STSJAD ANDORRA, a 09 de juliol del 2025 - ROJ: STSJAD 14/2025

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Soriano va interposar demanda de separació a tramitar pel procediment civil de família contra el Sr. Zurita, en què sol·licitava que es dictés sentència en relació a l'atribució de l'ús del domicili que havia estat domicili conjugal, la guarda i custòdia dels menors, el règim de comunicació amb el progenitor no custodi, així com la pensió d'aliments i la pensió compensatòria.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 3.12.24 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Donar lloc substancialment a la demanda de separació presentada per la Sra. Soriano a l'atenció del Sr. Zurita en data 23 de gener del 2023.

SEGON.- Declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència i, l'extinció del règim econòmic matrimonial (art. 145 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família.

TERCER.- Establir les següents mesures paterno-filials:

• No efectuar especial pronunciament en relació a l'atribució de l'ús del domicili que havia estat familiar atès que la Sra. Soriano ja no resideix més al Principat i, que el Sr. Zurita no s'ha mostrat interessat al respecte.

• Mantenir l'autoritat parental compartida entre ambdós progenitors i, la guarda i custòdia dels menors A, B i C en favor de la Sra. Soriano;

• Establir en favor del progenitor no custodi un règim de comunicació en els termes i, condicions establerts en l'apartat quart dels fonaments de Dret de la present resolució.

• Mantenir a càrrec del pare, Sr. Zurita, una pensió alimentosa de 700 EUR mensuals/infant, augmentada anyalment en funció de l'índex de preus al consum, així com l'obligació de contribuir en la proporció del 70% al pagament de les despeses extraordinàries en sentit estricte, essent el 30% a càrrec de la mare; aquesta pensió deurà ser ingressada en els 5 primers dies de cada mes al compte que indiqui la Sra. Soriano;

• Fixar en favor de la Sra. Soriano i, a càrrec del Sr. Zurita una pensió compensatòria d'un import de 400 EUR/mes, amb vigència d'un any (comptat de data a data i, d'ençà la fermesa de la present resolució), quina deurà ser abonada en els 5 primers dies de cada mes al compte que indiqui la Sra. Soriano.

QUART.- No efectuar especial condemna en costes processals. Contra aquesta Resolució es pot interposar recurs d'apel·lació que es presenta directament davant la Sala del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de 13 dies hàbils des de la notificació de la Sentència, havent d'adjuntar còpia de la present sentència on consti la data de la notificació i igualment havent de comunicar, el mateix dia, la interposició del recurs a aquest Hble. Tribunal, en seguiment de les disposicions del Codi de procediment civil."

3.- El 8.1.25 la representació processal del Sr. Zurita ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit de recurs d'apel·lació sol·licita que es revoqui la resolució d'instància.

4.- El 19.3.25 el Ministeri Fiscal s'ha oposat al recurs formulat.

La Sra. Soriano no ha presentat cap escrit malgrat haver estat degudament emplaçada per edicte publicat el BOPA en data 5-3-25.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment de separació, la part agent Sr. Zurita reclama front la Sra. Soriano la modificació de les mesures definitives adoptades per la Batllia i concretament que la potestat parental de la mare sigui suprimida i/o suspesa (sic); la guarda i custòdia dels fills li sigui atribuïda i que es fixi una règim de visites en favor de la mare, en els termes que la sentència els fixa per a ell i que es fixi una pensió d'aliments per cada fill en la mateixa quantia a càrrec de la mare.

La sentència d'instància dona parcialment la raó a la mare en els termes ja transcrits.

Contra tal decisió s'alça el pare i el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs. La mare segueix en rebel·lia.

Segon.- La privació o suspensió de l'autoritat parental

Hem de canviar l'ordre dels greuges quer articula el recurrent doncs cal resoldre primer si concorren els requisits per privar o suspendre a la mare la seva autoritat parental.

Recordem la regulació en cada supòsit que ens regula aquestes situacions la llei 30/2022 de 21 juliol qualificada de la persona di de la família (LQPF).

Així l'article 226 disposa:

"1. Els progenitors poden ser privats totalment o parcialment de la seva autoritat parental per sentència ferma, dictada en el procediment de família que regula la Llei del Codi de procediment civil i fonamentada en l'incompliment greu o reiterat dels seus deures.

