ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.26869575 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 49/2023·16 mai 2025·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: STSJAD 41/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle49/2023
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:41) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: STSJAD 41/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 mai 2025 (n° 49/2023) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 16 mai 2025, n° 000081/2025 (STSJAD 41/2025)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 mai 2025, Sentència n° 000081/2025, Rec. 49/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2025:41 (Lire sur source officielle)
✦ ⁂ ✦
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le litige s'inscrit dans le cadre de l'exploitation et du projet de cession d'un atelier artisanal de carrosserie et de peinture automobile, dénommé « Taller T », situé en Principauté d'Andorre. Depuis l'année 1979, cet établissement était exploité par M. Aguilar. Au sein de cette entreprise, M. Pulido exerçait initialement les fonctions de salarié sous lien de subordination.
L'évolution des relations professionnelles entre les deux parties s'est matérialisée par plusieurs étapes précontractuelles et organisationnelles successives au cours de l'année 2018 :
En premier lieu, le 4 mai 2018, M. Pulido a souscrit un document conventionnel par lequel il assumait expressément la responsabilité de la gestion et de l'ensemble des travaux exécutés au sein de l'établissement. Par cet acte, il s'engageait en outre à veiller sur l'intégralité des matériels, outils et véhicules déposés dans l'atelier, à tenir un registre précis et systématique de toutes les réparations réalisées ainsi que des achats de matières premières et fournitures, et s'interdisait formellement de réaliser la moindre intervention qui ne fût point régulièrement enregistrée et payée au bénéfice de l'entreprise.
En deuxième lieu, au cours de cette même année 2018, des pourparlers se sont ouverts entre les parties en vue du transfert d'entreprise (traspàs de negoci). M. Aguilar a proposé à M. Pulido la cession du fonds de commerce, incluant l'outillage, les machines et les stocks, moyennant un prix fixé à la somme de 40 000 euros.
En troisième lieu, le 23 novembre 2018, un protocole tripartite a été conclu entre le cédant (M. Aguilar), le repreneur pressenti (M. Pulido) et le tiers propriétaire des murs (la société « B, SL »). Aux termes de cet accord, M. Aguilar déclarait renoncer à son droit au bail commercial et libérer les lieux loués, tandis que la société bailleresse s'engageait corrélativement à consentir un nouveau bail commercial à M. Pulido dès que celui-ci aurait obtenu les autorisations administratives nécessaires à l'exercice de l'activité. L'acte tripartite précisait expressément que les machines, l'outillage et l'ensemble des éléments de travail appartenant à M. Aguilar feraient l'objet d'une cession directe au profit de M. Pulido aux termes d'un accord privé distinct, demeurant entièrement étranger à la société B, SL.
En quatrième lieu, le cédant a formalisé deux projets de contrat de cession en date du 7 décembre 2018. Le 18 décembre 2018, un courrier électronique a été transmis par M. Aguilar à une tierce personne prénommée E — désignée par M. Pulido comme étant sa compagne à cette époque — invitant à la relecture des projets en indiquant que la signature immédiate pourrait intervenir sous réserve de la mise à disposition d'un acompte de 10 000 euros. Néanmoins, aucun acte formel de cession ne fut régularisé ni signé par M. Pulido.
En dépit de cette absence de formalisation contractuelle, M. Pulido est entré en possession effective du local dès le mois de janvier 2019, après avoir souscrit le contrat de bail commercial avec la société B, SL. Il a procédé unilatéralement au changement des serrures d'accès à l'atelier, interdisant ainsi l'accès des lieux à M. Aguilar. Par la suite, M. Pulido a poursuivi l'exploitation de l'activité économique pour son propre compte en employant les machines, l'équipement et les outils demeurés sur place. Pendant cette phase transitoire, les charges d'exploitation et dépenses ordinaires continuaient d'être débitées sur le compte bancaire personnel de M. Aguilar, qui entendait conserver un contrôle sur l'entité jusqu'à la passation définitive de l'acte de cession.
