ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fdabb1b9 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 74/2024·12 november 2024·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 12 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 298/2024
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI74/2024
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:298) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 12 de novembre del 2024 - ROJ: STSJAD 298/2024).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 12 novembre 2024 (n° 74/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 12 novembre 2024, ROJ STSJAD 298/2024 (recours 74/2024) (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le titre et les métadonnées de la décision.
Faits et procédure
Le 3 mars 2021, M. Calderón, arrêté à bord de sa motocicleta dans le parking d'un atelier à La Margineda, fut heurté par une camionnette assurée auprès de la société B, qui effectuait une marche arrière. Il chuta au sol et fut conduit aux urgences, où furent constatées des lésions légères (érosions de la main et de la jambe droites, douleurs au coude et au trapèze droit). La société B reconnut la responsabilité exclusive de son conducteur et prit en charge la réparation de la motocicleta.
Le 1er février 2023, M. Calderón assigna la société B en responsabilité extracontractuelle. Il réclamait 642,60 EUR au titre des séances de kinésithérapie et 1 500 EUR au titre du pretium doloris, évalué par la Dra M. à 1/7. La société B soulevait une exception de prescription annale et contestait subsidiairement le lien de causalité, en imputant les douleurs à l'activité professionnelle de serveur du demandeur. À titre plus subsidiaire, elle proposait une indemnité de 750 EUR, le pretium doloris devant selon elle être évalué à 0,5/7.
Par jugement du 7 février 2024, le juge de première instance accueillit substantiellement la demande et condamna la société B au paiement de 1 842,60 EUR, avec intérêts légaux à compter du 30 mars 2023. Il retint que la consolidation des lésions était intervenue le 2 février 2022, date de la dernière séance de kinésithérapie, et rejeta l'exception de prescription.
La société B interjeta appel. Elle reprenait le moyen tiré de l'absence de lien de causalité, invoquait une erreur d'appréciation des preuves, contestait le point de départ retenu pour la prescription et critiquait l'évaluation du pretium doloris.
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia devait trancher trois questions :
Le lien de causalité entre l'accident de circulation et la cervicalgie (coup du lapin) dont se plaignait le demandeur était-il établi, alors que le choc était léger, que les premières séances de rééducation n'intervinrent que plusieurs mois après l'accident et que l'activité professionnelle du demandeur pouvait expliquer les symptômes ?
La prescription de l'action était-elle acquise, le délai d'un an ayant-il couru à compter de l'accident ou de la consolidation des lésions ?
L'évaluation du préjudice moral (pretium doloris) devait-elle être fixée à 0,5/7, comme le soutenait l'appelante, ou maintenue à 1/7 ?
La décision ne mentionne pas expressément les dispositions législatives andorranes applicables à la responsabilité extracontractuelle et à la prescription (non précisé dans la décision). L'appelante invoquait la législation espagnole (article 135 de la Ley de reforma del sistema de valoración de los daños), dont la juridiction ne retient pas explicitement l'application. Le raisonnement repose sur l'appréciation des faits et des preuves et sur la doctrine constante de la Sala relative au point de départ du délai.
Solution et dispositif
Sur le lien de causalité, la Cour confirme l'appréciation du premier juge. Elle relève que le demandeur présentait des douleurs au trapèze dès les urgences, que ces douleur
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (74/2024) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: accident de circulació, fuetada cervical, nexe de causalitat
SENTÈNCIA 000200/2024
Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 74/2024 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- L'1-2-2023, la representació processal del Sr. Calderón formulava demanda en reclamació de quantitat contra la societat B, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant-la a satisfer al seu representat, l'import de 1.500.- EUR en concepte d'indemnització per "pretium doloris" i altres 642,60.- EUR corresponents a les sessions de fisioteràpia realitzades, més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes ocasionades.
2.- La representació processal de la companyia d'assegurances demandada articulava excepció de prescripció de l'acció i subsidiàriament contestava la demanda, oposant-se a les pretensions del demandant, sol·licitant que es dictés Sentència acollint l'excepció plantejada i subsidiàriament fixant la indemnització a percebre pel demandant en l'import de 750.- EUR, tot desestimant les restants pretensions.
3.- Una volta seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 7-2-2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Calderón contra la companyia B i condemnar la darrera a pagar a favor del primer de l'import total de 1.842,60EUR en concepte de reemborsament del cost de les sessions de fisioteràpia incorregudes pel demandant arran del sinistre d'autes i d'indemnització en concepte de pretium doloris. Dit import augmentarà dels interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber, del 30.03.2023 i fins el seu efectiu pagament.
Segon.- Condemnar en costes processals a la part defenent (contingut article 356 CPC) de conformitat amb el darrer Fonament jurídic de la present resolució".
4.- La representació processal de la companyia asseguradora demandada formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant es dicti Sentència en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància, doni lloc a les pretensions contingudes en l'escrit de contesta a la demanda en el seu dia formulat.
5.- La representació processal del Sr. Calderón s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant la confirmació íntegra de la Sentència dictada per la Sra. batlle.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la representació processal del Sr. Calderón exercita una acció en responsabilitat extracontractual contra la companyia asseguradora B, derivada de l'accident de trànsit que va patir el dia 3 de març del 2021.
En aquest sentit, resulta incontrovertit que el demandant es trobava aturat al damunt d'una motocicleta a l'interior de l'aparcament del taller C de La Margineda, quan va ser colpit per un vehicle camioneta assegurat prop de la companyia demandada, que realitzava una maniobra marxa enrere. Fruit d'aquesta maniobra, el Sr. Calderón queia a terra, acudint seguidament a l'hospital, on el facultatiu corresponent del servei d'urgències va apreciar, segons s'indica en l'informe emès, unes lesions lleus (erosions a la mà i cama dretes, i dolor tant a nivell del colze -lleu- com a nivell del trapezi dret). D'altra banda, no podem passar per alt que la companyia d'assegurances demandada, ha admès en tot moment la responsabilitat exclusiva del conductor del vehicle que assegurava, assumint el cost de la reparació dels desperfectes patits per la motocicleta dies després de l'accident relatat.
Mesos més tard, concretament l'1 de febrer del 2023, la part demandant formulava la demanda que originava el present procediment, posant en relleu que fruit de l'accident descrit va patir una fuetada cervical que requerí diferents sessions de fisioteràpia per al seu guariment, reclamant-ne el cost (642,60.- EUR). També reclama una indemnització (1.500.- EUR) en concepte del "pretium doloris" sofert segons la valoració realitzada per la perita Dra. M (1/7).
La representació processal de la companyia d'assegurances demandada plantejava una excepció de prescripció de l'acció defensant que les lesions patides per l'actor s'haurien consolidat el dia 18 de març del 2021, destacant que entre aquesta data i el moment en què s'exercitava la demanda havia transcorregut amb escreix el termini de l'any. Subsidiàriament, defensa que si es prenia en consideració el temps transcorregut entre la data de l'accident i la realització de les sessions de fisioteràpia que reclamava, no es podia considerar que concorregués el nexe de causalitat necessari. Tanmateix, sosté que les molèsties o lesions que patia no resultarien de l'accident sinó que s'havien d'atribuir causalment a la seva professió de cambrer. Més subsidiàriament encara, sosté que la indemnització pel "pretium doloris" patit s'havia de situar en 750.- EUR, segons una valoració de 0,5/7.
En la Sentència dictada, l'òrgan d'instància estima substancialment la demanda considerant que la consolidació de les lesions del Sr. Calderón va intervenir el dia 2-2-2022 (data de la darrera sessió de fisioteràpia), rebutjant l'excepció de prescripció de l'acció per no haver transcorregut el termini de l'any quan exercitava l'acció. Respecte del fons, destaca que ja en l'informe d'urgències del mateix dia de l'accident, es va constatar l'existència de dolor en el trapezi dret, dolor que el metge de capçalera del demandant així com la perita Dra. M connectaven amb una fuetada cervical que s'originà en l'accident descrit. En relació amb el lapse de temps transcorregut entre l'accident i la realització de les primeres sessions de fisioteràpia, recorda que un mes després del sinistre descrit, el Sr. Calderón era intervingut d'un quist en el dors del canell d'una mà, considerant que les seqüeles que presentava per aquesta darrera intervenció no li permetien, per raons posturals, realitzar fisioteràpia a alçada de les cervicals. Finalment, ressalta que la fuetada cervical patida es recolzava en proves diagnòstiques; que no concorrien antecedents que la poguessin justificar i que la perit del demandant va referir en el decurs de la testifical que el termini de consolidació d'una fuetada cervical podia arribar a ser de fins a 2 anys.
I és contra aquesta resolució que la companyia d'assegurances demandada formula recurs d'apel·lació.
Segon.- En primer lloc, insisteix en la inexistència de relació causa-efecte entre l'accident i els dolors del Sr. Calderón, atribuint a la resolució dictada un error en la valoració de la prova, considerant que des d'una perspectiva temporal o cronològica no es podia connectar les sessions de fisioteràpia realitzades amb l'accident patit. Recordava per això que les primeres sessions de fisioteràpia que li foren receptades el 21-4-2021 ho van ser a conseqüència de la intervenció del canell que se li va realitzar i en relació amb la segona sèrie de sessions prescrita, evidencia que es van efectuar 8 mesos més tard de l'accident, després d'un llarg període en què no va rebre cap mena de tractament. Afegia que s'havien de valorar diferents factors tals com el tipus de lesió, la magnitud de l'impacte entre el vehicle i la motocicleta i que el diagnòstic inicial realitzat, res tenia a veure amb una cervicàlgia o fuetada cervical. D'altra part, i atesa la utilitat que podia comportar al present supòsit, es remetia a la legislació espanyola (art. 135 de la "Ley de reforma del sistema de valoración de los daños y perjuicios causados a las persones en accidentes de circulación", que establia tot un seguit de criteris -d'exclusió, cronològic, topogràfic i d'intensitat-). Des de la perspectiva del criteri d'exclusió, considera que segons la perita Dra. S, no es podia atribuir la cervicàlgia que el Sr. Calderón patia a l'accident atès que podia obeir a la seva professió de cambrer o a altres antecedents mèdics que ni tan sols consten esmentats en els informes estesos. Afegia que els diagnòstics realitats es recolzaven en la versió del demandant sense que concorreguessin cap prova objectiva que el recolzés, referint que en la Sentència TSJC-372/2021 hauríem establert que el nexe de causalitat requeria proves concloents que en confirmessin l'existència. Quant al criteri cronològic referia que no es podia entendre com davant d'un accident de característiques molt lleus, el Sr. Calderón podia haver requerit tractament al cap de 50 dies i es reproduïen 8 mesos més tard, i que accedir a les pretensions articulades en aquest context, s'estaria permetent un enriquiment injustificat del demandant.
La resolució d'instància efectua una anàlisi exhaustiva d'aquesta qüestió que compartim plenament. En efecte, tot admetent la rellevància del criteri cronològic en el tipus de lesions que presenta el Sr. Calderón, destaca que el mateix dia de l'accident compareixia al servei d'urgències queixant-se, entre altres, de dolor a alçada del trapezi dret. Malgrat que en aquesta alçada la part recurrent defensi la manca de correlació entre aquesta zona i la cervical, no podem passar per alt que en el decurs de la testifical practicada, tant el Dr. T com la Dra. M, indicaven que el dolor derivat d'una fuetada cervical era variable, i podia irradiar en zones properes sense presentar en fase inicial dolor a la zona posterior del coll, extrem aquest que sigui dit de passada la perit de la companyia d'assegurances demandada no contradeia en el decurs de la seva testifical. Així el fet que la ubicació originària del dolor se situés en el trapezi i no de la nuca, no pot ser per si sol de naturalesa a excloure l'existència d'una fuetada cervical.
D'altra banda, la societat recurrent nega la relació entre la lesió cervical que en la demanda es relata i l'accident ocorregut segons el criteri d'intensitat, destacant que l'accident havia estat lleu sense ser de naturalesa a produir una fuetada cervical en el demandant. És cert que per regla general, la fuetada cervical sol presentar-se en supòsits d'accident per abast amb impactes mínimament significatius. Ara bé, el fet que aquesta sistemàtica sigui la més comuna en casos de fuetada cervical, no exclou que aquestes lesions es puguin produir també en accidents de feble intensitat sempre que, la concatenació de fets en la seva producció sigui de naturalesa a explicar, segons criteris de raonabilitat, una fuetada cervical.
En el present supòsit el Sr. Calderón es trobava aturat al damunt de la seva motocicleta quan va ser colpit per un vehicle camioneta que realitzava una maniobra marxa enrere caient seguidament al terra. D'aquesta descripció de l'accident no es pot excloure que la mateixa inèrcia del cop, o el moviment posterior del coll del demandant en el procés de caiguda o en produir-se l'impacte amb el terra, revestís la intensitat i el caràcter brusc suficient per a ocasionar una fuetada cervical, com sigui dit de passada ho han advertit els facultatius Dr. T i Dra. M en la testifical practicada.
Des de la perspectiva de l'element temporal, tampoc en el present supòsit es pot considerar que no concorri el necessari nexe de causalitat. En efecte, encara que entre la data de l'accident i la primera ocasió en què se li prescrivien sessions de fisioteràpia va transcórrer un període de 50 dies, no es pot considerar en el concret supòsit que s'examina que s'hagi afectat el nexe de causalitat. En efecte, el Sr. Calderón acudia el 18-3-2021 a la consulta del generalista (això és uns 15 dies després de la visita a urgències) on se li receptava una ecografia del canell dret i de l'espatlla dreta, havent de considerar-se que una volta es van obtenir els resultats i essent les molèsties persistents, es va realitzar la primera derivació a rehabilitació. Respecte d'aquestes sessions la part recurrent refereix que anirien adreçades a tractar la cicatriu que el pacient presentava subsegüent a l'extirpació del quist al canell, però si s'examina el llistat de prestacions de reembossament de la CASS incorporat (foli 67), s'aprecia com la intervenció quirúrgica es realitzà el 21-5-2021, sense que, per tant, la fisioteràpia prescrita en la data controvertida en ser anterior, li pugui ser atribuïda.
També és cert que la segona tanda de sessions de fisioteràpia va ser prescrita l'11-11-2021, vuit mesos després de l'accident i uns 4 mesos després d'acabar les primeres sessions de fisioteràpia el què permetria qüestionar la relació entre aquesta intervenció i el sinistre patit. Respecte d'aquest argument no podem obviar que la segona tanda de sessions de rehabilitació es prescrivien a conseqüència de la Rmn cervical que es va realitzar durant el mes d'octubre. Aquesta prova si bé descartava l'absència de lesions òssies, sí que evidenciava una rectificació muscular típica de les contractures post-fuetada cervical. Respecte d'aquesta prova, la Dra. S en el decurs de la testifical practicada qüestionava l'objectivitat de la prova afirmant que la imatge podia derivar de les condicions posturals del pacient durant la seva realització. Això no obstant, segons el paràmetre de la bona fe, s'ha de presumir que la prova diagnòstica es realitzava en les condicions requerides, i en tot cas, cap element concorre en les actuacions que permeti dubtar de la seva veracitat. És més segons relata en el seu informe, la perit ha tingut accés a la prova Rmn assenyalada sense apuntar cap circumstància que permeti considerar, sobre la base de criteris objectius, que la postura del Sr. Calderón quan es sotmetia a la prova, no va ser l'adequada. En qualsevol cas, l'existència d'aquesta prova contradiu la part recurrent quan considera que les lesions relatades per la part demandant no es recolzarien en prova objectiva.
La part recurrent relaciona les molèsties que presenta el demandant amb la seva activitat professional com a cambrer, sostenint que la cervicàlgia que presentava al costat esquerre (trapezi) seria atribuïble a què porta el pes de la safata a la mà esquerra, emprant la dreta per servir en tractar-se de la seva mà dominant. No podem compartir aquest argument: l'activitat professional que desenvolupa el demandant podria facilitar l'aparició dels símptomes de la sobrecàrrega que pateix, això no obstant, en atenció al context concurrent, ha de considerar-se que la causa eficient de la sobrecàrrega se situa en la fuetada cervical patida arran de l'accident que d'alguna manera debilità la zona. En aquest sentit s'ha d'apreciar com no concorre en l'historial clínic del demandant figurant prop d'urgències (vegeu per això l'informe inicial d'assistència) cap mena de lesió o molèstia preexistent de la mateixa naturalesa que permeti qüestionar la conclusió assolida respecte de l'origen de la lesió.
En atenció a tot el que ha estat exposat, i valorant les proves en el seu conjunt segons les normes de la sana crítica i en mèrits de la doctrina relativa al judici probabilístic (Vegeu sobre aquesta noció Valverde 123/13 del 31-07-2013 i 52/15 del 06-06-2015), no podem treure la conclusió que interessa la part recurrent sinó que hem de confirmar la de la instància en relació amb la concurrència efectiva del nexe de causalitat entre l'accident de circulació i la fuetada cervical soferta pel demandant.
Tercer.- El segon motiu del recurs es plantejava en relació amb el rebuig de l'excepció de prescripció de l'acció que havia interposat.
El mateix, però es veurà abocat al fracàs a partir del moment en què hem ratificat que totes les sessions de fisioteràpia reclamades derivaven de l'accident patit en el seu dia, i en aquesta eventualitat en mèrits de la doctrina constant de la Sala que situa el termini "a quo" d'inici del còmput de la prescripció en la data de consolidació lesional, que aquí cal situar en la data del darrer acte (el 2-2-2022), el termini de l'any no havia encara transcorregut quan l'1-2-2023 es formulava la demanda que ha originat el present litigi.
Quart.- El darrer motiu del recurs es planteja respecte de la indemnització fixada en concepte de "pretium doloris", considerant que aquest s'havia de valorar en 0,5/7 i no en 1/7 com ho feia l'òrgan a quo.
La pretensió revocatòria que s'exercita sobre aquesta qüestió es fonamenta en les conclusions assolides per la perit Dra. S. Això no obstant, aquesta valoració ho és sobre la base d'uns criteris que no han resultat ratificats pels òrgans jurisdiccionals (consolidació lesional a data 18-3-2021 per exemple), sense que tampoc el dolor patit pel demandant de resultes de l'accident es pugui qualificar de mínim, pràcticament irrellevant segons sostenia en la seva testifical.
La resolució d'instància es fonamenta en la valoració de la Dra. M (el valora en 1/7) que apareix ser lleugerament més complert sobre aquest punt i més ajustat, a criteri de la Sala, al dolor ocasionat per una contractura en la zona cervical/trapezi i molèsties diverses associades al seu tractament.
Aquest motiu del recurs no podrà, per tant, prosperar.
Cinquè.- La desestimació del recurs es traduirà en la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat B contra la Sentència 9/2023 de data 7 de febrer del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
