STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2022 - ROJ: STSJAD 229/2022

4. Verificatie Authentieke Bron

Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data de registre 15 de març del 2022 la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP, formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la seva demanda, reconegués l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia en el marc de la causa civil 3100334/2011, i condemnés l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització del seu perjudici moral de 10.800 EUR, més les costes processals causades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procuradora.

2.- La demanda es fonamenta en el fet que en el marc del procediment civil introduït el 17-06-2011, i malgrat la seva insistència i la presentació dels escrits de conclusions en data 15-11-2018, encara no ha recaigut sentència.

La demanda es fonamenta també en la decisió del Tribunal Constitucional que va declarar que s'havia vulnerat el dret de la part agent a un procés de durada raonable (Sentència del 20 de desembre del 2021 dictada en la causa 2021-71-RE), que la Batllia s'havia de pronunciar sobre la causa amb la major brevetat possible, i que tenia dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

3.- Per escrit del 20 d'abril del 2022 el Mgfc. Ministeri Fiscal contestà a la demanda entenent que procedeix estimar parcialment la demanda tota vegada que, si bé s'ha de reconèixer que s'ha evidenciat un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, escau fixar la indemnització en 2.500 EUR en base a un retard injustificat de 5 anys a raó de 500 EUR per any.

4.- Per escrit de data 29 d'abril del 2022 la representació del Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda, manifestant a títol principal que no s'ha acreditat cap dany cert, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat.

Subsidiàriament, sosté que s'ha d'atorgar com a màxim una indemnització de 2.000 EUR en base a un retard injustificat de 4 anys a raó de 500 EUR per any.

5.- Les parts han presentat degudament els seus escrits de conclusions i s'han ratificat en les seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

SEGON.- La demanda es va presentar dins del termini de tres mesos establert pel referit article.

TERCER.- La demanda formulada s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

QUART.- El Tribunal Constitucional per Sentència del 20 de desembre del 2021 va declarar vulnerat el dret de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP a un procés de durada raonable així com el seu dret a ser indemnitzada.

Segons l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que els danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.

No s'ha de perdre de vista que el que s'ha d'avaluar són les conseqüències per l'administrat de la Justícia que es poden atribuir al funcionament anormal de la mateixa, a l'exclusió d'altres consideracions no directament imputables a aquest funcionament defectuós.

D'altra banda, recordarem que el dret a un judici de durada raonable pertany a tota persona que acudeix a la justícia, sigui una persona física o jurídica, o com en el present cas una Comunitat de propietaris.

El dany dit "moral" no es limita als patiments emocionals o dolors psíquics sinó que concerneix tot dany extra patrimonial ("non pecuniary lost"). Una persona jurídica no només queda definida pel seu patrimoni i no es pot reduir un simple mecanisme de representació, i pot patir d'una dilatació indeguda del procediment judicial.

Així ho consideren la jurisprudència francesa ( COM 15-05-2012 Nº 11- 10278) i la espanyola (Tribunal Supremo STS 127/2002, 20 de febrer del 2002), com la del TEDH (Sentències Nº35382/97 del 06-04-200 "Comingersoll c/ Portugal" i Nº 35972/97 del 02-08-2001 "grande Oriente d'Italia di palazzo Giustiniani").

CINQUÈ.- Així les coses, s'ha d'indemnitzar el perjudici efectivament sofert i el fet danyós és la dilació que considera el Tribunal Constitucional com a origen de la vulneració del dret a un procés de durada raonable.

No es pot seguir la línia argumental del GOVERN que la part demandant no aportaria la prova d'un perjudici corresponent a la definició de l'article 10 ja citat. En efecte, la realitat del perjudici moral sofert no es pot discutir a partir del moment on es constata l'existència d'un retard injustificat vulnerant el dret fonamental a un procés de durada raonable.

Una altra qüestió és la de la seva valoració dinerària.

La representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP demana en concepte d'indemnització l'import total de 10.800 EUR.

Sosté que aquesta quantitat correspon al perjudici moral que ha sofert pel fet de no disposar d'una resolució en un termini raonable, considerant que són 108 els mesos constitutius d'un retard injustificat.

El ministeri fiscal com el Govern pretenen que el període indemnitzable o de temps de retard injustificat només seria de 60 mesos pel que fa al primer i de 48 mesos pel que fa al segon.

