ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1181dc15 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 146/2025·22 octobre 2025·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 22 d'octubre del 2025 - ROJ: STSJAD 252/2025
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle146/2025
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2025:252) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 d'octubre del 2025 - ROJ: STSJAD 252/2025).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 octobre 2025 (n° 146/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 252/2025
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 octobre 2025, n° 146/2025, ROJ : STSJAD 252/2025 (Lire sur source officielle)
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le présent litige s'inscrit dans le cadre de la fixation des effets personnels et patrimoniaux consécutifs à l'établissement judiciaire d'une filiation paternelle hors mariage au sein de la principauté d'Andorre.
Un enfant commun, prénommé Nicola, est né le 18 août 2023 de la relation entre Madame Castillo et Monsieur Palomo. À sa naissance, la filiation de l'enfant n'avait été juridiquement établie qu'à l'égard de sa mère. Dès lors, le père biologique ne disposait d'aucun titre juridique lui permettant d'exercer les prérogatives attachées à l'autorité parentale ni d'obtenir l'organisation formelle de relations personnelles avec son fils.
Face à cette absence de titre et désireux de formaliser sa paternité tout en organisant ses modalités d'intervention dans la vie du mineur, Monsieur Palomo a initié une procédure judiciaire afin de faire constater le lien biologique et juridique l'unissant à Nicola et d'encadrer les mesures parentales et filiales consécutives.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Le 3 octobre 2024, Monsieur Palomo a assigné Madame Castillo devant la juridiction de première instance d'Andorre (Tribunal de Batlles ou Tribunal d'instància). Son action portait sur une double prétention : d'une part, la réclamation de paternité (demanda de reclamació de paternitat) tendant à faire reconnaître son lien de filiation avec l'enfant et à ordonner la rectification des registres de l'état civil afin d'y mentionner son patronyme sous le nom complet de « Nicola » ; d'autre part, la détermination des mesures paternofiliales obligatoires. Sur ce second volet, le demandeur sollicitait l'attribution de la garde et de la garde matérielle de l'enfant (guarda i custòdia) à la mère, tout en requérant à son profit un droit de visite et d'hébergement aménagé sous la forme d'un jour en semaine ainsi que d'une fin de semaine sur deux, sans nuitée (sense pernocta).
Le 21 novembre 2024, Madame Castillo a déposé ses conclusions en réponse. Elle a fait part de son acquiescement (aplanament) quant à l'action en réclamation de paternité et aux mesures registrales afférentes. En revanche, elle a formé une opposition partielle sur l'organisation des relations personnelles entre le père et l'enfant. Arguant du très jeune âge de Nicola (alors âgé de peu plus d'un an), la mère demandait :
Que le droit de visite ne prenne effet qu'à compter des trois ans de l'enfant ;
Qu'à compter de cet âge, le père puisse accueillir l'enfant les mercredis des semaines où il n'en aurait pas la garde le week-end, et les fins de semaine alternées de 10h00 à 19h00, toujours sans hébergement ;
Qu'à titre transitoire, dans l'attente du troisième anniversaire, un régime progressif et provisoire soit ordonné à l'appréciation du juge et sous la supervision d'un psychologue, afin d'éviter toute déstabilisation psychique du mineur ;
Que dans l'exercice de ce droit de visite, le père respecte scrupuleusement les horaires des activités extrascolaires de l'enfant ;
Qu'un régime spécifique soit instauré pour les jours d'anniversaires, fêtes patronales (onomàstiques) de l'enfant et célébrations propres à chaque parent ;
Que les périodes de vacances d'été ne suspendent pas le droit de visite de la mère, mais entraînent en revanche la suspension de celui du père ;
Sur le plan financier, la fixation d'une contribution à l'entretien et à l'éducation de l'enfant (pension alimentaire) à hauteur de 550 euros par mois à la charge du père, ainsi que le partage par moitié (50 % chacun) des dépenses extraordinaires, outre des prévisions pour les frais postérieurs à la majorité en cas de poursuite d'études.
Le Ministère public (Ministeri Fiscal), partie jointe à la procédure, s'est prononcé en faveur de l'octroi d'une journée de visite hebdomadaire sans nuitée et de fins de semaine alternées sans nuitée, le tout sous supervision d'un psychologue, ledit régime devant se poursuivre à l'identique pendant les périodes de vacances faute d'hébergement nocturne. Sur le volet alimentaire, le parquet proposait une pension mensuelle de 450 euros et une répartition des dépenses extraordinaires à raison de 60 % à la charge du père et 40 % à la charge de la mère.
Par jugement rendu le 11 juin 2025, le tribunal de première instance a :
Déclaré Monsieur Palomo père de l'enfant Nicola et ordonné la modification corrélative des actes de l'état civil ;
Dévolu l'exercice de l'autorité parentale conjointement aux deux parents ;
Confié la garde matérielle et la garde quotidienne (guarda i custòdia) à la mère ;
Organisé le droit de visite du père non hébergeant à raison de tous les mercredis de 17h00 à 19h00 (avec charge pour lui de prendre l'enfant et de le ramener au domicile maternel), ainsi qu'une fin de semaine sur deux de 10h00 à 19h00 sans nuitée et sans distinction des périodes de vacances scolaires ;
Fixé la pension alimentaire due par le père à la somme mensuelle de 450 euros, payable les cinq premiers jours du mois, indexée sur l'indice des prix à la consommation (IPC) publié par le gouvernement andorran, et mis à sa charge 50 % des frais extraordinaires de l'enfant (les 50 % restants incombant à la mère) ;
Dit n'y avoir lieu à dépens.
Madame Castillo a interjeté appel de cette décision devant la chambre civile du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. Au soutien de son recours, elle invoquait la violation de la loi et l'atteinte aux droits fondamentaux au motif que le premier juge avait statué infra petita. Elle reprochait expressément au tribunal de première instance d'avoir omis de se prononcer :
Sur le report du régime de visite au troisième anniversaire de l'enfant et sur l'institution consécutive d'un régime progressif sous surveillance psychologique ;
Sur la suspension des droits de visite du père pendant les vacances passées par l'enfant auprès de la mère ;
Sur la primauté et le respect des horaires des activités scolaires et extrascolaires du mineur lors de l'exécution des visites paternelles ;
Sur la répartition du temps de garde lors des jours de festivités personnelles (anniversaires et fêtes du mineur et de chacun des parents).
Sur le volet économique, elle réitérait sa demande tendant à porter la pension alimentaire mensuelle à 550 euros.
Monsieur Palomo a conclu au rejet de l'appel. Il a soutenu que la mère n'avait pas maintenu, lors des plaidoiries finales en première instance, ses prétentions quant au report du régime aux trois ans de l'enfant. Il a fait valoir que ce débat était désormais dénué de pertinence dans la mesure où les visites s'exécutaient déjà dans la pratique sans aucun encombre ni incident, rendant superfétatoire tout encadrement psychologique. Il s'est opposé à ce que l'exercice de son droit de visite soit conditionné aux activités extrascolaires et a contesté l'augmentation de la contribution alimentaire qu'il estimait déjà excessive.
Le Ministère public a conclu en appel en indiquant ne pas s'opposer aux demandes maternelles relatives au suivi psychologique des visites et des vacances, tout en estimant adéquat le montant de 450 euros pour la pension alimentaire et la prise en charge des frais extraordinaires à parts égales.
II. La question de droit et la solution de la juridiction
A. Le problème juridique posé
L'appel soumis à la juridiction supérieure andorrane soulevait plusieurs questions techniques, mêlant droit processuel fondamental et droit matériel de la famille :
Sur le plan procédural : La décision entreprise était-elle entachée du vice d'infra petita en raison de l'absence de réponse expresse à plusieurs prétentions de la mère relatives à la progressivité du droit de visite, à son encadrement psychologique, à l'incidence des vacances maternelles et aux activités extrascolaires ? Dans l'affirmative, ce défaut de réponse imposait-il l'annulation de la décision attaquée avec renvoi ou autorisait-il la cour d'appel à réparer l'omission par l'effet dévolutif sur le fondement de l'article 339.3 du Code de procédure civile andorran (Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil) ?