Ultérieurement, M. Pulido a restitué les clés et la possession du local à la bailleresse sans en avertir préalablement M. Aguilar, soutenant n'avoir emporté aucun bien meuble et avoir laissé les machines et éléments d'équipement à l'intérieur du local.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Le 3 avril 2023, la représentation légale de M. Aguilar a initié une procédure civile au fond devant la juridiction de première instance d'Andorre (la Batllia d'Andorra), tendant à la condamnation de M. Pulido au paiement de :
la somme principale de 40 000 euros au titre de l'enrichissement sans cause résultant de l'appropriation de fait du fonds de commerce, de l'outillage et des machines ;
subsidiairement, la somme résultant d'une expertise judiciaire déterminant la valeur objective du fonds de commerce et des matériels d'équipement ;
la somme de 6 881,77 euros au titre de dépenses de consommation et factures d'exploitation impayées ;
les intérêts légaux ainsi que les dépens de l'instance.
Régulièrement assigné à personne ou à domicile, le défendeur M. Pulido n'a pas constitué avocat ni comparu devant la juridiction de première instance. En conséquence, il a été déclaré en état de défaut procédural (rebel·lia processal) par ordonnance (aute) du 16 septembre 2021.
Par un jugement n° 93/2022 prononcé le 18 janvier 2023, le Tribunal de Batlles a débouté M. Aguilar de l'intégralité de ses prétentions et l'a condamné aux dépens. Pour statuer ainsi, les premiers juges ont retenu que le demandeur échouait à rapporter la preuve concluante d'un transfert effectif du fonds de commerce. La Batllia s'est fondée sur le fait que la cession n'avait été ni juridiquement formalisée ni matériellement consommée : M. Pulido n'avait jamais été inscrit au Registre du Commerce en qualité de titulaire de l'activité ; les dépenses ordinaires continuaient d'être prélevées sur le compte bancaire de M. Aguilar ; et M. Pulido devait être regardé comme ayant continué à agir en qualité de salarié préposé à la gestion sous la supervision directe du titulaire jusqu'en mai 2019, en exécution de l'accord du 4 mai 2018. Les premiers juges ont conclu que si le défendeur avait éventuellement manqué à des engagements verbaux de gestion, un tel comportement ne pouvait équivaloir à l'inexécution d'un contrat de cession juridiquement inexistant. Les demandes complémentaires au titre des factures d'exploitation ont également été rejetées pour insuffisance probatoire.
M. Aguilar a interjeté appel de cette décision devant la chambre civile du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sollicitant l'infirmation intégrale du jugement de première instance et l'adjudication de l'ensemble de ses demandes initiales. Au soutien de son recours, l'appelant a fait valoir :
Une dénaturation des éléments de preuve versés aux débats, singulièrement des déclarations judiciaires passées par M. Pulido le 18 février 2022 devant le juge d'instruction dans le cadre de la procédure pénale préjudicielle (diligences préalables n° 400694/2019), dans lesquelles ce dernier reconnaissait formellement l'existence d'un accord sur le prix du fonds et de l'outillage arrêté à 40 000 euros ;
L'incohérence matérielle de la thèse retenue par les premiers juges : le défaut de signature imputable à la réticence du repreneur ne saurait justifier que ce dernier exploite l'entreprise, évince le propriétaire par le changement des serrures et s'approprie les outils sans aucune contrepartie financière ;
La valeur corroborante de la situation de défaut procédural (rebel·lia) du défendeur en première instance ;
Le défaut de motivation de la décision des premiers juges ;
La demande de condamnation de l'intimé aux dépens des deux instances.
La procédure d'appel a fait l'objet d'une suspension pour cause de connexité pénale (prejudicialitat penal) par ordonnance du 10 novembre 2023, mesure rapportée le 5 novembre 2024.
Le 18 décembre 2024, M. Pulido a constitué avocat et conclu à l'irrecevabilité ou au rejet du recours d'appel, demandant la confirmation intégrale du jugement entrepris et la condamnation de l'appelant aux dépens de seconde instance. L'intimé a soutenu qu'il n'avait jamais cessé d'être un salarié subordonné de M. Aguilar et qu'il avait restitué les locaux avec l'intégralité du matériel sans rien emporter. Par une décision avant dire droit du 5 mars 2025, la cour a statué sur la recevabilité des preuves documentaires produites en cause d'appel (rejet de la pièce 2 et admission de la pièce 3).
✦ ⁂ ✦
II. La question de droit et la solution de la juridiction
A. Le problème juridique posé
L'arrêt rendu par le Tribunal Supérieur de Justice d'Andorre soulève une série d'interrogations juridiques articulées autour du régime de l'action en enrichissement sans cause (enriquiment injust) appliqué aux rapports d'affaires précontractuels avortés :
L'action en enrichissement injustifié, soumise au principe de subsidiarité, peut-elle trouver à s'appliquer lorsque des pourparlers visant la cession d'une entreprise n'ont pas abouti à la perfection formelle d'un contrat écrit, mais que le cessionnaire pressenti a, par des voies de fait, appréhendé la jouissance exclusive de l'universalité commerciale, évincé le cédant et consommé l'utilité économique des biens mobiliers et de l'outillage ?
La qualité de préposé salarié peut-elle être valablement invoquée pour justifier l'usage exclusif du matériel d'exploitation, lorsqu'un acte de novation de gestion a été souscrit et que l'intéressé a souscrit personnellement le bail commercial des locaux d'exploitation tout en interdisant l'accès
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (49/2023) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Acció basada en l'enriquiment injust.- Prova concloent sobre l'existència d'un traspàs efectiu del negoci.- Compromisos verbals o pactes de gestió.- Novació objectiva del vincle laboral anterior en assumpció de la gerència del negoci.
SENTÈNCIA 000081/2025
Andorra la Vella, 16 de maig del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 49/2023 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 3 d'abril del 2023, la representació processal del Sr. Aguilar formulava demanda de reclamació de quantitat contra el Sr. Pulido, demanant es dictés Sentència condemnant-lo a pagar l'import de 40.000.- EUR, o subsidiàriament, l'import resultant de la valoració que es practicaria en el moment processal oportú, i altres 6.881,77.- EUR en concepte de despeses de consum, amb expressa imposició de les costes i interessos.
2.- El Sr. Pulido no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat degudament citat, essent declarat en rebel·lia processal per aute de 16 de setembre del 2021.
3.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 18 de gener del 2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar la demanda formulada per part del Sr. Aguilar contra el Sr. Pulido, i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra.
Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el IV. Fonament de Dret de la present resolució judicial".
4.- La representació processal del Sr. Aguilar, formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació íntegra, i en el seu lloc es dictés Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit rector, imposant a la contrapart, el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.
5.- Per aute de 10 de novembre del 2023 se suspenien les actuacions per prejudicialitat penal. Posteriorment, per decisió de 5 de novembre del 2024 es deixava sense efecte, la suspensió del procediment acordada.
6.- El 18 de desembre del 2024, el Sr. Pulido contestava el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se al seu triomf demanant es dictés Sentència desestimant-lo i confirmant la resolució dictada en tots els seus extrems i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
7.- Per aute de 5 de març del 2025 es decidia no admetre la prova documental 2, però s'admetia la documental 3 proposada per la part apel·lada en aquesta alçada.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el marc del present procediment, la representació processal del Sr. Aguilar ha interposat una acció basada en l'enriquiment injust contra el Sr. Pulido. Mitjançant aquesta acció, se sol·licitava la condemna del demandat al pagament de la quantitat de 40.000 euros, corresponent al valor pactat -segons l'actor- per la transmissió del fons de comerç, així com de les eines i materials vinculats a l'establiment conegut com a Taller T.
