ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.3d460d5d · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 53/2025·22 september 2025·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de setembre del 2025 - ROJ: STSJAD 45/2025
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI53/2025
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:45) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de setembre del 2025 - ROJ: STSJAD 45/2025).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 septembre 2025 (n° 53/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 45/2025 : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil, 22 septembre 2025
Le 25 janvier 2023, un accident de la circulation impliquant deux véhicules a causé une fracture cervicale (« fuetada cervical ») à une passagère du second véhicule, Mme Cañellas. La responsabilité exclusive du conducteur du premier véhicule n'est pas contestée. Le litige porte sur l'étendue du préjudice indemnisable.
L'assureur du véhicule responsable a accepté d'indemniser le pretium doloris et les frais médicaux non couverts par la CASS (sécurité sociale andorrane). Il a en revanche contesté l'incapacité totale temporaire (ITT), au motif que la victime était déjà en arrêt de travail pour une sclérose en plaques antérieurement à l'accident.
Par demande du 24 janvier 2024, Mme Cañellas et l'assureur de son propre véhicule ont sollicité une condamnation de la défenderesse à hauteur de 7 468,77 euros, subsidiairement 5 277,30 euros, outre 235 euros au titre de l'expertise. La compagnie défenderesse a admis une partie des prétentions et conclu au rejet pour le surplus, en demandant que chaque partie supporte ses propres dépens.
Par jugement n° 5/2025 du 27 janvier 2025, la Batllia (juridiction de première instance) a accueilli majoritairement la demande. Elle a alloué 6 644,45 euros, répartis en 3 561,60 euros au titre de l'ITT, 3 000 euros au titre du pretium doloris et 82,85 euros au titre des frais médicaux. Elle a en outre mis à la charge de la partie défenderesse les dépens, dont les 235 euros d'honoraires du rapport d'expertise.
La seule société défenderesse, appelante, a interjeté appel. Elle ne contestait ni la responsabilité ni le montant de l'ITT. Elle critiquait la reconnaissance même de l'ITT et la mise à sa charge du coût de l'expertise. La cour a rendu son arrêt le 22 septembre 2025, sous la présidence du magistrat rapporteur M. Jaume Tor Porta.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
La première porte sur la nature de l'incapacité totale temporaire. Une victime déjà placée en arrêt de travail pour une maladie préexistante, et qui perçoit à ce titre des prestations de la CASS, peut-elle obtenir une indemnisation au titre de l'ITT consécutive à l'accident ? Plus précisément, l'ITT ouvre-t-elle droit à réparation lorsqu'elle n'entraîne aucune perte de revenus ?
La seconde concerne le régime des dépens. Le coût d'un rapport d'expertise établi à l'initiative de la partie demanderesse, en l'occurrence un rapport émanant d'un assureur, doit-il être regardé comme une dépense de gestion interne non recouvrable, ou comme un dépens au sens de l'article 356 du Code de procédure civile ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la cour rejette le moyen de l'appelante. Elle affirme que l'ITT comporte une dimension extrapatrimoniale distincte de la perte de gains. Cette dimension correspond à « l'afectació de la funcionalitat vital de la persona i a la minva de la seva qualitat de vida », c'est-à-dire à la gêne ressentie dans les actes ordinaires de la vie quotidienne. La cour la distingue expressément du préjudice d'agrément et du préjudice moral. Elle s'appuie sur sa jurisprudence antérieure, notamment l'arrêt du 27 mars 2018 (rouleau TSJC-439/2017), ainsi que sur un arrêt de la Sala penal (Aute 108/2020, du 17 décembre), qui qualifie l'incapacité temporaire d'« aspecte no econòmic » et l'exclut expressément du pretium doloris. Selon la cour, la circonstance que la victime perçoive des prestations de la CASS ne prive pas l'ITT de sa fonction indemnitaire.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (53/2025) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Advocat: Sra. Soriano
OBJECTE: Concepte d'ITT, pericial i costes
Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025
En nom del Poble Andorrà.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 25/01/2023, es va produir un accident de circulació en què es van veure implicats els vehicles Dacia, Logan 105 DCI matrícula XXXX assegurat prop d'ORG_4, SAU i Land Rover, model Range Rover matrícula XXXX assegurat prop de ORG_0. No es discuteix que la responsabilitat exclusiva de l'accident recau en el conductor del primer vehicle indicat i que a causa de l'accident, la Sra. Cañellas, ocupant del segon, patia una fuetada cervical. Resulta, tanmateix, incontrovertit que la companyia asseguradora del vehicle responsable accepta indemnitzar la reclamació articulada en concepte de pretium doloris i despeses mèdiques no cobertes per la CASS, no així, l'Incapacitat total temporal (ITT) que es reclama argüint que la Sra. Cañellas ja es trobava de baixa laboral per la malaltia que pateix (esclerosi múltiple) abans de l'accident.
2.- El 24/01/2024, la representació processal de la Sra. Cañellas i de la ORG_0, SA formulava demanda contra la companyia ORG_4, SAU sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a satisfer la quantitat de 7.468,77.- EUR a la Sra. Cañellas i 235.- EUR a la ORG_0, SA. Subsidiàriament, interessava que es condemnés la demandada a pagar l'import de 5.277,30.- EUR per la Sra. Cañellas i 235.- EUR per la companyia asseguradora demandant. Reclamava que els imports indicats s'incrementessin amb els interessos legals des de la data de l'accident i subsidiàriament a comptar de la data de la contesta a la demanda. Finalment, sol·licitava que la companyia demandada fos condemnada a pagar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventualment perits que es poguessin ocasionar.
3.- El 22/03/2024, la representació processal de la companyia d'assegurances ORG_3, SAU contestava la demanda articulada, oposant-se parcialment a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència estimant la demanda a alçada de 3.000.- EUR pel pretium doloris patit per la Sra. Cañellas i la quantitat de 85,82.- EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS. Per la resta (ITT i cost de l'informe pericial incorporat per la part actora) sol·licita la desestimació de la demanda, sense que s'efectuï especial pronunciament respecte de les costes ocasionades, considerant que existia justa causa de litigar.
4.- Seguit el procés pels seus tràmits, el dia 27/01/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar majoritàriament la demanda formulada per la senyora Cañellas i la ORG_0 SA contra ORG_1, ORG_2 representada a Andorra per ORG_4 SAU, i condemnar aquesta darrera a satisfer a la senyora Cañellas l'import global de 6.644,45 euros (ITT: 3.561,60 euros ; 3.000 euros en concepte de PRETIUM DOLORIS i 82,85 euros en concepte de DESPESES MÈDIQUES), import que augmentarà dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda;
Segon.- S'imposen les costes processals i judicials a la part defenent, entre les quals l'import de 235 euros en concepte de pericial que la defenent haurà de satisfer a la part agent".
5.- La representació processal de la companyia ORG_3, SAU formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, en què si bé admet la responsabilitat en la causació de l'accident del seu assegurat, discrepa tant del reconeixement de la ITT com del pagament dels honoraris pericials. Considera que no hi ha lloc a la indemnització per ITT, ja que la demandant es trobava en situació de baixa mèdica per malaltia abans de l'accident i ho ha continuat estant posteriorment, de manera que no ha patit cap perjudici econòmic derivat dels fets. Així mateix, assenyala que la CASS no ha reclamat cap suma per incapacitat, només despeses mèdiques. Afegeix que l'informe mèdic de part, al qual la sentència atorga valor probatori, no acredita cap nova baixa derivada de l'accident. També critica que el tribunal d'instància no ha valorat les seves proves ni ha respost als seus arguments, i que ha aplicat un criteri erroni comparant la situació de la demandant amb la d'una persona jubilada o inactiva, quan aquesta es trobava de baixa mèdica laboral. Pel que fa als honoraris pericials, entén que no són reemborsables, ja que l'informe forma part de la gestió interna d'una asseguradora. Per tot això, sol·licita la revocació parcial de la sentència i que no es reconegui cap import per ITT ni pels honoraris de perit.