Ara bé, és molt clara la motivació del Tribunal Constitucional al respecte tota vegada que indica :

"3.1. De les actuacions davant la jurisdicció ordinària que s'han sintetitzat als antecedents d'aquesta resolució, queda acreditat: a) que la demanda iniciadora del procediment es va presentar el 17 de juny del 2011; b) que la fase d'al·legacions va discórrer sense demora especial; c) que el període de prova va durar més de sis anys, entre l'11 d'abril del 2012 (fase de proposició) i el 5 de setembre del 2018 (acabament de la fase de pràctica); d) que la part agent i avui recurrent va formular escrit de conclusions el 31 d'octubre del 2018, així com unes anomenades "conclusions complementàries", el 15 de novembre del 2018; i, e) que des d'aleshores han transcorregut tres anys més i no s'ha produït cap actuació judicial, havent insistit en l'acabament del procés la part recurrent en sengles escrits del 22 de gener i del 19 de juliol del 2021. L'anterior realitat fàctica és descrita fonamentalment en la consideració primera de la demanda d'empara i és expressament acceptada en l'escrit d'al·legacions del Ministeri Fiscal.

3.2. Aquests fets en què estan d'acord tots els intervinents en aquest procés constitucional, nemine discrepante, acrediten sobradament que la tramitació de la causa davant la jurisdicció ordinària ha tingut -i està tenint- una durada que de cap manera pot ser considerada "raonable". D'altra banda, no hi ha el més petit argument ni acreditació en la línia de considerar que la dilació té una de les causes justificades admeses per la jurisprudència i la doctrina, com poden ser: a) la complexitat del litigi; b) els marges ordinaris de duració dels processos del mateix tipus; c) l'interès que arrisca el demandant d'empara; d) la seva conducta processal; i, e) l'actuació dels òrgans judicials concrets o del sistema judicial general. Per consegüent, és procedent considerar que s'ha infringit l'article 10 de la Constitució que proclama el dret fonamental dels ciutadans a un judici de durada raonable, incorporant així a l'ordenament jurídic andorrà el dret reconegut per l'article 6.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals que al·ludeix al mateix concepte amb l'expressió de "un termini raonable". Aquest dret, integrat en el dret a la jurisdicció o en el d'una tutela judicial efectiva, ha anat desenvolupant i ampliant l'àmbit de la seva projecció, mitjançant una jurisprudència, d'àmbit europeu i d'àmbit intern, que, per sobradament coneguda, no és necessari repetir aquí.

3.3. Per tant, en el marc dels drets a la jurisdicció i al procés degut, és procedent donar lloc al recurs d'empara. I, de conformitat amb l'article 92 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, com sigui que la lesió del dret vulnerat no pot ser objecte de reparació in natura -tempus fugit irreparabile- l'estimació d'aquesta demanda porta com a conseqüència que la part recurrent tingui dret a una indemnització compensatòria -id quod interest- a exigir davant la jurisdicció ordinària (...)"

SISÈ.- Escau precisar aquí que és finalment just després de la demanda, en data 06 d'abril del 2022, que el Tribunal de Batlles ha dictat sentència, sia quasi 130 mesos després de la presentació de l'escrit de petició de citació a judici (10 anys i 10 mesos i no pas 11 anys i 9 mesos a la data de la demanda com es diu en la mateixa).

Al respecte, és efectivament la data de la sentència finalment pronunciada pel Tribunal de Batlles que constitueix el dies ad quem, i no es pot com ho pretén el GOVERN limitar el període d'indemnització a la data de la Sentència del Tribunal Constitucional per la raó que aquest darrer no s'hauria pogut pronunciar sobre una vulneració posterior a la seva decisió quan sí que ha clarament indicat que la vulneració encara s'estava causant al moment de dictar la seva resolució ("la tramitació de la causa davant la jurisdicció ordinària ha tingut -i està tenint- una durada que de cap manera pot ser considerada "raonable") i quan és la vulneració del dret d'obtenir una sentència en un termini raonable que s'està indemnitzant, el que comporta que el perjudici s'agreuja fins al moment de pronunciar dita sentència.

SETÈ.- Malgrat el Tribunal Constitucional indica que no existeix el més petit argument ni acreditació en la línia de considerar que la dilació de tot el procediment té una de les causes justificades admeses per la jurisprudència i la doctrina, tenim, al moment de determinar el període de retard injustificat podent fonamentar una indemnització de considerar que no tots aquests 130 mesos són constitutius d'un retard injustificat, i procedirem a detallar cada fase del procediment.

