ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1f53bab0 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 44/2025·16 May 2025·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: STSJAD 39/2025
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket44/2025
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:39) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: STSJAD 39/2025).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 16 mai 2025 (n° 44/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 39/2025 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 mai 2025)
Par contrat d'entrée en vigueur le 1er février 2021, la société B, SLU a donné à bail un appartement à deux locataires, les époux ou codébiteurs Viñas et Corbacho (le lien conjugal n'est pas précisé dans la décision), moyennant un loyer mensuel dont le montant est diversement indiqué dans le texte (750 EUR dans le rappel des faits, 825 EUR dans le calcul de l'indemnité). Une garantie de 1 500 EUR avait été versée à la conclusion du bail.
Le 31 mai 2023, la locataire Viñas a introduit un dépôt judiciaire (expedient de dipòsit judicial) auprès de la Batllia, consignant les clés au profit de la bailleresse. Un message du 23 mai 2023, émanant d'une personne décrite comme mandataire de fait de la société, demandait expressément que les clés soient remises par ce canal. Le 12 juillet 2023, la locataire a toutefois déposé un écrit subordonnant la remise des clés au retour préalable de la garantie. Les clés n'ont été récupérées par le gérant de la bailleresse que le 13 octobre 2023, sur diligence judiciaire. Un huissier a dressé un constat le 25 octobre 2023, relevant des désordres au sol de la cuisine et des défauts de peinture.
La société bailleresse a assigné les locataires en paiement de l'équivalent des loyers jusqu'à mi-octobre 2023, d'une indemnité pour défaut de préavis, du coût de remise en état et des honoraires de l'huissier, pour un total de 8 202,38 EUR. Le Batlle (juge de première instance) a rejeté la demande le 28 janvier 2025 (la décision ultérieure mentionne une « sentència 8/2025 de data 26 de gener » : la date de la décision de première instance est donc incertaine dans le texte). Seule la bailleresse a interjeté appel. Le locataire Corbacho avait été déclaré en rébellion.
Question de droit
Le pourvoi soulevait quatre questions :
La rupture unilatérale du bail par les locataires était-elle régulière, en l'absence de préavis formel et de remise effective des clés, et les messages produits étaient-ils probants ?
Le dépôt judiciaire des clés à la Batllia valait-il restitution effective de la possession au sens de l'article 14.3 de la loi sur les baux urbains ?
Des dégradations constatées par un acte d'huissier pouvaient-elles être imputées aux locataires ?
La locataire Viñas pouvait-elle agir au nom du co-locataire déclaré en rébellion ?
Solution et dispositif
La Cour supérieure résout les questions de manière différenciée. Sur le préavis, elle rejette le moyen : la loi n'exige aucune forme ad solemnitatem, l'écrit n'ayant qu'une valeur probatoire, et la conduite de la locataire a suivi les instructions de la bailleresse, ce qui fait obstacle à une critique tirée de la remise tardive des clés au nom de la théorie des actes propres (venire contra factum proprium non valet). Elle retient en outre que la personne ayant échangé avec la locataire apparaissait comme mandataire de la société, de sorte que la confiance légitime de la locataire est protégée. La contestation de la force probante des messages est jugée extemporanée au regard du principe pendente appellatione nihil innovetur, faute de réserve formulée en première instance.
Sur le dépôt judiciaire, la Cour reprend la distinction entre la consignation libératoire, précédée d'offres réelles, et la consignation comme subrogat du paiement. Elle admet qu'à l'origine le dépôt pouvait produire un effet
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (44/2025) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket44/2025
Judgment Date16 May 2025
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
PARTS:
Apel·lant: B, SLU
Representant: Sra. Aguilar
Advocat: Sr. Tejera
Apel·lat: Srs. Corbacho, i Viñas
Advocat: Sra. Yuste
OBJECTE: LAFU, preavís, retorn de la possessió a la fi de l'arrendament mitjançant expedient de dipòsit judicial a la Batllia.
