ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c2eafa2a · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 322/2024·11 March 2025·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 11 de març del 2025 - ROJ: STSJAD 139/2025
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket322/2024
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:139) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 11 de març del 2025 - ROJ: STSJAD 139/2025).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 11 mars 2025 (n° 322/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 139/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:139)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Sentència 000042/2025, 11 mars 2025, recurs 322/2024 (ROJ STSJAD 139/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:139) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La Sra. Benitez a été engagée le 1er mars 2021 par la Sra. Plaza en qualité d'employée domestique, pour une prestation exercée au domicile de l'employeuse et à celui de sa fille. Le 3 septembre 2023, l'employeuse a procédé à la déclaration de sortie de la salariée auprès de la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS). Il n'est pas contesté que le dernier jour de travail effectif était le 1er septembre 2023, date d'un échange verbal vif entre les parties, enregistré par la salariée.
Le 30 octobre 2023, la salariée a saisi le juge de première instance (batlle) d'une demande tendant au paiement d'indemnités et de salaires impayés. La défenderesse a soutenu que la salariée avait volontairement renoncé à son emploi (« desistiment voluntari »), ce qui excluait toute indemnité, et qu'elle avait réglé le salaire du mois d'août.
Par jugement du 29 octobre 2024, le batlle a fait droit partiellement à la demande. Le dispositif retient une somme globale de 7 646,62 EUR, intérêts légaux inclus, et ordonne la régularisation des sommes auprès de la CASS. Le montant de l'indemnité de licenciement est fixé à 6 366,18 EUR, et les compléments salariaux à 1 280,44 EUR. Il convient de relever que la décision ne réconcilie pas les chiffres : les antécédents mentionnent une demande de 6 984,43 EUR, les motifs une demande de 7 496,26 EUR, tandis que le dispositif du jugement de première instance retient 7 646,62 EUR. La décision commentée n'explique pas cet écart, qui n'a pas été soulevé en appel.
La défenderesse a interjeté appel en invoquant (I) une erreur dans l'appréciation des preuves et (II) une violation de la loi, tenant à une insuffisance de motivation. La salariée a conclu à la confirmation intégrale.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
Le désistement volontaire du salarié, cause d'extinction du contrat de travail, peut-il être présumé à partir d'un échange verbal, et quelle est la charge de la preuve ?
Un enregistrement audio réalisé à son insu par l'une des parties à une conversation est-il recevable et licite au regard du droit à l'intimité ?
Qui supporte la charge de la preuve de l'accomplissement des obligations relatives aux jours fériés, et la tenue d'un registre d'heures unilatéralement établi par l'employeur suffit-elle à la rapporter ?
Une pièce produite pour la première fois en appel (bulletin de salaire d'août 2023 portant une mention manuscrite) est-elle recevable ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'ensemble des moyens et confirme le jugement de première instance.
Sur le désistement. Après avoir rappelé la jurisprudence de la Sala, selon laquelle le désistement du salarié doit procéder d'une volonté « libre, réfléchie et univoque », exempte d'intervention de l'employeur, et ne peut être présumé, la Cour relève que la preuve produite par l'employeuse repose uniquement s
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (322/2024) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket322/2024
Judgment Date11 March 2025
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sra. Plaza
Representant: Sra. Palmer
Advocat: Sr. RPD
Apel·lat: Sra. Benitez
Advocat: Sra. PBV
OBJECTE: laboral, el desistiment del treballador no es pot presumir
SENTÈNCIA 000042/2025
Andorra la Vella, 11 de març del 2025.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 322/2024 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 30 d'octubre del 2023, la representació lletrada de la Sra. Benitez formulava demanda laboral contra la Sra. Plaza, demanant es dictés Sentència condemnant la segona a satisfer a la seva representada la quantitat de 6.984,43.- EUR més els interessos legals corresponents. També demanava que aquesta quantitat es cotitzés prop de la CASS i que es condemnés la demandada a pagar la totalitat de les costes ocasionades.
2.- El 29 de novembre del 2023, la representació processal de la Sra. Plaza, contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de l'adversa, demanant es dictés Sentència desestimant-les i imposant a la part demandant el pagament de la totalitat de les costes ocasionades.
