ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e6ac8013 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 35/2025·10 juli 2025·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 10 de juliol del 2025 - ROJ: STSJAD 33/2025
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI35/2025
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:33) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 10 de juliol del 2025 - ROJ: STSJAD 33/2025).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 10 juillet 2025 (n° 35/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència n° 128/2025, 10 juillet 2025 (ROJ : STSJAD 33/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:33)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència n° 128/2025, 10 juillet 2025, recours n° 35/2025 (ROJ : STSJAD 33/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:33) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les parties sont liées par un divorce. Dans le cadre d'une action en modification des mesures accessoires (« modificació de mesures »), M. Puga a, le 8 avril 2024, sollicité la cessation de l'attribution à Mme Bonet du domicile conjugal, une maison unifamiliale située à E. (adresse indiquée « XXXX » dans la décision), ainsi que la réduction de la pension compensatoire, alors fixée à 14 700 EUR par mois, à 5 000 EUR par mois.
Mme Bonet a formé une demande reconventionnelle tendant au versement de 20 000 EUR de dommages-intérêts moraux, en raison de la multiplicité des litiges introduits par son ancien conjoint.
Par sentence du 20 janvier 2025, le Bailli de première instance a :
fixé au 31 janvier 2026 la fin de l'attribution du domicile à Mme Bonet, la possession devant être remise à M. Puga au plus tard à cette date ;
maintenu la pension compensatoire dans ses termes et montants actuels ;
rejeté intégralement la demande reconventionnelle ;
mis les dépens de la demande principal à la charge de M. Puga (point 5 : « no efectuar especial condemna en costes » pour la demande principale, et condamnation de Mme Bonet pour la demande reconventionnelle).
Mme Bonet a seule interjeté appel le 10 février 2025. Elle sollicitait le maintien de son attribution du domicile, l'admission intégrale de sa demande reconventionnelle, la révision des dépens, ainsi que l'audition en appel de deux témoins (MM. Canales et Vilar). M. Puga s'est opposé à l'appel le 15 avril 2025. Par ordonnance (« Aute ») du 7 mai 2025, le magistrat rapporteur a refusé l'admission de la preuve testimoniale, jugé la audience orale inutile et mis l'affaire en délibéré. Cette ordonnance est devenue ferme.
Question de droit
La décision soulève, en substance, trois questions :
Le maintien de l'attribution du domicile conjugal. L'attribution de ce logement, fondée sur l'article 56 de la Llei qualificada del Matrimoni de 30 juin 1995 (version alors applicable), peut-elle être retirée lorsque les circonstances personnelles de l'attributaire, notamment de santé et de ressources, ne se sont pas améliorées, mais se sont aggravées ? Le juge de première instance avait-il
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 10 de juliol del 2025 - ROJ: STSJAD 33/2025 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 10 juillet 2025 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (35/2025) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Atribució domicili conjugal. Modificació mesures. Persona més necessitada.
SENTÈNCIA 000128/2025
Andorra la Vella, 10 de juliol del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 35/2025 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 8.4.24 la representació processal del Sr. Puga va interposar demanda de modificació de mesures reguladores de la situació de divorci envers la Sra. Bonet.
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 20.1.25 amb la següent part decisòria :
"PRIMER.- Estimar parcialment la demanda presentada a instància del Sr. Puga envers la Sra. Bonet.
SEGON.- Establir amb efectes a 31 de gener del 2026 la finalització de l'atribució de l'ús del domicili en el seu dia considerat com a conjugal i situat a E. (casa unifamiliar, XXXX) a favor de la Sra. Bonet. En aquesta data, com a màxim, s'haurà d'entregar la possessió d'aquest habitatge al Sr. Puga.
TERCER.- Mantenir, en els termes i imports actuals, la pensió compensatòria establerta a favor de la Sra. Bonet.
QUART.- Desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada a instància de la Sra. Bonet.
CINQUÈ.- No efectuar especial condemna en costes en quant a la demanda principal i condemnar en costes a la Sra. Bonet en quant a la demanda reconvencional."
3.- Per escrit de 10.2.25 la representació processal de la Sra. Bonet ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit d'apel·lació sol·licita que es revoqui la sentència d'instància de la següent forma:
Mantenir a la Sra. Bonet en l'ús de la vivenda radicada al XXXX, deixant sense efecte l'extinció d'ell declarada en la sentència dictada en la instància.
Estimar íntegrament la demanda reconvencional formulada en aquest procés per part de la Sra. Bonet contra el Sr. Puga.
Revocar els pronunciaments de costes que s'efectuen en aquella sentència i imposar al citat senyor el pagament de les dues instàncies, amb expressa inclusió dins d'elles dels imports dels honoraris de l'advocat i procurador d'aquesta part.
Altrament demanar que s'acordi la pràctica en segona instància de la prova "V.- TESTIFICAL O INTERROGATORI DE TESTIMONIS.-" proposada per aquesta part en la primera i indegudament no practicada, en les persones dels Srs. Canales i Vilar, amb les adreces d'ells que consten en les actuacions del present judici.
4.- El 15.4.25 la representació processal del Sr. Puga s'ha oposat al recurs i a la pràctica de prova proposada, i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.
5.- El 7.5.2025 el Magistrat ponent ha dictat Aute decidint no admetre la prova proposada per la part apel·lant assenyalada com a prova V.- TESTIFICAL O INTERROGATORI DE TESTIMONIS i declarar que no és necessària la celebració d'una vista oral per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació queda vist per a la resolució que escaigui.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, de modificació de mesures de les acordades en procés de divorci, el Sr. Puga demana que cessi l'atribució del domicili conjugal a la Sra. Bonet situat a E (casa unifamiliar) XXXX. També demana que la pensió compensatòria que actualment és de 14.700EUR mensuals, es redueixi a 5.000EUR al mes.
Per la seva banda, la demandada articula una demanda reconvencional per reclamar una indemnització de 20.000EUR pels danys morals ocasionats per l'agent atesos el nombrosos litigis que ha interposat en contra seva.
La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i desestima la demanda reconvencional.
Contra tal decisió, s'alça únicament la Sra. Bonet.
Segon.- En el seu recurs -redactat de manera enrevessada que dificulta la seva comprensió- la defenent Sra. Bonet reclama que se la mantingui en l'atribució del domicili conjugal i es queixa de la denegació de la prova testifical no admesa pel batlle d'instància.
Començant per aquest greuge hem de dir que ja vàrem resoldre per Aute de 7.5.25 que no era procedent la seva admissió i la dita resolució va esdevenir ferma. Ens ratifiquem que era innecessària doncs ja disposàvem de l'informe del Dr. Vilar (doc.2, foli 175) de data 14.6.24 i que la informació que es pretenia de la Sra. Canales ja era a les actuacions i ara afegirem que es desconeix la raó de ciència d'aquesta darrera testimoni per poder-lo ponderar com a rellevant per a resoldre el cas. No ha existit cap infracció de l'article 168 del CPC.
En conclusió, aquest greuge no té fonament.
Tercer.- Pel que fa a les suposades infraccions de drets fonamentals (incongruència, indefensió, manca de judici just) no tenen cap fonament. Es tracta únicament de la discrepància en la aplicació de l'article 142.2 de la Llei 30/2022 de la persona i de la família (LQPF). I en aquesta funció hem d'analitzar la decisió presa.
En la sentència es parteix erròniament d'una interpretació literal i no finalista de la naturalesa d'aquella atribució. En efecte, es remarquen en la sentència de la Batllia de 9.7.11 (folis 33 i seg.) les circumstàncies de l'estat de salut de la Sra. Bonet i també la seva situació econòmica "més difícil" respecte d'ell. Res es diu de la convivència en el domicili familiar -ja majors d'edat- en el domicili d'E amb la mare. La sentència del TSJC 10.5.12 que va ratificar aquest extrem de la d'instància (per contra, la pensió compensatòria la va pujar de 5.000EUR a 12.000EUR al mes) es diu que per "la seva salut i la convivència esmentada" (referint-se al fills) i reiterant que la Sra. Bonet es trobava en situació de més necessitat i que l'atribució es mantindria mentre les circumstàncies actuals persisteixin.
