• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 22/2010 (ECLI:AD:TCORAD:2010:22)

Faits et procédure

Les faits, tels que retenus comme établis par le Tribunal de Corts, se situent en 2005. Le prévenu, sans antécédents judiciaires, dirigeait depuis un an un établissement hôtelier entretenant des relations commerciales anciennes avec la société Briones, dont l'administrateur unique était M. Catalá. Deux débits furent opérés sur une carte Visa rattachée à un compte bancaire au nom de M. Catalá et liée à la société Briones : le 29 avril 2005 pour 5 632,10 euros, puis le 10 mai 2005 pour 32 928 euros. Le texte précise que ces opérations furent réalisées sans le consentement du titulaire.

Le 24 mai 2005, un billet à ordre de 34 986,30 euros, émis à l'ordre de la société Briones et tiré sur le compte d'un tiers, M. Sarabia, fut présenté à l'encaissement auprès d'un établissement bancaire. La signature apposée sous la mention « accepto », imitant celle de M. Sarabia, n'avait pas été autorisée par ce dernier.

Le Ministère public a qualifié les faits de deux délits majeurs d'usage indu de carte de crédit (article 253 du Code pénal alors en vigueur), d'un délit majeur d'escroquerie au stade de la tentative (article 248), en concours médial avec un faux en écriture de commerce (articles 150 et 160), et a requis une peine de quatre ans de prison, partiellement avec sursis, ainsi que les dépens. La partie civile, représentée par un avocat, a sollicité l'indemnisation de son préjudice. La défense du prévenu a contesté partiellement les faits, en soutenant l'existence d'un accord verbal pour les débits et l'absence de preuve de sa participation à la falsification de la signature.

Le prévenu, jugé par défaut (en rebeldía procesal) faute de comparution malgré une citation régulière, était défendu par un avocat. Le jugement a été rendu en audience publique et orale.

Question de droit

Plusieurs questions étaient soumises au tribunal :

1. Les éléments constitutifs de l'usage indu de carte de crédit sont-ils réunis en l'absence de consentement du titulaire, et un accord verbal allégué peut-il être tenu pour établi ?
2. Le comportement du prévenu caractérise-t-il une escroquerie au stade de la frustration, en concours médial avec un faux en écriture de commerce ?
3. Quel texte pénal s'applique, compte tenu de l'évolution législative entre la commission des faits et le jugement ?
4. Quelles sont les conséquences en matière de responsabilité civile et de dépens ?

Solution et dispositif

Le tribunal retient en premier lieu l'application du Code pénal en vigueur au moment des faits, les parties ainsi que le tribunal considér

A la Vila d'Andorra la Vella, nou de febrer del dos mil deu.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la Causa núm. TC-063-3/06 seguida per dos presumpte delictes majors d'ús indegut de targeta de crèdit i d'un presumpte delicte major d'estafa en grau de frustració en concurs medial amb el de falsedat en document mercantil, contra Ayuso, nascut el dia 18 de febrer de 1971 a Madrid, fill de Ropero i de Esteban, de nacionalitat espanyola, jutjat en rebel·lia processal per no haver comparegut malgrat haver estat degudament citat i defensat pel Lletrat Sr. Talavera, sent part acusadora el Ministeri Fiscal representat pel Sr. Catalá, i acusació particular el Lletrat Sr. Machado, en representació de la perjudicada ENTITY_11; actuant de ponent i redactor de la sentencia el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors.

RESULTANT:

que són fets provats i així es declara, que durant l'any 2005, el processat Ayuso, nascut el dia 18 de febrer de 1971, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, valent-se de les relacions comercials que des de feia anys mantenia l'establiment hoteler H. S., radicat al XXXX, que ell dirigia des de feia un any, amb la societat Briones, quin administrador únic és Catalá, va efectuar dos càrrecs a la tarja Visa , lliurada sobre un compte de l'entitat bancària ORG_0 a nom de Catalá i vinculada a la societat Briones, sense gaudir del consentiment del seu titular. Concretament el dia 29 d'abril del 2005 va ordenar el càrrec de 5.632,10 euros i el dia 10 de maig del 2005 hi va carregar l'import de 32.928 euros.

Tanmateix, en data 24 de maig del 2005, el processat P.....L..... juntament amb tercers no identificats, van intentar fer efectiu a l'oficina de l'entitat ANDBANC de XXXX, un pagaré elaborat per ordre del processat P....., per import de 34.986,30 euros contra un compte de titularitat de Sarabia, constant en el pagaré la signatura del processat, figurant-hi com a lliurada la societat Briones, i una signatura sota la menció "accepto" que imita la de Sarabia que no havia autoritzat l'esmentat càrrec i que va ser efectuada pel processat P.....L.....

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal qualifica els fets de dos delictes majors d'ús indegut de tarja de crèdit, tipificats a l'article 253 del Codi Penal vigent al moment dels fets, i d'un delicte major d'estafa en grau de frustració de l'art. 248 del mateix Codi Penal, en concurs medial amb el de falsedat en document mercantil tipificats als articles 150 i 160 del Codi Penal vigent al moment dels fets, dels quals considera al processat responsable en concepte d'autor, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Demana que li sigui imposada la pena de quatre anys de presó, part condicional, així com el pagament de les despeses processals.

En concepte de responsabilitat civil, ho deixa a criteri del Tribunal en haver exercit les seves accions conforme a dret la societat perjudicada.

A l'acte del judici oral, ratifica les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Catalá i Briones es mostra d'acord amb l'exposició de fets i la qualificació jurídica efectuada pel Ministeri Fiscal, així com amb la pena que sol·licita.

En concepte de responsabilitat civil, demana que es condemni al processat a indemnitzar-los en 500 euros per les despeses de desplaçament i més altres 866,55 euros de peritatges, modificant així l'import que demana al seu escrit de qualificació. També reclama les despeses d'honoraris d'advocat

A l'acte del judici oral, eleva a definitives les seves conclusions provisionals.

RESULTANT: que la defensa de Ayuso es mostra en parcial desacord amb els fets relatas pel Ministeri Fiscal, i sosté que el seu defensat no va cometre cap delicte com sigui que va mantenir vàries reunions amb el Sr. Sarabia i la seva esposa amb l'objectiu de mantenir les relacions que ja venien tenint, pactant les reserves per a la temporada 2006, havent acordat que el Sr. Sarabia havia de satisfer un acompte de 30.000 euros abans de la formalització del contracte. Respecte als altres dos cobraments aquests van ser efectuats amb el consentiment verbal del Sr. Sarabia que va estar informat dels càrrecs que s'anirien fent. Respecte a la signatura presumptament falsa del pagaré nega haver estat realitzada pel seu defensat, no existint cap prova de que hagués estat ell.

A l'acte del judici oral, ratifica el seu escrit de qualificació, tot demanant l'absolució del seu defensat.

CONSIDERANT:

que tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular sol·liciten l'aplicació al present supòsit del Codi Penal vigent al moment dels fets, per ésser més favorable al reu, opinió de la que també participa aquest Tribunal.

CONSIDERANT: que els fets declarats provats són legalment constitutius de dos delictes majors d'ús indegut de tarja de crèdit, tipificats a l'article 253 del Codi Penal vigent al moment dels fets, i d'un delicte major d'estafa en grau de frustració de l'article 248 de dit Codi Penal, en concurs medial amb el de falsedat en document mercantil tipificats als articles 150 i 160 del mateix text legal, doncs del relat fàctic resulta amb força d'evidència la concurrència de tots els elements configuradors dels esmentats il·lícits penals.

Pel que fa als delictes d'ús indegut de targeta de crèdit, és indubtable que es realitzaren dos càrrecs a la tarja Visa de la societat perjudicada, sense gaudir del consentiment del titular de la mateixa, màxim quan no hi ha en la causa cap prova de l'al·legat acord verbal per realitzar aitals operacions.

L'actuació del processat P.....L..... constitueix, a més, el delicte major d'estafa en grau de frustració en concurs medial amb el de falsedat en document mercantil del que ve acusat, tota vegada que resulta inversemblant la versió per ell donada, de que va rebre un pagaré d'un import de 34.986,30 euros per correu ordinari, a l'ésser aquest modus operandi una pràctica mercantil totalment anòmala ; sense poder obviar ni ignorar, també, que del conjunt de les pericials obrants al sumari, es desprèn clarament, tant que la signatura que consta al dit pagaré, sota la menció "accepto", no es correspon al representant de la perjudicada, Sr. Sarabia, essent la mateixa falsificada, com què aquesta signatura fou realitzada per l'encausat, a l'ésser dita firma coincident amb la que obra al costat dret del mateix pagaré, sobre del segell de l'Hotel Subirà, del quin n'era el director a l'època (veure folis 46 al 67, 138 al 147, 224 al 233, i 265 al 283 en relació amb el foli 34).

CONSIDERANT: que dels esmentats delictes n'és responsable, en concepte d'autor, el processat C.....M l

P.....L....., per haver realitzat personalment els fets que els integren, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del vigent Codi Penal.

CONSIDERANT: que en el present cas no concorren en l'inculpat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, tenint en compte el Tribunal a efectes de determinació de la pena l'establert a l'article 53 del Codi Penal vigent al moment dels fets.

CONSIDERANT: que tot responsable criminalment d'un il·lícit penal ho és també civilment, de conformitat amb el que estableix l'article 66 del Codi Penal vigent al moment dels fets, i, per tant, procedeix declarar la responsabilitat civil del processat, el que haurà d'indemnitzar a la societat Briones de la qual n'és el representant legal Catalá, en la quantitat de 866,55 euros pel cost del peritatge cal·ligràfic encarregat, més altra quantitat forfetària de 500 euros pels desplaçaments i altres despeses derivades dels fets d'autes.

CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 73.4 del Codi Penal i 174, 175 i 181.3 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals aplicables en la causa, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

F A L L E M :

Que hem de condemnar i condemnem a Ayuso, com a responsable penalment, en concepte d'autor de dos delictes majors d'ús indegut de tarja de crèdit i d'un delicte major d'estafa en grau de frustració, en concurs medial amb el de falsedat en document mercantil, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i LA RESTA CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió d'aquesta en dos anys, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil Ayuso haurà d'indemnitzar a la societat Briones de la qual n'és el representant legal Catalá, en la quantitat total de MIL TRES-CENTS SEIXANTA-SIS AMB CINQUANTA-CINC EUROS (1.366,55 EUR).

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts en el termini de quinze dies naturals següents a la notificació.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .