ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.19740ac3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 37/2025·12 juin 2025·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 34/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle37/2025
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:34) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 34/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 12 juin 2025 (n° 37/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 34/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:34)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 34/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:34), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 12 juin 2025, recours n° 37/2025 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige oppose les enfants (MM. Gomila, Vives et Codina) et les petites-filles (Mmes Pla et Núñez) d'un ressortissant espagnol, M. Carranza, né en 1941, à Mme Puga, sa seconde épouse, résidant en Andorre et de nationalité andorrane. Les demandeurs ont saisi la juridiction andorrane selon la procédure urgente et préférentielle de l'article 41.1 de la Constitution, invoquant la violation de leur droit à la vie familiale et à l'intégrité morale. Ils sollicitaient la cessation des atteintes, la reconnaissance de leur droit de visite et d'information sur l'état de santé de leur parent, ainsi qu'une obligation positive pesant sur la défenderesse.
Les faits retenus par la juridiction sont les suivants. Depuis environ 2014, M. Carranza présente une perte de mémoire. En février 2022, il a conclu un acte d'autotutelle désignant Mme Puga comme tutrice en cas d'altération de sa capacité, avec substitution par sa fille commune. En juin 2024, un diagnostic de détérioration cognitive modérée a été posé, et Mme Puga l'a fait admettre dans un établissement privé situé à Lleida (Espagne). Il n'existe aucune décision judiciaire modifiant sa capacité ni établissant de mesures de soutien à son profit. La juridiction relève que les restrictions aux visites ont été imposées par le personnel de l'établissement sur instruction de la défenderesse, qui exigeait la présence de celle-ci ou de sa fille.
Le Batlle d'instància, par jugement du 22 janvier 2025, a rejeté l'exception d'incompétence internationale soulevée par le ministère public, a constaté la violation du droit au respect de la vie familiale garanti par l'article 13.2 de la Constitution, a ordonné à la défenderesse d'éliminer les obstacles aux visites, et n'a prononcé aucune condamnation aux dépens. Mme Puga a interjeté appel. Le ministère public ne s'est pas opposé à l'appel, mais a maintenu son moyen tiré de l'incompétence des juridictions andorranes. Les demande
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: STSJAD 34/2025 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 12 juin 2025 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (37/2025) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Procediment urgent i preferent previst a l article 41.1 Constitució. Vulneració dels drets fonamentals a la integritat moral i el respecte a la vida familiar. Dret de contactes i visites dels fills i nets amb pare/avi amb malaltia degenerativa. Competència internacional dels organismes jurisdiccionals andorrans. Apreciació d'ofici.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/2025 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
SENTÈNCIA 000110/2025
Andorra la Vella, 12 de juny del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 2 de desembre de 2024, la representació processal dels germans senyors Gomila, Vives i Codina i de les senyores Pla i Nuñez interposaren demanda pel procediment urgent i preferent de l'article 41.1 de la Constitució contra la senyora Puga per vulneració del dret a la família i a la integritat moral. Demanava que es declarés la vulneració del dret a la integritat moral i a la família i a la vida familiar i que es fessin cessar aquelles vulneracions i es declarés que els agents tenien dret a veure i tenir contacte amb el seu pare i avi, senyor Carranza i a tenir informació sobre el seu estat de salut. En conseqüència demanaven que s'establís l'obligació de la senyora Puga de permetre aquests contactes i a facilitar aquesta informació. Demanaven també la seva condemna en costes.
2.- En data 4 de desembre de 2024, el Ministeri Fiscal contestà la demanda aixecant la manca de competència dels tribunals andorrans, en trobar-se el senyor Carranza ingressat a Espanya i produir-se la pretesa vulneració que es volia fer cessar fora del territori andorrà. S'oposava a la demanda i en demanava la seva desestimació.
3.- En data 23 de desembre de 2024, la representació processal de la senyora Puga contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes a la part agent, inclosos els honoraris de l'advocat intervinent.
4.- Per Aute de data 23 de desembre de 2024, la senyora Batlle d'instància va instar a les parts per a què es pronunciessin sobre la possible manca de competència internacional dels òrgans jurisdiccionals andorrans aixecada pel Ministeri Públic.
5.- En data 22 de gener de 2025, el Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"Primer.- No donar lloc a la declinatòria per manca de competència internacional aixecada pel Ministeri Fiscal.
Segon.- Declarar que s'ha produït una vulneració del dret de la Sra. Gomila al respecte de la vida familiar, recollit a l'article 13.2 de la Constitució.
Tercer.- Requerir a la Sra. Puga que efectuï les actuacions necessàries prop de la residència geriàtrica RSD de Lleida (Espanya) o altres, a fi d'eliminar qualsevol impediment o restricció que ella hagi imposat en el dret de la Sra. Gomila (o de qualsevol dels altres demandants) a visitar i/o a tenir contacte amb el seu pare/avi Sr. Carranza.
Quart.- No fer imposició a cap de les parts de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el darrer Fonament de la present resolució."
