ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f5704903 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 240/2024·10 December 2024·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 10 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 339/2024
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket240/2024
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2024:339) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 10 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 339/2024).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 10 décembre 2024 (n° 240/2024) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 339/2024 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 10 décembre 2024)
Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Un salarié, M. Salas, a saisi le tribunal de première instance d'une demande en paiement dirigée contre la société ORG_0. Il réclamait le versement de 7 067,32 EUR au titre de l'indemnité pour licenciement injustifié et irrégulier, du préavis, des vacances et des jours fériés non payés, ainsi que la régularisation des cotisations dues à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La société a conclu au rejet de la demande.
Le jugement rendu le 5 juillet 2024 par le tribunal unipersonnel de première instance a rejeté l'intégralité des prétentions du salarié. Le dispositif de ce jugement n'est que partiellement reproduit dans la décision commentée (la partie relative aux dépens est tronquée) ; le contenu exact de ses motifs ne peut donc être restitué (non précisé dans la décision).
M. Salas a interjeté appel, en soutenant que le premier juge avait mal apprécié les preuves. Il faisait valoir qu'il avait contracté la COVID-19 pendant son absence, qu'il l'avait signalé à l'employeur et que ses absences étaient donc justifiées. Il dénonçait en outre la mauvaise foi de la société, qui l'aurait licencié un mois après la reprise satisfaisante de la relation de travail.
Les faits ne sont pas contestés sur le principe. Le salarié a été absent du 6 au 20 décembre 2022, alors qu'il travaillait à domicile. Le litige porte sur la justification de cette absence. La décision relève que le salarié a été testé positif le 12 décembre 2022 à 13 h 16, puis qu'il a consulté un médecin par voie télématique le même jour, lequel lui a seulement conseillé la prise d'antalgiques et de repos « en cas de besoin ». Le salarié a adressé à l'employeur une communication le 21 décembre 2022, soit le lendemain de sa reprise. La date exacte du
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 10 de desembre del 2024 - ROJ: STSJAD 339/2024 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 10 décembre 2024 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (240/2024) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket240/2024
Judgment Date10 December 2024
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
PARTS:
Apel·lant: Sr. Salas
Advocat: Sr. Codina
Apel·lat: ORG_0
Representant: Sr. Cañellas
Advocat: Sra. Plana
OBJECTE: LABORAL: acomiadament justificat. Falta prevista a l'article 99.1.a) de la Llei laboral
SENTÈNCIA 000228/2024
Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 240/2024 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 15 de febrer de 2023, el senyor Salas interposà demanda laboral en reclamació de quantitat per impagament de vacances, dies festius, preavís, acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda contra la societat "ORG_0", tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 7.067,32 EUR, pels conceptes d'acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda, preavís, vacances i dies festius, més els interessos legals des de la contesta a la demanda i fins a la definitiva liquidació del deute, la regularització de totes les cotitzacions degudes a la CASS i al pagament de les costes processals intrínseques i extrínseques del plet, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits, a acreditar en període d'execució de Sentència.
2.- La representació processal de la societat "ORG_0" contestà la demanda articulada de contrari en data 14 de juny de 2023, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.
3.- En data 5 de juliol data de 2024, el Tribunal unipersonal d'instància dictà Sentència, amb entre altres, la següent part dispositiva:
"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Salas contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "ORG_0", ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent i injustificat i reclamació d'altres havers laborals articulada el setze de febrer de l'any passat, imposant al primer les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer
Fonaments de dret
Fonament de dret."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Salas en considerar que la mateixa efectua una incorrecta valoració probatòria. En síntesi, considera que la societat ja pretenia acomiadar-lo abans de les absències laborals que se li imputen, a banda d'haver-se acreditat que el mateix va ser diagnosticat de la CoVid-19 durant el període d'absència laboral, havent-ho comunicat a l'empresa i, per tant, justificat les seves absències. Posa de relleu la mala fe de la societat en haver-lo acomiadat passat 1 mes d'haver-se reprès la relació laboral de forma satisfactòria. Demana la revocació de la resolució impugnada, l'estimació de la seva demanda i la seva condemna en costes.
5.- La representació processal de la societat recurrent sol·licita la seva íntegra desestimació i la confirmació de la resolució impugnada, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si l'absència laboral del senyor Salas s'ha de considerar justificada o, si per contra, de no ser-ho, pot emparar l'acomiadament del que fou objecte.
La part apel·lant considera que, en haver acreditat que durant el període d'absència laboral estava diagnosticat de CoVid-19 i haver-ho comunicat a la societat recorreguda, la seva absència laboral s'ha de considerar justificada.