En primer lloc, s'ha de tenir en compte que, com ressurt dels autes i s'extreu de la motivació del Tribunal Constitucional, la fase d'al·legacions no va conèixer cap retard injustificat. La seva durada inferior a l'any correspon a la realització dels tràmits corresponents necessaris, essent precisat que va existir una crida en garantia que va automàticament retardar la tramitació de les actuacions, i també que van existir com a mínim tres aplaçaments de mutu acord.

En segon lloc, quant al període probatori de més de sis anys, més precisament de 77 mesos en total, s'ha de tenir en compte que part d'aquests 77 mesos correspon al període normal de tramitació del període de prova.

Al respecte, en el present cas, ens trobem en el marc d'un procediment ordinari sense especial complexitat on una Comunitat demanda a la promotora i indemnització dels perjudicis soferts arran d'uns desperfectes constructius afectant a la vegada partes comunes i privades, prèvia valoració dels mateixos via pericials judicials, i on la promotora crida en garantia a l'arquitecte, essent precisat que, finalment, la part agent va sol·licitar la condemna solidària de la promotora i de l'arquitecte a pagar-li l'import total de 61.189 EUR.

A l'abril del 2011, la part agent va sol·licitar una sèrie de 6 proves (4 documentals, una única testifical i una pericial), la promotora una sèrie de 4 proves (2 documentals, una única testifical i una pericial), l'arquitecte una sèrie de 8 proves (4 documentals, tres testificals i una pericial).

Les proves testificals i documentals (salvat la que mencionarem posteriorment) es van anar practicant sense particular demora, i en data 24- 07-2012 s'acordà designar un perit únic qui va depositar el seu dictamen provisional al maig del 2013 i el definitiu a l'octubre del 2013, en particular per respondre a les nombroses al·legacions tècniques de la part agent.

A partir d'aquí, però, i fins a l'últim trimestre de l'any 2018, tota l'activitat probatòria de la Batllia només va concernir la prova que no havia estat tractada fins ara, és a dir la prova IV documental per requeriment proposada per l'arquitecte i consistint en demanar a una sèrie de 29 industrials intervinents a l'obra si era la promotora qui els havia contractats i havia escollit els materials.

És a dir que la pràctica d'aquesta prova va necessitar gairebé 5 anys, durada que no es pot considerar com a raonable ni proporcional.

En tercer lloc, pel que fa al període de conclusions, és pel fet que la part agent havia aportat documentació nova en el seu escrit de conclusions, i consistint en una pericial de part actualitzant la valoració dels perjudicis que es va sol·licitar a les parts uns escrits de conclusions complementàries.

A partir d'aquest moment (novembre del 2018), i en darrer lloc, pel que fa al període per dictar sentència, l'expedient va quedar sense resoldre malgrat els escrits d'insistiment presentats per la part agent durant 41 mesos i aquesta durada no es pot justificar per la complexitat de l'assumpte.

Quant a la crisis provocada per la pandèmia del SarsCov2, és cert que la mateixa va justificar una suspensió legal dels terminis processals i una pertorbació general del funcionament de l'Administració de la Justícia.

Dit això, s'ha de tenir en compte que al moment d'iniciar-se la pandèmia, ja feia més d'un any que s'havia tancat el tràmit de conclusions sense que recaigui cap sentència i que la sentència va recaure quasi dos anys després de l'acabament d'aquest període excepcional. Dita d'una altra manera, en relació a la dilació total sobrevinguda, la pandèmia constitueix un epifenomen.

En consideració de tots aquets elements, s'ha d'estimar parcialment la pretensió de la part demandant i, a més del reconeixement solemne de la vulneració del dret fonamental pronunciat pel Tribunal Constitucional, de fixar una indemnització per danys morals a favor de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP, en quantitat de 8.400 EUR, que és la que el Tribunal estima adequada en atenció a l'entitat de les dilacions sofertes en la tramitació del procediment que s'han de fixar en un total de 7 anys.

VUITÈ.- Pel que fa a les costes d'aquest procediment, no escau efectuar un pronunciament especial, ja que es produeix una estimació parcial de la demanda i no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes al Govern.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:

1.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici CP.

2.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

3.- Acordar a la Comunitat de propietaris de l'edifici CP una indemnització de VUIT MIL QUATRE CENTS EUROS (8.400 EUR).

4.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Notifiqui's la present Sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta Sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra Sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE