023, ROJ STSJAD 195/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:195, recours n° 276/22) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 1er août 2018, Mme Cañete, bailleresse, et M. Vaquero, preneur, ont conclu la location d'un appartement situé à Santa Coloma (Andorre-la-Vieille), pour un loyer mensuel de 460 euros et une durée de cinq ans. Le contrat est présenté dans la décision comme le titre établissant la qualité respective de bailleresse et de preneur.
Par lettre d'avocat du 21 mai 2021, la bailleresse a mis le preneur en demeure de payer 6 270,06 euros au titre de loyers impayés et de frais de rejet de quittances bancaires. Le litige a été porté devant le Tribunal unipersonnel du Batlle, dans le cadre d'une procédure spéciale en matière de baux urbains (n° 5000419/2021).
Par jugement du 3 août 2022 (la décision indique par ailleurs le 20 octobre 2022 dans le dispositif de l'arrêt d'appel, voir infra), ce tribunal a prononcé la résolution du bail, condamné le preneur à restituer la possession du logement, à payer 6 820 euros de loyers impayés et 21,42 euros de frais bancaires de retour, avec intérêts légaux à compter du 3 février 2022, ainsi qu'une indemnité d'occupation indue, et a mis les dépens à sa charge.
Le preneur a interjeté appel, en soulevant deux griefs : le défaut de légitimation active de la bailleresse, au motif qu'elle ne serait pas la seule propriétaire du bien mais l'un des co-héritiers ; la preuve du paiement des loyers, qu'il affirme avoir effectués en espèces entre les mains de la bailleresse.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
Légitimation active. Un bailleur dont le titre de propriété est impossible à produire, le bien relevant d'une indivision successorale ou d'une division en propriété horizontale non encore réalisée, conserve-t-il qualité pour agir en résolution du bail et en paiement des loyers ?
Charge de la preuve du paiement. Le paiement en espèces, allégué par le preneur, peut-il être tenu pour établi en l'absence de quittance, alors que les loyers avaient été réglés par virement puis rejetés ?
Solution et dispositif
La Cour rejette intégralement l'appel. Le dispositif, traduit du catalan, est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« PRIMER.- Desestimar el recurs del Sr. Vaquero, en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 20-10-2022 que confirmem íntegrament. »
(Traduction libre : « PREMIER.- Rejeter le recours de M. Vaquero, contre le jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle du 20-10-2022, que nous confirmons intégralement. »)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« SEGON.- Imposar al Sr. Vaquero les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. »
(Traduction libre : « SECOND.- Mettre à la charge de M. Vaquero les dépens d'appel. Le présent arrêt est définitif et exécutoire. »)
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (276/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket276/22
Judgment Date17 July 2023
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000276/2022 ORIGEN: 5000419/2021 - 0
NIG: 5300542120210002008
PARTS:
Apel·lant: Sr. Vaquero
Advocat: Sr. Bermudez
Apel·lat: Sra. Cañete
OBJECTE: Arrendaments urbans- legitimació activa - prova del pagament de la renda
SENTÈNCIA 000072/2023
Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 276/22 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 01-08-2018, la Sra. Cañete, en qualitat d'arrendadora, i el Sr. Vaquero, en qualitat d'arrendatari, van firmar un contracte d'arrendament d'un apartament situat a l'XXXX, pel preu mensual de 460.-euros i per una durada de 5 anys.
Per carta d'advocat del 21-05-2021, la Sra. Cañete va requerir al Sr. Vaquero de pagar l'import de 6.270,06.-euros en concepte de lloguers impagats i despeses de retorn de rebuts bancaris, en va.
2.- En el procediment d'arrendaments Urbans 5000419/2021 instat per la Sra. Cañete contra el Sr. Vaquero, el Tribunal Unipersonal del Batlle, va dictar sentència de data 03-08-2022, decidint :
"Estimar la demanda formulada per part de la representació processal de la Sra. Cañete, contra el Sr. ENTITY_4:
1.- Declarar la resolució del contracte d'arrendament relatiu a la unitat immobiliària situada a l'Av. A, núm. 00, 0 pis, porta 0 de Santa Coloma, Andorra la Vella.
2.- Condemnar al Sr. Vaquero al retorn de la possessió de la unitat arrendada a la Sra. Cañete. Tots els béns introduïts en la unitat arrendada per part de l'arrendatària, que no hagin estat enretirats al moment en que es procedeixi al retorn de la possessió, ja sigui un retorn voluntari o mitjançat llançament judicial, quedaran a lliure disposició de la part arrendadora.