Amb caràcter subsidiari, es formulava petició perquè, en cas de no estimar-se l'import indicat, es condemnés el demandat al pagament de la quantitat que resultés de la valoració pericial que pogués dur a terme un expert judicial, en relació amb el valor objectiu tant del fons de comerç com del conjunt de materials i equipament. Així mateix, es demanava la condemna del Sr. Pulido al pagament de 6.881,77 euros en concepte de factures pendents, amb expressa imposició de costes i interessos legals.
Davant aquesta demanda, el demandat no va comparèixer en el procés, constituint-se així en situació de rebel·lia processal.
El Tribunal de Batlles, va desestimar íntegrament les pretensions de l'actor. La seva decisió es fonamenta principalment en la manca de prova concloent sobre l'existència d'un traspàs efectiu del negoci. Si bé es reconeix que hi va haver converses entre les parts amb la finalitat d'un possible traspàs, no es va acreditar que aquest es materialitzés jurídicament ni de fet. El tribunal destaca que el demandat no va figurar mai com a titular de l'activitat en el Registre de Comerç, i que les despeses ordinàries de funcionament del negoci es continuaven carregant al compte bancari del Sr. Aguilar, circumstància que es considera incompatible amb una cessió real del negoci. A més, s'observa que fins al maig de 2019, el Sr. Pulido va continuar actuant com a empleat del negoci, en el marc d'uns acords de gestió adoptats el maig de 2018, segons els quals es comprometia a gestionar l'activitat sota la supervisió directa del Sr. Aguilar, sense que mai es formalitzés un contracte de traspàs ni cap altre acord de cessió. En definitiva, el Tribunal entén que, si bé el Sr. Pulido podria haver incomplert compromisos verbals o pactes de gestió, això no equival a l'incompliment d'un contracte de traspàs que no ha existit formalment ni materialment.
Quant a les reclamacions complementàries per factures i imports alternatius, el tribunal també les desestima per insuficiència probatòria.
És contra aquesta resolució judicial que s'interposa el present recurs, fonamentat en els motius que s'exposaran a continuació.
Segon.- exposició dels motius de recurs
En primer lloc, considera que la sentència de primera instància no valorava correctament els fets ni la documentació aportada, especialment les declaracions judicials del Sr. Pulido realitzades en el procediment penal existent, on reconeixia l'acord de traspàs del taller "T" pel preu de 40.000 EUR, incloent-hi maquinària, eines i materials.
D'altra part, sostenia que resultava inversemblant que pel fet de no haver-se signat el contracte de traspàs (fet que era exclusivament imputable al Sr. Pulido), es tolerés que pogués explotar el negoci i s'apropiés de les eines, impedint l'accés al Sr. Aguilar al local, sense complir les seves obligacions.
Destacava alhora, la rebel·lia processal del Sr. Pulido, posant en evidència que aquest no havia comparegut en el procediment ni desmentia els fets relatats, fet que reforçava la posició del recurrent.
Considerava que la Sentència de la Batllia mancava de motivació perquè no justifica adequadament, les raons per les quals desestimava les pretensions del demandant ni analitzava la prova presentada.
En darrer lloc, demana la condemna del Sr. Pulido al pagament de costes processals, i que subsidiàriament no s'efectués pronunciament al seu representat atesa la situació de rebel·lia processal de la part demandada.
Tercer.- La figura de l'enriquiment injust s'origina en el text de Pomponi (Digest 50, 17, 206 "jure naturae aequum est neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem"), integrant-se posteriorment en altres indrets de la compilació Justinianea ("nemo debat lucrari ex alieno damno" Digest 4, 3, de dolo malo, 1, 28; etc). Aquesta acció es fonamenta sobre raons d'equitat quan l'aplicació del principi general de la relativitat dels contractes portaria a un empobriment de qui ha complert les seves obligacions o ha prestat un determinat servei sense ànim de liberalitat, i l'enriquiment correlatiu del qui no ho ha fet i que és el veritable deutor de l'obligació.
Respecte dels seus requisits, en la Sentència de 23 de desembre del 2015, rotlle TSJC-238/2015 precisàvem: "cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment o l'augment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust que troba el seu origen en les "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171).
Tanmateix, en la Sentència de 13 de gener del 2025 (rotlle TSJC-69/2024) ens atardàvem respecte del caràcter subsidiari d'aquesta acció, recordant que "només s'aplica com a última "ratio", sempre que no existeixen altres mecanismes susceptibles d'emparar la pretensió que s'exercita, ostentant així un caràcter excepcional, sense que es pugui convertir en un mecanisme general- que permeti corregir desigualtats patrimonials, sinó en una eina puntual només admissible quan no concorri altre mecanisme en el nostre ordenament susceptible d'emparar les pretensions exercitades. És per aquesta raó que l'acció d'enriquiment injustificat no es pot utilizar per reconduir una acció inicialment desestimada pels tribunals per manca de prova o altres defectes processals, el contrari suposaria erigir aquesta acció en una "segona oportunitat" o un recurs alternatiu general, eventualitat aquesta contrària al principi de seguretat jurídica i al caràcter residual i excepcional d'aquesta figura".
Quart.- Si es valora conjuntament la prova aportada per la part demandant en el seu escrit rector i la declaració prestada pel Sr. Pulido davant la batlle instructora el dia 18 de febrer de 2022 que s'ha admès com a mitjà de prova mitjançant aute de 25 d'abril de 2022, en ressurt el següent.
El Sr. Aguilar havia regentat, des de l'any 1979, el negoci de planxisteria i pintura conegut com a Taller T, en el qual treballava el Sr. Pulido. El dia 4 de maig de 2018, aquest darrer va signar un document en què assumia expressament la responsabilitat de la gestió i dels treballs que es duguessin a terme en el negoci, així com de tots els materials, eines i vehicles dipositats en el mateix, comprometent-se igualment a mantenir un registre de totes les reparacions i de les compres de material efectuades, i a no fer cap treball que no fos degudament enregistrat i abonat a l'establiment. Aquest mateix any, el Sr. Aguilar va proposar al Sr. Pulido el traspàs del negoci pel preu de 40.000 euros. Posteriorment, el 23 de novembre de 2018, ambdues parts i la societat B, SL (arrendadora del local on s'ubicava el negoci) van signar un document pel qual el Sr. Aguilar renunciava al contracte de lloguer, deixant el local lliure, i B, SL es comprometia a arrendar-lo al Sr. Pulido, tan bon punt aquest obtingués les autoritzacions necessàries per explotar el negoci. En aquell mateix document, constava que la maquinària i la resta d'elements de treball propietat del Sr. Aguilar serien cedits al Sr. Pulido en virtut d'un acord entre ambdues parts, restant-ne al marge la societat B, SL.
La part demandant acredita haver redactat dues propostes de contracte de traspàs, datades el 7 de desembre de 2018, i que, el 18 de desembre del mateix any, va enviar un correu electrònic a una tercera persona de nom E -que el mateix Sr. Pulido identifica com la seva parella sentimental en aquells moments- indicant: "et passo els dos contractes per a la seva revisió, si són correctes, ja els podríem signar avui mateix si teniu disposició dels 10.000 EUR". Cap dels contractes, però, va ser signat pel demandat. Tot i això, de la declaració prestada pel Sr. Pulido en el marc de les diligències prèvies 400694/2019, el 18 de febrer de 2022, es desprèn que, ja el gener de 2019, havia arrendat el local a través de B, SL, canviat el pany de la porta, i havia explotat el negoci -si més no inicialment- utilitzant la maquinària i els estris que s'hi trobaven. Segons va manifestar, va acabar retornant el local a la propietat, deixant-hi tots els elements i sense emportar-se cap bé moble.
Aquesta realitat processal no permet compartir la valoració del Tribunal de Batlles, i obliga a reconèixer l'existència dels elements que configuren jurídicament la figura de l'enriquiment injustificat. D'una banda, es constata un empobriment evident del Sr. Aguilar, consistent en la pèrdua del negoci i dels béns mobles afectes al mateix. D'altra banda, el Sr. Pulido va obtenir el gaudi i ús d'aquests elements patrimonials sense cap contraprestació acreditada. No es discuteix que el contracte de traspàs no va arribar a formalitzar-se ni a perfeccionar-se, però les actuacions ulteriors del Sr. Pulido -com l'arrendament del local al seu nom, el canvi de panys i l'explotació del negoci- evidencien que es va apropiar per la via de fet dels fons de comerç com de la maquinària i estris que l'integraven, sense causa que ho pogués justificar.
L'argument de defensa que el demandat planteja en aquesta alçada, quan sosté que continuava sent un assalariat del Sr. Aguilar, no pot tenir-se per vàlid si s'analitzen els actes que va realitzar a partir de gener de 2019: un treballador subordinat no subscriu contractes d'arrendament pel seu compte ni impedeix per la via de fet l'accés al local del suposat empresari. Aquest comportament és propi d'una persona que ha assumit la gestió i possessió del negoci de manera autònoma, trencant així la naturalesa de la relació laboral anterior.
Quant al document del 4 de maig de 2018 suposa una novació objectiva del vincle laboral anterior, ja que el Sr. Pulido passava a assumir la gerència del negoci sota condicions concretes. Aquest document ha de ser interpretat a la llum de les negociacions que entre les parts existien per al traspàs del negoci de manera que contemplava unes regles transitòries que el demandat va modificar unilateralment en perjudici del Sr. Aguilar a partir del 2019. I és aquest mateix acord de caràcter transitori el què permet entendre que tot i que fos el Sr. Pulido qui explotava el negoci de constant referència, les despeses del local continuessin sent pagades des del compte del Sr. Aguilar, atès que en definitiva desitjava mantenir el control de l'activitat fins a traspàs definitiu del negoci, traspàs que sigui dit de passada no es va arribar a realitzar per la mateixa actitud del Sr. Pulido.
Quant al fet que, al moment de retornar la possessió del local a l'arrendador uns mesos després, el Sr. Pulido suposadament deixés tot el que hi havia a l'interior no el deslliura de responsabilitat, ja que no consta cap notificació d'aquest acte al Sr. Aguilar, i, en conseqüència, el demandat hauria de respondre per negligència en la seva pèrdua.
Pel que fa a la quantificació de l'enriquiment, és el mateix Sr. Pulido qui reconeix en el marc de les diligències prèvies que les parts havien fixat el preu de traspàs en 40.000 euros A partir del moment en què va existir un acord de voluntats respecte del preu just en què ambdues parts fixaven el valor del fons de comerç i material existent, el mateix haurà de ser establert per la present resolució com a compensació de l'empobriment patit pel Sr. Aguilar i l'enriquiment experimentat pel Sr. Pulido. L'import indicat s'haurà d'incrementar dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament en mèrits de la regla "lite contestata usurae currunt".
Cinquè.- Respecte de la reclamació per import de 6.881,77.- EUR que articulava en el seu escrit de demanda, és d'observar que no ha introduït en aquesta alçada cap mena de crítica fonamentada envers la resolució dictada per la Batllia el què impedeix la seva revisió.
Sisè.- Quant a les costes, l'estimació substancial de la demanda comporta que les costes en la instància s'hagin d'imposar a la part demandada (Art. 350.2 del cpc).
Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, atès l'èxit del recurs no ha de fer-se pronunciament al seu respecte (art. 354.2 del cpc).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Aguilar contra la Sentència del Tribunal de Batlles 93/2022 de 18 de gener del 2023 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació substancial de la demanda condemnant el Sr. Pulido, a satisfer a la part actora la quantitat de 40.000.- EUR incrementada dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades en la instància. I sense fer pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.