6.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Puga en considerar que la mateixa conté una infracció de les normes i/o de la Llei i error en la valoració de la prova en la instància. En síntesi, entén que tot i no haver formulat la declinatòria per manca de competència internacional, en haver compartit les manifestacions del Fiscal té legitimació per recórrer aquesta decisió de la resolució d'instància, insistint en la mateixa. A més, considera també que no s'ha produït cap vulneració del dret al respecte de la vida familiar, afirmant que no impedeix el contacte del senyor Carranza amb els seus familiars. Demana la revocació de la Sentència d'instància i que se'n dicti una altra que la desestimi i la condemna de la part recorreguda al pagament de les costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat.
7.- El Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, insisteix en la manca de competència dels òrgans jurisdiccionals andorrans per acordar una cessació de vulneracions de drets que no s'estan realitzant en territori andorrà i interessa la revocació de la resolució d'instància en aquest sentit.
8.- La representació processal dels germans senyors Gomila, Vives i Codina i de les senyores Pla i Nuñez s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, tot posant de relleu que en l'actualitat estan realitzant les visites, ja que el recurs d'apel·lació es va admetre a un sol efecte, i s'ha pogut constatar com aquestes han estat beneficioses pel senyor Carranza. Demana la desestimació del recurs d'apel·lació articulat de contrari, la confirmació de la resolució recorreguda i la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.
9.- Per Aute de data 30 d'abril de 2025, s'inadmeté la prova proposada per la part apel·lada en repetir en el seu contingut el segon paràgraf de la Providència d'admissió del recurs d'apel·lació.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es centra en determinar si els òrgans jurisdiccionals andorrans són competents per valorar l'existència de vulneració dels drets fonamentals al respecte a la vida familiar i a la integritat moral en relació al senyor Carranza, que es troba ingressat en un centre geriàtric a Lleida havent-se, doncs, pretesament produït aquestes en territori espanyol. I, en cas de ser-ho, en determinar si efectivament s'han realitzat les vulneracions i procedeix la seva cessació, com afirma la resolució impugnada, tot permetent les visites dels familiars directes del senyor Carranza en el sentit establert per la mateixa.
Segon.- Antecedents d'interès:
1.- Els senyors Gomila, Vives i Codina són germans i fills del senyor Carranza i les senyores Pla i Nuñez en són les seves netes, essent tots residents al Principat i de nacionalitat andorrana.
2.- El senyor Carranza és nascut en data 00 de novembre de 1941 i de nacionalitat espanyola, casat en segones núpcies amb la senyora Puga, resident al Principat i de nacionalitat andorrana i amb qui va tenir la LCD.
3.- El domicili del senyor Carranza apareix radicat a XXXX, sense perjudici de què el mateix passés determinades temporades a la seva segona residència a CB, Granada, Espanya.
4.- Des d'aproximadament l'any 2014 el senyor Carranza pateix pèrdua de memòria i dificultat per usar la paraula apropiada, havent procedit durant l'any 2021 a realitzar la repartició dels seus béns patrimonials entre la seva família.
5.- En data 17 de febrer de 2022 el senyor Carranza va atorgar una escriptura pública d'autotutela per davant del Notari senyor NOT, sota el número 0000 del seu protocol, en la que anomenava tutora a la senyora Puga pel supòsit de què li arribés a ser modificada la seva capacitat, atribuint-li totes les facultats legals i substituint-la per la filla comuna d'ambdós, senyora LCD.
6.- En data 3 de juny de 2024, el Dr. Pina va diagnosticar al senyor Carranza de deteriorament cognitiu moderat multidomini, amb desorientació temporo-espacial, afàsia, acalcúlia i brots psicòtics esporàdics.
7.- En data 6 de juny de 2024, la senyora Puga el va ingressar al centre privat RSD, radicat al XXXX, on hi roman a data d'avui. No consta que la part agent tingués coneixement d'aquesta decisió.
8.- No consta tampoc cap decisió judicial de modificació de la capacitat del senyor Carranza, ni d'establiment de mesures de suport al seu favor.
Tercer.- En relació a la competència internacional dels organismes jurisdiccionals andorrans per conèixer de la demanda de vulneració dels drets fonamentals que afecta al senyor Carranza, ingressat, com hem vist, al centre residencial de Lleida:
Al respecte posarem de relleu que aquest greuge contra la resolució d'instància no podia ser invocat per la representació processal de la senyora Puga, donat que no va ser motiu d'oposició a la demanda formulada, tot i que hagués manifestat estar d'acord i compartir els arguments del Ministeri Fiscal sobre aquesta qüestió -aixecada per dit organisme públic-, en haver estat requerit al respecte per la Batlle d'instància (vegi's Aute obrant als folis 59 i 60). Ara bé, com sigui que la mateixa pot ser apreciada d'ofici i que el Ministeri Públic ha insistit en aquesta alçada en mantenir la manca de competència internacional dels organismes jurisdiccionals andorrans en contestar el recurs d'apel·lació interposat, al que no s'oposa per aquest motiu, procedeix valorar les argumentacions efectuades al respecte.
En aquest sentit, la resolució d'instància conclou la competència dels organismes andorrans. D'una banda, afirma que la jurisprudència de la Sala Civil ha establert que la competència dels tribunals andorrans resulta de l'aplicació dels principis del dret comú, essent la jurisdicció del domicili del demandat la competent en mèrits de l'aforisme actor sequitur forum rei. I en aplicació d'aquest fur general, els tribunals andorrans serien competents per conèixer de la present demanda, ja que el domicili de la part demandada, es troba al Principat, a banda de gaudir ambdues parts litigants de la nacionalitat andorrana (de conformitat amb l'article 4 de la Llei qualificada de la Justícia). I d'altra banda, procedeix a valorar la procedència de l'argumentació del Ministeri Fiscal en relació a què l'al·legada vulneració s'hauria produït fora del territori andorrà, obligant aquest fet a la batlle a quo a declinar la seva competència en favor de les autoritats espanyoles.
Al respecte, la Batlle d'instància conclou que en el criteri d'atribució de competència internacional a favor dels tribunals andorrans en supòsits de vulneració de drets fonamentals té incidència el lloc on es produeix la lesió dels drets i respecte de la qual es sol·licita l'adopció de mesures judicials per a què es reposi. Correcció que no es pot ordenar a institucions d'internament o centres geriàtrics estrangers (invocant al respecte el nostre Aute TSJC-371/2023, en el que es posava de relleu la improcedència d'ordenar l'internament forçós d'un pacient andorrà en un establiment estranger). Afirma que en el supòsit d'autes les vulneracions denunciades s'haurien produït o bé a Granada o bé a Lleida, en el marc de les visites intentades per la filla del senyor Carranza en aquests dos indrets d'Espanya. I com sigui que la cessació de la lesió denunciada passaria pel reconeixement d'un dret de visites i contactes respecte d'una persona adulta que actualment no resideix al Principat i sobre la que no consta que se li hagin establert mesures judicials de suport, l'òrgan judicial andorrà no té competència per ordenar el compliment de les mesures que eventualment es poguessin adoptar en relació al senyor Carranza en una institució residencial estrangera.
I tot i que aquestes consideracions duien al jutge a quo a apreciar major facilitat de resolució a la jurisdicció espanyola, afirma no obstant que l'aplicació del fòrum non conveniens per declinar la competència és una regla excepcional front al fet que la part demandada té domicili al Principat a l'igual que els demandats i preteses víctimes de la vulneració, essent-ne a més tots nacionals. Valora també que els agents sol·liciten que s'adoptin mesures de reposició només front a la senyora Puga, que a més és resident al Principat.
Finament conclou, com hem dit, la seva competència per conèixer de litigi donada la residència i nacionalitat andorrana d'ambdues parts litigants, que cap d'elles no hagi iniciat cap actuació davant els organismes jurisdiccionals espanyols i que la part defenent en l'escrit de contesta la part demandada no es va oposar a la competència dels tribunals andorrans i, en mèrits del principi pro actione.
Conclusió de la resolució d'instància que no podem més que confirmar, fent nostra la detallada i raonada argumentació de la instància- donat que tots els punts de connexió ens adrecen a la competència del Principat: com bé diu la resolució d'instància, les mesures de reposició s'interessa que les adopti la senyora Puga, en el seu cas, -domiciliada al Principat i nacional andorrana-. Noti's que, al marge de l'indret on s'hagi produït la vulneració efectiva -de ser el cas, com analitzarem en el fonament de dret següent-, el país on l'afer presenta més elements de connexió és Andorra i no Espanya.
Quart.- En relació a la pretesa vulneració del dret al respecte de la vida familiar, fonamentat en la protecció de la família i el dret dels seus integrants de relacionar-se entre ells, als efectes de mantenir l'afecte entre els seus membres sobre tot quan un d'ells es troba afectat d'una malaltia degenerativa que el pot fer més sensible i necessitat de mantenir-hi un contacte més constant, en aquest supòsit s'ha produït en relació a la Gomila.
Perquè en relació a la mateixa s'ha acreditat l'existència de restriccions a les visites o contactes que ha intentat efectuar amb el seu progenitor i imposades per personal del centre residencial per ordre, però, de la senyora Puga, qui pretenia que aquestes només es duguessin a terme en presència seva o de la seva filla LCD. I això sense que en cap cas s'hagi acreditat ni que les visites fossin perjudicials pel senyor Carranza, ni la necessitat de la seva presència en les mateixes per protegir-ne la seva salut. Essent aquests els únics supòsits en què el dret de visites que assisteix a tots els membres de la família de forma recíproca podria arribar a ser limitat en cas d'establir-se mesures de suport. El tot, evidentment sense perjudici de què donada la malaltia degenerativa que afecta al senyor Carranza, aquestes visites s'efectuïn amb el màxim respecte al seu estat de salut i als criteris mèdics del centre en qüestió i amb la màxima premura donada l'edat i el seu estat de salut.
En conseqüència, procedeix confirmar íntegrament la resolució d'instància, tant en relació a l'existència de la vulneració com a les mesures de reposició en ella fixades
Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la condemna de la part recurrent al pagament de els costes processals generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Puga contra la Sentència dictada en data 22 de gener de 2025 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.
SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes generades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.