ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.82ac8ff4 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 37/23·25 septembre 2023·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 25 de setembre del 2023 - ROJ: STSJAD 228/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle37/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:228) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de setembre del 2023 - ROJ: STSJAD 228/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 septembre 2023 (n° 37/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 228/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:228)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 228/2023, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 25 septembre 2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:228 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société C SA, aujourd'hui B SL, a formé une demande en paiement devant le Tribunal de première instance, selon la procédure ordinaire, contre deux codébiteurs, les Srs Ricart et Sarabia. Elle réclamait le solde débiteur d'un contrat de crédit à utilisations multidevises, dont l'échéance était fixée au 3 septembre 2015.
Les faits non contestés, tels que rapportés par la Cour, sont les suivants. Le compte courant n° XXXX a été ouvert en 2006 par les défendeurs et Mme Palau auprès de l'établissement D SA. Le 15 avril 2013, M. Ricart a souscrit une police de crédit multidevise plafonnée à 100 000 $. Ce crédit a été renouvelé le 3 septembre 2014, avec un nantissement des valeurs rattachées au compte, puis le 26 février 2015 jusqu'au 3 septembre 2015, au taux nominal de 3,560 % pour les sommes utilisées et de 8,560 % pour le dépassement de plafond.
Le Tribunal de première instance a, le 25 novembre 2022, condamné les défendeurs solidairement au paiement de 99 487,28 $ et 3 435,08 EUR, avec intérêts de retard « à partir du 27.08.2019 (date des certificats) ». M. Ricart et M. Sarabia ont interjeté appel le 3 février 2023. Le recours ne portait que sur la condamnation de M. Sarabia : les appelants demandaient que soit retenue son absence de légitimation passive, la somme principale et les intérêts n'étant pas contestés.
Il convient de relever que la décision emploie tantôt « Tribunal de Batlles », tantôt « Batllia » pour désigner la juridiction de première instance, et que les prénoms et liens familiaux des parties sont mentionnés de façon hésitante (« pare », « fill »). Ces incohérences formelles n'affectent pas le raisonnement retenu.
Question de droit
Le litige posait deux questions principales.
En premier lieu, la demanderesse pouvait-elle, par ses écritures de réplique, substituer à son action fondée sur le contrat de crédit une action fondée sur le solde débiteur du compte courant ? La Cour, se référant à sa jurisprudence antérieure (STJC 113/2017 et STJC du 20 juillet 2020, réf. 1413), répond par la négative : les allégations doivent figurer dans les écrits introductifs, et la réplique ne peut modifier la causa petendi ni introduire des faits ou questions nouveaux, faute de quoi la partie adverse serait placée en situation d'indéfense.
En second lieu, un codétenteur de compte courant, qui n'a pas signé la police de crédit, peut-il être tenu au paiement du solde résultant de ce crédit ? Cette question suppose d'articuler le principe de relativité des contrats avec la présomption de titularité des fonds et valeurs en compte indistinct entre plusieurs titulaires.
Solution et dispositif
La Cour retient que M. Sarabia n'a pas signé le contrat de crédit ni ses renouvellements, qu'aucun mandat de représentation de son père n'est établi, et que la seconde signature figurant au dossier n'est pas identifiée. Elle en déduit que le contrat ne lui est pas opposable, en application du principe de relativité des contrats. Le fait que le compte ait été commun ne suffit pas à le rendre débiteur de l'obligation issue de la police. La Cour précise également que le lien entre le crédit et le compte n'emporte pas, à lui seul, destruction de la présomption de cotitularité des fonds : il n'est pas démontré que l'intégralité du capital appartenait en propriété ex
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (37/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Contracte de compte corrent i contracte de crèdit en multidivisa. Canvi d'objecte del procés i de la petita en rèplica. Improcedència. Presumpció de titularitat de fons i valors en compte indistint de diversos titulars. principi de relativitat dels contractes.
SENTÈNCIA 000112/2023
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/23 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Andorra la Vella, 25 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal de la societat C SA (avui B SL) va interposar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Ricart i Sarabia.
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 25.11.22 amb la següent part decisòria :
"1.- Que donant lloc a la demanda interposada per C, SA contra els senyors Ricart i Ramirez, condemnem a la part defenent a satisfer, solidàriament, a l'agent l'import global de 99.487,28$ i 3.435,08 euros en concepte de liquidació del ròssec deutor del compte corrent del què són titulars prop de C derivat del préstec (per error diu préstec) indicat més els interessos de demora pactats que hagi devengat les esmentades quantitats a partir del dia 27.08.2019 (data dels certificats) i els que es devenguin a comptar d'aquella data fins l'efectiu pagament dels ròssecs deutors.
2.- Es condemna als defenents a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
3.- En data 3.2.23, la representació processal dels Srs. Ricart i Sarabia va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit, sol·licita que es revoqui la sentència d'instància i s'estimi la manca de legitimació passiva del Sr. Sarabia i en conseqüència li siguin imposades a l'adversa les costes corresponents a l'estimació de l'excepció de la manca de legitimació del Sr. Sarabia i no li siguin imposades a aquesta part les costes derivades del procediment d'instància ni de la present alçada.
4.- Per escrit de data 30.3.23, la representació de la societat B SL s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada tot condemnant en costes als recurrents.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent C,SA (posteriorment substituïda processalment per B, SL) reclama front la part defenent el saldo negatiu d'un contracte de crèdit en disposicions multidivisa que va tenir venciment en el dia 3.9.15 en demanda en la que sosté una petició de condemna en el termes que recull la decisió del Tribunal d'instància.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.
Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
Segon.- La legitimitat passiva del Sr. Sarabia
El greuge en el que es fonamenta el recurs de la part defenent té per objecte la revocació parcial de la sentència en el sentit de que quedi exclòs de la condemna al Sr. Sarabia. No es qüestiona la suma de condemna ni els interessos inclosos en la mateixa.
Aleshores, a partir del principi tantum devolutum quantum apel·latum, ens centrarem únicament en la condemna del Sr. Sarabia.
Tercer.- Hem de partir dels fets que no han estat controvertits:
En data 4.9.06 els defenents i la Sra. Palau varen obrir el compte corrent numerat XXXXXX en l'entitat D, SA (en endavant, D) que li va correspondre l'IBAN AD00 00000000 0000 0000;
En data 15.4.13 el Sr. Ricart va concertar una pòlissa de crèdit en disposicions en multidivisa fins a un límit de 100.000$. Posteriorment, en 3.9.2014, es va renovar pel mateix client aquesta pòlissa amb garantia pignorativa dels valors vinculats al compte corrent acabat en 5295 per la responsabilitat personal del client. Aquesta pòlissa va tornar a ser renovada en data 26.2.15 fins al dia 3.9.15 amb un interès nominal del disposat del 3,560% anual i per l'excedit del límit un interès del 8,560%
Quart.- D'aquests fets es constata que van existir dues classes de contractes entre les parts: un, el de compte corrent XXXX amb tota la família de titulars; i l'altre, la pòlissa de crèdit amb número de contracte 0000 0000 00 0000000000 que va subscriure el pare Ricart amb l'entitat i que va anar renovant en diverses ocasions. Com es pot constatar només consta la seva signatura en el contracte de crèdit i les renovacions i no la del seu fill Sarabia (hi ha una segona signatura que no està identificada i ni sabem si és autèntica, però que no afecta al procés, doncs només han quedat dos defenents, després del desistiment de la part agent de la Sra. M (no N) RB). No consta enlloc que el pare tingués cap mandat de representació del fill.
D'acord amb aquesta realitat, només es discuteix en aquesta alçada si el fill Sarabia pot ser condemnat en aquest procés.
Cinquè.- Cal veure quin és l'objecte d'aquesta procés segons la demanda. Si es tracta de la reclamació del saldo deutor derivat de la pòlissa de crèdit subscrita pel pare, o bé la reclamació d'un saldo deutor en descobert del compte corrent conjunt. I la pròpia demanda ja ens ho aclareix tant en la seva pètita com en el seu darrer paràgraf del fet Tercer: "en concepte de liquidació del ròssec deutor derivat del crèdit (per error diu préstec) indicat més els interessos legals...".
I aquest objecte va intentar ser modificat en la rèplica de la part agent, reconduint la seva reclamació cap al saldo deutor del compte corrent, però aquesta mutatio libelli no pot ser admesa. Com ja recordava la nostra STJC 113/2017, en la Sentència d'aquesta Sala 162/02 es deia:
"Les al·legacions s'han d'introduir en els escrits rectors de demanda i contesta a la demanda, sense que amb posterioritat es pugui variar la causa petendi o introduir nous fets o qüestions no debatudes per les parts. I es per això que l'escrit de rèplica i dúplica s'ha de limitar a concretar, aclarir o esmenar la demanda o la contesta, sense que es pugui variar la causa petendi o sorprendre a l'altre part litigant amb al·legacions abans no efectuades".
Per conseqüent, la part defenent no pot fer variar l'objecte de les seves pretensions fins al punt de col·locar a l'altra part litigant en situació d'indefensió i sense que el mateix pugui proposar proves en relació a aquestes noves al·legacions."
En el mateix sentit es pronuncià la STJC de 20.7.20 -ref. 1413-.
Sisè.- Aleshores, si el fill no va signar el contracte de crèdit no se'l pot fer responsable del saldo deutor existent en favor de l'entitat, ni els valors que s'hagin realitzat vinculats al compte no poden veure's afectats al 100% sinó només al 33%, doncs el compte estava afectat per tres titulars i no només pel pare i no s'ha demostrat que tot el capital del compte en realitat fos d'exclusiva propietat del pare i per això la presumpció iuris tantum en favor de la cotitularitat dels fons d'un compte corrent compartit entre diversos titulars hagi estat destruïda. En la sentència STJC 149-2020 ja dèiem en un cas idèntic que:
"Per començar, hem de dir que efectivament la sentència no distingeix com a deutors al Sr. Diez de la seva esposa la Sra. Miró. I calia fer-ho perquè l'esposa en cap moment va signar cap contracte de pòlissa de crèdit en data 20.9.10 ni tampoc el posterior de penyora de 1.10.10. Per tant, resulta obvi pel principi de relativitat dels contractes que aquests afecten als que l'han signat i no a tercers. Però encara que podria haver alguna excepció si es demostra que l'omissió de la signatura es va deure a una omissió involuntària de les parts, però que la intenció d'aquestes era que tots dos hi estaven compromesos, no és aquest el cas present. En cap moment consta que la Sra. Miró participés en les negociacions de la pòlissa de crèdit, que fes disposicions pel seu compte, que donés instruccions a l'entitat sobre alguna qüestió rellevant de la pòlissa. Res consta de tot això. Només pel fet que la pòlissa estigués vinculada al compte indistint del matrimoni no la converteix en persona acreditada. Per això cal excloure-la de qualsevol responsabilitat ni obligació de pagament respecte la seva part dels havers del compte corrent ni d'altres actius que fos cotitular ni titular exclusiva i caldrà condemnar a l'entitat a que li retorni tots els havers, valors, dipòsits i d'altres actius que li hagués retingut en compliment de les obligacions derivades del contracte de pòlissa de crèdit en compte corrent (incloses comissions i interessos de demora) i més els interessos legals des del 21.9.15 o des del moment en que se li va practicar la compensació si va ser posterior a la data indicada, doncs en res li ha d'afectar les que se li hagin descomptat al seu marit des de que va signar vel contracte i aquest va vèncer de manera natural "
La conclusió de tot el que hem dit és que l'argument judicial de que el fill tenia un compte preexistent compartit amb el pare "legitima la seva citació al procés" no es comparteix. El fill no resulta vinculat pel contracte de crèdit que va signar el pare i renovar en dues ocasions i, per aplicació del principi de relativitat dels contractes, no el pot afectar. Recordem que en el document del foli 38 (Annex 1 al contracte de 26.2.15) es deia que
"2. Conseqüentment, resten sense efectes els pactes i condicions establerts a la pòlissa anterior que es substitueixen pels de la present. Si bé es seguirà mantenint el mateix compte corrent que servirà de suport comptable a l'anterior crèdit. Tanmateix l'acreditat dona la seva plena conformitat al dèbit que s'efectua en el nou compte per l'import del saldo que presenta l'anterior que es renova i que figura en el quadre de característiques."
I en el document 5 (foli 41) denominat CONSULTA DE RELACIONS VALORADES el compte familiar XXXX hi figura com a "compte vinculat ".
Aquesta desconnexió entre ambdós contractes, comporta també que els interessos a aplicar a partir del 27.8.19 (els anteriors no han estat controvertits per la part apel·lant) hauran de ser els pactats en el contracte de crèdit (3,560%) i no els de demora pactats pel descobert en compte corrent, doncs això no és el que es reclama, com ja hem explicat.
Setè. L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada d'acord amb l'article 354 del CPC, així com la imposició de les costes causades al Sr. Sarabia en la instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Sarabia i Ricart contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de novembre de 2022, que revoquem parcialment en el sentit de desestimar la demanda contra el Sr. Sarabia i imposar les costes a ell causades a la part agent, així com precisar que dels interessos a liquidar en execució de sentència a partir del 27.8.19 hauran de ser els del 3,560% anual i els valors pignorats només podran ser realitzats o computats en el 33% del seu valor. Mantenim la resta del pronunciament.
Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.