3.- Condemnar al Sr. Vaquero a pagar a la part agent l'import de 6.820EUR en concepte de rendes impagades així com de 21,42EUR en concepte de despeses bancàries de retorn. Les anteriors quantitats es veuran incrementades amb els interessos legals meritats a comptar del 3 de febrer del 2022.
4.- Condemnar al Sr. Vaquero a satisfer en concepte d'indemnització per ocupació indeguda els lloguers generats entre la data de interposició de la demanda i això fins a la data en que es procedeixi al retorn de la possessió de la referida unitat a la part arrendadora. Les diferents mensualitats generaran interessos al tipus legal a comptar de la data dels respectius venciments.
5.- Imposar al defenent el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades d'acord amb l'establert al fonament de dret cinquè.".
3.- En contra d'aquesta resolució va interposar recurs d'apel·lació el Sr. Vaquero demanant la seva revocació i la desestimació de la demanda.
En primer lloc, torna a invocar la manca de legitimació activa de la Sra. Cañete invocant el fet que havia descobert que en realitat no era l'única propietària sinó que també ho eren uns co-hereus (diu ara un co-hereu).
Però de conformitat amb l'article 34 CPC, salvat excepció legal, tenen legitimació per actuar en el procés els titulars de la relació jurídica o de l'objecte litigiós que tinguin interès en l'estimació o la desestimació de les pretensions que s'hi exerceixin.
L'article 279 CPC disposa que en el procediment especial d'arrendaments urbans "Són part demandant o demandada en el procediment d'arrendaments els arrendadors o els arrendataris de la finca que és objecte del contracte d'arrendament".
Aquesta disposició és congruent amb la jurisprudència anterior de la Sala que havia pogut determinar que :
"ja que sols l'arrendador, o aquell que s'hagi subrogat en el seu lloc, poden demanar la resolució del contracte signat entre les parts" (TSJC de data 31-05- 2012 rotlle 89/12).
L'aportació del contracte d'arrendament de data 01-08-2018 perfeccionat entre la Sra. Cañete i el Sr. Vaquero és suficient per acreditar llur respectiva qualitat d'arrendador i d'arrendatari.
És en aquesta òptica que s'ha d'entendre la consideració del tribunal personal que l'eventual existència de copropietaris o el fet que l'herència de la que deriva la titularitat es pugui trobar pendent d'acceptació en cap cas invalida els efectes del contracte.
Així les coses, en la seva qualitat d'arrendadora, mai negada sinó reconeguda en tot moment per l'arrendatari i defenent, la Sra. Cañete té tota la legitimació activa per instar el present procés d'arrendaments urbans.
Essent legitimada per reclamar els lloguers impagats, ho és també per obtenir la resolució del contracte d'arrendament per impagament de la renda i totes les conseqüències de la resolució i entre elles, el desnonament.
D'altra banda, és totalment infundada l'afirmació del recurrent que la qualitat de co-hereu comportaria automàticament la d'arrendador. En el present cas, només la Sra. Cañete té aquesta qualitat en virtut del ja citat contracte del 2018.
El fet, reconegut per l'arrendadora, que no podia portar un títol de propietat ja que l'edifici, del qual el seu pare era propietari de la meitat, quedava pendent de divisió de finca horitzontal davant del Notari, no li fa perdre la seva legitimitat activa en la seva qualitat d'arrendadora.
Quant a l'argument que la demanda podria tenir efecte sobre els drets del co-hereu, és propi de la qüestió del litisconsorci actiu necessari (classe de litisconsorci sobre el qual el CPC, i en particular l'article 35, guarda silenci), i no té cabuda per determinar la legitimació activa de l'arrendadora.
Per consegüent, el primer greuge s'ha de desestimar.
Segon.- Sobre el fons, el plantejament de l'apel·lant és que no és cert que hauria quedat acreditat qualsevol deute per rendes de lloguer impagades ja que només ha quedat provat el retorn dels rebuts però que el pagament de les rendes en qüestió es va fer en efectiu i en mà de l'arrendadora.
Per tals arguments no es poden estimar, per les raons següents.
En primer lloc, no és cert que el tribunal hagi jutjat en funció de la presumpció que els rebuts retornats eren una prova de l'impagament definitiu sinó que ha considerat que :
"I en quant a l'interès de la Sra. Cañete en que es satisfessin els rebuts en efectiu, és diu per motius fiscals, topa frontalment amb què l'arrendadora girés mensualment a través del seu compte bancari aquest seguit de rebuts al Sr. Vaquero, els quals foren retornats.".
De fet, el defenent no ha explicat de manera convincent perquè hauria pagat unes mensualitats en efectiu quan el pagament es feia via transferència des de l'inici de la relació.
En segon lloc, l'apel·lant es limita a posar en dubte l'honestedat de la Sra. Cañete en relació a l'administració fiscal i en relació al seu germà cohereu (com havia posat en dubte la del carter de Correos que va mencionar en el certificat de recepció de la carta de requeriment mai recollida que havia deixat un avis en la bústia) però tal insinuació mereixia unes proves que no existeixen.
A més, en aquesta alçada, guarda silenci sobre el fet que al desembre del 2019 tenia un deute de 3.220.-euros, corresponent al rebuig de varis rebuts mensuals, i que es va comprometre a liquidar pagant mensualment l'import de 200.-euros a més del lloguer, sempre via transferència bancària, però respectant aquest compromís durant només uns mesos.
Per tant, no és veritat que la seva versió és igual de versemblant que la demandant.
En tercer lloc, en res s'ha sotmès el defenent a una prova diabòlica sinó que s'han aplicat les regles de l'onus probandi segons les quals pertoca a qui es pretén alliberat d'una obligació de provar el fet que l'ha alliberat. Segons el principi solutionem asseveranti probationis onus incumbit, qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25-2).
Vam poder recordar en matèria d'arrendaments en particular (TSJC del 03- 09-2015 rotlle 236/15) que :
"un cop establerts pel demandant els fets que fan possible i admissible el seu dret, el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien, però que és també un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o de defenent, ha de provar el que al·lega.".
És veritat que el pagament en efectiu és vàlid, però les dificultats de prova que genera aconsellen que el pagador exigeixi un rebut. Si no ho fa, ha d'assumir les conseqüències que implica tal mode de pagament. No existeix cap indici per considerar que el Sr. Vaquero no hauria pogut reclamar uns rebuts.
Finalment, si bé és veritat que el jutge no es pot satisfer d'aparences, quan l'apel·lant ens demana "superar l'automatisme del dret i la mera aparença", no fa res més que invitar-nos a infringir les normes sobre la càrrega de la prova, ço és totalment inconsiderable.
En aquestes condicions, considerem amb el tribunal unipersonal que sí que els impagaments queden establerts doncs cap prova existeix de que les rendes reclamades foren pagades en efectiu.
Tercer.- Per tot l'exposat hem de desestimar íntegrament el recurs.
La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Pel que fa a la qüestió processal, la part defenent va negar la legitimació activa de la Sra. Cañete invocant el fet que havia descobert que en realitat no era l'única propietària sinó que també ho eren uns co-hereus (diu ara un co-hereu).
Però de conformitat amb l'article 34 CPC, salvat excepció legal, tenen legitimació per actuar en el procés els titulars de la relació jurídica o de l'objecte litigiós que tinguin interès en l'estimació o la desestimació de les pretensions que s'hi exerceixin.
L'article 279 CPC disposa que en el procediment especial d'arrendaments urbans "Són part demandant o demandada en el procediment d'arrendaments els arrendadors o els arrendataris de la finca que és objecte del contracte d'arrendament".
Aquesta disposició és congruent amb la jurisprudència anterior de la Sala que havia pogut determinar que :
"ja que sols l'arrendador, o aquell que s'hagi subrogat en el seu lloc, poden demanar la resolució del contracte signat entre les parts" (TSJC de data 31-05- 2012 rotlle 89/12).
L'aportació del contracte d'arrendament de data 01-08-2018 perfeccionat entre la Sra. Cañete i el Sr. Vaquero és suficient per acreditar llur respectiva qualitat d'arrendador i d'arrendatari.
És en aquesta òptica que s'ha d'entendre la consideració del tribunal personal que l'eventual existència de copropietaris o el fet que l'herència de la que deriva la titularitat es pugui trobar pendent d'acceptació en cap cas invalida els efectes del contracte.
Així les coses, en la seva qualitat d'arrendadora, mai negada sinó reconeguda en tot moment per l'arrendatari i defenent, la Sra. Cañete té tota la legitimació activa per instar el present procés d'arrendaments urbans.
Essent legitimada per reclamar els lloguers impagats, ho és també per obtenir la resolució del contracte d'arrendament per impagament de la renda i totes les conseqüències de la resolució i entre elles, el desnonament.
D'altra banda, és totalment infundada l'afirmació del recurrent que la qualitat de co-hereu comportaria automàticament la d'arrendador. En el present cas, només la Sra. Cañete té aquesta qualitat en virtut del ja citat contracte del 2018.
El fet, reconegut per l'arrendadora, que no podia portar un títol de propietat ja que l'edifici, del qual el seu pare era propietari de la meitat, quedava pendent de divisió de finca horitzontal davant del Notari, no li fa perdre la seva legitimitat activa en la seva qualitat d'arrendadora.
Quant a l'argument que la demanda podria tenir efecte sobre els drets del co-hereu, és propi de la qüestió del litisconsorci actiu necessari (classe de litisconsorci sobre el qual el CPC, i en particular l'article 35, guarda silenci), i no té cabuda per determinar la legitimació activa de l'arrendadora.
Per consegüent, el primer greuge s'ha de desestimar.
Segon.- Sobre el fons, el plantejament de l'apel·lant és que no és cert que hauria quedat acreditat qualsevol deute per rendes de lloguer impagades ja que només ha quedat provat el retorn dels rebuts però que el pagament de les rendes en qüestió es va fer en efectiu i en mà de l'arrendadora.
Per tals arguments no es poden estimar, per les raons següents.
En primer lloc, no és cert que el tribunal hagi jutjat en funció de la presumpció que els rebuts retornats eren una prova de l'impagament definitiu sinó que ha considerat que :
"I en quant a l'interès de la Sra. Cañete en que es satisfessin els rebuts en efectiu, és diu per motius fiscals, topa frontalment amb què l'arrendadora girés mensualment a través del seu compte bancari aquest seguit de rebuts al Sr. Vaquero, els quals foren retornats.".
De fet, el defenent no ha explicat de manera convincent perquè hauria pagat unes mensualitats en efectiu quan el pagament es feia via transferència des de l'inici de la relació.
En segon lloc, l'apel·lant es limita a posar en dubte l'honestedat de la Sra. Cañete en relació a l'administració fiscal i en relació al seu germà cohereu (com havia posat en dubte la del carter de Correos que va mencionar en el certificat de recepció de la carta de requeriment mai recollida que havia deixat un avis en la bústia) però tal insinuació mereixia unes proves que no existeixen.
A més, en aquesta alçada, guarda silenci sobre el fet que al desembre del 2019 tenia un deute de 3.220.-euros, corresponent al rebuig de varis rebuts mensuals, i que es va comprometre a liquidar pagant mensualment l'import de 200.-euros a més del lloguer, sempre via transferència bancària, però respectant aquest compromís durant només uns mesos.
Per tant, no és veritat que la seva versió és igual de versemblant que la demandant.
En tercer lloc, en res s'ha sotmès el defenent a una prova diabòlica sinó que s'han aplicat les regles de l'onus probandi segons les quals pertoca a qui es pretén alliberat d'una obligació de provar el fet que l'ha alliberat. Segons el principi solutionem asseveranti probationis onus incumbit, qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25-2).
Vam poder recordar en matèria d'arrendaments en particular (TSJC del 03- 09-2015 rotlle 236/15) que :
"un cop establerts pel demandant els fets que fan possible i admissible el seu dret, el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien, però que és també un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o de defenent, ha de provar el que al·lega.".
És veritat que el pagament en efectiu és vàlid, però les dificultats de prova que genera aconsellen que el pagador exigeixi un rebut. Si no ho fa, ha d'assumir les conseqüències que implica tal mode de pagament. No existeix cap indici per considerar que el Sr. Vaquero no hauria pogut reclamar uns rebuts.
Finalment, si bé és veritat que el jutge no es pot satisfer d'aparences, quan l'apel·lant ens demana "superar l'automatisme del dret i la mera aparença", no fa res més que invitar-nos a infringir les normes sobre la càrrega de la prova, ço és totalment inconsiderable.
En aquestes condicions, considerem amb el tribunal unipersonal que sí que els impagaments queden establerts doncs cap prova existeix de que les rendes reclamades foren pagades en efectiu.
Tercer.- Per tot l'exposat hem de desestimar íntegrament el recurs.
La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Desestimar el recurs del Sr. Vaquero, en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 20-10-2022 que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposar al Sr. Vaquero les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
