ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.199a0e63 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 95/23·11 October 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 11 d'octubre del 2023 - ROJ: STSJAD 247/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket95/23
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:247) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 11 d'octubre del 2023 - ROJ: STSJAD 247/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 11 octobre 2023 (n° 95/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD, Sala Civil, 11 octobre 2023, ROJ STSJAD 247/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:247)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 247/2023, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 octobre 2023, n° de recours 95/23 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Sr Rius et la Sra Guerrero, mariés, se sont séparés. Le Sr Rius a introduit une demande en divorce accompagnée de mesures relatives aux enfants et au logement. Des mesures provisoires ont été prises le 28 juillet 2022, puis confirmées par la Sala Civil le 7 février 2023.
Par jugement du 7 mars 2023, le Tribunal de première instance (Batllia) a :
prononcé le divorce et la dissolution du régime matrimonial ;
attribué au père la jouissance du domicile familial, jusqu'à la liquidation du régime matrimonial et au plus tard jusqu'à la majorité du fils mineur ;
établi une autorité parentale partagée et une garde partagée, fixée selon les horaires professionnels des parents et, à titre subsidiaire, par semaines alternées ;
fixé une pension alimentaire de 200 euros mensuels par enfant, indexée sur l'IPC, et réparti les dépenses extraordinaires à hauteur de 70 % pour la mère et 30 % pour le père ;
rejeté la demande de pension compensatoire.
Le Sr Rius a interjeté appel le 11 avril 2023. Il contestait trois points : la pension alimentaire, l'attribution du domicile familial et le rejet de la pension compensatoire, qu'il imputait à une appréciation erronée des preuves. La Sra Guerrero a conclu à la confirmation intégrale du jugement, le Ministère public s'y opposant également, et a sollicité la condamnation de l'appelant aux dépens.
La décision commentée est un arrêt de rejet rendu par la Sala Civil, composée des magistrats Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones (rapporteur) et Jaume Tor Porta.
Question de droit
Trois questions étaient soumises à la Cour :
Le montant de la pension alimentaire fixée au profit des enfants, dans un régime de garde partagée, est-il justifié au regard des ressources respectives des parents et des besoins effectifs des enfants ?
L'attribution temporaire de la jouissance du domicile conjugal, détenu en copropriété, au parent disposant des revenus les plus faibles est-elle légitime ?
Le rejet d'une pension compensatoire, fondée sur l'article 57 de la Llei qualificada del matrimoni (LQM), est-il fondé lorsque l'appelant invoque une baisse soudaine de niveau de vie consécutive à la rupture ?
À titre préliminaire, la Cour écarte l'application de la Llei 30/2022 du 21 juillet, dont l'entrée en vigueur, selon l'arrêt, est fixée au 17 février 2023, pour des raisons de temporalité. Elle relève également que la rédaction du recours est générique, ce qui n'est pas techniquement satisfaisant, mais elle choisit de répondre à chacun des griefs afin de traiter l'ensemble des questions soulevées.
Solution et dispositif
Sur la pension alimentaire (fundament tercer), la Cour retient que la somme de 200 euros par enfant est « plenament ajustada a les circumstàncies concurrents » au regard des revenus respectifs des parents (environ 2 300 à 2 700 euros mensuels pour le père, 5 000 à 7 000 euros pour la mère). Elle souligne que l'appelant n'a pas démontré l'existence de besoins des enfants non
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (95/23) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket95/23
Judgment Date11 October 2023
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000095/2023 ORIGEN: 2000338/2022 - 0
NIG: 5300542120220001469
PARTS:
Apel·lant: Sr. Rius
Representant: Sr. Vall
Advocat: Sr. Palmer
Apel·lat: Sra. Guerrero
Advocat: Sra. Soriano
MINISTERI FISCAL
OBJECTE: Guarda compartida. Pensió d'aliments, atribució del domicili conjugal i pensió compensatòria.
SENTÈNCIA 000126/2023
Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 95/23 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal del Sr. Rius va interposar demanda de divorci i modificació de les mesures paterno filials, contra la Sra. Guerrero sol·licitant que es declari el divorci segons els termes detallats en el seu escrit de demanda apartat quart.
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 7.3.23 amb la següent part decisòria :
"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Rius i:
Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Rius i Guerrero, així com declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial.
Atribuir l'ús domicili familiar al Sr. Rius fins a la liquidació del règim econòmic matrimonial, i màxim fins a l'assoliment de la majoria d'edat del fill menor.
Establir les següents mesures paterno filials al respecte dels menors:
o pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.
guarda i custòdia compartida en funció dels horaris laborals dels progenitors, i subsidiàriament, per setmanes alternes, de divendres a divendres. Cada progenitor ha d'assumir en exclusiva, la totalitat de les despeses ordinàries que puguin sorgir en els períodes en que els menors es troben en la seva companyia, integrant-se dins d'aquestes les despeses d'alimentació, d'habitatge i despeses associades amb aquest en la part corresponent, higiene, i la resta de les despeses han de ser assumides per meitats estrictes entre els progenitors.
Repartiment de les vacances escolars dels menors, aquestes es fraccionaran per meitats de la següent manera:
les vacances d'estiu, es repartiran per quinzenes alternes i es repartiran en funció de les vacances que tingui cadascun dels progenitors. Aquest repartiment es farà de mutu acord. Si hi hagués alguna discrepància entre els pares sobre el fraccionament i repartiment de les vacances, aquestes es repartiran per quinzenes, seguint l'ordre establert per la resta de l'any.
les vacances de Carnestoltes, Setmana Santa i Tots Sants, es repartiran per meitats de manera que al pare li correspondrà la setmana de les vacances de Carnestoltes i la primera setmana de les vacances de Setmana Santa i a la mare la segona setmana de Setmana Santa i la setmana de vacances de Tots Sants.
les vacances de Nadal, es repartiran per meitats de marea que li correspon a la mare la primera meitat de les vacances els anys parells i al pare la segona part, i els anys senars correspon a la mare la primera meitat i al pare la segona.
els dies 25 i 26 de desembre es repartiran de la forma següent: els anys parells, els menors restaran en la companyia de la mare la primera meitat de les vacances escolars de Nadal, però el dia 25 el passaran amb el seu pare. Els anys senars, els menors passaran en companyia del pare la primera meitat de les vacances de Nadal, però amb la mare els dia 25. Pel que fa al dia de Reis, es celebrarà de forma conjunta, i si no fos possible, mitja jornada amb cadascun dels progenitors. En cas d'impossibilitat, un any amb cadascun dels progenitors, respectant el repartiment efectuat.
el progenitor que no tingui als menors en la seva companyia podrà tenir contacte telefònic amb ells almenys una vagada al dia, comprometent-se l'altre a facilitar-los i a no interferir en les converses que pugui mantenir, sinó a fomentar-les amb la única limitació de les obligacions escolars i activitats dels menors.
Ambdós progenitors podran gaudir de la companyia dels menors a Andorra i a l'estranger (havent-los d'entregar el passaport dels menors cada vegada que el necessitin). El progenitor que tingui als menors haurà d'informar en tot moment a l'altre progenitor del lloc on estaran així com facilitat un número de telèfon.
pel que fa a l'aniversari i onomàstica dels pares, els menors estaran aquell dia en la seva respectiva companyia. Si es tracta d'un dia laborable i lectiu el progenitor recollirà als menors a la sortida de l'escola o activitat extraescolar i pernoctaran aquell dia amb ell, havent-los de portar l'endemà a l'escola o retornar-los al domicili de l'altre progenitor. Si es tracta d'un dia festiu o cap de setmana, el progenitor que faci l'aniversari podrà anar a buscar als menors pel matí i els tindrà en la seva companyia tot el dia fins a l'endemà pel matí que els retornarà a l'escola o al domicili de l'altre progenitor.
pel que fa a l'aniversari i onomàstica dels menors, es celebrarà de forma conjunta i si no és possible, mitja jornada amb cadascun dels progenitors. En cas d'impossibilitat, un any amb cadascun dels progenitor. A la mare li correspon l'aniversari dels menors els anys parells i al pare a l'inrevés.
