ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1ceec0ac · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 33/2024·13 janvier 2025·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 13 de gener del 2025 - ROJ: STSJAD 31/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle33/2024
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:31) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 13 de gener del 2025 - ROJ: STSJAD 31/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 13 janvier 2025 (n° 33/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 13 janvier 2025, n° 33/2024, STSJAD 31/2025
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 13 de gener del 2025, núm. 33/2024, STSJAD 31/2025 (Lire sur source officielle)
✦ ⁂ ✦
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
L'affaire soumise à l'appréciation de la chambre civile du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra) s'inscrit dans un montage complexe d'engagements financiers et de garanties croisées souscrits entre un établissement bancaire et un opérateur économique agissant tant à titre personnel qu'au travers de diverses entités sociétaires sous son contrôle.
Par acte authentique reçu le 25 octobre 2006 par-devant un notaire de Barcelone, plusieurs conventions financières et sûretés réelles furent formalisées entre :
la société bancaire désignée comme « A » ou « ORG_2 » (partie prêteuse) ;
la société « ORG_0 » (alors dénommée « B, SA », ultérieurement transformée en société à responsabilité limitée unipersonnelle « B, SLU »), en qualité de partie bénéficiaire ;
la société « C, SLU » (société à responsabilité limitée unipersonnelle), agissant en qualité de tiers constituant d'hypothèque ;
M. Suárez, intervenant à la fois en son nom et intérêt personnels (en qualité d'emprunteur), en qualité d'administrateur unique de la société « C, SLU », et en qualité de mandataire (apoderat) de la société « ORG_0 » (dont il deviendra ultérieurement associé et administrateur unique à compter du 11 juillet 2019).
Aux termes de cet instrument notarié, les parties avaient convenu d'une restructuration globale de leurs relations de crédit :
M. Suárez reconnaissait être débiteur envers l'établissement financier A de la somme de 270 439,75 euros, reliquat d'un prêt initial de 425 000 euros consenti le 1er décembre 2003, dont l'échéance finale était fixée au 30 novembre 2010 ;
La banque concédait à M. Suárez un nouveau concours financier sous la forme d'un prêt de 150 686,21 euros, crédité sur un compte personnel n° YYYYYYY, remboursable par échéances mensuelles jusqu'au 30 juin 2016 ;
L'établissement de crédit octroyait au profit de la société ORG_0 une facilité de caisse sous forme de ligne de crédit en compte courant (pòlissa de crèdit) d'un plafond d'un million d'euros (1 000 000 euros), d'une durée de cinq ans, adossée au compte bancaire n° XXXXXXX. L'acte notarié renfermait, en sa clause conventionnelle dite « Acte III » (atorgament III), une stipulation d'affectation impérative et exclusive formulée comme suit : « Resta convingut que únicament es podran efectuar disposicions d'aquest crèdit destinades a adquirir valors, divises o altres actius financers o a la formació de dipòsits en els mercats monetaris » ;
En garantie de ce crédit d'un million d'euros, la société ORG_0 consentait au profit de la banque un nantissement (penyora) sur l'ensemble de ses avoirs déposés auprès de l'établissement financier ;
Enfin, la société C, SLU constituait une hypothèque sur des biens immobiliers lui appartenant afin de garantir tant le remboursement du prêt personnel accordé à M. Suárez que l'exécution des engagements issus de la ligne de crédit consentie à ORG_0.
Le 12 août 2008, M. Suárez, usant de ses pouvoirs de mandataire de la société ORG_0, donna instruction à la banque d'effectuer deux virements par prélèvement sur le compte courant n° XXXXXXX de ladite société, lequel présentait à cette date un solde créditeur de 451 574,26 euros :
le premier virement, d'un montant de 183 871,89 euros, fut opéré au profit du compte personnel de crédit n° YYYYYYY ouvert au nom de M. Suárez, sous le libellé « LIQUIDACIÓ POLISSA CRÈDIT YYYYYYY » ;
le second virement, d'un montant de 292 261,73 euros, fut transféré vers le compte de crédit n° ZZZZZZZ de la société « ORG_1 » (dont M. Suárez était le fondateur et l'administrateur unique), sous l'intitulé « LIQUIDACIÓ TOTAL CTE ».
À la suite de ces opérations débitrices d'un montant cumulé de 476 133,62 euros, le compte courant n° XXXXXXX d'ORG_0 présenta une position débitrice de 24 559,36 euros, laquelle fut immédiatement absorbée par le tirage de la ligne de crédit convenue en 2006.
Par la suite, le 21 juillet 2009, la banque et M. Suárez conclurent par acte notarié une nouvelle convention d'ouverture de crédit en compte courant à hauteur de 110 000 euros au profit de ce dernier, garantie par une sûreté hypothécaire consentie par la société C, SLU sur un nouvel actif immobilier.
Le 10 avril 2012, l'établissement bancaire régularisa un acte authentique de quittance et de mainlevée d'hypothèques (escriptura d'àpoca i cancel·lació d'hipoteques), par lequel la banque reconnut avoir été intégralement désintéressée du principal et des accessoires des prêts consentis à M. Suárez et de la ligne de crédit octroyée à ORG_0. Ce désintéressement complet intervint au moyen d'un paiement global de 1 057 171,81 euros imputé sur le compte n° YYYYYYY de M. Suárez, entraînant corrélativement la radiation de toutes les sûretés hypothécaires inscrites.
Néanmoins, le 1er octobre 2014, M. Suárez formula une première réclamation extrajudiciaire tendant à obtenir la restitution des fonds prélevés en août 2008, invoquant l'incompatibilité de ces prélèvements avec l'objet exclusif stipulé
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 13 de gener del 2025 - ROJ: STSJAD 31/2025 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 13 janvier 2025 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (33/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal de la societat ORG_0 va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat ORG_2, el Sr. Suárez i la societat ORG_1, en què sol·licitava que "es declari la nul·litat dels traspassos de fons dineraris efectuats des del compte de la societat mercantil B, S.A a favor del compte corrent de la societat ORG_1 i a favor del compte personal del Sr. Suárez, declarada la nul·litat dels traspassos de fons dineraris que es postula, es condemni a la societat mercantil ORG_2 a abonar a la meva representada, la societat mercantil ORG_0, les sumes de 183.871,89.-EUR i 292.261,73.-EUR, a més dels interessos legals a comptar de la data dels traspassos, en el cas que no s'aplani a les nostres pretensions condemnant a la l'entitat mercantil ORG_2 a abonar les despeses processals causades, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador, i pèrits si intervenen [sic]"."
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 5.12.23 amb la següent part decisòria :
"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG_0 contra l'entitat ORG_2 (A).
Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de conformitat amb l'establert al darrer Fonament de dret, a acreditar en període d'execució de sentència."
3.- La representació processal de la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit de 30.01.24 sol·licita que es revoqui la resolució d'instància íntegrament i es decideixi que "procedeix estimar íntegrament la demanda d'aquesta part declarant la nul·litat dels traspassos dineraris efectuats des del compte de la societat mercantil ORG_0 a favor del compte corrent de la societat ORG_1 i del compte personal del Sr. Suárez, declarada la nul·litat que es postula, es condemni a la societat mercantil andorrana ORG_2 a abonar a la meva representada, la societat mercantil ORG_0, les sumes de 183.872,89.-EUR i 292.261,73. -EUR, a mes dels interessos legals a comptar de la data dels traspassos, condemnant a la l'entitat mercantil ORG_2 a abonar les despeses processals causades, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador, d'ambdues instàncies".
4.- El 19.4.24 la representació processal de la societat ORG_2 s'ha oposat al recurs i ha demanat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i s'imposin les costes processals del recurs d'apel·lació a la part apel·lant.
El mateix dia, la representació processal del Sr. Suárez i de la societat ORG_1 ha presentat les corresponents al·legacions al recurs i ha sol·licitat que es dicti resolució en el sentit "de que no procedeix dictar cap tipus de condemna a la societat B SL, així com que procedeix la condemna en les costes d'aquesta part a la mercantil A, en haver cridat els nostres representats en garantia de forma errònia".
