ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ca65aa34 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 91/23·11 octobre 2023·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 11 d'octubre del 2023 - ROJ: STSJAD 246/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle91/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:246) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 11 d'octubre del 2023 - ROJ: STSJAD 246/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 11 octobre 2023 (n° 91/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 246/2023 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 octobre 2023)
La société Tejada, dont M. Zapata est associé et administrateur solidaire, avait conclu avec la société espagnole Puga un contrat d'arrhes pénitentielles, daté du 20 septembre 2019, portant sur la promesse de vente d'un immeuble situé en Espagne, pour un prix de 4 300 000 euros. La vente devait être régularisée au plus tard le 25 novembre 2019.
Le 24 octobre 2019, M. Zapata demanda à M. Herrera, gestionnaire de son compte auprès de la banque Àguila, de virer 4 700 000 euros du compte de sa titularité vers le compte de la société Tejada. L'ordre ne fut pas exécuté. Des courriels de relance furent échangés les 30 octobre, 6 novembre et 7 novembre 2019, les deux derniers étant adressés aux supérieurs hiérarchiques des gestionnaires. Le refus de la banque fut communiqué verbalement à M. Zapata, ce que les parties reconnaissaient.
Par l'action introduite le 23 juillet 2020, la société Tejada réclama à la banque 243 432,22 euros, avec intérêts et dépens. Elle fit valoir que la banque avait engagé sa responsabilité en refusant le virement. La banque conclut au rejet pour défaut de légitimation active et, subsidiairement, au fond. Par ordonnance du 7 janvier 2021, M. Herrera fut appelé en garantie à la demande de la banque.
Par jugement du 22 février 2023, la juge de première instance (la « batlle d'instància ») débouta la société Tejada et l'absous. La société Tejada interjeta appel, en soutenant que la décision était entachée d'une erreur dans l'appréciation des preuves. La banque demanda la confirmation du jugement.
La juridiction d'appel était saisie de la question de savoir si le refus de la banque était conforme au cadre légal de prévention du blanchiment et, dans l'affirmative, si ce refus pouvait engager sa responsabilité.
Question de droit
Trois questions étaient soumises à la Sala Civil.
En premier lieu, la communication verbale du refus de virement satisfait-elle à l'obligation d'information du client ? Le juge retient que l'absence de forme écrite n'exclut pas que la communication ait eu lieu, dès lors que sa réalité est établie par la preuve et reconnue par les deux parties.
En deuxième lieu, la qualité alléguée de consommateur de la société Tejada, invoquée au titre de la loi n° 13/2013 du 13 juin 2013 sur la compétence effective et la protection du consommateur (article 13), peut-elle être examinée en appel ? Le juge répond par la négative. Il s'agit d'un moyen nouveau, irrecevable au regard du principe pendente appellatione nihil innovatur.
En troisième lieu, le refus d'autoriser le virement de 4 700 000 euros était-il conforme à la loi n° 14/2017 du 22 juin 2017 de prévention et de lutte contre le blanchiment de capitaux et le financement du terrorisme, de sorte que la banque n'a pas engagé sa responsabilité ? C'est la question centrale de l'arrêt.
Solution et dispositif
La Sala Civil répond par l'affirmative sur chacun de ces points. Elle s'approprie le raisonnement du premier juge et relève, en substance, que la banque a traité différemment les deux demandes de virement. Le virement de 100 000 euros au titre des arrhes a été exéc
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (91/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: BANCARI: denegació de realització de transferència. Obligació del departament de prevenció de blanqueig de les entitats bancàries de valorar el risc de les operacions i de fer un seguiment constant del seus clients.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 91/23 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
SENTÈNCIA 000130/2023
Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 23 de juliol de 2020, la representació processal de la societat Tejada interposà demanda en reclamació de quantitat i pel procediment civil ordinari contra l'entitat bancària Águila tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 243.432,22 EUR, amb expressa imposició d'interessos i costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador.