I és que la Sala el que va disposar -en coherència amb l'article 56 de la Llei qualificada del Matrimoni, aleshores aplicable- era el conjunt de les circumstàncies personals de més necessitat que afectessin a la beneficiària.
I aquestes no únicament persisteixen sinó que s'han agreujat. En efecte ara la Sra. Bonet està a punt de complir 75 anys, ha passat per quatre intervencions quirúrgiques relacionades amb dos càncers de colon, així com tractament per quimioteràpia i ha de seguir amb controls periòdics per colonoscòpies, TAC abdominal i determinació de marcadors tumorals i pateix crisis oclusives d'intestí precisant en una ocasió de tractament hospitalari. El neguit i preocupació la fan encara més vulnerable que en el 2011 i, per tant, més necessitada.
Ja no té ingressos de la feina ni expectatives doncs ja està jubilada i percep una pensió de 1700EUR al mes. Puga resulta inversemblant que hagi d'abandonar el domicili en el que ha viscut 35 anys amb els seus fills quan la seva situació és indubtablement molt més necessitada que la del Sr. Puga que no fa referència en cap moment a que hagi anat a pitjor fortuna respecte al seu estatus que recollia la STJC de 10.5.12 que ja hem esmentat.
En conclusió, no existeix cap justificació a donar per extingir el seu dret a l'atribució del domicili conjugal, a l'igual que tampoc ho ha estat en la instància la pretensió del Sr. Puga que volia -en aquestes circumstàncies- reduir la pensió compensatòria.
Aquesta decisió de la instància ha de ser revocada i mantenir l'atribució domiciliària en el termes que ja tenia.
S'estima el motiu.
Quart.- Pel que fa la demanda reconvencional interposada per la Sra. Bonet en la que demanava una indemnització pels danys morals (neguit, angoixa) que els diferents plets amb el seu exmarit li han ocasionat en tots aquests anys, hem de dir que atès que no ha desenvolupat la impugnació en el seu recurs -malgrat la seva extensió- no podem entrar a considerar la seva pètita formal com un motiu d'impugnació. Només podem recordar que com diu el Consilium 621 número 1 de l'emperador Deci: Qui suo iure utitur neminem laedere (qui exercita el seu dret a ningú perjudica) o en els Decretals X.1.6.31 es diu Non videtur iniuri facere qui utitur iure suo (no es considera que fa una injustícia per exercir el seu dret) utilitzar un dret legítim o anunciar el seu exercici no es mai una amenaça o un afany de perjudicar. Altra cosa és que es pugui incorre en una temeritat o en un abús de dret, aleshores, pot ser un criteri a tenir en compte en la imposició de les costes, però ha de ser declarat pel propi Tribunal que ha resolt el litigi. Altres consideracions de caràcter ètic o moral no ens pertoca als Tribunals enjudiciar-les.
Cinquè.- Costes de la instància
Les costes de la instància derivades de la demanda principal han de ser imposades al Sr. Puga que ha vist desestimades les seves pretensions.
Pel que fa a les de la demanda reconvencional, es manté la condemna de la instància.
Sisè.- Costes d'aquesta alçada
Atesa l'estimació parcial del recurs, no fem pronunciament sobre aquestes costes en aplicació de l'article 354.2 primer incís del CPC.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Bonet contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de gener de 2025, que revoquem parcialment en el sentit de:
Mantenir l'atribució a la Sra. Bonet del domicili situat a E (casa unifamiliar) XXXX;
Imposar les costes de la demanda principal al Sr. Puga;
Mantenir la resta del pronunciament.
SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.