JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 10 mars 2026 (n° 253/2025) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, Sala civil, sentència n° 32/2026, 10 mars 2026 (ROJ STSJAD 58/2026 ; ECLI:AD:TSJADAD:2026:58)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, Sala civil, 10 mars 2026, ROJ STSJAD 58/2026 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige est issu d'une succession testamentaire. Par demande du 1er octobre 2012, la fille du défunt, Mme Tejera, a saisi le tribunal de batlles selon la procédure ordinaire contre M. Bonet et Mme Serra. Elle sollicitait notamment la validation de l'inventaire dressé sous bénéfice d'inventaire, la liquidation définitive du passif, la détermination de la légitime, la réduction des legs et la division judiciaire de l'hérédité.
Les défendeurs ont formé une demande reconventionnelle tendant à la non-validation de l'inventaire et au paiement de leur légitime et de leurs legs, avec intérêts depuis le décès. Mme Serra, co-défenderesse, a donc agi en qualité de légataire reconventionnelle.
Par jugement du 1er octobre 2025, notifié le 8 octobre 2025, le tribunal de batlles a rejeté la demande principale. Il a déclaré que la partie demanderesse devait délivrer la légitime et le legs de M. Bonet, avec intérêts depuis le décès, sans mentionner le legs de Mme Serra. Le dispositif comporte donc une omission sur ce point.
Le 10 octobre 2025, les défendeurs ont sollicité la rectification du jugement pour défaut de statuer sur le legs de Mme Serra. Cette demande a été admise par ordonnance du 28 octobre 2025. Le 4 novembre 2025, Mme Serra a néanmoins interjeté appel contre le jugement, sans mentionner la demande de clarification pendante. La Sala civil a admis l'appel à tous effets le 21 novembre 2025. Le greffe de la batllia n'a informé la juridiction d'appel de la pendance de la demande que le 18 décembre 2025.
Par aute du 19 décembre 2025, notifié le 22 décembre 2025, le tribunal de batlles a complété le dispositif en visant expressément le legs de Mme Serra. Mme Tejera a conclu le même jour au rejet de l'appel, en soutenant qu'il était prématuré et vidé de son objet.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si l'appel formé contre un jugement faisant l'objet d'une demande de clarification pendante était recevable, et, plus précisément, à quel moment courait le délai d'appel lorsque la décision initiale a été complétée par un aute de clarification. Le cas posait également la question des conséquences procédurales de l'absence de mention de la demande de clarification dans l'acte d'appel et de l'information tardive de la juridiction par la batllia.
Le raisonnement mobilise principalement les articles 20 et 334 du Code de procédure civile andorran (CPC), ainsi que l'article 321 du même code. La juridiction rappelle en outre sa jurisprudence antérieure, exprimée dans sa sentence du 7 février 2023 (Rotlle 192/2022).
Solution et dispositif
La Sala civil confirme l'irrecevabilité de fait de l'appel, qu'elle qualifie de prématuré, et rejette le recours. Son raisonnement est le suivant. Le délai d'appel n'a commencé à courir qu'à compter de la notification de l'aute résolvant la demande de rectification, soit le 22 décembre 2025, conform
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (253/2025) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Representant: Sra. Bernat
Advocada: Sra. Ferrer
OBJECTE: Apel·lació-aclariment-articulació entre els dos- articles 334, 20, i 321 CPC
Andorra la Vella, a 10 de març del 2026
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- Prèvia petició de citació de data 11/06/2012, i per escrit del 01/10/2012, la representació processal de la Sra. Tejera va formular demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Bonet i Serra sol·licitant :
"1. La validació de l'inventari realitzat per la meva mandant, com hereva del seu difunt pare, havent acceptat la seva herència a benefici d'inventari, actualitzant-lo en allò que correspongui segons el resultat de les proves que es practiquin, i ordenant actualitzar-lo de nou en període d'execució de Sentència respecte als conceptes representats per quantitats líquides de diners;
La validació del passiu hereditari, dins del qual serà de Dret incloure-hi les despeses de la meva patrocinada realitzades a comptar de la data de la defunció del seu pare fins l'actualitat per tal de recercar i determinar el cabal hereditari relicte o relictum confeccionant l'inventari;
La determinació i la valoració dels béns que formen el cabal hereditari relicte o relictum als efectes de la computació legitimària, a la data de la defunció del causant amb la realització de les eventuals reposicions que corresponguin segons la Llei;
La liquidació de forma definitiva de tots els deutes hereditaris;
La reducció de llegats en tota la mesura que sigui necessària per tal de liquidar de forma definitiva tots els deutes hereditaris i d'executar la voluntat del testador;
La divisió judicial de l'herència del senyor Vall i la liquidació de la mateixa amb determinació i atribució de la legítima que correspongui a la meva mandant amb els interessos legals que escaiguin des de la data de la defunció del testador; i, addicionalment, amb determinació i atribució a la meva patrocinada de la quarta falcídia també amb els interessos legals corresponents des de la data de la defunció del testador;
Que s'atorguin les escriptures públiques que corresponguin d'entrega de llegats i d'adjudicació de béns hereditaris; i
Que es condemnin en costes als demandats, incloent els honoraris d'advocat, de procurador, i d'intervenció de tècnics i de perits".
2.- Per escrit del 05/11/2012, la representació processal dels Srs. Serra i Bonet es va oposar a la demanda tot i formulant una demanda reconvencional, sol·licitant del tribunal:
"Dictar sentència no donant lloc a la validació de l'inventari en la forma en què ha estat presentat per l'actora, per incomplert i defectuosament valorat segons el què s'ha dit al fet cinquè de la present contesta, ordenant que es tingui en compte i s'obligui a l'hereva a pagar a aquesta part:
La legítima que correspon al Sr. Bonet així com els corresponents interessos, des de la data de la defunció del causant.
Els llegats junt amb els interessos des de la mort del causant que corresponen als Srs. Bonet i Serra.
Així com la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a determinar en període d'execució de sentència.".
La representació processal de la Sra. Tejera es va oposar a la demanda reconvencional i va reiterar íntegrament les seves pretensions inicials.
3.- Per sentència de data 01/10/205, notificada el 08/10/2025, el Tribunal de Batlles, Secció civil, va decidir :
"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda presentada per la senyora Tejera contra el senyor Bonet i la senyora Serra.
Segon.- Declarar que la part agent haurà d'atorgar tant la llegítima corresponent com el llegat que pertoca al defenent Sr. Bonet amb els corresponents interessos, des de la data de la defunció del causant, sempre que no en tinguin la possessió-.
Tercer.- Condemnar a costes judicials i processals a la part agent. ".
4.- Per escrit del 10/10/2025, la representació processal dels Srs. Serra i Bonet va sol·licitar la rectificació de la sentència pel fet de no haver aquesta resolt la petició de la primera en reclamació del seu llegat.
Per Providència del 28/10/2025, es va admetre dita sol·licitud.
5.- Per escrit del 04/11/2025, ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del 01/10/2025, la representació processal de la Sra. Serra, demanant la seva rectificació en el sentit de desestimar la demanda de la part actora (com ja s'ha fet) i d'estimar íntegrament la demanda reconvencional formulada tant pel Sr. Bonet com també per la Sra. Serra condemnant a l'actora a satisfer tant la llegítima corresponent i el llegat que li pertoca al Sr. Bonet (com ja s'ha fet) així com el llegat que li correspon a la Sra. Serra, tot amb els corresponents interessos des de la data de la defunció del causant sempre que no en tinguin la possessió, condemnant en costes judicials i processals a la part agent.
Fonamenta el seu recurs en una aplicació incorrecta de la Llei tant processalment com en matèria de successió testamentària.
