ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.344e5066 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 34/2024·20 novembre 2024·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 258/2024
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle34/2024
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:258) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 258/2024).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 novembre 2024 (n° 34/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 258/2024 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 2024)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència 65-2024 du 20 novembre 2024, ROJ STSJAD 258/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:258 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, désignée dans la décision comme « la Sra. Galan », bénéficiait d'une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, attribuée par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) par une décision initiale du 19 août 2022, puis modifiée par une délibération du Conseil d'administration du 29 novembre 2022, avec effet au 14 septembre 2022. Elle sollicitait le classement dans le groupe 2, au motif qu'elle ne pouvait exercer aucune activité professionnelle.
Le Tribunal unipersonnel du Batlle, section administrative, a rejeté intégralement la demande par jugement du 8 mai 2024, estimant la décision administrative conforme au droit.
L'appelante a formé appel sur deux moyens : une erreur dans l'appréciation des preuves, les rapports médicaux établissant son incapacité à exercer une activité régulière ; une méconnaissance de la jurisprudence de la Sala, selon laquelle le classement dans le groupe 1 suppose une capacité de travail dans des conditions de « relative normalité ».
La CASS a conclu à la confirmation du jugement. Elle faisait valoir que l'expert judiciaire rejoignait les médecins de la CASS et le tribunal médical sur la capacité à exercer un travail sédentaire, et que la classification dépendait de la capacité résiduelle de travail. La procédure s'est déroulée par conclusions écrites, la audience orale ayant été remplacée par ce mode de procédure.
Les faits médicaux retenus sont les suivants : une fibromyalgie d'une « afectació severa » (fol. 188), une atteinte générale « important » (fol. 246), l'impossibilité de rester debout longtemps ou de porter la moindre charge (fol. 247), la possibilité d'un travail sédentaire « amb baixes » lors des poussées, et l'opportunité d'un temps partiel thérapeutique (fol. 263). Les médecins du tribunal médical évoquent des tâches simples, à faible charge de travail, sans effort physique ni contact avec des tiers (fol. 231 et 239).
Question de droit
La question posée est de savoir si l'assuré dont la capacité résiduelle se limite à un travail sédentaire, à durée réduite, adapté à ses limitations, relève du groupe 1 (invalidité permettant la poursuite d'une activité professionnelle) ou du groupe 2 (incapacité d'exercer toute activité professionnelle), au sens de l'article 169 de la Llei de la seguretat social.
La décision rappelle le critère posé par la jurisprudence de la Sala, notamment la sentence n° 30-2014 du 11 juillet 2014, selon laquelle l'activité doit être exercée « de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat », la possibilité résiduelle ne devant pas être « merament hipotètica, sinó real i efectiva », et devant être envisagée « de manera regular i no excepcional ».
Solution et dispositif
La Sala estime l'appel, infirme le jugement de première instance et reconnaît à la requérante le droit à une pension du groupe 2. Le raisonnement repose sur une distinction entre la possibilité théorique de travailler et la possibilité effective : les hypothèses de travail à temps partiel, adapté ou sédentaire, « de cap manera es pot considerar que [...] mereixin la qualificació de treball regular ». Le tribunal relève que les conditions évoquées par les médecins (temps réduit, faible charge, absence d'effort, aménagements thérapeuti
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (34/2024) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ
Andorra la Vella, el 20 de novembre de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000007/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Galan va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de data 29 de novembre de 2022, mitjançant el qual es va modificar la resolució inicial de 19 d'agost de 2022 i es va atorgar a la interessada una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, a comptar del 14 de setembre de 2022.
L'agent sol·licitava que es reconegués una invalidesa per malaltia del grup 2, ja que no podia desenvolupar cap tipus d'activitat laboral.
2.- La sentència de 8 de maig de 2024 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar íntegrament la demanda, en considerar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Luís, el qual es fonamenta en els següents motius d'impugnació:
a) S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que, com resulta dels informes aportats a les actuacions, la interessada no pot desenvolupar una activitat laboral de forma regular.
b) No s'ha aplicat correctament la jurisprudència d'aquesta Sala, en el sentit de que la inclusió del pensionista en el grup 1 requereix que pugui treballar en condicions de relativa normalitat.
4.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
a) El perit designat judicialment coincideix amb els metges de la CASS i el tribunal mèdic, quan afirma que l'agent pot realitzar un treball sedentari, i que això suposaria una millora del seu estat mèdic, i la classificació de la invalidesa depèn només de la capacitat residual per exercir una activitat professional.
b) La pròpia interessada va manifestar la seva predisposició a fer assessoraments lingüístics tant de castellà com de català.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- S'impugna en aquest procés la resolució administrativa que va acordar el reconeixement en favor de la recurrent d'una invalidesa per malaltia comuna del grup 1.
Com s'ha exposat en els antecedents, l'agent considera que les seves patologies no li permeten desenvolupar cap tipus de treball de manera regular, per la qual cosa sol·licita el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 2.
Tal com resulta de l'article 169 de la Llei de la seguretat social, es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional.
Sobre aquest punt, el Tribunal ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar si l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, va declarar que:
"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.
Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".
Sisè.- En aquest supòsit, s'acredita que la interessada pateix una fibromiàlgia que comporta una afectació severa (foli 188), segons afirma l'experta independent i presidenta del tribunal mèdic. En el mateix sentit, el dictamen pericial atribueix a l'agent una fibromiàlgia que comporta una afectació important general de l'organisme (foli 246).
Com a conseqüència de les seves patologies, el mateix dictamen pericial afirma que no pot desenvolupar cap activitat professional que requereixi estar dempeus durant un període mitjanament perllongat, ni amb una càrrega de pes mínima (foli 247). En l'acte d'emissió del dictamen, el perit va manifestar que la recurrent pot fer una feina de caràcter sedentari, però amb baixes, quan es produeixin brots de la malaltia, i que seria convenient un treball a mig temps terapèutic (foli 263).
Els informes dels components del tribunal mèdic posen de relleu que la pacient pot realitzar treballs senzills, amb poca càrrega de treball, concentració i responsabilitat, exempts d'esforços físics o de contactes amb tercers (folis 231 i 239).
En aquestes circumstàncies, encara que aquests informes afirmin que la interessada pot fer una activitat en jornada reduïda adaptada a les seves circumstàncies, o que pot realitzar un treball sedentari adaptat a les seves limitacions, de cap manera es pot considerar que aquestes hipòtesis mereixin la qualificació de treball regular, ni que es tracti d'una possibilitat efectiva, en el sentit que ha exigit la jurisprudència d'aquesta Sala a què abans s'ha fet referència.
En efecte, no és factible concloure que una persona que presenta una fibromiàlgia severa, amb brots recurrents, que no pot estar dempeus ni aixecar càrregues, per mínimes que siguin, i a més només pot fer treballs senzills, amb poca càrrega de treball, concentració i responsabilitat, sense esforços físics ni contacte amb tercers, es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral, ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d'una possibilitat merament hipotètica.
De fet, els facultatius que han informat fan una referència especial als beneficis que li reportaria a la recurrent aquestes activitats reduïdes i, de fet, el perit judicial parla d'un treball a mig temps terapèutic. Ara bé, no es tracta de condicions pròpies d'una activitat laboral regular, com les que ofereix el mercat de treball. En conseqüència, la interessada ha de ser classificada en el grup 2 que preveu l'article 169 de la Llei de la seguretat social.
Per aquestes raons, procedeix estimar el recurs d'apel·lació i declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes des del 14 de setembre de 2022.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
Decisio
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Galan contra la sentència dictada el 8 de maig de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'agent i anul·lar la resolució impugnada de 29 de novembre de 2022 del Consell d'Administració de la CASS, i declarar en el seu lloc que la interessada té dret a percebre una pensió del grup 2, amb efectes des del 14 de setembre de 2022.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.