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_0 reclama front la part defenent A,SA (A) en demanda en la que sosté una petició de condemna a pagar les sumes de 183.871,89EUR i 292.261,73EUR més interessos legals i costes.
La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda amb imposició de costes.
Contra tal decisió s'alça la part agent.
Segon.- Fets provats
El litigi que enfronta a les parts ve precedit dels següents fets no controvertits que ja recull la sentència d'instància i que es concreten en:
Suárez. En data 25.10.2006 l'entitat A (part prestadora), la societat B SA (part beneficiària), la societat C, SLU (part hipotecant) i el Sr. Suárez (part prestatària) van atorgar l'escriptura pública de constitució d'hipoteques autoritzada pel notari de Barcelona Sr. N1 sota el núm. 0.000 del seu protocol. En el seu atorgament, el Sr. Suárez va actuar en nom i interès propi, com a representant de la societat C, SLU (en tant que administrador únic) i com a representant de la societat B SA (en tant que apoderat). Aquesta societat posteriorment va transformar-se en SLU i administrador únic el Sr. Suárez des d'11.7.19.
En aquella escriptura, les parts van pactar que (folis 33 a 62):
a) el Sr. Suárez reconeixia deure a l'entitat A la suma de 270.439,75EUR fruit d'un préstec de 425.000EUR efectuat el 01.12.2003 i amb venciment el dia 30.11.2010;
b) A concedia un nou préstec al Sr. Suárez per import de 150.686,21EUR que s'ingressaren al compte núm. YYYYYYY, a retornar en quotes mensuals fins el 30.06.2016 i en les condicions establertes en aquella escriptura;
c) A concedia una pòlissa de crèdit a ORG_0 per un import d'1.000.000EUR, amb venciment a cinc anys i en les condicions establertes a l'escriptura. Dita autorització de descobert en compte corrent s'atorgà pel compte núm. XXXXXXX. En l'atorgament III, les parts pactaren: "Resta convingut que únicament es podran efectuar disposicions d'aquest crèdit destinades a adquirir valors, divises o altres actius financers o a la formació de dipòsits en els mercats monetaris" (foli 40 revers);
d) la societat ORG_0 va constituir a favor d'A una penyora sobre els seus havers dipositats a l'entitat en garantia del compliment de les obligacions al seu càrrec derivades del crèdit concedit;
e) la societat C, SLU va constituir a favor d'A una hipoteca de les finques descrites a la lletra A de l'escriptura, en garantia del compliment de les obligacions derivades de la pòlissa de crèdit concedida a ORG_0 i del préstec concedit al Sr. Suárez.
II- En data 12.08.2008, el Sr. Suárez -en la seva qualitat d'apoderat de ORG_0- ordenà el traspàs a càrrec al compte corrent núm. XXXXXXX de dita societat (que en aquell moment comptava amb un saldo creditor de 451.574,26EUR) dels imports següents:
a) L'import de 183.871,89EUR a favor del compte de crèdit núm. YYYYYYY titularitat del Sr. Suárez amb el concepte "LIQUIDACIÓ POLISSA CRÈDIT YYYYYYY" (foli 81);
b) L'import de 292.261,73EUR a favor del compte de crèdit núm. ZZZZZZZ titularitat de la societat ORG_1 amb el concepte "LIQUIDACIÓ TOTAL CTE" (foli 82). El Sr. Suárez era (i és) soci i administrador únic d'aquesta societat.
A resultes d'aquests traspassos, el compte corrent núm. XXXXXXX de ORG_0 presentà un saldo deutor de 24.559,36EUR, el qual fou cobert amb càrrec al compte de crèdit (foli 84).
III- En data 21.07.2009 l'entitat A i el Sr. Suárez van atorgar l'escriptura pública davant el notari de La Seu d'Urgell Sr. N2, sota el núm. de protocol 0.000, a través de la qual es concedia al Sr. Suárez una pòlissa de crèdit en compte corrent fins al límit de 110.000EUR, mentre que la societat C, SLU garantia les obligacions mitjançant la constitució d'una hipoteca sobre una altra finca.