Segon.- La relació laboral que vinculava a les parts no és discutida. L'absència laboral del senyor Salas entre el 6 i el 20 de desembre de 2022, tampoc.
El que discuteixen les parts és si l'absència laboral durant l'esmentat període -falta de connexió online del treballador, ja que treballava des de casa-, es troba justificada. Al respecte, el senyor Salas afirma que va passar la CoVid-19 i que l'empresa ho sabia. Per la seva part, la societat "ORG_0" nega conèixer el motiu de l'absència laboral del senyor Salas.
Tercer.- Caldrà doncs analitzar el resultat de la prova practicada:
Del document que obra al foli 36 es deriva que en data 12 de desembre de 2022, a les 13h16, el senyor Salas va donar positiu a la prova de diagnòstic de la CoVid-19. Així mateix del document que obra al foli 37 es deriva que el mateix dia el senyor Salas va efectuar una consulta telemàtica al Dr. D en relació a la dita malaltia, havent-li aconsellat el mateix la presa d'analgèsics i repòs, en cas de ser necessari.
Ara bé, el que no es deriva de la documentació obrant en autes és el motiu pel que el senyor Salas no va treballar entre els dies 6 a 9 de desembre -havent afirmat ell mateix que va ser a partir del dia 9 de desembre que es va contagiar-, ni que aquest contagi li impedís el desenvolupament de la feina que realitzava online.
Efectivament, no consta acreditat en autes que per causa del contagi de la CoVid-19 el senyor Salas hagués hagut de demanar de restar en situació d'incapacitat total transitòria i, evidentment, aquest extrem és el que li hagués permès acreditar la seva incapacitat per treballar durant una bona part del període en què no va desenvolupar la seva activitat laboral i, en el seu cas, justificar la suspensió del contracte de treball.
Però aquest no és el cas. Tot i la visita mèdica telemàtica realitzada amb el seu doctor -foli 37- es desconeix l'abast de la malaltia, malgrat que del fet de no haver-hi hagut de desplaçar-se personalment -ni al seu metge de referència ni tampoc a l'hospital-, no haver requerit baixa mèdica, ens aboca a pensar que la mateixa no havia de ser excessivament greu.
Quart.- Per tant, no s'ha acreditat que el fet d'haver donat positiu a la CoVid-19, el dia 12 de desembre, aquesta tingués uns efectes invalidants pel desenvolupament de la seva activitat laboral, fins al punt se suspendre el seu contracte de treball. I aquesta prova corresponia aportar-la al treballador, de la mateixa manera que a ell corresponia acreditar que ho havia comunicat a la societat recurrent, per justificar la seva absència laboral. Prova que no ha estat aportada i que no es pot pretendre realitzada amb la comunicació efectuada el dia 21 de desembre (foli 86), -un dia després de la seva reincorporació a la feina, ja que ningú discuteix que se'n va absentar dues setmanes, del 6 al 20 de desembre- donat que en la mateixa no efectua cap referència a eventuals comunicacions anteriors, com efectivament seria el més normal, d'haver-se produït les mateixes. De fet, del seu contingut es deriva que aquesta comunicació -posterior a la seva absència laboral, com hem vist- era la primera vegada que s'efectuava. En tot cas, d'aquest esmentat document que obra al foli 86 no es deriva la seva pretesa incapacitat per prestar l'activitat laboral a la que s'havia compromès.
Precisament, respecte a la suspensió del contracte de treball per causa de la situació d'incapacitat temporal i a l'obligació de comunicació del treballador ens hem pronunciat, per exemple, en la Sentència de data 29 de març de 2021, rotlle TSJC-7/2021:
"La situació d'incapacitat temporal és una causa de suspensió del contracte de treball en que les parts queden exonerades de les seves respectives obligacions de treballar (treballador) i de retribuir el treball (empresari). Concretament, segons l'article 32.1 del CRL: "El contracte de treball queda en suspens durant el termini en què la persona assalariada es troba en situació de baixa mèdica, ja sigui per causa de malaltia o per accident, ja sigui per causa d'accident de treball o malaltia professional. La persona assalariada ha de comunicar a l'empresa, directament o mitjançant una persona degudament mandatada, en el termini màxim de 48 hores, la situació de baixa mèdica, les renovacions eventuals de la baixa mèdica i l'alta mèdica. La suspensió del contracte de treball s'acaba un cop obtinguda l'alta mèdica del metge tractant o l'alta administrativa o mèdica comunicada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social". Aquest precepte en cap cas fixa un dèbit indagatori específic a càrrec de l'empresari per tal de cerciorar-se de la raó de la incompareixença del seu treballador quan expira la baixa mèdica: la justificació de la concreta situació front a la suspensió del contracte de treball incumbeix exclusivament al treballador que quan acabi la baixa mèdica inicial haurà o bé de reincorporar-se al seu lloc de treball o justificar la prolongació de la seva situació de baixa, en el termini de 48 hores legalment fixat.