Argumenta que la sentència no resol res en relació a la reconvenció formulada per la Sra. Serra (co-defenent i actora reconvencional) que també era part defenent i també havia formulat reconvenció reclamant el seu llegat, produint-se així un "non liquet" a ben segur involuntari però que afecta clarament al seu dret a la jurisdicció i des d'un punt de vista material constitueix una denegació de la petició de la legatària sense cap base legal. Exposa que incomprensiblement després de constatar la inadmissió de l'inventari raona que cal condemnar a pagar els llegats però s'oblida de la Sra. ÁLVAREZ i només resol en relació al llegat del Sr. Tejera.
6.- Per escrit del 10/11/2025, la representació processal de la Sra. Tejera va manifestar que no s'oposava a la petició d'aclariment formulada per l'altra part el 10/10/2025.
7.- El 21/11/2025, la Secretària judicial d'aquesta Sala va comunicar a la Batllia que el President de la Sala havia admès el recurs d'apel·lació a ambdós efectes, sol·licitant la tramitació dels autes.
El 18/12/2025, el secretari judicial de la Batllia va tramitar els autes, tot i informant de l'existència de la petició de rectificació i de que l'aute de rectificació corresponent estava pendant de signatura per part de la Sra. Batlle.
8.- Per aute de data 19/12/2025, notificat a les parts el 22/12/2025, el Tribunal d'instància va decidir aclarir la seva sentència acordant rectificar el decideix Segon, que ha quedat redactat com segueix:
"Segon.- Declarar que la part agent haurà d'atorgar la legitima corresponent i el Ilegat que pertoca al Sr. Bonet , així com el llegat que pertoca a la Sra. Serra, amb els corresponents interessos, des de la data de la defunció del causant, sempre que no en tinguin la possessió."
9.- Per escrit del 22/12/2025, la representació processal de la Sra. Tejera demana la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació i la condemna de la part recurrent a abonar totes les costes judicials que l'apel·lació l'hi genera, incloent honoraris d'advocat i de procurador.
Argumenta que el recurs d'apel·lació de la contrapart és extemporani per prematur i que ha quedat buit de contingut per l'Aute de data 19 de desembre de 2025.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present cas ens trobem en la situació processal peculiar on:
la part defenent i demandant reconvencional presenta un recurs d'aclariment i el mateix s'admet a tràmit. La contrapart no s'hi oposa.
abans de la resolució de l'aclariment, dita mateixa part formula recurs d'apel·lació, amb el mateix objecte (la manca de pronunciament sobre el llegat de la Sra. Serra). Però no menciona en el seu recurs d'apel·lació l'existència del recurs d'aclariment.
la Batllia no informa aquest Tribunal Superior de la pendència del recurs d'aclariment quan la part apel·lant li comunica el 04/11/2025 (de conformitat amb l'article 334.2 CPC), ni quan aquest Tribunal l'hi sol·licita l'accés al procés telemàtic el 05/11/2025. Sinó que ho fa el 18/12/2025, després de l'admissió del recurs d'apel·lació (el 21/11/2025).
El Tribunal de Batlles resol favorablement la petició d'aclariment per Aute del 19/12/2025 notificat a les parts el 22/12/2025, mateix dia on la part apel·lada presenta el seu escrit d'oposició al recurs d'apel·lació.
Segon.- Doncs bé, és de recordar que, en virtut de l'article 334 CPC relatiu a la interposició i admissió del recurs d'apel·lació, el mateix s'ha d'interposar dins els vint dies hàbils següents al dia en què s'ha notificat la sentència objecte de recurs, llevat dels processos que se substancien per procediments especials; en aquest cas s'interposa dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s'ha notificat la sentència objecte de recurs.
D'altra banda, l'article 20 sobre la rectificació i l'aclariment de les resolucions disposa :
" 1. El tribunal, el secretari judicial, el saig o el notari pot rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de part, els errors materials absolutament manifestos en què incorrin les seves resolucions.