IV- En data 10.04.2012 l'entitat A atorgà l'escriptura pública d'àpoca i cancel·lació d'hipoteques autoritzada pel notari de La Seu d'Urgell Sr. N2, sota el núm. de protocol 000, per la qual s'establí (folis 89 a 103):
a) Que A reconeixia reintegrat el capital del préstecs concedits al Sr. Suárez i de la pòlissa concedida a ORG_0. Aquest reintegrament s'efectua mitjançant l'abonament en compte del crèdit de l'import d'1.057.171,81EUR provinent del compte núm. YYYYYYY titularitat del Sr. Suárez;
b) Es cancel·laven les hipoteques que gravaven dites obligacions
D'aquests fets descrits i pacífics en aquesta alçada, en resulta que el Sr. Suárez -que controlava les societats B (primerament SA com apoderat i posteriorment com soci únic i administrador únic quan va ser SLU); de la societat ORG_1 (soci únic) i la societat D,SLU (soci únic) i que també tenia deutes a títol personal amb A- va gestionar diverses facilitats creditícies de la forma que li va convenir per la gestió dels seus negocis i amb la conformitat de l'entitat esmentada, quan finalment va liquidar tots els deutes amb la mateixa i es va atorgar per l'entitat una escriptura d'àpoca i cancel·lació d'hipoteques en 10.4.12.
Doncs bé, l'origen del present litigi es busca en quan en data 25.10.06 quan se li va atorgar per l'entitat bancària (encara amb l'antic nom) una pòlissa de crèdit d'1.000.000EUR per cinc anys (a més d'una de préstec per 150.686,21EUR) amb la corresponent garantia hipotecària. Doncs bé, en el dit crèdit es va pactar una clàusula o atorgament III, que deia: "Resta convingut que únicament es podran efectuar disposicions d'aquest crèdit destinades a adquirir valors, divises o altres actius financers o a la formació de dipòsits en els mercats monetaris".
Atès que, amb el dit crèdit es varen fer el pagament en data 12.8.2008 dels deutes personals del Sr. Suárez (183.871,89EUR) i de la seva societat ORG_1 (292.261,73EUR) i aquests no eren derivats de les operacions previstes en la clàusula III ja transcrita, ara preten el seu reemborsament de l'entitat bancària per manca de consentiment i, en conseqüència, la nul·litat de les ordres de traspassos que va efectuar.
Tercer.- Com ja destaca la sentència d'instància i ara es manté en el recurs d'apel·lació, existeix un cert confusionisme en l'argumentació de la part agent que proclama la nul·litat dels traspassos dineraris que va fer en 12.8.2008 a A per satisfer deutes personals i deute de la seva societat limitada unipersonal a la mateixa entitat bancària. Així parla de nul·litat per manca de consentiment en fer els traspassos, però per altra d'un vici en el seu consentiment per una actuació dolosa de l'entitat que el va instar a fer el pagament del deutes des del seu compte de crèdit, quan en realitat per la pròpia clàusula III no podia destinar aquella facilitat creditícia només "adquisicions financeres o formació de dipòsits en el mer cats monetaris". En altres paraules, el seu consentiment estaria viciat per culpa de l'entitat amb la que havia pactat aquella condició que el va "convèncer" d'utilitzar aquell compte de crèdit.
Realment resulta inversemblant aquesta argumentació en una persona que, professional del món immobiliari amb control de diverses societats unipersonals i que manejava quantitats importants de diners, resultés que no sabia que el compte de crèdit només el podia utilitzar per allò ja indicat. Suárez encara més quan finalment va saldar tots els deutes amb l'entitat la qual va atorgar en 10.4.12 una escriptura d'àpoca i cancel·lar totes les hipoteques que garantien el compliment de les obligacions amb l'entitat del Sr. Suárez.
Quart.- La sentència d'instància en el seu Fonament Jurídic Quart ja fa un repàs de la doctrina d'aquesta Sala continguda entre d'altres en la sentència de 12.2.2004 -ref. 2154- sobre la diferència entre la manca d'error o l'error obstatiu que justifica la nul·litat del contracte per manca de consentiment (i que no té data de caducitat) i el vici de la voluntat o error-vici que pot venir ocasionat pel dol causant o engany (dolo in contrahendo) de l'altra part contractant o d'un tercer, o simplement per incompliment d'alguna obligació informativa, o la intimidació i la violència que permet anul·lar el contracte en el termini de quatre anys següents a aquell moment en que el viciat en el seu consentiment ha pogut conèixer que la seva voluntat havia estat viciada.
Doncs bé, si el recurrent argumenta que la causa de la manca de la seva voluntat de fer els traspassos de diners del compte de crèdit a la part creditora per pagar els deutes que ell tenia, va tenir lloc per les maquinacions de l'entitat (dol, es diu en la pàgina 6 del recurs) que volia assegurar-se que el nou deute del Sr. Suárez (satisfets ja els anteriors) estigués garantit amb hipoteca (pàg. 7 del recurs), ja ens està reconeixent que no estem davant de l'absència de consentiment sinó d'un vici de la seva voluntat i que -si realment fos així, (cosa que ja raonarem que no va ser el cas) els traspassos serien anul·lables, però ja es veurien perjudicats pel transcurs del termini de fatalitat de quatre anys a partir del dia 1.10.2014 quan ja va reclamar per primer cop la devolució dels traspassos perquè el crèdit atorgat en 25.10.2006 no li permetia fer-ho i la citació a judici origen de les presents actuacions es va presentar en 2.9.19.
Però realment no hi va haver ni cap vici del consentiment de la part acreditada que va utilitzar els fons per pagar els seus propis deutes amb l'entitat, sinó que va existir una novació modificativa tàcita (novació impròpia o modificativa) entre les parts contractants (un perfecte consens i cap dissens) per alliberar d'aquella condició finalista (l'Atorgament III), doncs resultava que ambdues parts els semblava útil als seus interessos: el Sr. Suárez per alliberar deutes personals i traspassar-los a la societat ORG_0 i l'entitat A per tenir assegurat el cobrament dels deutes que no tenien cobertura hipotecària. Eren els dos els únics compromesos contractualment i de mutu consens podien alliberar-se mútuament d'aquella condició que no podem oblidar era una garantia per a l'entitat a l'impedir que el capital destinat a crèdit pogués ser destinat a altres despeses que no fossin inversions financeres. Res il·lícit hi va haver en aquell pacte novatori que es va acordar des de la llibertat de contractar de qualsevol persona o entitat amb plenitud dels seus drets.
CINQUÈ.- Suárez amb el que hem dit ja es respon a l'al·legació articulada pel Sr. Suárez respecte la inexistència de causa en els traspassos que va efectuar. Com deia la Sala en la ja esmentada sentència de 12.2.2004 la causa dels contractes esdevé una exigència de l'ordenament jurídic que actua com a límit de l'autonomia privada, de forma que els ordenaments jurídics causals, com ho és l'andorrà, es requereix que les atribucions patrimonials responguin a una justificació admesa per l'ordenament jurídic. Suárez ja acabem de dir quina va ser la causa dels traspassos: la liquidació de determinats deutes del Sr. Suárez amb A. Causa perfectament lícita i a més sanejadora del sistema econòmic que busca ser sòlid i vol evitar el sobreendeutament. En conseqüència, el debat sobre la inexistència de la causa resulta mancat de rigor jurídic.
Sisè.- No cal dir que la queixa del recurrent sobre la manca de menció en la sentència sobre el termini de prescripció esmentat en la instància, resulta fora de lloc, doncs hem conclòs, primer, que hi va haver consentiment del Sr. Suárez i que no tenia cap afectació de vici o error; en segon lloc, que d'haver qualsevol error-vici hauria estat caducat, ja no calia fer cap mena de referència a la prescripció que no es pot confondre amb la caducitat.
Setè. Costes del recurs.
En haver estat desestimat el recurs, procedeix imposar les costes a la part recurrent en aplicació de l'article 354.2 darrer incís del Codi de Procediment Civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG_0 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre de 2023, que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.