STSJAD ANDORRA, a 16 d'octubre del 2024 - ROJ: STSJAD 285/2024

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22 de juliol de 2022, la representació processal de la ORG_0, amb denominació actual ORG_1, interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Manso i la ORG_1, tot sol·licitant la seva condemna solidària a abonar-li la suma de 60.270,43 EUR, majorada amb l'interès legal a partir de la contesta a la demanda i amb imposició del pagament de les costes processals a la part defenent, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procuradora.

2.- En data 27 de setembre de 2022, la representació processal de la ORG_1 i del senyor Manso contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació, amb expressa imposició del pagament de les costes processals a la part agent, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 10 de gener de 2024, la senyora Batlle d'instància va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Donar lloc íntegrament a la demanda interposada per la ORG_0., i conseqüentment, condemnar solidàriament el Sr. Manso i la ORG_0. a satisfer a l'agent la quantitat de 60.270,43 EUR, més els interessos legals generats des del dia 27 de setembre de 2022 i fins el dia del total pagament del deute, i a pagar les costes processals ocasionades pel present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència

Segon.- Donar trasllat a la part agent de l'escrit succint de conclusions presentat per la part defenent en data 18 de setembre de 2023, als efectes escaients."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Manso i de la ORG_1 en considerar que la mateixa infringeix la Llei, efectua una errònia valoració de la prova practicada i infringeix també les garanties processals i drets constitucionals. A mode de resum, es basa en què la resolució impugnada s'oblida de què l'article 9.2 del Codi de procediment civil estableix la càrrega de les parts de provar les seves pretensions; que la mateixa no motiva la seva decisió, malgrat l'obligació establerta al respecte per l'article 249 del Codi de procediment civil. Considera que de fonamentar la seva interpretació en base a l'article 15 del Codi de circulació vigent actualment i que no ho estava al moment dels fets, ho havia de fer en base a l'article 15.1 i no al 15.2. Entén que la part agent i avui recorreguda no ha provat cap dels fets per ella afirmats, existint només versions contradictòries sobre els mateixos. Demana també la pràctica d'un prova en aquesta alçada. Sol·licita la revocació de la resolució d'instància, l'estimació del seu recurs en el sentit de desestimar-se la demanda interposada de contrari i que s'imposi el pagament de les costes processals d'ambdues instàncies a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

5.- La representació processal de la ORG_2 s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva desestimació, amb imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute d'aquesta Sala de data 29 d'abril de 2024, es va inadmetre la pràctica de la prova proposada per la part apel·lant

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat és la determinació de la responsabilitat en la causació del sinistre produït en data 26 de juliol de 2021, que la resolució d'instància considera que recau exclusivament en el senyor Manso i, per tant, el condemna solidàriament amb la seva asseguradora, B, a satisfer a l'agent la suma reclamada de 60.270,43 EUR, que ningú no discuteix.

Segon.- La resolució d'instància considera que tot i que la prova practicada no és suficientment concloent per aclarir els fets ocorreguts ni, per tant, per determinar quina de les dues parts va envair el carril contrari de circulació i va provocar la col·lisió, el Codi de circulació obligava al senyor Manso a extremar les precaucions en ser el que descendia per una pendent. Obligació que ja imposava l'article 3 del Codi de circulació de 1999, vigent al moment dels fets i que va mantenir l'article 15.2 del vigent Codi de 2021, que reconeix la preferència de pas en trams de gran pendent amb insuficient amplada per permetre la circulació dels dos vehicles, al que circula en sentit ascendent.

I contra la mateixa s'alça la part recurrent

Tercer.- S'ha acreditat que en data 26 de juliol de 2021, vers les 17h55, es produí un accident de circulació entre els vehicles marca ORG_3, model X, matrícula AND-MXXXX, propietat de la senyora MRS i conduït pel senyor DG i el vehicle marca ORG_4, model Y, matrícula KYYYY, conduït i pel senyor Manso.

L'accident es va produir a l'Av. C d'Escaldes-Engordany, a l'alçada de la primera corba d'accés a la mateixa, -vegi's al respecte les fotografies de l'indret que obren als folis 13 i ss. i 117 i ss. dels autes-, circulant el senyor DG en sentit ascendent i el senyor Manso en sentit descendent. Noti's a més que de les fotografies que obren als folis 132 a 136 es constata la dificultat dels vehicles que circulen en ambdós sentits de circulació d'aquell tram per mantenir-se a l'interior del seu carril de circulació.

Quart.- De les característiques de la via on es produí la col·lisió: es tracta d'una pendent important, amb una amplada que va modificant-se i dificulta el manteniment dels vehicles que hi circulen en ambdós sentits per restar a l'interior del seu carril, evidenciant la tendència de tots ells a envair el carril contrari de circulació per poder-hi circular de forma adequada, la Batlle d'instància considera d'aplicació l'article 3 del Codi de circulació de 1999 que, per aquest tipus de calçades, atorga prioritat de pas als vehicles que circulen en sentit ascendent. Prioritat que manté l'article 15.2 del Codi de circulació vigent, no podent recórrer al contingut de l'article 15.1, com pretén la part recurrent, i que atribueix la prioritat al que primer accedeix a la calçada conflictiva perquè és evident el mateix no es refereix a vies amb pendent, que són objecte, precisament, de l'apartat 2.- referit en la resolució recorreguda.

I aquesta preferència de pas resulta fonamental per la resolució del present judici per quant la representació processal del senyor Manso té reconegut en l'escrit de Contesta a la Demanda de la instància que, a través justament d'un dels miralls de la calçada -que obren també en aquell indret per facilitar la circulació dels vehicles -, va veure a l'inici de l'Avinguda C el vehicle ORG_3 vermell que circulava en sentit ascendent. (En aquest punt farem referència a què tot i que el mateix afegeix que el seu conductor va efectuar una acceleració desorbitada i inesperada, aquest extrem tampoc no ha restat acreditat, no podent-se pressuposar ni per motiu jurídic ni per les pròpies característiques de la via).

En conseqüència, en haver-se produït la col·lisió entre ambdós vehicles resulta evident que el senyor Manso no va respectar la prioritat de pas del vehicle ORG_3 que circulava en sentit ascendent per una calçada que podia comportar -com ambdós conductors coneixien perfectament, en ser residents de la zona, segons es deriva de les adreces obrant en la declaració de l'accident-, la necessitat de cedir el pas en cas de circular dos vehicles al mateix moment en sentit oposat.

Per això hem de confirmar el criteri de la resolució recorreguda. No perquè la mateixa empari una imprudència, ja que s'ignora si es va envair el carril contrari, sinó perquè l'única imprudència comesa és la del senyor Manso, que havia de cedir el pas al vehicle que circulava en sentit ascendent i no ho va fer, com es demostra amb la pròpia producció de la col·lisió.

Cinquè.- En conseqüència, sí que concorre l'element de la culpa que exigeix la Lex Aquilia, així com el nexe de causalitat entre la conducta culposa del senyor Manso i els danys patits peI vehicle contrari que, a diferència d'aquest, no s'ha acreditat que hagués mantingut una conducció imprudent, tot i la potència i especials característiques d'acceleració del vehicle que conduïa.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal deI senyor Manso i de la ORG_1 contra la Sentència dictada en data 10 de gener de 2024 per la senyora Batlle d'instància, quina part dispositiva confirmem.

SEGON.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE