ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.011a3466 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 43/23·30 octobre 2023·Irrecevabilité
STSJAD ANDORRA, a 30 d'octubre del 2023 - ROJ: STSJAD 223/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle43/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:223) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par irrecevabilite et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 d'octubre del 2023 - ROJ: STSJAD 223/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — irrecevabilite
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 octobre 2023 (n° 43/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (irrecevabilite).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (irrecevabilite), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 223/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 d'octubre de 2023)
Note préliminaire : la mention « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées ne permet pas d'identifier la décision. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (numéro ROJ et identifiant ECLI). Le numéro de sentence interne est « 55-2023 » et le numéro de rouleau « TSJA-0000043/2023 ».
Faits et procédure
Le Sr Espada, agissant en qualité de Conseller du Comú d'une paroisse, a formé un recours administratif contre un document dénommé « X », formalisé le 28 avril 2021 entre le Govern, la société ORG_0 (A., SA) et les sociétés B. et ORG_1. Ce document, qualifié d'accord portant sur la cession temporaire d'usage d'une parcelle (« P. »), a été inadmis par une résolution du Govern n° XXXXXX/2021 du 27 octobre 2021.
Le requérant a saisi la juridiction administrative. Le Tribunal de Batlles, par la sentence n° 16/2023 (date non précisée dans la décision), a rejeté la demande. L'appelant soutient en substance que sa qualité de Conseller lui confère la légitimation pour contester le « X » ; que le « X » est un acte définitif produisant des effets propres et non un acte préparatoire ; qu'il est nul de pleno iure ; que le Govern a agi avec abus de pouvoir et en violation du principe d'égalité. Le Govern conclut au caractère irrecevable du recours faute de légitimation, subsidiairement au caractère motivé de l'inadmission.
Question de droit
La Sala devait déterminer si un Conseller de Comú, au titre de cette seule qualité, dispose de la légitimation active pour contester devant le juge administratif la décision de l'administration qui a inadmis son recours administratif contre un accord conclu par le Govern.
Corrélativement, il lui revenait de préciser le rapport entre la notion d'« interessat » dans la procédure administrative et la légitimation active dans le procès contentieux-administratif, ainsi que l'incidence de la nullité de pleno dret alléguée sur cette légitimation.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel mais opère une substitution partielle de motifs. Elle écarte le fondement retenu par le premier juge pour se fonder sur un autre raisonnement.
Sur la légitimation, la Sala retient que :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« aquesta legitimació processal per interposar recurs contra la resolució de data 27 d'octubre del 2021, permet el control judicial d'aquesta resolució, és a dir, faculta per pronunciar-se sobre si la decisió d'inadmetre el recurs administratiu és ajustada a dret, però aquesta no confereix a l'actor la condició d'interessat en el procediment que va finalitzar amb el "X", llevat, òbviament, que s'hagués justificat en seu judicial aquest interès, i així s'hagués reconegut pel Tribunal. »
(Traduction fidèle : « cette légitimation processuelle pour attaquer la résolution du 27 octobre 2021 permet le contrôle judiciaire de cette résolution, c'est-à-dire habilite à se prononcer sur la conformité au droit de la décision d'inadmettre le recours administratif, mais elle ne confère pas au demandeur la qualité d'intéressé dans la procédure ayant abouti au « X », sauf, évidemment, si cet intérêt a été justifié devant le juge et reconnu par le Tribunal. »)
Le dispositif est reproduit dans les termes suivants (traduction fidèle du catalan) :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Premier.- Rejeter le recours d'appel présenté par M. Espada.
Deuxième.- Confirmer la décision de la sentence attaquée pour les motifs contenus dans la présente résolution.
Troisième.- Ne prononcer aucune condamnation aux dépens.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (43/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació número TSJA 0000043/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Espada va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern d'Andorra núm. XXXXXX/2021, de 27 d'octubre, per la qual no s'admetia a tràmit el recurs administratiu interposat contra el document anomenat X., formalitzat el 28 d'abril del 2021 entre el Govern, la societat ORG_0 (A., SA), i les societats B. i ORG_1.
2.- En la sentència núm. 16/2023 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Espada estima, en substància,
que:
La part agent té legitimació per recórrer el X. per la seva condició de Conseller del Comú X., que és un càrrec electe, i en aquesta condició representa els interessos dels ciutadans de la parròquia X., havent manifestat la seva oposició a la instal·lació d'un centre de recerca a la seva parròquia.
La sentència d'aquesta Sala 56/2008, de 27 de juliol, sí reconeix als Consellers dels Comuns la legitimació per interposar recurs en via administrativa.
Qualsevol persona pot instar la nul·litat de ple dret d'un acte o contracte administratiu i el caràcter general o erga omnes de la nul·litat absoluta significa que és susceptible d'oposar-se en contra i a favor de qualsevol.
El X. no és un document preparatori ni un acte de tràmit sinó que té eficàcia pròpia, vincula al Govern i suposa una adjudicació directa de la cessió temporal d'ús de la parcel·la "P.", sense publicitat ni concurrència.
Amb posterioritat a la signatura del X. es va presentar al Consell General el projecte de modificació dels articles 89 i 62 del Codi de l'Administració i de l'art. 61 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme per la via d'urgència, per fer-los concordar amb el que prèviament s'havia acordat en el X.
El X. i la seva Addenda són nuls de ple dret.
El Govern ha actuat amb abús de poder.
S'ha vulnerat el principi d'igualtat davant la llei.
4.- En la seva contesta la representació del Govern estima, en substància, que:
La part agent no estava legitimada per interposar recurs.
El Sr. Espada no justifica en quina mesura la seva situació jurídica es veuria afectada per l'estimació del recurs, ni tampoc va manifestar quin és el seu interès, dret o expectativa de dret sobre la qüestió.
El recurs administratiu es va inadmetre de forma motivada.
En el cas que s'entrés a analitzat el fons de l'assumpte, el Govern sosté que el X. és un acte preparatori, o una declaració d'intencions, però no atorga drets consolidats.
La resolució del contracte d'arrendament que posteriorment serà objecte de cessió d'ús temporal, és conforme a dret i respecta el procediment legalment establert a l'efecte.
El Govern no ha actuat amb desviació de poder.
5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en el seus respectius escrits de conclusions.
Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- De l'expedient administratiu remès pel Govern es comprova que el Sr. Espada, actuant en qualitat de Conseller del Comú X., va interposar davant el Govern recurs en via administrativa contra el X, formalitzat el 28 d'abril del 2021 entre el propi Govern, la societat ORG_0 (A., SA), i les B i ORG_1, recurs que fou inadmès per la resolució núm. XXXXXX/2021, de 27 d'octubre (en endavant "X.").
Doncs bé, cal distingir entre el concepte d'interessat en via administrativa i la legitimació activa en el procés contenciós. Així, en el cas dels procediments administratius que s'iniciïn a instància de part, tindrà la condició d'interessat (art. 108 del CAd) la persona que l'hagi iniciat -presentant una sol·licitud o un recurs-, o qualsevol altra que hi pugui comparèixer (art. 121 DAd), però sempre que acrediti tenir un interès. O bé, en el cas dels procediments que s'iniciïn d'ofici, la persona contra la que se segueix aquest.
I cal recordar que la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (d'aplicació temporal al cas que ens ocupa), disposava al seu art. 23 b) que pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal "qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret o expectativa de dret vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l'article 1, lletra b, d'aquesta Llei". En el mateix sentit, l'art. 11 a) de l'actual Llei del Procés Contenciós estableix que poden demandar legítimament davant de la jurisdicció administrativa qualsevol persona física o jurídica o entitat amb capacitat processal que tingui un dret o un interès legítim.
Doncs bé, s'ha de partir de la dada que l'acte objecte de la demanda és la resolució per la qual s'inadmet a tràmit el recurs administratiu interposat pel Sr. Espada contra el "X" (en entendre que no era interessat en el procediment administratiu que havia finalitzat amb el referit "X"). I aquest recurs administratiu és l'acte que inicia un procediment (a instància de part), diferent de l'anterior, i que finalitza amb la resolució de 27 d'octubre del 2021 -que és l'objecte de la demanda- per la qual s'inadmet el recurs administratiu presentat per l'actor contra el "X".
Per això, tot i que la sentència apel·lada consideri que no, el Sr. Espada sí estava legitimat per interposar el recurs contenciós, recurs en el que s'havia de discutir si ell tenia o no la condició d'interessat en el procediment administratiu que va finalitzat amb el repetit "X", però aquesta legitimació processal no deriva de la seva condició de Conseller del Comú, sinó del fet que el Sr. Espada havia presentat un recurs en via administrativa, que és el que es va inadmetre per la resolució de 27 d'octubre del 2021.
Tanmateix, aquesta legitimació processal per interposar recurs contra la resolució de data 27 d'octubre del 2021, permet el control judicial d'aquesta resolució, és a dir, faculta per pronunciar-se sobre si la decisió d'inadmetre el recurs administratiu és ajustada a dret, però aquesta no confereix a l'actor la condició d'interessat en el procediment que va finalitzar amb el "X", llevat, òbviament, que s'hagués justificat en seu judicial aquest interès, i així s'hagués reconegut pel Tribunal.
De fet, amb caràcter general, quan l'Administració inadmet un recurs administratiu per negar a la persona que l'interposa la condició d'interessat en el procediment, i aquesta decisió és objecte d'una demanda judicial, en el cas que es consideri pel Tribunal que el recurrent sí té un interès en aquell procediment, i que, en conseqüència, el seu recurs administratiu s'hauria d'haver admès a tràmit, allò que procediria seria anular la resolució d'inadmissió del recurs, i acordar la retroacció del procediment per tal que l'òrgan administratiu pogués analitzar les al·legacions que, sobre la qüestió de fons, s'havien formulat al recurs administratiu (llevat que als escrits processals de les parts s'hi reproduïssin les al·legacions formulades al recurs administratiu, i que a la demanda s'hagués sol·licitat un pronunciament sobre el fons, compte tingut que a això obliga el principi d'economia processal).
Arribats a aquest punt, cal fer referència a la sentència 56/2008, del 21 de juliol, esmentada per la part agent al seu recurs d'apel·lació. Doncs bé, en aquell cas s'analitzava si uns Consellers de la parròquia X. estaven legitimats per interposar recurs administratiu contra un acte d'adjudicació d'unes obres aprovat pel propi Comú. En aquell assumpte els Consellers van presentar recurs d'alçada davant el Govern contra l'acord del Comú, i el Govern no va qüestionar la seva legitimació en via administrativa (ço que sí succeeix en el present cas).
A més, en el supòsit que ara ens ocupa, l'objecte de recurs en via administrativa no és un acte del propi Comú -com succeïda al supòsit analitzat per la sentència 56/2008-, sinó un acte del Govern.
Per finalitzar, cal recordar que, de forma recent, aquesta mateixa Sala, a la sentència núm. 45/2022 (núm. de rotlle: TSJA-0000088/2021) es va declarar que "...els recurrents no ostenten un interès legítim en l'objecte del procés, ja que no actuen en defensa d'una situació jurídica pròpia, ni poden obtenir cap benefici directe de l'anul·lació de l'acte impugnat. Com ells mateixos afirmen, defensen els interessos del conjunt dels ciutadans de la parròquia, ja que consideren que el Comú hauria pogut obtenir un benefici de l'explotació de la zona, que podria repercutir positivament en les finances comunals. En conseqüència, d'acord amb els criteris establerts en la jurisprudència abans referida, els agents no disposen de la legitimació necessària per actuar en aquest procés, com ha declarat la sentència apel·lada."
I és que la legislació del Principat no reconeix legitimació als Consells comunals que haguessin votat en contra d'un acord comunal per interposar recurs contra actes del propi Comú, com sí que fa l'art. 63.1.b) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local espanyola.
Al recurs d'apel·lació també es defensa que qualsevol persona pot instar la nul·litat de ple dret d'un acte o contracte administratiu, i que el caràcter general o erga omnes de la nul·litat absoluta significa que és susceptible d'oposar-se en contra i a favor de qualsevol. Tanmateix, que un acte sigui nul de ple dret, o merament anul·lable, no afecta a la legitimació per impugnar-lo.
En definitiva, el cas que ens ocupa, la decisió del Govern d'inadmetre el recurs administratiu sí es ajustada a dret i cal que sigui confirmada.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Espada.
Segon.- Confirmar la decisió de la sentència recorreguda pels fonaments que es contenen en aquesta resolució.