Hi ha incompliment greu d'aquests deures si el fill menor pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics o si és víctima directa o indirecta de violència familiar.

(...)

Article 228. Suspensió

L'autoritat judicial pot decretar de forma total o parcial la suspensió temporal de l'exercici de l'autoritat parental si les seves funcions no es poden exercir correctament durant un període de temps raonable, ateses les circumstàncies del cas."

En el present cas el recurrent, fonamenta qualsevol de les dues possibilitats (suspensió o privació) en que la mare un cop se li va atorgar la guarda i custòdia en mesures provisionals, va optar per traslladar-se al seu país d'origen (Rússia) i on té la família i després d'haver-li caducat la tarja de resident i la dels seus fills, i -segons refereix- haver-li advertit l'entitat bancària que això li impedia poder continuar amb un compte operatiu i que sense la indicada tarja tampoc podria treballar al país. La mare va optar per abandonar el Principat amb els dos fills sense tenir el consentiment del pare d'aquests ni tampoc cap autorització judicial. Ho va comunicar al pare i a l'escola dies després del trasllat.

Aquesta decisió presa per la mare en aquestes circumstàncies no va ser apropiada (encara que hagués dit després que era una situació temporal, segons WA del foli 344) però tampoc justificaria ni una suspensió de la seva autoritat parental ni tampoc la seva privació. Com ja hem subratllat amb negreta en el cas de la privació es requereix un incompliment greu i reiterat dels seus deures com a mare i més enllà del que pugui resoldre la jurisdicció penal (si és que hi ha algunes diligències prèvies obertes) que no és l'objecte d'aquest procediment, aquella decisió tenia per finalitat no una voluntat de desatendre els seus deures amb els seus fills, sinó que venia precedida d'una relació entre el progenitor i els seus fills que després analitzarem i a la situació de trobar-se en un país sense cap suport familiar ni recursos econòmics propis, doncs sempre s'havia dedicat a la família i als fills comuns (i una altra d'una relació anterior del Sr. Zurita). Tampoc hi ha motiu per suspendre la seva autoritat quan cal decidir qui ha de tenir la custòdia dels fills de curta edat en aquest moment, com a continuació analitzarem. No hem de passar per alt que va ser el pare el que va lliurar a la mare els passaports russos dels seus fills, perquè els conservava en el seu poder (foli 4 del seu recurs).

El motiu ha de ser rebutjat.

Tercer.- Guarda i custòdia dels tres menors

En el següent motiu, el pare demana una guarda i custòdia compartida cosa que resulta inviable atesa la llunyania dels dos domicilis. Però es que tampoc la guarda en exclusiva en favor del pare resulta ara aconsellable si preservem l'interès superior dels tres fills: A (nascuda el 13.1.13); B (n. 15.3.16) i C (n. 22.3.18). Les edats dels nens són curtes i cal ponderar els informes dels especialistes del SEAIA de 24.8.23 (folis 345 i seg.) i la psicòloga Sra. TC -contractada pel mateix pare després d'haver-la conegut a instància de la mare que li va demanar un informe psicològic relatiu a la filla gran- va emetre finalment en data 10.10.23 (folis 306 i seg.).

En aquest darrer informe psicològic es concloïa que "donada la situació de conflicte existent, en presència dels menors, per parts dels pares, aquests es troben en una situació d'incertesa i desconfiança vers el seu pare posicionant-se clarament de part de la versió materna i tenen un vincle fort amb la mare. Aquest vincle ja s'havia gestat en el passat quan la parella convivia ja que la major dedicació de la mare a la cura dels fills i la situació laboral del pare amb torns llargs de feina complicava una rutina predecible per els menors. Posteriorment amb la separació conflictiva i el fet de que els menors han estat testimonis continus de les desavinences entre els seus pares el posicionament d'aquests és clar a favor de la mare manifestant queixes que son similars a les que la mare manifesta. D'altra banda, el no seguiment clar de les consignes donades al Sr. Zurita dificultat l'establiment d'una relació vinculant adequada amb ell per part dels seus fills i en especial de l'A. És important que en aquesta situació es recuperi l'equilibri i la rutina amb el compliment estricte de les recomanacions que s'han ofert als pares per tal que els menors puguin adaptar-se al procés de separació i establir vincles afectius adequats amb cadascun dels pares. Les recomanacions fonamentals a la Sra. Soriano són: que eviti en el possible fer valoracions negatives del pare i eviti compartir detalls del conflicte que mantenen els pares per tal de reforçar el posicionament dels menors vers un dels progenitors i les recomanacions fonamentals al Sr. Zurita són: que eviti fer partícips als fills de la situació de conflicte amb la mare, complir el règim establert de visites en horaris i calendari, en les visites evitar o reduir la interacció dels menors amb la nova parella i prioritzar compartir activitats i rutines fonamentalment amb els seus fills per tal de poder reconstruir un vincle adequat que permeti, en un futur, revisar l'actual règim de visites".