Establir una pensió d'aliments a favor del pare, a càrrec de la mare, de 200.- euros mensuals per cada menor, pagadors dins dels cinc primers dies de cada mes i actualitzable en funció de l'IPC anual publicat per Govern
Establir ensems l'obligació de satisfer en un 70% la mare i en un 30% el pare les despeses extraordinàries dels menors.
Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Rius i Guerrero.
Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."
3.- El 11.4.23, la representació processal del Sr. Rius ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments esgrimits en el seu escrit de recurs, sol·licita que es revoqui la sentència d'instància.
4.- El 8.7.23, la Sra. Guerrero s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, i que es condemni a la part recurrent al pagament de les despeses processals inclosos els honoraris d'advocat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent Rius reclama front la part defenent Guerrero en demanda en la que sosté una petició de divorci i amb un seguit de mesures definitives. Posteriorment en data 28.7.22 es van dictar unes mesures provisionals que varen ser confirmades per aquesta Sala en 7.2.23.
La sentència d'instància es va pronunciar en els termes transcrits amunt.
Contra tal decisió s'alça la part agent Sr. Rius i s'hi oposa el Ministeri Fiscal i la Sra. Guerrero.
Segon.- En el seu recurs, la part apel·lant impugna tres pronunciaments:
A) la pensió d'aliments per cada fill; B) l'atribució del domicili familiar i C) la pensió compensatòria denegada. Ho atribueix a una errònia valoració de la prova.
Abans d'entrar en l'anàlisi de cada greuge, he de dir que la vigent Llei 30/22 de 21 de juliol que va entrar en vigor en el dia 17/2/23 no resulta aplicable per raons de temporalitat.
Tot i que la redacció de la petita del recurs resulta genèrica per remissió al cost del recurs la qual cosa no es tècnicament encertada a peu a confusió sobre la petició concreta tant a la part contrària com al propi tribunal, passarem a analitzar els diferents motius en un esforç de donar resposta totes les qüestions suscitades en el cost de l'escrit de recurs.
Tercer.- Per començar amb la pensió d'aliments fixada per la sentència en 200EUR mensuals per cada fill (de 8 i 5 anys d'edat) en una guarda compartida i a càrrec de la mare (no a favor del pare, sinó en benefici dels seus fills) i unit al fet de l'atribució del domicili familiar en copropietat al pare (després ens hi referirem) hem de concloure -com ho fa el Ministeri Fiscal- que està plenament ajustada a les circumstàncies concurrents respecte als salaris de cada progenitor (entre 2.300EUR i 2.700EUR el pare; i 5.000 i 7.000EUR la mare). I el cas és que les necessitats actuals del manteniment dels dos fills ja han estat mesurades per la decisió judicial. El que realment resultaria rellevant i decisiu és que el pare hagués acreditat que hi havia necessitats dels fills que no quedarien coberts amb el règim de sosteniment establert. I el cas és que no ha concretat cap causa de necessitat dels fills que no quedi coberta. Tampoc pot passar per alt que la mare en cedir l'ús temporal del domicili es veu obligada a llogar un habitatge per ella i els seus fills quan els tingui setmanal a càrrec, a més de seguir fent-se càrrec de la meitat de la quota hipotecària. Ni tampoc pot passar per alt que les despeses extraordinàries ja s'han distribuït de manera desigual i desproporcionada en un 30% a càrrec del pare i un 70%, la mare. Ara bé, si hi ha despeses que el pare ha assumit en adquisicions a títol personal, haurà d'adoptar les decisions oportunes per fer front a la despesa i alliberar-se de la mateixa, però no pot pretendre que sota la cobertura formal d'una pensió d'aliments, és que se li financin despeses pròpies. Tampoc porta enlloc la cita d'altres decisions de la Sala perquè -com destaca el Ministeri Fiscal- concorren circumstàncies personals diferents (així la 193/19 la guarda és per un dels progenitors; en la 182/19 el pare ja havia admès una pensió superior al seu càrrec i en la 228/19 la pensió en la guarda compartida és també de 200EUR per fill). El que compte és veure quines són les necessitats dels fills en cada cas per mantenir un estatus similar en despeses ordinàries al que duien i no fer un mostreig merament quantitatiu d'altres casos.
Aquest greuge no pot prosperar.
Quart.- Atribució del domicili familiar
La sentència l'atribueix de manera temporal al pare com a persona més necessitada que la mare doncs el seus ingressos són inferiors i ho ha fet amb la conformitat de la mare. I el límit temporal és fins que es liquidi el règim econòmic matrimonial i com a màxim la majoria d'edat dels fills. Cal dir que és justa aquesta atribució temporal i que en cas de liquidació de l'habitatge que és copropietat dels dos cònjuges també obtindrà un rendiment econòmic que podrà destinar a l'habitatge. No cal dir que un salari entre 2.300 i 2.700EUR al mes no es pot considerar un quantum poc elevat i que li permet mantenir-se i fer front a les despeses dels dos fills de manera compartida amb la progenitora que ja suporta també una càrrega superior a la d'ell. No pot argumentar amb rigor la part que sembla que la exesposa li ha de seguir donant un suport econòmic perquè els seus ingressos com a metgessa són superiors. Aquesta retribució és correspon amb una qualificació professional que ha hagut de treballar-se.
Tampoc aquesta impugnació pot ser acollida.
Cinquè.- Finalment, pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir, seguint el que ja va dir la STJC de 10-5-2012 (rotlle 336/2011) i en la STJC 183/15, que té per finalitat la de procurar compensar el cònjuge per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté ’rticle 57 de la LQM (acord dels consorts, edat i estat de salut, qualificació professional i probabilitat d'accés a un lloc de treball, recursos econòmics i necessitats del cònjuge, pèrdua eventual d'un dret de pensió, duració del matrimoni i convivència conjugal, dedicació passada i futura a la família i col·laboració a les activitats mercantils, industrials o professionals de l'altre cònjuge) i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecta la situació anterior") i el que pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha dret a una participació en els guanys de l'altre, ni a l'equilibri de patrimoni.
És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, s'explica que els Tribunals haguessin anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat).
Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM.
Sisè.- Doncs bé, en aquest cas en que el matrimoni ha durat cinc anys, que cadascú ha mantingut el seu treball i els ingressos corresponents; que no consta una dedicació passada a la família descompensada entre els progenitors; que tenen una guarda compartida dels dos fills; que no consta que el pare tingui cap limitació professional per seguir fent la seva feina que li proporciona un salari més alt de la mitjana del país, no veiem -com tampoc el Ministeri Fiscal- cap raó que justifiqui el que demana: una pensió de 400EUR
al mes durant cinc anys. I encara menys que sigui perquè passa d'una situació de "nivell de vida considerable i alt" amb la Sra. Guerrero "a una situació econòmica difícil i desequilibrada que en cap cas pot mantenir". Resulta obvi que si en el conjunt familiar hi havia ingressos que permetien viure de manera més folgada (no explica en quines circumstàncies), després d'un divorci cal fer un reajustament de la situació en la que els ingressos es mantenen però les despeses (dels dos) augmenten. Ja hem dit que no hi ha dret a una participació en els guanys de l'altre, ni a l'equilibri de patrimoni.
En conclusió, aquest motiu ha de ser rebutjat, confirmada íntegrament la sentència d'instància i desestimat el recurs interposat.
Setè.- Malgrat la desestimar del recurs no fem imposició de costes atesa la naturalesa d'aquesta classe d'assumpte.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Rius contra la Sentència dictada per l'Hble. Sr. Batlle en data 7 de març del 2023.
Segon.- No fem pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