Sur l'aménagement des relations personnelles (droit de visite) : L'intérêt supérieur d'un enfant en bas âge (moins de deux ans au moment de la demande) justifie-t-il de différer l'entrée en vigueur du droit de visite d'un père dont la paternité vient d'être reconnue jusqu'à l'âge de trois ans et de soumettre les rencontres à la supervision d'un psychologue, alors même que le contact s'exécute déjà matériellement sans heurt ?
Sur la conciliation entre activités de l'enfant et prérogatives du parent non gardien : Les activités extrascolaires décidées unilatéralement par le parent gardien peuvent-elles faire échec à l'exercice effectif des périodes de visite hebdomadaires du parent non gardien ?
Sur la contribution à l'entretien et à l'éducation : Quels sont les critères régissant le calibrage de la pension alimentaire au regard des standards jurisprudentiels andorrans, de la parité relative des revenus des deux parents et du mode de garde retenu ?
B. Le raisonnement et la motivation de la cour
Le Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sous la plume de la magistrate rapporteure Alexandra Cornella Solà, a articulé son raisonnement en plusieurs étapes successives.
1. La régularisation de l'omission de statuer par la voie de l'appel (art. 339.3 du CPC andorran)
En premier lieu, la juridiction d'appel relève qu'effectivement le premier juge a omis de se prononcer sur plusieurs chefs de prétentions : l'âge de début du régime de visite, la supervision psychologique, l'incidence des vacances maternelles, la réservation des jours de fête et la conciliation des visites avec les activités extrascolaires. La cour constate ainsi l'existence objective d'une omission de statuer (infra petita).
Toutefois, écartant la sanction radicale de la nullité avec renvoi (retroacció), la cour fait une application rigoureuse de l'article 339.3 de la loi 24/2018 du 18 octobre relative au Code de procédure civile andorran. Cette disposition confère à la juridiction de second degré le pouvoir de réparer directement les infractions procédurales ou les atteintes aux garanties constitutionnelles entachant la décision de première instance. La cour dispose ainsi d'une plénitude de juridiction pour purger le vice et examiner le bien-fondé des demandes omises au vu des éléments du dossier.
2. L'appréciation de l'intérêt supérieur du mineur quant à la progressivité et l'encadrement des visites
Examinant le seul point de réel désaccord entre les parties relatif au calendrier d'exécution des visites, la cour d'appel refuse de subordonner le droit de visite du père à l'atteinte des
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (146/2025) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Família: Establiment de mesures paternofilials, previ reconeixement de la seva paternitat del fill menor comú. Règim de visites i pensió alimentària a càrrec del progenitor
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 146/2025 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 3 d'octubre de 2024, el senyor Palomo interposà demanda de reclamació de paternitat i establiment de mesures paternofilials envers la senyora Castillo, tot sol·licitant que s'acordés el reconeixement patern del menor, s'ordenés la inscripció de la seva paternitat al registre civil amb indicació del nom complert del menor com Nicola i s'establís també un règim de mesures paternofilials d'obligat compliment, atribuint-se la guarda i custòdia del menor a la senyora Castillo, amb un règim de visites a favor del pare consistent en un dia entre setmana i un cap de setmana altern, sense pernocta.
2.- En data 21 de novembre de 2024, la senyora Castillo contestà la demanda articulada de contrari, oposant-s'hi parcialment en el sentit d'aplanar-se al reconeixement de paternitat del senyor Palomo i a la resta de les pretensions registrals derivades del mateix. En relació a les mesures paternofials, interessades pel progenitor, demanava que el règim de visites a favor del senyor Palomo s'efectués a partir del compliment dels tres anys per part del menor Nicola, no oposant-se a què a partir d'aquella edat el pare pogués gaudir de la companyia del menor els dimecres de la setmana que el pare no en gaudís el cap de setmana i els caps de setmana alterns de les 10h00 a les 19h00, sense pernocta. Demanava també que en l'execució dels drets de visita, el pare sempre hagués de respectar els horaris de les activitats extraescolars d'en Nicola, així com un règim concret de celebració dels aniversaris i onomàstiques del menor i els dies propis de cada progenitor. Demanava que fins a l'assoliment d'aquest règim definitiu es fixés un règim progressiu i provisional a criteri del Batlle i sota la supervisió d'un psicòleg per evitar cap perjudici en l'estabilitat del menor. També preveia un repartiment de les despeses del menor a partir de la seva majoria d'edat i pel cas que en Nicola segueixi els seus estudis.
Sol·licitava que l'establiment de les vacances no suspengués els drets de visita de la mare i, en canvi, sí els del pare. Demanava també la fixació d'una pensió d'aliments en l'import de 550 EUR a càrrec del pare i un repartiment de les despeses extraordinàries generades pel menor a raó del 50% a càrrec de cadascun.
3.- El Ministeri Fiscal en relació al règim de visites es mostrava d'acord amb el dia intersetmanal de visites sense pernocta, amb els caps de setmana alterns sense pernocta, sota la supervisió d'un psicòleg, i que els períodes de vacances es continuessin amb el mateix règim, en no establir-se pernocta.
Demanava també l'establiment d'una pensió d'un import de 450 EUR mensuals amb un repartiment de les despeses extraordinàries a raó de 60% a càrrec del pare i del 40% a càrrec de la mare.
4.- En data 11/06/2025 el Tribunal d'instància va dictar Sentència amb la següent part dispositiva:
"Primer.- que estimant parcialment la demanda de reclamació de paternitat i d'establiment de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat formulada pel Sr. Palomo i dirigida contra la Sra. Castillo, ha de reconèixer i reconeix la paternitat del Sr. Palomo sobre el menor Nicola, ordenant la modificació de l'assentament produït prop del Registre Civil del Principat d'Andorra de manera a que s'inscrigui la paternitat de l'instant d'aquest plet i el menor passi a ser Nicola, i ha d'establir i estableix les següents mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat:
a) L'autoritat parental sobre el fill menor comú dels litigants de nom Nicola, serà exercida pels seus progenitors Srs. Castillo i Palomo conjuntament;
b) S'atribueix la guarda i custòdia del menor Nicola a la seva progenitora Sra. Castillo;
c) S'estableix pel que fa al dret de relació personal que afecta al dret del progenitor no custodi Sr. Palomo, de poder tenir en la seva companyia al seu fill menor Nicola, que el referit pugui gaudir de la companyia del seu fill menor Nicola tots els dimecres de les 17:00 hores fins a les 19:00 hores, devent per això recuperar-lo i reintegrar-lo al domicili de la progenitora Sra. Castillo i tanmateix els caps de setmana alterns, sense pernocta i sense distingir respecte dels períodes de vacances escolars, de les 10:00 hores fins a les 19:00 hores, també encarregant-se el mencionat de recuperar-lo i reintegrar-lo al domicili de la progenitora Sra. Castillo;
d) Fixar una pensió d'aliments del fill menor comú dels litigants Nicola i a càrrec del seu progenitor Sr. Palomo, a raó de la suma mensual de quatre-cents cinquanta euros (450.- EUROS), la qual s'haurà de liquidar dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes de juliol, mitjançant domiciliació bancària al compte corrent que a tal efecte indiqui la progenitora Sra. Castillo. Devent dita pensió d'aliments ser indexada segons determini l'Índex de Preus al Consum que cada any estableixi el Govern o l'organisme que s'encarregui de dit extrem. A més a més el progenitor Sr. Palomo haurà d'assumir, en la proporció del 50% - anant a càrrec de la progenitora Sra. Castillo el 50% restant-, les despeses extraordinàries del seu fill menor Nicola. Sense fer especial imposició sobre les costes d'aquesta instància als referits."
5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Castillo en base a infracció de la Llei i vulneració dels drets fonamentals, per haver dictat una Sentència infra petita. En síntesi, hi oposa que ella havia sol·licitat que el règim de visites que proposava havia de prendre efectes a partir del compliment dels tres anys per part del menor, i que mentrestant s'establís un règim progressiu i sota la supervisió d'un psicòleg. Extrems sobre els quals el Tribunal a quo no s'ha pronunciat. Com tampoc ho ha fet sobre que el repartiment dels períodes de vacances del menor no suspengui els drets de visita fixats a favor de la mare; ni que els drets de visita del pare sempre haurien de respectar els horaris de les activitats escolars del menor, ni sobre el seu repartiment durant els dies de celebració propis del fill i de cadascun dels pares. A més, considera que l'import més adequat en concepte de pensió d'aliments a càrrec del pare és el de 550 EUR mensuals, com sol·licitava.
6.- La representació processal del senyor Palomo s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Afirma que la part recurrent en el tràmit de conclusions de la vista oral no es va referir ni insistir en què el règim de vacances s'hagués d'aplicar a partir del compliment dels tres anys per part del menor; extrem que avui no té sentit per quant les visites ja s'ha iniciat i sense entrebancs. S'oposa també a què les seves visites estiguin limitades als horaris de les activitats extraescolars del menor, així com a la modificació de l'import de la pensió al seu càrrec fixat pel Batlle, que ja li sembla excessiu. Demana l' estimació del recurs d'apel·lació interposat i la imposició de les costes processals generades pel mateix a l'adversa.
7.- El Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs d'apel·lació articulat en relació al règim de visites i vacances proposat per la senyora Castillo, que havien de ser supervisades per un psicòleg. I pel que fa a l'import de la pensió d'aliments, considera correcte el de 450 EUR mensuals, considerant però que l'import de les despeses extraordinàries a càrrec dels progenitors s'havia de fixar a raó del 50% per cadascun d'ells.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar, d'una banda, si la resolució d'instància va incórrer en infra petita, ja que de ser el cas podria comportar la seva nul·litat i retroacció. I, d'altra banda, en determinar l'import de la pensió d'aliments a càrrec del senyor Palomo i a favor del fill menor comú, Nicola, nascut el dia 18 d'agost de 2023.
El que no forma part del present recurs d'apel·lació ja que no s'inclou en la seva pètita és la necessitat de correcció del contingut de la resolució d'instància en relació a l'afirmació continguda en la mateixa sobre que la senyora Castillo no va oposar-se a haver mantingut una relació de parella amb el senyor Palomo. En tot cas, la senyora Castillo es va aplanar a la petició de reconeixement de paternitat del senyor Palomo.
Segon.- De la lectura de la resolució d'instància es deriva que, efectivament, la mateixa no es pronuncia ni sobre la necessitat de què les visites s'estableixin a partir del compliment dels tres anys del menor, ni fixa tampoc un règim provisional i sota la supervisió d'un psicòleg, donada la seva curta edat. A més, tampoc no fa referència ni a la limitació de les visites del pare en funció de les activitats extraescolars que pugui realitzar el menor, ni a la suspensió del règim de visites del pare durant les vacances del menor amb la mare, ni al repartiment dels dies de celebració del menor i de cadascun dels progenitors amb el menor.
Ara bé, l'únic punt dels que s'acaben d'exposar respecte del qual no hi ha hagut acord entre els progenitors, és el relatiu a l'inici del règim de visites paternofilials, en el sentit de si cal que s'iniciï de seguida o quan el menor assoleixi l'edat de tres anys, tot havent-se d'imposar entre temps un règim provisional i supervisat per un psicòleg.
Al respecte, i en aplicació del contingut de l'article 339.3 del Codi de procediment civil que permet l'esmena en segona instància de la infracció de les normes o garanties constitucionals contingudes en la Sentència recorreguda, procedirem a analitzar el règim de visites paternofilials reconegut al progenitor així com la necessitat d'establir-ne un de provisional i amb seguiment psicològic, com afirma la senyora Castillo i el Ministeri Fiscal.
En aquest sentit, tenint en compte que el règim de visites establert per la resolució d'instància es limita a dues hores els dimecres i als caps de setmana alterns, sense pernocta, i que la representació processal del senyor Palomo afirma que aquest règim ja es va començar a executar sense que s'hagués produït cap incidència destacable -extrem que ningú no ha negat- i sense la intervenció d'un psicòleg, considerem que aquest és adequat i permet una adaptació progressiva del menor a la nova situació paternofilial, sense que pel moment sigui necessària la intervenció d'un professional de la psicologia. I això sense perjudici de què en un principi totes les parts litigants es trobessin d'acord en la necessitat de la seva intervenció, en haver-se adverat innecessària per garantir el benestar del menor davant la nova situació.