3.- Celebrat el judici oral, el dia 29 d'octubre del 2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"que estimant parcialment la demanda laboral articulada per la Sra. Benitez contra la Sra. Plaza, ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer a la primera la suma global bruta de set mil sis-cents quaranta-sis euros amb seixanta-dos cèntims (7.646,62.- EUROS) -això és per tots els conceptes indicats a l'escrit de demanda, a excepció de les despeses extrajudicials-, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el 29 de novembre del 2023 i fins que sigui íntegrament satisfeta segons s'ha descrit en els I.- i II.- Fonaments de Dret i, amb imposició de les costes processals a la defenent segons més amunt resolt. Tanmateix procedirà la regularització de dits conceptes xifrats segons suma bruta prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a dit organisme oficial".
4.- La representació processal de la Sra. Plaza formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant es dicti Sentència en aquesta alçada que revoqui la decisió d'instància i en el seu lloc desestimi les pretensions de l'adversa.
5.- La lletrada de la Sra. Benitez s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Sentència confirmant en tots els seus extrems la decisió d'instància, imposant a la part recurrent les costes derivades del recurs.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Per contracte d'1 de març del 2021, la Sra. Benitez iniciava una prestació laboral per compte de la Sra. Plaza en qualitat d'empleada domèstica, prestació que es desenvolupava al domicili de la darrera i en el de la seva filla.
El dia 3 de setembre del 2023, la Sra. Plaza donava de baixa prop de la CASS a la treballadora, sense que es discuteixi que el darrer dia en que es va desenvolupar una prestació efectiva de treball va ser el dia 1 anterior, data en què l'empresària va mantenir una discussió acalorada amb la treballadora que va ser enregistrada per aquesta.
El dia 30 d'octubre del 2023, la treballadora articulava la demanda que ha originat el present procediment, on després d'exposar que havia estat acomiadada de manera irregular, reclama la condemna de la demandada a satisfer l'import global de 7.496,26.- EUR que incorpora la indemnització corresponent (6.366,18.- EUR) i havers laborals que, segons argumentava, es trobarien pendents de pagament.
La representació processal de la part demandada s'oposava a la reclamació formulada sostenint que la treballadora demandant havia desistit voluntàriament del seu lloc de treball sense que tingués dret a cap mena d'indemnització. Quant als havers laborals pretesos sostenia haver-los liquidat amb escreix amb el pagament que va rebre al seu compte el mes de setembre en què no havia treballat.
La Sentència d'instància considera que el contracte de treball va ser extingit de manera unilateral i irregular per la Sra. Plaza quan el dia 3 de setembre del 2023 va donar de baixa a la treballadora a la CASS, reconeixement per aquesta raó a la Sra. Benitez una indemnització de 6.366,18.- EUR. D'altra banda, també condemna la part demandada a satisfer els havers laborals que considera es trobaven pendents de pagaments que fixa en la quantitat de 1.280,44.- EUR suplementaris, quantitats aquestes que incrementa dels interessos legals, imposant a la demandada l'obligació de cotitzar-los a la CASS i a pagar la totalitat de les costes causades.
I és contra aquesta decisió que la representació processal de la Sra. Plaza s'alça demanant la revocació de la Sentència dictada segons els motius de recurs que succintament s'exposen en l'apartat següent i que fonamenta invocant (I) error en la valoració de la prova i (II) infracció a la Llei que relaciona amb una pretesa carència en la motivació.
Segon.- Exposició dels motius de recurs.
Insisteix que el dia 25 d'agost de 2023, la treballadora havia desistit verbalment davant la Sra. Plaza i després ho va ratificar enfront de la filla de la darrera, atribuint aquesta decisió, al fet que no havia pogut repatriar la seva germana de Filipines. Sosté que aquell mateix dia la treballadora ja no volia tornar a la feina i fins i tot va tornar les claus de casa, referint però que van pactar que treballaria fins a finals de mes, considerant que aquestes indicacions es veuen corroborades per la conversa enregistrada aportada a les actuacions per la demandant.
En segon terme, qüestiona la legitimitat de la gravació destacant que la demandant tenia un domini absolut sobre aquesta, controlant el seu comportament, expressions, temps i situació que s'enregistrava, irregularitats totes elles que no havien estat valorades per l'òrgan "a quo", afegint que es tractava d'una clara intromissió il·legítima en la intimitat de la demandant protegida per l'art. 4.2.c) de la Llei 30/2014 Qualificada del Dret a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge, considerant que l'interès de la contrapart ni era just ni legítim.
També refereix que la Sentència dictada en primera instància acceptava íntegrament el relat de la part apel·lada, tot i que no concorria prova de cap mena que el recolzés. En aquest sentit, sosté que no existia la més mínima prova que va treballar el festiu del 15 d'agost, destacant que l'adversa sempre gaudia de tots els festius del calendari laboral i que s'hauria d'haver valorat la conducta de l'empresària.
Respecte de la condemna a la seva representada a satisfer l'interès legal doblat per la mora en el pagament del salari del mes d'agost, refereix que mercès la gravació aportada per la demandant i el butlletí de salari del mes d'agost del 2023 s'ha d'entendre que el salari es va pagar en el moment escaient, referint que en el document que s'aportava amb l'escrit de contesta no es podia arribar a veure la signatura de la treballadora aportant en aquesta alçada el document que ho justificaria.
Discrepa de la valoració que s'efectuava sobre l'error en la cotització del salari que va efectuar, recordant que aquest havia estat de 2.- EUR i que la va regularitzar immediatament tan bon punt la va advertir.
Respecte del pagament de la quitança laboral, posa en relleu que la treballadora li va manifestar que volia verificar-ne la regularitat amb inspecció de treball i que sorprenentment, el dia 29 de setembre de 2023, en comptes de rebre notícia del servei d'inspecció, va rebre una carta certificada d'un despatx d'Advocats reclamant els imports corresponents a la indemnització. D'altra part, destaca que el seu banc havia pagat el salari del mes de setembre que no es va treballar i en aquell moment va considerar que ja s'havia pagat el que corresponia a la quitança.
Tercer.- Quant al desistiment de la relació laboral.
La representació processal de la Sra. Plaza sosté amb fermesa que la treballadora demandant hauria manifestat verbalment la seva voluntat de desistir del contracte de treball el dia 25 d'agost de 2023. En virtut d'aquesta circumstància, considera que la reclamació d'indemnització formulada per la treballadora no és procedent.
Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte que, conforme a l'article 90 de la Llei de Relacions Laborals, el desistiment de la relació laboral per part del treballador ha de formalitzar-se per escrit, mitjançant una carta o per lliurament directe a l'empresari, el qual n'ha de signar la recepció. Així mateix, la jurisprudència consolidada de la Sala ha establert que el desistiment voluntari del treballador, com a causa extintiva del contracte de treball, ha de derivar d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca, i obeir a conveniències personals del treballador, sense intervenció de l'empresari en la seva decisió. En conseqüència, no pot presumir-se que el treballador tingui la iniciativa d'extingir la relació laboral (Sentències TSJC-399/2016, TSJC-312/2016, TSJC-121/14, TSJC-221/12, TSJC-137/12, TSJC-60/2018, TSJC-37/2022, entre d'altres).
En el present cas, la Sra. Benitez ha negat de manera constant i reiterada haver desistit del seu lloc de treball. Davant d'aquesta circumstància, corresponia a la Sra. Plaza acreditar la certesa dels fets al·legats, conforme al principi "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat". No obstant això, l'activitat probatòria presentada per la part recurrent es basa exclusivament en la seva interpretació del comportament de la treballadora durant la conversa, enregistrada i annexada a l'escrit inicial.
Ara bé, després d'escoltar novament el contingut d'aquesta conversa en la present instància, es constata, en primer lloc, que no hi ha cap manifestació per part de la treballadora que pugui ser interpretada com un reconeixement explícit d'un desistiment previ de la relació laboral. En segon lloc, no es pot obviar el clima d'extrema tensió en què es va desenvolupar la conversa, en la qual la Sra. Plaza va mantenir un to elevat, acompanyat de crits i amenaces directes a la treballadora, com queda reflectit en expressions com: "Ves a inspección de Trabajo! Ves a inspección de Trabajo, però tu ya no trabajarás aquí en Andorra. ¡Ya te lo digo! Tu ves a inspección de Trabajo, que PC se ocupa de ti!". Aquesta actitud per part de l'empresària obliga a examinar amb especial cautela qualsevol expressió o conducta de la treballadora en el transcurs d'aquella interacció, ja que ni un silenci ni una resposta poc clara poden ser considerats un acte inequívoc de desistiment voluntari.
Atès que la representació processal de la Sra. Plaza no ha acreditat de manera fefaent l'existència d'un desistiment voluntari previ de la treballadora, s'ha de concloure que la baixa comunicada a la CASS per part de l'empresària constitueix una resolució indeguda de la relació laboral. En conseqüència, neix el dret de la treballadora a percebre la indemnització prevista per la normativa aplicable.
Per tot el que s'ha exposat, el primer motiu del recurs no pot prosperar i, en conseqüència, ha de ser desestimat.
Quart.- Validesa dels enregistraments realitzats pels treballadors
La representació processal de la part recurrent destina una part important del seu recurs a qüestionar la validesa de l'enregistrament produït per la treballadora, sostenint que vulnerava el seu dret a la intimitat protegit per la Llei 30/2014 Qualificada del Dret a la intimitat, l'honor i la pròpia imatge.
L'enregistrament de converses, sempre que qui produeixi la gravació sigui una de les persones que hi participen activament, es considerarà vàlida i legal si s'efectua per a protegir interessos legítims (art. 4.2.c) de la Llei 30/2014) i l'enregistrament s'utilitzi amb fins personals, és a dir que no es realitzi amb fins de difusió pública. En el present supòsit la gravació ha estat realitzada exclusivament per a constituir prova en un procés judicial, el que constitueix un ús legítim i necessari per a la defensa dels drets del treballador, especialment en aquelles situacions fàctiques en què sovint s'erigeix en únic mitja que pot existir per a acreditar la seva postura.
Cinquè.- Treball el dia 15 d'agost
La part recurrent nega que la treballadora hagués prestat serveis en la data controvertida i considera que la resolució dictada pel batlle en reconeixement de la reclamació no es troba degudament fonamentada.
Cal recordar que correspon a l'empresari acreditar el compliment de la seva obligació legal en matèria de dies festius. En el cas present, la prova en què la part recurrent pretén basar-se per justificar que la treballadora va gaudir de festa el dia en qüestió es limita al llibre de registre d'hores de treball. No obstant això, aquest document ha estat elaborat unilateralment per la Sra. Plaza, sense que consti que hagués estat comunicat a la treballadora demandant al llarg de la relació laboral. Per tant, dit registre, per si sol, no resulta suficient per fonamentar les al·legacions de la part recurrent en aquesta fase processal, raó per la qual procedeix la desestimació del recurs interposat.
Sisè.- Quant al pagament del salari del mes d'agost del 2023
La resolució d'instància descarta que la Sra. Plaza abonés el salari corresponent al mes d'agost en efectiu el dia 1 de setembre.
En aquesta fase, la part recurrent ha aportat un butlletí de salari del mes d'agost que, a diferència del presentat en primera instància, conté la menció: "rebut efectiu a demanda de la sol·licitant 1/9/2023", acompanyada d'una signatura sota l'epígraf del treballador. La part recurrent justifica aquesta nova aportació al·legant un error en l'escaneig del document inicialment tramès a la Batllia.
No poden, però admetre aquestes al·legacions, atès que una anàlisi detallada del document aportat permet constatar, de manera evident, que no es tracta d'un original. A més, la prova en qüestió hauria d'haver estat incorporada necessàriament en primera instància, i la seva aportació en aquesta segona instància, resulta processalment inacceptable, especialment quan, segons la pròpia versió de la part recurrent, el document existia des de l'1 de setembre de 2023. Per tot això, no pot tenir-se en consideració aquesta nova aportació probatòria.
Setè.- Respecte dels errors en una cotització i el retard en el pagament de la quitança
Poc marge de recorregut es pot atribuir al raonament indicat a partir del moment en què la cotització complerta dels havers laborals i el pagament puntual de la quitança laboral en el termini previst per la Llei són una obligació inexcusable per a l'empresari.
Vuitè.- En atenció a tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Plaza i confirmar íntegrament la resolució dictada pel Sr. batlle.
Novè.- costes
Atesa la desestimació del recurs articulat escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs articulat per la representació processal de la Sra. Plaza contra la Sentència dictada pel batlle el dia 29 d'octubre del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