La recurrent insisteix en la impossibilitat real que tenia per a treballar el dia 20 de juny en haver estat intervinguda quirúrgicament dos dies abans, però en cap cas justifica haver-se posat en contacte amb l'empresària per a comunicar les raons de la seva absència en el seu lloc de treball abans de ser acomiadada. La importància de la comunicació per part del treballador dels motius de la seva incompareixença en el lloc de treball ja ha pogut ser examinada per la Sala i hem sostingut que l'acomiadament resultava injustificat al marge de que la treballadora pogués trobar-se d'alta a la CASS quan l'empresa abans de l'acomiadament havia estat assabentada "que existia una dificultat amb l'estat de salut de la treballadora de natura a justificar la seva falta al seu lloc de treball" (Sentència de 29-6-2012, TSJC-71/12). En canvi, hem considerat que l'acomiadament esdevenia justificat quan el treballador no es reincorporava al seu lloc de treball en la data que corresponia segons la darrera baixa mèdica comunicada, ni lliurava cap document de prolongació i sense que la treballadora hagués "informat oralment l'empresa de la seva situació" (Sentència de 30-6-2011 TSJC-100/11).
Cinquè.- El senyor Salas va ser degudament acomiadat en haver-se absentat de la seva activitat laboral durant dues setmanes, sense haver facilitat a la societat cap mena de justificació prèvia. La falta invocada pel patró, continguda en l'article 99.1.a) de la Llei de relacions laborals requereix una absència superior a 3 dies consecutius i la mateixa prescriu al cap de 60 dies, no essent per tant necessari que el patró actuï abans del transcurs de l'esmentat termini. Afegirem la teoria de la immediatesa relativa invocada -de construcció jurisprudencial- no és d'aplicació per no tractar-se d'un desistiment del treballador.
I encara, que la invocació que la part recurrent efectua de la nostra Sentència dictada en data 21 de setembre de 2023, rotlle 97-2023, número 116/2023, per justificar l'absència laboral del senyor Salas per haver-se efectuat una prova diagnòstica de la CoVID-19 el dia 12 de desembre de 2022, resulta francament desafortunada. Perquè tot i ser cert que a la data dels fets analitzats en la Sentència suara esmentada -any 2020, plena vigència de la pandèmia-, la realització d'una prova de diagnòstic podia comportar la necessitat de romandre en situació de confinament fins a l'obtenció del resultat concret, per causa de l'aplicació dels protocols sanitaris existents al moment, alliberant-se a l'empleat de la necessitat de justificar la seva absència laboral per ser els protocols de públic coneixement i partint-se a més de de la bona fe del treballador en efectuar-se la prova -en el sentit de què es pressuposa que la realitzava per tenir símptomes concrets de la presència de la malaltia-, aquest supòsit dista molt del que és objecte dels present autes: no només el treballador no va comunicar la sospita de poder patir CoVid-19 al patró, sinó que en aquelles dates -desembre 2022-, ja ni tan sols es requeria aïllament pel fet de donar-hi positiu. Vegi's al respecte que el certificat mèdic aportat -foli 37-, li prescrivia analgèsics i repòs només en cas de ser necessari. A banda de què ja hem dit que el criteri de la bona fe -que es pressuposava a la gent que es practicava la prova, en el sentit de què no es dubtava que poguessin patir-ne els símptomes, donat tot el que suposava donar positiu en aquell moment-, no s'advera com pretén el senyor Salas que li pugui ser d'aplicació ja que ni va advertir a l'empresari de la seva pràctica ni avui en dia no es sol interrompre el treball per causa de la mateixa.
Sisè.- En relació a l'import reclamat en concepte de vacances, l'únic document que obra als autes és el que figura als folis 88 i 89 en el que el senyor Salas posa de relleu que a l'any 2022 ja havia esgotat les vacances.
Per tant, no procedeix l'abonament de cap quantitat per aquest concepte, havent-se de confirmar íntegrament la resolució recorreguda.
Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada al senyor Salas, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Salas contra la Sentència dictada en data 5 de juliol de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem.
SEGON.- NO efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.