6.- La representació processal de la Sra. Cañellas i de la ORG_0, SA s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat sostenint que l'informe mèdic de la Dra. MASARDO acreditava una baixa de 120 dies derivada de l'accident, que va causar un empitjorament temporal de patologies prèvies. Recorda que l'informe no ha estat impugnat ni contradit per cap prova de la part contrària. Sosté que la indemnització per ITT no es limita a la pèrdua de guanys, sino que compensa les molèsties en els actes quotidians, segons jurisprudència reiterada. Afirma que la situació laboral de la víctima no exclou aquest dret. Quant als honoraris pericials, exposa que són recuperables quan han estat útils per al tribunal, com en aquest cas. L'article 356 del Codi de procediment civil recolza la seva inclusió en les costes. Per tot això, sol·licita la desestimació íntegra del recurs amb imposició de costes a la part recurrent.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu a valorar els pronunciaments adoptats per la Sentència d'instància respecte de la indemnització derivada de l'accident de circulació ocorregut el 25/01/2023.
La Sentència dictada per la Batllia fixa la indemnització en benefici de la Sra. Cañellas en l'import global de 6.644,45.- EUR imposant, tanmateix, a l'actora les costes ocasionades, concepte en què inclou el cost de la prova pericial (235.- EUR) que s'aportava amb l'escrit inicial.
En aquest sentit, reconeix una ITT de 120 dies derivada de l'accident, tot i que la demandant ja es trobava de baixa mèdica prèviament per esclerosi múltiple. Per això estableix que la ITT no es limita a la pèrdua de guanys, sinó que compensa les molèsties en la vida quotidiana, considerant que resultava aplicable encara que la víctima no treballés. En conseqüència, fixa una indemnització de 3.561,60 EUR per ITT, més 3.000 EUR pel pretium doloris i 82,85 EUR per despeses mèdiques. El tribunal també estima procedent el reemborsament de 235 EUR en concepte d'honoraris de l'informe pericial. Finalment, imposa les costes a la part demandada, incloent-hi advocat, procurador i perit.
La part recurrent s'alça parcialment contra aquest pronunciament discutint exclusivament el reconeixement d'una ITT i la condemna a satisfer les costes ocasionades entre les quals el cost corresponent a la prova pericial.
Segon.- Sobre la naturalesa i la indemnització de la incapacitat total transitòria (ITT)
Al·lega la part recurrent que la resolució impugnada incorre en error en reconèixer a la senyora Cañellas una indemnització per incapacitat total transitòria, essent que aquesta ja es trobava en situació de baixa mèdica per malaltia en el moment de produir-se l'accident i va continuar-hi després de la consolidació de les lesions. D'aquest fet infereix la recurrent la inexistència de perjudici patrimonial derivat de l'accident, per percebre la víctima les prestacions econòmiques corresponents de la CASS.
La incapacitat total transitòria (ITT) constitueix una categoria central en el marc de la responsabilitat civil derivada de danys corporals, i la seva funció no pot reduir-se exclusivament a la compensació del menyscapte econòmic que deriva de la impossibilitat temporal de desenvolupar una activitat profesional remunerada, sinó que també se li ha reconegut una dimensió extrapatrimonial, que respon a l'afectació de la funcionalitat vital de la persona i a la minva de la seva qualitat de vida en el decurs del procés de guarició.
Aquesta dimensió extrapatrimonial de la ITT es projecta sobre l'àmbit ordinari de la vida quotidiana de la víctima, i es concreta en les molèsties, incomoditats i restriccions derivades de la impossibilitat -total o parcial- de dur a terme els actes habituals que conformen el desenvolupament normal de l'existència, tant en l'àmbit personal com familiar. No es tracta aquí de reparar una pèrdua econòmica concreta ni tampoc d'indemnitzar un patiment d'ordre estrictament psíquic, sinó d'oferir una resposta compensatòria a la frustració funcional que sofreix la persona afectada en la seva esfera més elemental i essencial de la vida. La víctima de lesions que es troba en situació d'ITT no només deixa de treballar: deixa de conduir, de fer tasques domèstiques, de cuidar els seus fills, o encara de poder realitzar les activitats vitals quotidianes amb un confort mínim. Aquesta alteració de la seva rutina vital constitueix un perjudici real, que no pot quedar subsumit en el perjudici patrimonial estricte ni confós amb altres categories indemnitzatòries.
D'aquesta manera, el perjudici extrapatrimonial associat a la ITT ha de ser distingit clarament tant del perjudici de lleure, que s'orienta a compensar la pèrdua o disminució de la capacitat per a participar en activitats lúdiques, esportives o socials que la persona practicava abans de l'accident, com del perjudici moral, que es refereix a la dimensió emocional del sofriment, l'angoixa o el dolor derivat de les lesions. El perjudici extrapatrimonial de la ITT, en canvi, reposa en la incapacitat funcional objectiva i en la seva projecció sobre la vida corrent, sense necessitat de provar una afectació emocional específica ni una activitat d'oci concreta frustrada.
I aquesta concepció dual de l'ITT ha estat plenament assumida per aquest Tribunal. En efecte, ja en la Sentència de 27/03/2018 (rotlle TSJC-439/2017), sosteníem que "la incapacitat total transitòria correspon al malestar en els actes de la vida quotidiana experimentat per la víctima". I més precisa encara ha estat la Sala penal (Aute 108/2020, de 17 de desembre), indicant que "la incapacitat total temporal s'ha d'entendre com l'estat del ferit que no li permet realitzar les seves activitats habituals professionals, privades o de lleure, durant un període en el decurs del qual, per efecte de les cures, es desenvolupa una millora quina realització posava fi a aquest estat, essent l'estat de la víctima consolidat és a dir, no susceptible de millorar o deteriorar-se. L'incapacitat temporal comporta doncs un aspecte no econòmic, corresponent a la incapacitat funcional que pateix la víctima fins a la consolidació, i residint en l'obstacle a realitzar les actuacions diàries i habituals, essent aquest perjudici independent de l'existència d'una pèrdua de guanys i no inclòs en el pretium doloris, que indemnitza el dolor moral o físic".
En conseqüència, el recurs que articula la part recurrent parteix d'una concepció parcial de la incapacitat total transitòria (ITT), en tant que la vincula exclusivament a l'existència d'un perjudici patrimonial -que considera inexistent atesa la percepció de prestacions de la CASS per part de la víctima-, sense tenir en compte que la ITT també comprèn un component extrapatrimonial que cal també valorar a l'hora de fixar la indemnització corresponent. En aquesta eventualitat, i atès que la part recurrent en cap moment qüestiona l'import concret de la ITT fixada ni la seva base de càlcul, el principi "tantum devolutum quantum apellatum", impedeix revisar la quantitat establerta per la Batllia, i en aquesta eventualitat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació en aquest extrem.
Tercer.- Sobre la repercussió del cost de la prova pericial en el marc de les costes processals
La part recurrent qüestiona la decisió de la Batllia d'imposar-li el pagament del cost derivat de la prova pericial aportada per la part actora, al·legant que, tractant-se d'un informe elaborat per una companyia asseguradora per valorar el sinistre sofert per la seva assegurada, aquesta despesa forma part del tràfec intern ordinari de la companyia.
Aquest raonament, si bé trobava fonament en la nostra doctrina anterior, d'ençà l'entrada en vigor del Codi de Procediment Civil ja no resulta vàlid perquè el marc legal vigent ha establert una nova disciplina expressa d'abordatge d'aquesta qüestió. En efecte, l'article 356 del Codi de Procediment Civil disposa que les costes processals inclouen, entre altres, "els honoraris dels perits judicials i dels altres perits que han intervingut en el procés a instància de la part a favor de la qual s'imposen les costes processals". Aquesta previsió no fa distinció segons l'origen de la prova (pericial de part o judicial) ni tampoc atén a la finalitat de la pericial, sinó que estableix una regla objectiva basada en la imposició de costes.
En aquesta línia, el cost de la prova pericial s'ha de repercutir a la part vençuda, sense que puguem passar per alt que el seu contingut ha resultat decisiu per fonamentar la pretensió que s'articulava.
Per tot el que s'ha exposat, la decisió de la instància en aquest punt ha de ser confirmada, i el motiu d'impugnació articulat ha de ser desestimat.
Quart.- Costes
Atesa la desestimació del recurs articulat, escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per ORG_4, SAU contra la Sentència 5/2025 dictada per la Batllia el 27/01/2025 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