I, d'altra part l'informe d'avaluació de risc emès pel SEAIA en data 24 d'agost del 2023 per les psicòlogues Sres. TR i MX -que també l'han ratificat en seu judicial- deia que: "respecte els menors A, B i C, es valora que es troben en un situació de risc greu, tenint en compte la conflictivitat latent entre els progenitors i les verbalitzacions dels menors referent a la relació que mantenen amb el seu progenitor. (...) En quant al progenitor, es valora que les visites paternofilials generen un greu malestar emocional pels menors fins al punt de no voler-les realitzar motiu pel qual es sol·licita una mesura de protecció consistent en visites supervisades prop del Servei de Trobada Familiar amb una temporalitat d'una hora setmanal".

Davant d'aquesta situació la sentència d'instància conclou que el més beneficiós pels menors en aquest moment és que estiguin sota la custòdia de la mare, doncs és el més beneficiós per a ells i que, per mantenir i enfortir en la mesura del possible el vincle amb el pare, és que, atesa la distància, es pugui fer un contacte -de moment- via telemàtica però supervisat pels tècnics del STF en la forma que es descriu en el penúltim paràgraf del Fonament Jurídic Quart de la sentència. Cal que el pare assumeixi que ha de ser responsable d'acomplir els requeriments en la forma prevista si vol conquerir de nou l'afecte i la proximitat amb els seus fills i tenint present -com ja hem dit en altres ocasions- el caràcter evolutiu dels menors que, en créixer i madurar, van construint les seves percepcions, el seu anàlisi, i la seva opinió es va modulant amb el temps.

En conclusió, el greuge no es pot acollir i cal confirmar el que ha decidit la sentència d'instància.

Quart.- Pensió d'aliments

Finalment, el darrer motiu d'impugnació es centra en que s'ha fixat una pensió d'aliments per a cada fill a càrrec del pare de 700EUR mensuals i considera que no hi ha paràmetres per fixar la pensió i que a més hauria de ser la mare la que els satisfés, doncs la guarda se li encomanaria a ell. Ja hem vist que aquesta darrera possibilitat queda descartada pels motius expressats.

Pel que fa al quantum és cert que no tenim els paràmetres complets de la situació dels menors a Rússia, doncs no consta si viuen amb l'àvia (cosa que reduiria el cost de l'habitatge) ni si la mare treballa ni el cost d'un nen és més elevat que al Principat. Però davant d'això, cal estar al cost que coneixem actualment, sense perjudici que més endavant es pugui perfilar amb més precisió. Per la qual cosa, el cost mitjà que hem establert en la nostra jurisprudència i amb les paràmetres coneguts (entre 600 i 800EUR mensuals per fill) és el que cal tenir present i així ho ha tingut la sentència d'instància en fixar-lo en 700EUR per fill i mes, cost que amb els ingressos del pare que es recullen en la sentència de 10.500EUR al mes nets, no resulten desproporcionats.

Aquest motiu ha de decaure i amb ell es desestima el recurs.

Cinquè.- Malgrat la desestimació del recurs no fem pronunciament sobre costes atesa la naturalesa d'aquesta classe d'assumptes i en no concorre ni temeritat ni mala fe en el recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Zurita contra la Sentència dictada pel Tribunal unipersonal de batlle en data 3 de desembre de 2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE