ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1b3a2991 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 69/2024·13 janvier 2025·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 13 de gener del 2025 - ROJ: STSJAD 52/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle69/2024
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:52) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 13 de gener del 2025 - ROJ: STSJAD 52/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 13 janvier 2025 (n° 69/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits et procédure
Décision rendue le 13/01/2025 par la juridiction Tribunal Superior de Justícia d’Andorra sous la référence ECLI:AD:TSJADAD:2025:52.
Extrait analytique des éléments factuels et procéduraux soumis à la juridiction : SENTÈNCIA 000009/2025
Andorra la Vella, 13 de gener del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Ju tícia d'Andorra ha vi t el recur d'apel·lació a le actuacion mé amunt referenciade .
En la tramitació d'aque te actuacion han e tat ob ervade le pre cripcion legal , i ha e tat ponent el magi trat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expre a el parer del Tribunal.
Antecedent de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 23 de etembre del 2021, la repre entació proce al de la ORG_0 va formular demanda contra el Sr. Talavera, demanant la eva condemna a ati fer la quantitat de 334.000.- EUR, majorada d…
II. Problème de droit
La juridiction était saisie de la régularité procédurale et du bien-fondé en droit applicable des prétentions formées par les parties au regard des normes constitutionnelles et législatives en vigueur (notamment l'article 10 de la Constitució d'Andorra garantissant le droit à la juridiction et à un procès équitable ainsi que les dispositions du Codi de procediment civil).
III. Solution et dispositif de la juridiction
Après examen contradictoire des moyens de fait et de droit, la juridiction statue par décision motivée :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
i ion de l'art. 354.2 del CPC.
En atenció a tot el que 'ha expo at, el Tribunal Superior de Ju tícia, Sala Civil,
Deci io
DECIDEIX
DESESTIMAR el recur d'apel·lació articulat per la repre entació proce al de la ORG_0 contra la Sentència de la Batllia de 9 de febrer del 2024 que e confirma íntegrament, impo ant a la part recurrent el pagament de le co te oca ionade en aque ta alçada.
Aque ta entència é ferma i executiva.
Així, per aque ta no tra entència, definitivament jutjant, ho manem i ignem.
Subir
Diccionario RAE
IV. Portée et intégration au corpus Korpus
Cette décision s'inscrit dans la jurisprudence constante des juridictions de la Principauté et a fait l'objet d'une indexation intégrale dans le graphe de connaissances Korpus.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (69/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Enriquiment injust, caràcter subsidiari i excepcional del seu exercici.
SENTÈNCIA 000009/2025
Andorra la Vella, 13 de gener del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 69/2024 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 23 de setembre del 2021, la representació processal de la ORG_0 va formular demanda contra el Sr. Talavera, demanant la seva condemna a satisfer la quantitat de 334.000.- EUR, majorada dels interessos legals comptadors des de la data en què es presentava demanda reconvencional davant de les jurisdiccions civils espanyoles, en ser en aquell moment en què es va reclamar formalment el deute o subsidiàriament des de la presentació de la present demanda, i la imposició al defenent del pagament de les costes judicials ocasionades.
2.- El 10 de novembre del 2021, la representació processal del Sr. Talavera contestava la demanda plantejant amb caràcter preliminar qüestions prèvies de cosa jutjada, de manca de legitimació passiva i de prescripció de l'acció, i subsidiàriament contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant, es dicti sentència que 1) de forma principal, estimi les qüestions processals interposades i 2) subsidiàriament, desestimi la demanda articulada imposant a la part actora, en ambdós supòsits, el pagament de les costes ocasionades.
3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 9 de febrer del 2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la ORG_0 contra el Sr. Talavera, i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra.
Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Quart.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".
4.- La representació processal de la ORG_0 formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant que es dicti nova Sentència que després de revocar la decisió adoptada en la instància, estimi íntegrament les pretensions plantejades per la seva representada en el seu escrit rector.
En primer lloc, sosté que no es podia desestimar les qüestions de prescripció de l'acció i de cosa jutjada per no concórrer la triple identitat exigida respecte del plet anterior afirmant, d'altra banda, que el vincle jurídic que recolzava la pretensió que s'examinava resultés ser el mateix. Insistia que els motius que suportaven l'acció que s'exercitava i aquells altres que s'avançaven en el procediment anterior seguit a Espanya eren diferents i que resultava incongruent l'afirmació de l'òrgan "a quo" quan se'ls retreia de voler contornar els efectes de la cosa jutjada derivada del pronunciament anterior. En tot cas, sostenia que la reclamació articulada a Andorra es basava en l'enriquiment injustificat del demandat i no sobre el vincle mercantil pretès (contracte de préstec) que és en definitiva el que s'havia jutjat a Espanya.
Respecte dels requisits de l'acció, referia que la batlle admetia que es va produir un empobriment i un enriquiment, però considera que no es complia el nexe causal desestimant la demanda atès el caràcter subsidiari de l'acció en enriquiment injustificat, recolzant-se per això amb la relació existent entre els procediments judicials existents. No compartia aquest argument defensant que a Espanya el que s'havia reclamat era la restitució d'un préstec mentre que a Andorra, es demanava el retorn d'una quantitat econòmica que estava en possessió el demandat sense cap causa que ho justifiqués, insistint en l'absoluta carència de qualsevol prova que pogués justificar de manera objectiva el desplaçament patrimonial que es va produir. En tot cas sostenia que el demandat no havia pogut participar en el procediment anterior, sense que la societat recurrent hagués tingut allí l'opció de defensar els seus interessos enfront del Sr. Talavera.
5.- La representació processal del Sr. Talavera, s'ha oposat al recurs d'apel·lació demanant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades, negant que la resolució dictada per la Batllia incorregués en cap de les irregularitats que se li atribuïen.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la representació processal de la ORG_0 formula una acció en enriquiment injustificat contra el Sr. Talavera a través de la qual en pretén la condemna per 334.000.- EUR més interessos i costes.
L'òrgan d'instància, desestima la demanda articulada fonamentant-se en la subsidiarietat característica de l'acció en enriquiment injustificat. Per això posa en relleu que abans d'iniciar el present procediment, la societat demandant havia formulat una reclamació judicial a Espanya contra el Sr. Calatayud on reclamava la restitució de la mateixa quantitat que, segons relatava la mateixa societat, s'originava en un préstec que li va ser atorgat mitjançant transferència al compte del seu germà (es tracta del Sr. Talavera). En aquest litigi, si bé en primera instància s'acollia la reclamació de la societat demandant, el Tribunal d'apel·lació estimava el recurs articulat pel Sr. Calatayud desestimant la demanda articulada, considerant que la societat demandant no havia acreditat l'existència del préstec pretès.
La figura de l'enriquiment injust s'origina en el text de Pomponi (Digest 50, 17, 206 "jure naturae aequum est neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem"), integrant-se posteriorment en altres indrets de la compilació Justinianea ("nemo debat lucrari ex alieno damno" Digest 4, 3, de dolo malo, 1, 28; etc). Aquesta acció es fonamenta sobre raons d'equitat
quan l'aplicació del principi general de la relativitat dels contractes portaria
a un empobriment de qui ha complert les seves obligacions o ha prestat
un determinat servei sense ànim de liberalitat, i l'enriquiment correlatiu del
qui no ho ha fet i que és el veritable deutor de l'obligació. Els principis en qüestió queden exposats per exemple en la nostra Sentència de data 28-11-2013 (rotlle 225/13) i en la Sentència de data 23-12-2015 (rotlle 238/15).
Si bé, l'òrgan judicial "a quo" admet la concurrència del binomi enriquiment-empobriment, descarta l'acció articulada des de la perspectiva dels elements causal i subsidiari característics. I aquest pronunciament s'ha de reiterar en aquesta alçada. En efecte, tot i que hem d'admetre que les indicacions que la representació processal del Sr. Talavera realitza per a justificar el desplaçament patrimonial que va obtenir, resulten poc convincents (sosté que es tractaria d'unes arres que la societat demandant hauria satisfet per a l'adquisició d'unes unitats immobiliàries, admetent que hauria extraviat el contracte que es va atorgar, aportant una carta emesa pel Sr. Bonet on sol·licitava una moratòria per al pagament del preu. El Sr. Talavera protocol·litzava notarialment aquesta carta, i quan la representació processal de la part demandant ha volgut practicar prova respecte de la seva autenticitat, el què exigia facilitar al Tribunal el seu original, el Sr. Talavera indicava no poder-lo lliurar referint perquè aquest document es contenia en un maletí que li havia estat furtat aportant còpia de la denúncia articulada per aquesta raó), no podem obviar que va ser la mateixa societat demandant qui va atribuir una causa concreta al desplaçament patrimonial que va realitzar al compte del Sr. Talavera. Concretament, en el procediment judicial que amb anterioritat va instar a Espanya contra el Sr. Calatayud, va defensar aferrissadament que la raó de la transferència al compte del Sr. Talavera obeïa a un contracte de préstec que la societat demandant havia atorgat al Sr. Calatayud.
I des d'aquesta perspectiva, el caràcter subsidiari de l'acció de l'enriquiment injustificat impedia el triomf de l'acció desenvolupada. En efecte, aquesta figura jurídica només s'aplica com a última "ratio", sempre que no existeixen altres mecanismes susceptibles d'emparar la pretensió que s'exercita, ostentant així un caràcter excepcional, sense que es pugui convertir en un mecanisme general- que permeti corregir desigualtats patrimonials, sinó en una eina puntual només admissible quan no concorri altre mecanisme en el nostre ordenament susceptible d'emparar les pretensions exercitades. És per aquesta raó que l'acció d'enriquiment injustificat no es pot utilitzar per reconduir una acció inicialment desestimada pels tribunals per manca de prova o altres defectes processals, el contrari suposaria erigir aquesta acció en una "segona oportunitat" o un recurs alternatiu general, eventualitat aquesta contrària al principi de seguretat jurídica i al caràcter residual i excepcional d'aquesta figura.
Si aquestes precisions es traslladen al supòsit concret que s'examina, s'infereix que la mateixa societat recurrent afirmava que la causa per la qual va realitzar la transferència al compte del Sr. Talavera, es situava en el préstec que va atorgar al seu germà. Va ser per obtenir la restitució d'aquesta quantitat que iniciava un procediment a Espanya que va ser desestimat per Sentència dictada per la Secció X de l'Audiència Provincial de Tarragona de XX de desembre del 2017, afirmant que no existia prova que justifiqués que va ser el Sr. Calatayud qui hauria sol·licitat la concessió del préstec atorgat. La carència respecte de l'aportació de prova, no permet reconduir-ne la causa, convertint una acció en compliment del contracte de préstec i més concretament de l'obligació de restitució de l'import deixat contra el prestatari, en una acció en enriquiment injust contra el titular del compte destinatari de la transferència, sinó que el que corresponia a la part demandant era justificar des d'un bon inici la seva reclamació davant de les autoritats judicials espanyoles.
Tercer.- La part recurrent considera que la Sentència de la Batllia resultava incongruent atès que descartava les excepcions de cosa jutjada i de prescripció de l'acció. No compartim aquest plantejament atès que en definitiva el que valora la Batllia eren els requisits de l'acció concreta que li era plantejada, descartant segons els criteris de la subsidiarietat i de l'excepcionalitat de l'acció en enriquiment injustificat, la demanda articulada per les raons que en l'anterior apartat hem apuntat. En tot cas, cap incongruència s'aprecia: el rebuig de les excepcions articulades es realitzava des de la perspectiva de la naturalesa de les accions articulades en el present litigi i l'anterior, radicant la desestimació de la demanda en motius substantius que res tenen a veure amb les excepcions de cosa jutjada i de prescripció que es van plantejar.
Quart.- En atenció al que ha estat exposat, correspondrà desestimar el recurs articulat per la ORG_0 contra la Sentència de la Batllia de 9 de febrer del 2024 que es confirma íntegrament, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en atenció a les previsions de l'art. 354.2 del CPC.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la ORG_0 contra la Sentència de la Batllia de 9 de febrer del 2024 que es confirma íntegrament, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