Procedeix, en conseqüència mantenir el règim de visites fixat per la resolució d'instància.
Tercer.- En relació a la manca de pronunciament de la resolució d'instància sobre la suspensió del règim de visites del pare durant les vacances del menor amb la mare, com sigui que el pare no s'hi oposa, així s'haurà d'establir.
A l'igual que succeeix en relació al repartiment dels dies de celebració del menor i dels de cadascun dels progenitors amb ell, que no ha donat lloc a discussió entre els progenitors, havent-se d'establir en el sentit interessat per la senyora Castillo. Així, en cas de celebració de l'aniversari i onomàstica del fill, els pares ho celebraran conjuntament i, en cas d'impossibilitat, es repartiran el temps de disponibilitat del menor a mitges. I en cas de celebració dels aniversaris i onomàstiques dels progenitors, aquestes en principi i de ser possible passaran tot el dia amb ell. Evidentment en aquests supòsits hauran de respectar els horaris escolars d'en Nicola. I pel que fa a les seves activitats extraescolars, en tractar-se de dies especials, correspondrà al progenitor que es trobi en la seva companyia decidir al respecte.
I, finalment, en relació a què els horaris de visita d'en Nicola amb el seu pare hagin de respectar els horaris de les seves activitats extraescolars, cal dir que donada la seva curta edat actual i el caràcter limitat de les visites del senyor Palomo amb ell, la mare haurà de procurar que durant els dies i hores establerts el menor no tingui activitats extraescolars i, en cas de què les mateixes puguin afectar al règim de visites fixat, caldrà que ho acordi amb el progenitor afectat.
Quart.- En relació a l'import de la pensió d'aliments fixat en la suma de 450 EUR mensuals a càrrec del pare per la resolució d'instància, aquesta es considera adequada a les necessitats del menor, al règim de guarda i custòdia i vistes establert i a la capacitat econòmica del progenitors. Noti's que l'import fixat es troba per sobre de la mitja que es considera necessària per cobrir les necessitat d'un menor amb necessitats normals, fixada per la nostra jurisprudència, i que la capacitat econòmica d'ambdós és força similar: aproximadament 2.500 EUR el progenitor versus aproximadament 2.200 EUR mare.
En conseqüència, es considera que aquest import fixat per la resolució impugnada, ja té en compte tant el major temps que la senyora Castillo té al seu fill menor sota la seva guarda i custòdia, així com la diferència salarial existent -sense perjudici d'ingressos extraordinaris que puntualment es puguin produir en ambdós casos-.
Així mateix, cap de les parts litigants no discuteix que el repartiment de les despeses extraordinàries del menor sigui repartit a parts iguals entre els progenitors, essent aquest criteri el que haurà de ser mantingut.
Cinquè.- Atenent a la naturalesa d'aquest procediment, no procedeix efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Castillo contra la Sentència dictada en data 11 de juny de 2025 pel Tribunal unipersonal d'instància, en el sentit d'establir:
la suspensió del règim de visites del pare durant les vacances del menor amb la mare;
que la celebració de l'aniversari i onomàstica del fill, la duran a terme conjuntament els pares i, en cas d'impossibilitat, es repartiran el temps de disponibilitat del menor a mitges.
els dies de celebració dels aniversaris i onomàstiques dels progenitors, aquests en principi i de ser possible passaran tot el dia amb el menor. Evidentment en aquests dos darrers supòsits s'hauran de respectar els horaris escolars d'en Nicola. I pel que fa a les seves activitats extraescolars, en tractar-se de dies especials, correspondrà al progenitor que es trobi en la seva companyia decidir al respecte.
que en relació a què els horaris de visita del menor amb el seu pare hagin de respectar els horaris de les activitats extraescolars del menor, donada la seva curta edat actual i el caràcter limitat de les visites del senyor Palomo amb en Nicola, la mare haurà de procurar que durant els dies i hores establerts el menor no tingui activitats extraescolars i, en cas de què les mateixes puguin afectar al règim de visites fixat, caldrà que ho acordi amb el progenitor afectat.
Es confirmen la resta de pronunciaments continguts en la resolució impugnada.
SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.