ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4040b5bc · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 83/22·22 November 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 281/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket83/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:281) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 281/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 novembre 2023 (n° 83/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La société Arnau a été sanctionnée par l'Administration fiscale andorrane pour des infractions relatives à l'impôt sur les sociétés (IS) et à l'impôt sur la revenu des non-résidents fiscaux (IRNR). Par une résolution du 17 juillet 2017 de la Direction générale du Département des tributs et des frontières, six sanctions pour défraudation légère, au sens de l'article 129 de la Llei 21/2014 de bases de l'ordenament tributari, et douze sanctions pour infraction simple, au sens de l'article 128.2, sous-alinéas e), d) et c), ont été prononcées. La Commission technique des tributs, saisie d'un recours, a annulé quatre de ces sanctions par une résolution du 17 novembre 2017.
Saisi par la société, le Tribunal de batlles (Section administrative) a, par jugement du 14 septembre 2022, substantiellement fait droit à la demande et annulé les sanctions, à l'exception de celles relatives au défaut de conservation de la documentation comptable, lesquelles devaient être recalculées à la suite des nouvelles liquidations.
Le Gouvernement d'Andorre a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que la loi de 2014 était applicable aux infractions relatives aux exercices 2013 et 2014, qu'elles étaient réputées commises le 28 avril 2015, que la société avait fait preuve d'un défaut de coopération en matière d'information, et que les infractions de facturation ne pouvaient être annulées. La société intimée a conclu à la confirmation intégrale du jugement, en contestant notamment la recevabilité de l'appel en raison d'une prorogation irrégulière du délai de formalisation.
Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par une procédure écrite, la Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a statué sur la base des conclusions (affaire n° 2000003/2018, rôle TSJA-0000083/2022).
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
Recevabilité procédurale : la prorogation du délai de formalisation de l'appel accordée au Gouvernement était-elle régulière, alors que les normes sur les délais du Code de l'administration ne seraient plus applicables suppléativement depuis l'entrée en vigueur de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu ?
Application dans le temps : la loi 21/2014 est-elle applicable aux infractions fiscales relatives aux exercices 2012 et 2013, et quel est le moment de consommation de l'infraction de défraudation ?
Fond : le défaut de communication d'informations et les infractions de facturation peuvent-ils être sanctionnés au regard de la loi de 2014 ?
Recevabilité de l'argumentation : une remise générale aux écritures de première instance peut-elle satisfaire aux exigences de motivation de l'appel ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'argumentation de la partie intimée relative à la prorogation. Elle admet que la prorogation n'était plus juridiquement fondée depuis l'entrée en vigueur de la nouvelle loi de procédure, mais estime que l'ordonnance du 14 novembre 2022 avait engendré une confiance légitime chez le bénéficiaire, dont la remise en cause
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (83/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket83/22
Judgment Date22 November 2023
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000003/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000083/2022
SENTÈNCIA 65-2023
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Soriano
Advocada: Sevillano
Apel·lat: Arnau
Representant: Sra. Salcedo
Advocat: Sr. Pera
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 22 de novembre de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l'entitat Arnau va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 17 de novembre de 2017 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia estimat parcialment el recurs formulat contra una anterior resolució de 17 de juliol de 2017 de la Direcció general del Departament de Tributs i Fronteres, per la qual s'havien imposat a l'entitat agent sis sancions de defraudació lleu de l'article 129 de la Llei 21/2014, de bases de l'ordenament tributari, i 12 sancions per infracció simple de l'article 128.2, apartats e), d) i c) de la mateixa llei, quatre de les quals van ser anul·lades per la Comissió Tècnica Tributària.
La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 14 de setembre de 2022 va estimar substancialment la demanda de la part agent, i va anul·lar les sancions que li havien estat imposades, excepte les infraccions concernents a la manca de conservació de la documentació comptable, que havien de ser calculades de nou segons les correccions derivades de les noves liquidacions a efectuar.
2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Si bé admet l'anul·lació de les sancions corresponents a l'impost sobre societats de l'exercici 2012, ja que no els és d'aplicació la Llei de bases de l'ordenament tributari de 2014, aquesta sí que ho és respecte de les infraccions vinculades al mateix impost i a l'impost sobre la renda de no residents fiscals dels exercicis 2013 i 2014, que s'entenen comeses el 28 d'abril de 2015.
No calia donar tràmit a l'agent sobre la hipotètica aplicació de la norma posterior més favorable, ja que va tenir l'oportunitat d'al·legar sobre la proposta de sanció, que informava de les possibles infraccions comeses, dels preceptes legals infringits i de les sancions corresponents.
Quan a les sancions per l'incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada respecte dels exercicis 2012 i 2013, es pot apreciar una manca de col·laboració, ja que la societat disposava d'aquesta informació.
Les infraccions per incompliment de les obligacions sobre facturació no poden ser anul·lades, perquè van ser comeses després de l'entrada en vigor de la Llei de bases de l'ordenament tributari de 2014, i l'agent no facturava a persones físiques, sinó a societats del seu grup empresarial.
3.- La representació de l'entitat Arnau s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
Era improcedent concedir al Govern una pròrroga per formalitzar el recurs d'apel·lació, per la qual cosa aquest ha de ser rebutjat.
Quant a les sancions relatives a l'impost sobre societats i a l'impost sobre la renda de no residents fiscals, no és aplicable la Llei 21/2014, ja que aquelles corresponen als exercicis 2012 i 2013, i no és cert que les infraccions es cometessin el 28 d'abril de 2015, com afirma la contrapart.
Respecte de les infraccions sobre l'incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada, la representació del Govern es va aplanar a les pretensions de l'agent, tal com resulta de la contestació a la demanda.
Les infraccions per incompliment de les obligacions de facturació es produeixen quan s'emet la factura sense respectar els requisits exigibles. Atès que es tracta dels exercicis 2012 i 2013, tampoc resulta aplicable la Llei 21/2014.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugna en aquest procés la resolució de 17 de novembre de 2017 de la Comissió Tècnica Tributària, que va estimar parcialment el recurs formulat contra una anterior resolució de 17 de juliol de 2017 de la Direcció general del Departament de Tributs i Fronteres, per la qual s'havien imposat a l'entitat agent sis sancions de defraudació lleu de l'article 129 de la Llei 21/2014, de bases de l'ordenament tributari, i 12 sancions per infracció simple de l'article 128.2, apartats e), d) i c) de la mateixa llei, quatre de les quals van ser anul·lades per la Comissió Tècnica Tributària.
La sentència impugnada del Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda i ha procedit a anul·lar les referides sancions, llevat de les relatives a la manca de conservació de la documentació comptable, que hauran de ser calculades de nou segons les correccions derivades de les noves liquidacions que s'hauran de practicar, en execució de les sentències d'aquesta Sala recaigudes en els procediments 20000XX/2017 i 20000XY/2017.
Tercer.- La part apel·lada al·lega en primer lloc que el recurs del Govern ha de ser rebutjat, ja que es va beneficiar de forma improcedent d'una pròrroga del termini per formalitzar-lo.
Aquesta qüestió ja va ser objecte d'un recurs de reposició plantejat en el seu dia, que va ser desestimat per aute de 19 de gener de 2023, de manera que no procedeix reproduir ara el debat sobre aquest punt.
De tota manera, no està de més remarcar que l'argument que utilitza la part apel·lada no pot ser compartit. Cal tenir en compte que, en el sistema de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, es distingia entre la interposició del recurs contra les sentències de la Batllia, que es presentava davant d'aquest òrgan, i la posterior formalització davant d'aquesta Sala (article 58 de la Llei). D'altra banda, era aplicable l'article 130 del Codi de l'Administració, per la remissió que hi feia l'article 32 de la Llei de la jurisdicció administrativa. Segons el primer d'aquests preceptes (actual article 137), s'admet una pròrroga del termini establert, que no excedeixi de la meitat del mateix, excepte quan es tracta dels terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals. Com resulta d'una interpretació constant d'aquesta Sala, aquesta darrera excepció afectava al termini d'interposició dels recursos, però no a la formalització posterior, que podia ser prorrogada a petició de qualsevol de les parts.
En aquest cas, el recurs d'apel·lació ja havia sigut interposat en temps i forma davant de la Batllia i la pròrroga només es referia al tràmit de formalització posterior del recurs davant d'aquesta Sala, que l'ha vingut concedint a les parts que ho han sol·licitat, a l'empara del referit precepte.
Ara bé, com es va dir en l'aute de 19 de gener de 2023, és cert que, a partir de l'entrada en vigor de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, ja no resulten aplicables supletòriament les normes sobre terminis del Codi de l'Administració, sinó les del Codi de Procediment Civil, de manera que ja no és aplicable la possibilitat de prorrogar els terminis per formalitzar (i no per interposar) els recursos que preveu l'article 130 abans esmentat.
Però l'atorgament de la pròrroga per providència de 14 de novembre de 2022 va generar una confiança legítima en la part beneficiària de la pròrroga, que no es pot veure desvirtuada ara, ja que això li causaria una indefensió efectiva. En conseqüència, per tal d'evitar una vulneració del dret a la jurisdicció de l'article 10 del text constitucional, l'aute de 19 de gener de 2023 va desestimar el recurs de reposició formulat per la part agent, i els seus fonaments s'han de reproduir íntegrament en aquest tràmit.
Quart.- Quant al fons, procedeix examinar en primer lloc els arguments que articula el recurs d'apel·lació sobre les infraccions de defraudació relatives a l'impost sobre societats (IS) i a l'impost sobre la renda de no residents (IRNR). L'Administració admet que la sentència ha anul·lat correctament les sancions relatives a l'exercici 2012, ja que en aquella data no era aplicable la Llei 21/2014, de 16 d'octubre, que no va entrar en vigor fins l'1 de gener de 2015.
Tanmateix, aquest mateix criteri s'ha de seguir respecte de l'exercici 2013, ja que, tal com afirma la sentència apel·lada, la infracció es va consumar en el moment de presentar l'autoliquidació o, en el seu cas, quan finalitzar el període voluntari per presentar la declaració. Tant en el cas de l'IS com en de l'IRNR, aquest període voluntari finalitzava el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. En conseqüència, en tractar-se de l'exercici 2013, la infracció es va consumar en el transcurs de l'any 2014, quan encara no havia entrat en vigor la Llei 21/2014 que aplica la resolució administrativa impugnada.
Encara que l'Administració addueix que aquestes infraccions van ser comeses el 28 d'abril de 2015, no es justifica en absolut aquesta afirmació.
És cert que es podria introduir algun matís quant a l'impost general indirecte de l'exercici 2014. Ara bé, el recurs d'apel·lació no es refereix en absolut a aquesta qüestió, de manera que s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre el particular.
Cinquè.- Pel que fa a les infraccions per incompliment del deure de lliurar la informació sol·licitada en relació als exercicis 2012 i 2013, la resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària ja en va anul·lar quatre, deixant subsistent les quatre restants. Tanmateix, és cert que, com recull la sentència apel·lada, l'Administració es va aplanar al contingut de la demanda en aquesta qüestió (foli 113 de les actuacions), quan afirma que "en aquest sentit, hi ha lloc a estimar, per aquest punt, les al·legacions de Arnau".
En aquesta alçada, l'Administració recurrent es limita a al·legar que l'agent disposava de la documentació requerida i que s'aprecia una manca de col·laboració. Ara bé, aquest argument genèric no desvirtua l'aplanament que, sobre aquesta qüestió, s'efectua en l'escrit de contestació a la demanda. Procedeix, doncs, desestimar en aquest punt el recurs d'apel·lació.
Sisè.- En darrer terme, i sobre les infraccions per incompliment de les obligacions de facturació, l'apel·lant insisteix en que les mateixes van ser comeses un cop entrada en vigor la Llei 21/2014. Tanmateix, no desvirtua les consideracions de la sentència impugnada sobre el fet que la infracció es produeix quan s'emeten les factures sense respectar els requisits que estableix la normativa de aplicació i, en particular, el Reglament que regula les obligacions de facturació.
En conseqüència, n'hi ha prou amb constatar que les infraccions imputades a l'entitat agent es refereixen als exercicis 2012 i 2013, per concloure que, en aquelles dates, no havia entrat en vigor la Llei 21/2014 que aplica la resolució administrativa impugnada.
Setè.- El recurs d'apel·lació conté finalment una remissió genèrica a l'escrit de contestació a la demanda. Aquesta referència de caràcter indeterminat no resulta admissible, ja que, com ha declarat aquesta Sala, el recurs d'apel·lació consisteix en una crítica de la sentència discutida, i s'han d'invocar els motius concrets en què es fonamenta la impugnació. Aquest reiterat criteri jurisprudencial està recollit actualment en l'article 332 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria, segons el qual:
"4. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de la Llei en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar i argumentar la suposada manca d'aplicació o l'aplicació incorrecta per part del tribunal de la primera instància de la Llei o la jurisprudència de la Sala Civil (en aquest cas Administrativa) del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti".
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 14 de setembre de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