2.- En data 24 de setembre de 2020, l'entitat bancària Águila, contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació per manca de legitimació activa o, subsidiàriament, per la resta dels motius d'oposició esgrimits, amb la condemna a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits.
3.- Per Aute de data 7 de gener de 2021, s'admet la crida en garantia del senyor Herrera interessada per l'entitat bancària Águila.
4.- En data 22 de febrer de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"DECIDEIX
Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la representació processal de la societat Tejada contra la societat Águila i absoldre aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra.
Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el V. Fonament de Dret de la present resolució judicial."
5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Tejada en considerar, en síntesi, que la resolució impugnada incorre en un error en la valoració de la prova, tot sol·licitant la seva estimació, amb expressa imposició de costes d'ambdues instàncies a la part recorreguda.
6.- Per la seva banda, el senyor Herrera no es pronuncia sobre l'escrit de recurs interposat, reservant-se però la seva realització pel cas de considerar-ho escaient.
7.- La representació processal de l'entitat Águila s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de la Sentència d'instància i la imposició de les costes a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució recorreguda considera que la prova practicada en la instància ha permès acreditar que l'entitat Águila, a través del seu gestor, senyor Herrera, va informar verbalment al senyor Zapata de la denegació de l'ordre de traspàs per ell interessada, no podent-li ser imputat cap dèficit d'informació al respecte, ni tampoc cap negligència del senyor Herrera en el desenvolupament de les seves funcions. A més, també considera que la decisió de l'entitat bancària de no autoritzar el traspàs de compte interessat pel mencionat senyor Zapata és conforme a la Llei 14/2017 de 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, per tant, no considera que l'entitat hagi incorregut en responsabilitat per raó de la seva adopció.
Contra la mateixa s'alça la part recurrent.
Segon.- La representació processal de la societat Tejada fonamenta el seu recurs d'apel·lació en què, al seu entendre, el senyor Zapata no va estar degudament informat dels motius pels quals es va denegar l'operativa pretesa.
Afirma, al respecte, que la societat Tejada té la condició de consumidora, trobant-se emparada per la Llei 13/2013 de 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor. Considera igualment que l'operativa objecte del present plet és única, de simple traspàs i no doble ni complexa, com afirma la resolució d'instància. I que com sigui que els imports que s'havien de traspassar ja es trobaven disponibles en el compte de titularitat del senyor Zapata i ja havien de transferir-se al compte de la societat de la que ell mateix era administrador solidari, Tejada, que també estava a la mateixa entitat bancària, aquests ja havien passat tots els controls a nivell de prevenció de blanqueig de capitals per la mateixa entitat on es trobaven dipositats.
Tercer.- Per un millor enteniment dels fets ocorreguts, cal posar de relleu uns extrems que no han estat discutit per les parts:
En data 20 de setembre de 2019, la societat espanyola Puga i la societat Tejada van atorgar un contracte intitulat d'arres penitencials (f. 54 i ss.), pel que s'efectuava una promesa de compra-venda d'una unitat immobiliària radicada a E, Barcelona, Espanya, per un preu de 4.300.000 EUR. En el mateix es preveia que la prometent compradora havia de pagar l'import de 100.000 EUR en concepte d'arres penitencials, havent-se d'abonar la resta del preu a l'atorgament de la compra venda, que havia de formalitzar-se fins per tot en data 25 de novembre de 2019, podent perdre la part prometent compradora les arres abonades de no formalitzar-se la venda en el termini previst per una causa que li fos imputable.
L'entitat Águila no va acceptar rebre una transferència bancària que, per import de 2.500.000 EUR havia ordenat el senyor Zapata, des d'un compte de la seva titularitat d'una entitat bancària monegasca i a favor del seu compte a Águila, destinats a adquirir el bé immoble de constant referència.
En data 23 de setembre de 2019, el senyor Zapata -essent un dels socis fundadors de la societat Tejada juntament amb el seu pare, senyor Rius i essent els dos administradors de la mateixa- va transferir la suma de 100.000 EUR des d'un compte de titularitat individual obert a l'entitat Águila al compte bancari de la societat Tejada obert en la mateixa entitat (f. 197). El dia 26 de setembre la societat Tejada va ordenar la transferència de la suma de 100.000 EUR a favor d'un compte bancari estranger, de titularitat de la societat Puga, amb la referència "contrato de arras 20.09.19" (f. 73 i 198).
En data 24 d'octubre de 2019, el senyor Zapata va sol·licitar al senyor Herrera -gestor del seu compte-, que traspassés la suma de 4.700.000 EUR del compte de la seva titularitat al compte de titularitat de la societat Tejada. L'ordre no va ser executada i en dates 30 d'octubre, 6 de novembre i 7 de novembre el senyor Zapata envià correus electrònics als senyors Herrera i Coll (superior jeràrquic del primer) -el primer dels correus- i a aquests darrers i a HZapata (superior jeràrquic dels dos suara mencionats) els dos darrers correus, per queixar-se de la seva manca d'execució.
La societat Tejada havia de transferir els fons que rebés del seu soci, senyor Zapata (recordem els 4.700.000 EUR) a la societat espanyola A C, SL qui, al seu torn els transferiria a la societat prometent venedora (extrems reconeguts pel senyor Zapata en la testifical practicada en la instància i que consta gravada, malgrat les argumentacions que al respecte efectua la part recurrent).
Quart.- Pel que fa referència a la comunicació des de l'entitat bancària de denegació del traspàs sol·licitat al senyor Zapata, el resultat de la prova practicada en la instància acredita que aquesta comunicació es va produir de forma verbal per part del gestor de Águila, senyor Herrera, tal i com recull la resolució recorreguda sense que hi hagi res més a afegir, a part de què així ho van reconèixer tant el propi senyor Zapata, com també el senyor Herrera.
Cosa diferent és que la representació processal del senyor Zapata consideri que la comunicació li haguessin hagut de fer de manera més formal, per escrit, però la inexistència d'aquesta formalitat no exclou que la comunicació s'hagués produït.
Pel que fa a la pretesa condició de consumidora de la societat Tejada i com aquesta condició afecta al dret a obtenir una informació més detallada, en ser un argument nou que no fou al·legat en la instància, no pot ésser objecte de valoració en aquesta alçada, de conformitat amb el principi pendente appellatione nihil innovatur.
Cinquè.- Pel que fa a la pretesa responsabilitat de l'entitat bancària en decidir no autoritzar el traspàs objecte d'autes:
La Llei 14/2017 de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme obliga a les entitats bancàries -com a subjecte obligat (article 2.1)- a efectuar una adequada gestió dels riscos, el que implica que han d'estar degudament detectats, avaluats i compresos, amb la finalitat d'aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades. A més al llarg del seu articulat estableix, per un costat, els supòsits en què existeix obligació de prendre les mesures de diligència deguda, per exemple quan estableixin una relació de negoci (art. 8.a.-), tot especificant en el seu article 9.- les mesures a prendre i, per altre costat, determina les mesures de diligència deguda que cal prendre, tot distingint en aquest sentit, entre les mesures simplificades i les reforçades (art. 12). Especifica, a més, que és l'entitat bancària la que determina l'abast de les mesures de diligència deguda en funció del risc.
En aquest cas l'entitat bancària va tractar de forma diferenciada les dos transferències que se li van sol·licitar en el marc de l'operació de compra que pretenia efectuar el senyor Zapata, donat que ambdues eren ben diferents, no només pel que feia a l'import a transferir, sinó també a la pròpia operació de pagament.
Així, per una banda, l'entitat bancària no va posar cap problema per a la realització de la transferència sol·licitada de 100.000 EUR en concepte d'arres que se li va demanar per part del senyor Zapata, i aquesta es va efectuar entre la societat Tejada (a qui prèviament li havia ingressat els diners el senyor GG)
i la societat Puga. Sobre la mateixa ha restat acreditat que el banc disposava del contracte d'arres que motivava la seva realització i que, donat el seu import, es va poder autoritzar sense necessitat de passar ni per la Comissió d'acceptació de clients, ni pel Departament de prevenció de blanqueig.
Cosa diferent va succeir amb la petició de transferència de la suma de 4.700.000 EUR (el senyor Zapata va augmentar l'import que inicialment mancava per abonar el preu de compra de 4.300.000 EUR abans mencionat), que ja només pel seu elevat import, pel fet de requerir diferents previs traspassos nacionals i transferències internacionals i que no coincidís amb el normal funcionament del compte identificat en els KYC de la societat i dels seus socis (folis 109 a 117), en els que es feia referència a la compra d'un apartament a Andorra per un preu molt inferior i que ja s'hauria dut a terme; va fer saltar les alarmes del banc i va motivar la realització d'uns controls addicionals, com per exemple, la intervenció del Departament de prevenció de blanqueig. I això sense perjudici de què el banc ja tingués un cert coneixement de la persona del senyor Zapata, ja que resulta perfectament factible que durant el desenvolupament de la seva relació comercial l'entitat bancària no assumís el risc que representava la realització de determinades operacions volgudes pel mateix, tal i com permet també la Llei de blanqueig en el seu article 10. L'entitat bancària ha de valorar de forma constant el risc que li representa el client i actuar en conseqüència.
Per tant, resulta emparat legalment el diferent tracte que el banc recorregut va realitzar en relació a les dues peticions de traspàs. I això sense perjudici de què totes les quantitats ja es trobessin ingressades en la mateixa entitat bancària, perquè en funció de l'operació pretesa es poden efectuar controls addicionals.
Del fet que l'entitat bancària autoritzés la transferència relativa al pagament de les arres no es pot deduir que necessàriament el banc hagués de permetre d'altres transferències derivades del mateix, sobre tot quan es desconeixia, en el moment de valorar el contracte d'arres, la forma en com es pagaria el preu final de la compra. Noti's que al respecte existeixen versions contradictòries, havent-se de donar credibilitat al que van afirmar els senyors Coll i HZapata, tot i ser empleats del banc defenent, en relació a què el senyor Zapata els havia dit que es pagaria a través d'una entitat monegasca, ja que just després de l'atorgament del contracte d'arres, el banc va denegar precisament una transferència provinent d'un compte del mateix senyor Zapata de Mònaco, al compte de la seva titularitat de B.
Sisè.- L'obligació legal dels bancs és la d'efectuar un seguiment de les relacions de negoci amb el seus clients, i aquesta es troba subjecta a una constant evolució, essent les entitats bancàries les que han de valorar l'existència del risc i si el mateix justifica l'adopció de mesures de diligència reforçades que, com en aquest cas van motivar la denegació de l'operació de traspàs interessada. Denegació que també s'ha acreditat que el senyor Zapata coneixia, com a mínim des del dia 6 de novembre, ja que el correu que envia el 30 d'octubre al senyor Herrera té contesta del mateix comentant-li que en breu obtindran resposta. Per tant, des d'aquella data i fins al dia de venciment per realitzar la compravenda projectada de l'immoble d'E (25 de novembre), podia haver cercat d'altres solucions per tal de poder procedir al pagament del preu compromès.
Setè.- Convenim, en conseqüència, amb la resolució recorreguda que la decisió denegatòria de l'ordre de traspàs adoptada per l'entitat bancària és ajustada a la normativa legal, no havent incurregut en banc en cap mena de responsabilitat per raó de la seva adopció.
Vuitè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Tejada contra la Sentència dictada en data 22 de febrer de 2023 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.
Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