SENTÈNCIA 000082/2025
Andorra la Vella, 16 de maig del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 44/2025 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 23 de febrer del 2024, la representació processal de la societat B, SLU formulava demanda pel procediment d'arrendaments previst en el CPC (art. 277 i ss) contra els Srs. Corbacho i Viñas, sol·licitant es dictés Sentència condemnant els demandats a pagar l'import de 8.202,38.- EUR, augmentada dels interessos remuneratoris en concepte de mesos de renda impagats, indemnització per manca de preavís i reparacions a realitzar en el bé arrendat. També reclamava, se'ls hi imposés les costes ocasionades.
2.- La Sra. Viñas contestava la demanda formulada oposant-se a les pretensions de la part actora, demanant es dictés Sentència desestimant-les i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.
El Sr. Corbacho era declarat en rebel·lia processal per aute de 28-5-2024.
Tercer.- El dia 3 de desembre del 2024 se celebrava el judici oral i el dia 28 de gener del 2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada a instància de la B SLU contra els Srs. Corbacho i Viñas.
SEGON.- Imposar a la part demandant el pagament de la totalitat de les
costes judicials ocasionades".
Quart.- La representació processal de la societat B, SLU ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant es dicti Sentència en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància aculli les pretensions articulades en el seu escrit rector, el tot amb imposició a la part demandada de les costes causades en ambdues instàncies.
Aquest motiu de recurs s'estructura al torn de 4 punts principals:
1.- Retreu a la sentència que acollís la tesi de la part defenent segons la qual hauria renunciat al contracte d'arrendament, sense, però que existís preavís formal ni lliurament efectiu de les claus a la propietat. A més, es qüestionava la validesa dels missatges utilitzats com a prova, per manca de concreció i acreditació formal sobre aquesta qüestió.
2.- Denuncia que la consignació de les claus a la Batllia, condicionada al retorn de la fiança, no equivalia a una restitució efectiva de la possessió, segons establia l'article 14.3 de la Llei d'arrendaments.
3.- Retreia a la sentència no haver considerat l'existència dels desperfectes que es reclamava tot i que es justifiquen amb una acta del saig que gaudia de presumpció de veracitat.
4.- Posava en dubte que la Sra. Viñas pogués actuar en representació de l'altre arrendatari que s'havia declarat en rebel·lia.
5.- Els Srs. Viñas i Corbacho s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat demandant la confirmació íntegra de la sentència dictada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'1 de febrer del 2021, la societat B, SLU arrendava als Srs. Viñas i Corbacho un apartament ubicat al XXXX pel preu de 750.- EUR mensuals i el 31 de maig del 2023, la Sra. Viñas instava un expedient de dipòsit judicial, consignant en favor de la part arrendadora les claus del pis. La Batllia donava coneixement d'aquest dipòsit al Sr. Suárez, representant de B, SLU el 13 de juliol del 2023 i el 13 d'octubre del 2023 se li feia entrega de les claus consignades. Dies més tard, concretament el 25 d'octubre del 2023, el saig es desplaçava a l'apartament en qüestió estenent una acta de presència i constatació del seu estat.
En aquest context, entenent que s'havia produït una renúncia unilateral del contracte d'arrendament per part dels arrendataris, la representació processal de la societat B, SLU articulava demanda on reclama l'import equivalent a la renda que s'hauria percebut fins a mitjans del mes d'octubre del 2023 en què va recuperar les claus del bé arrendat, més la indemnització legal per absència de preavís. També reclama altra indemnització pels desperfectes existents en l'apartament i els honoraris del saig intervinent.
La Sra. Viñas s'oposava a la demanda i el Sr. Corbacho era declarat en rebel·lia processal.
El batlle desestima la demanda argumentant essencialment: 1) que la Sra. Viñas va comunicar amb suficient antelació la voluntat de resoldre el contracte, mitjançant missatges a la filla del representant de la societat arrendadora, la qual actuava com a interlocutora habitual; 2) que les claus es van dipositar a la Batllia tal com havia indicat la part arrendadora, que es va negar a fer la inspecció presencial en el moment convingut, sense que es pogués imputar als arrendataris el fet que les claus no fossin recollides fins mesos després i 3) els danys reclamats es van constatar gairebé cinc mesos després que els arrendataris abandonessin l'immoble, sense inspecció immediata per part de la propietat, trencant-se el nexe necessari que permetés atribuir-los-en la responsabilitat.
I és contra aquesta resolució que s'alça la part recurrent segons els arguments que hem exposat amb anterioritat i s'examinen seguidament.
Segon.- Irregularitats en el preavís: improcedència
La Sentència de la Batllia exclou qualsevol irregularitat en el preavís, fonamentant-se en el conjunt dels missatges intercanviats per aplicació de missatgeria instantània entre la Sra. Viñas i la filla del Sr. Suárez, dels quals s'inferia que, ja en el decurs del mes de març la primera comunicava la voluntat de renunciar al contracte d'arrendament i retornar les claus el dia 1 de juny següent.
La part recurrent crítica aquesta conclusió sostenint, en primer lloc, que la part arrendatària no havia atorgat cap mena de preavís formal. Aquest argument però, té un recorregut jurídic limitat. En efecte, l'article 64 de la Llei 15/2022, del 21 de juliol, de text consolidat d'arrendament de finques urbanes, estableix la possibilitat de renúncia unilateral per part de l'arrendatari, condicionant-la a un preavís, respecte del qual no exigeix cap forma específica per a la seva validesa. Així doncs, la norma no imposa cap requisit de forma "ad solemnitatem" per al preavís, sinó que aquest pot ser vàlidament comunicat per qualsevol mitjà que permeti acreditar-ne l'existència. En aquest sentit, la forma escrita actua només com a instrument de prova ("ad probationem"), però no condiciona l'eficàcia material de la comunicació si es pot demostrar per altres mitjans fefaents que el preavís es va fer dins el termini i en la forma escaient.
D'altra banda, la part recurrent pretén vincular una presumpta irregularitat en el preavís al fet que la propietat no va rebre físicament les claus de l'immoble fins mesos després, a través de la Batllia. Aquest argument tampoc pot ser acollit. Tal com sosté encertadament l'òrgan "a quo", la conducta de l'arrendatària en el moment de la resolució contractual va ser ajustada a les indicacions prèviament formulades per la filla del Sr. Suárez -administrador únic de la societat recurrent-, les quals consten en el missatge intercanviat el dia 23 de maig de 2023. En aquest missatge es demanava expressament el dipòsit de les claus a la Batllia, opció que l'arrendatària va seguir de forma escrupolosa. En aquesta situació, no pot imputar-se a l'arrendatària cap incompliment de l'obligació de preavís derivat del mode de restitució de les claus, ja que aquesta es va limitar a seguir les instruccions rebudes de la mateixa part arrendadora, per mitjà de la seva representant de fet. Altrament, acceptar l'argument del recurrent suposaria vulnerar la teoria dels actes propis ("venire contra factum proprium non valet"), principi consolidat en dret que impedeix a una part contradir els seus propis actes previs quan aquests han generat una legítima confiança en l'altra part. Aquest principi es fonamenta en l'exigència de bona fe i coherència en les relacions jurídiques, i opera com a límit a l'exercici de drets o pretensions contràries a la conducta anterior observada.
Així doncs, si la part arrendadora -per mitjà d'una persona vinculada directament a la seva representació- va induir o suggerir un determinat comportament respecte al lliurament de les claus, no pot després al·legar el seu retard o irregularitat amb finalitats impugnadores, sense incórrer en una contradicció incompatible amb l'equitat i la seguretat jurídica.
Tanmateix, es qüestiona l'eficàcia probatòria dels missatges intercanviats entre la Sra. Viñas i la Sra. Bueno, negant que aquesta última ostentés la capacitat per actuar en nom i representació de la societat B, SLU. No obstant això, respecte d'aquesta qüestió, cal destacar que la Sra. Viñas ja va aportar un CD que contenia aquests missatges en el seu escrit de contesta a la demanda, i que durant el desenvolupament del judici oral, la seva representació processal no va formular cap reserva o objecció pel que fa al contingut formal o material d'aquest mitjà de prova. En aquestes condicions, la impugnació que ara es pretén plantejar resulta manifestament extemporània, d'acord amb el principi "pendente appellatione nihil innovetur".
Aquestes mateixes consideracions són aplicables a la qüestió de la intervenció de la Sra. Bueno en els actes objecte de controvèrsia. De la lectura dels missatges aportats s'infereix l'existència d'una comunicació continuada i reiterada entre la Sra. Viñas i la Sra. Bueno, tractant assumptes relacionats amb l'apartament en qüestió. Aquesta dinàmica comunicativa permet afirmar que, si més no de manera aparent, la Sra. Bueno actuava com a mandatària de B, SLU i que la seva intervenció, era de naturalesa a crear en la Sra. Viñas una confiança legítima en el fet que aquesta actuava per compte de la societat arrendadora, confiança que, a més, va ser reforçada per la conducta pròpia de la suposada mandatària, qui actuava de manera coherent amb aquesta aparença de representació.
El primer motiu del recurs es veurà, per tant, abocat al fracàs.
Tercer.- El dipòsit judicial de les claus.
Hem tingut ocasió de recordar que "la consignació constitueix el mitjà coactiu que disposa el deutor front al creditor, per a satisfer el seu interès en el compliment d'una obligació, alliberant-se del deute en aquells supòsits en què el creditor s'hagi negat a rebre la prestació o quan resulti impossible fer-la efectiva. Quant a la naturalesa del dipòsit judicial, en l'Aute de 22-4-2004 dictat en el rotlle TSJC 173/2003, indicàvem: "la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d'una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d'aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l'interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament (STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l'esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d'idees, s'ha d'assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte
alliberatori que vagi precedida de l'oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l'oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l'alliberament d'aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix la seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme la totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s'accepta l'oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s'allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l'igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17)" (Sentència de 7 de febrer del 2023, rotlle TSJC-244/2022)
Consta acreditat que, el 23 de maig del 2023, la Sra. Bueno va adreçar un missatge a l'arrendatària amb el següent contingut: "Viñas, entrega directament el día 31 de este mes, como me comentaste que dejabas el piso, las llaves a la batllia (sic)". Aquest missatge és clar i inequívoc: evidencia, d'una banda, el coneixement per part de la part arrendadora de la finalització del contracte d'arrendament i, de l'altra, el requeriment exprés perquè la restitució de la possessió -és a dir, el lliurament de les claus- es realitzés a través de la Batllia. Això és precisament el que l'arrendatària va fer, atenent fidelment a les instruccions rebudes.
Ara bé, consta degudament acreditat que, malgrat inicialment els arrendataris van procedir a la consignació de les claus a finals del mes de maig del 2023, amb la voluntat aparent d'alliberar-se de la seva obligació restitutòria, aquesta voluntat es va veure posteriorment matisada i condicionada per ells mateixos.
En efecte, el 12 de juliol del 2023, la Sra. Viñas va presentar un escrit de manifestacions en què, després de fer constar que havien deixat l'habitatge en perfectes condicions i de recordar que el Sr. Suárez mantenia en el seu poder la fiança de 1.500 EUR lliurada al començament de la relació contractual, afirmava expressament que: "les claus se li retornaran al seu propietari Sr. Suárez quan em retorni la meva fiança". Aquesta declaració evidencia clarament que, en aquell moment, la voluntat d'entregar les claus quedava subordinada a una condició: el previ retorn de la fiança per part de l'arrendador i en realitat, no va ser fins al 12 d'octubre del 2023, i mitjançant diligència judicial estesa pel secretari judicial, que els arrendataris van fer constar la seva voluntat inequívoca que les claus fossin entregades al Sr. Suárez, qui les va recuperar l'endemà.
Aquesta precisió és essencial per a la resolució del cas present. En un primer moment, el dipòsit judicial realitzat podia considerar-se conforme amb els requisits necessaris per a generar l'efecte alliberatori de l'obligació restitutòria. No obstant això, l'actuació posterior de la deutora -condicionant l'entrega efectiva de les claus al retorn previ de la fiança- comportava una modificació substancial de la naturalesa d'aquesta prestació.
En aquestes condicions, i atès que no es compleixen els requisits essencials que configuren el pagament com a causa extintiva de les obligacions, concretament els principis d'identitat, integritat i indivisibilitat, no pot reconèixer-se a aquella actuació l'efecte alliberatori que se li pretén atribuir pels demandats: l'arrendador no va poder recuperar efectivament la possessió de l'immoble arrendat fins al 12 d'octubre del 2023, a causa de l'oposició mantinguda per la part arrendatària fins aquella data.
Per tot plegat, i donada la privació injustificada del dret de disposició sobre el bé immoble, els demandats hauran de satisfer una indemnització tendint a compensar la privació de l'ús a què es va sotmetre l'arrendador que s'haurà de calcular sobre la base de la renda mensual que es pagava (825.- EUR), corresponent als mesos de juliol, agost i setembre, més una part proporcional pels 12 primers dies del mes d'octubre, la qual cosa ascendeix a una quantitat global de 2.805 EUR (825 EUR × 3 mesos + 330 EUR). Aquesta quantitat, però s'haurà de compensar amb l'import de la fiança dipositada pels arrendataris (1.500.- EUR), de tal forma que aquests hauran de satisfer a la societat B, SLU l'import de 1.305.- EUR, més els interessos legals comptadors des de la notificació de la present resolució i fins al dia del seu total pagament.
Quart.- indemnització pels pretesos desperfectes: improcedència
La sentència dictada desestima aquesta pretensió considerant que el temps transcorregut entre el moment en què el Sr. Suárez recuperava la possessió de l'immoble (13 d'octubre) i la data en què es realitzava la inspecció per part del Saig (25 d'octubre) impedia atribuir als demandats la causa dels desperfectes ocasionats. I la part recurrent s'alça contra aquesta conclusió.
Tot i els arguments exposats per la representació processal de B, SLU, el recurs interposat no pot prosperar, encara que per raons diferents de les recollides en la Sentència de la Batllia.
En concret, a la demanda es reclama, per aquest concepte, l'import global de 4.190 EUR, segons factura aportada al procediment (foli 36). Aquesta factura desglossa diversos treballs consistents en intervencions sobre el terra (parquet i sòcols) i treballs de pintura.
Si s'analitza aquest conjunt d'intervencions en relació amb l'acta de presència estesa pel Saig, es constata que aquest dona fe de desperfectes localitzats al terra de la cuina -indicant específicament que "alguna part encara es trobava mullada"- així com defectes i mal acabats en la pintura de parets i sostres.
Aquesta descripció, encara que rellevant, no permet atribuir als arrendataris la responsabilitat d'aquests desperfectes: no havien tornat a accedir a l'apartament des de finals del mes de maig del 2023 i en aquestes condicions, no sembla raonable que se'ls pugui imputar responsabilitat directa pels danys constatats al parquet -en qualsevol cas escapa a lògica més elemental que 5 mesos més tard el terra pogués continuar trobant-se mullat com destaca el saig, semblant la causa més plausible dels desperfectes observats atribuïble a un desordre intern-. En qualsevol cas, no s'ha aportat prova de cap mena que permeti atribuir amb claredat la responsabilitat dels danys als demandats, en aplicació del principi general de dret "ei incumbit probatio qui dicit, non qui negat" (correspon provar a qui afirma els fets i no a qui els nega).
Quant als treballs de pintura, de l'anàlisi de la factura aportada es desprèn que les obres de repintat van intervenir sobre tot l'immoble, mentre que, d'acord amb l'acta de presència no es pot considerar que els defectes eren generalitzats fins al punt que s'havia d'intervenir en tot el pis. En aquestes condicions, no pot imputar-se de manera automàtica als arrendataris la responsabilitat de totes les intervencions realitzades per la propietat en l'apartament.
En conseqüència, i per les raons exposades, la pretensió indemnitzatòria formulada per aquest concepte no pot ser estimada en els termes sol·licitats.
Cinquè.- Costes
Atesa l'estimació parcial de la demanda, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en la instància.
Quant a les costes causades en aquesta alçada, no ha de fer-se pronunciament al seu respecte a la vista del triomf parcial del recurs articulat.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat B, SLU contra la Sentència 8/2025 de data 26 de gener del 2025 dictada per la Batllia que es revoca disposant en el seu lloc l'estimació parcial de la demanda formulada contra els Srs. Corbacho i Viñas, condemnant-los a satisfer l'import de 1.305.- EUR, més els interessos legals comptadors des de la notificació de la present resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer pronunciament en relació amb les costes d'ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