El tribunal, el secretari judicial, el saig o el notari pot rectificar o aclarir les seves resolucions pel que fa a les expressions o els conceptes foscos o mancats de la comprensió suficient, per rectificar els errors materials que s'hi contenen, i també per incloure-hi els pronunciaments que s'hagin omès de forma manifesta d'acord amb les peticions plantejades per les parts.
La rectificació o l'aclariment de les resolucions en els termes assenyalats a l'apartat anterior es pot fer d'ofici o a instància de part, dins el termini dels cinc dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució.
El tribunal, el secretari judicial, el saig o el notari, un cop rep la petició de rectificació o aclariment, pot no admetre-la en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, la trasllada a les altres parts personades en el procés perquè facin les al·legacions oportunes en el termini de cinc dies hàbils. Posteriorment, decideix mitjançant un aute o un acord dins els cinc dies hàbils següents.
Contra l'aute o l'acord que no admet o que resol la petició de rectificació o aclariment no es pot interposar cap recurs, sense perjudici dels recursos que corresponguin contra la resolució la rectificació o l'aclariment de la qual se sol·licitava.
El termini per interposar el recurs que correspongui contra la resolució que és objecte d'una petició de rectificació o aclariment compta a partir del dia següent al dia en què es dicta l'aute o l'acord assenyalat a l'apartat anterior.".
Però, en la nostra sentència del 07/02/2023 (Rotlle 192/2022), vam poder interpretar les disposicions relatives al punt de partida del recurs d'apel·lació en el cas d'aclariment, establint que :
"Així les coses, malgrat els termes de l'article 20.6, considerem, compte tingut de la redacció de l'article 321, que pel cas d'un recurs d'apel·lació en contra d'una sentència dictada en el marc del procediment ordinari i que va ser objecte d'un Aute d'aclariment, s'ha d'aplicar el principi general basat en la data de notificació.
En efecte, comptar el termini de 20 dies a partir de l'endemà del pronunciament de la resolució seria contrari al principi general fixat per la Llei en els articles que acabem de citar.".
Així les coses, si bé és evident que el present recurs ha perdut el seu objecte doncs el Tribunal de Batlles, mitjançant l'aute d'aclariment, ja ha resolt en el sentit interessat per la representació processal de la Sra. Serra la qüestió del seu llegat, la qüestió per resoldre és la de dir si el dit recurs d'apel·lació es podia admetre o si al contrari era prematur.
I la resposta és clara : el termini per a interposar recurs contra la resolució no havia començat a comptar fins al dia de la notificació de l'aute resolent la petició de rectificació, és a dir en el nostre cas el 22/12/2025.
Per tant, tot i que la Sra. Batlle no va resoldre el recurs d'aclariment en el termini de 5 dies que fixa la Llei, es a dir abans del 15/11/2025 sinó un mes més tard, el recurs d'apel·lació formulat el 04/11/2025, és a dir a dintre del termini per resoldre el recurs d'aclariment, no s'hauria d'haver admès si aquest tribunal hagués tingut coneixement en temps útil del recurs d'aclariment en curs.
Donat que, un cop admès a tràmit el recurs, les causes de no admissió es converteixen en causes de desestimació, escau desestimar el recurs.
Tercer.- Quant a les costes de segona instància escau imposar-les a l'apel·lant que va formular un recurs d'apel·lació quan ja havia introduït una petició d'aclariment admesa i pendent de recurs, sense indicar-ho en el seu recurs, obligant la part apel·lada a presentar un escrit d'al·legacions en oposició a dit recurs, i essent finalment el recurs desestimat en el sentit de l'article 354.2 CPC.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Serra en contra de la sentència de data 01/10/2025 rectificada el 19/12/2025, que confirmem.
SEGON.- Imposar a la Sra. Serra les costes de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
