• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 42/2012 du Tribunal de Corts, 22 mars 2012 (ECLI:AD:TCORAD:2012:42)

Faits et procédure

Par ordonnance pénale du 1er juillet 2011, M. Calatayud a été déclaré responsable pénal, en qualité d'auteur, d'un délit mineur d'exportation illicite de marchandises sensibles en zone douanière, infraction prévue à l'article 245, paragraphes 1 et 2, du Code pénal. Il a été condamné à six mois d'emprisonnement, dont quinze jours fermes, et à une amende de 2 000 euros. La même décision a ordonné la confiscation de la marchandise saisie et du véhicule utilitaire de marque ORG_1, modèle Sprinter 513 CDI, immatriculé (...).

Par un aute (ordonnance) du 30 août 2011, rendu en phase d'exécution, le Batlle exécuteur a refusé de faire droit à la demande de restitution du véhicule confisqué présentée par le conseil du condamné. Ce conseil a interjeté appel contre cet aute.

Au soutien de son appel, le requérant soutient que le véhicule appartient à la société « Transports i Mudances Antonio Couto, ORG_0 », et non à son client. Il ajoute qu'une réserve de propriété au profit de la société ORG_2, valable jusqu'en 2015, grève le bien. Il invoque l'article 70 du Code pénal, selon lequel « no poden ser objecte de comís els béns pertanyents a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment » (les biens appartenant à un tiers non responsable ayant été acquis légalement ne peuvent faire l'objet d'une confiscation). Il relève qu'aucune responsabilité de cette société n'a jamais été constatée. Il demande l'infirmation de l'aute et la restitution du véhicule à son « titulaire légal ».

Le ministère public, seule partie intimée, s'oppose à l'appel. Il fait valoir que le conseil appelant représente le seul condamné et non la société, que le condamné a lui-même accepté l'ordonnance pénale, et que le véhicule a servi d'instrument à l'infraction.

L'ordonnance pénale du 1er juillet 2011 n'a fait l'objet d'aucun recours. Elle est donc définitive et exécutoire, ce que le Tribunal relève expressément.

Question de droit

La Cour devait déterminer si l'appel dirigé contre l'aute refusant la restitution d'un bien confisqué pouvait prospérer. Plus précisément, deux questions se posaient :

1. La qualité de tiers propriétaire, invoquée au soutien de la restitution, pouvait-elle être utilement opposée à la confiscation alors que la société tierce n'était pas partie à la procédure pénale et que la confiscation avait été ordonnée par une décision devenue définitive ?
2. Le condamné pouvait-il contester, en phase d'exécution, la confiscation dont il était l'objet, en se prévalant de la situation juridique d'un tiers ?

Le Tribunal ne formule pas en termes généraux la question de l'exception de l'article 70 du Code pénal. Il laisse de côté la question de savoir si les conditions de l'acquisition légale par un tiers non responsable étaient réunies. Le débat est tranché sur un terrain procédural.

Solution et dispositif

Le Tribunal de Corts rejette l'appel. Il retient que le recours est « mancat de fonamentació » (dépourvu de fondement), pour trois motifs :

• Qualité du conseil : l'avocat appel

Andorra la Vella, vint-i-dos de març del dos mil dotze.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, el recurs d'apel·lació formulat contra l'Aute dictat en tràmit d'execució de la ordenança penal dictada en el marc de la causa núm. OPG-116-2/11 seguida pel delicte menor d'exportació il·lícita de mercaderies sensibles en franja duanera, sent part apel·lant Calatayud, representat pel Lletrat Sr. Sanz, i sent part apel·lada el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Pulido i actuant de ponent el Magistrat Sr. Enric Anglada Fors, havent designat el Tribunal, ponent per la redacció de la sentència, la Magistrada Sra. Concepció Baron Mora.

RESULTANT:

que per Ordenança penal de data 1 de juliol del 2011 Calatayud fou condemnat com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte menor d'exportació il·lícita de mercaderies sensibles en franja duanera, tipificat a l'article 245.1 i 2 del Codi Penal, a la pena de sis (6) mesos de presó, dels quals quinze (15) dies ferms, una multa de 2.000 EUR, decretant-se el comís de la mercaderia incautada i del vehicle furgoneta, marca ORG_1, model Sprinter 513 CDI, matrícula (...).

RESULTANT: que per aute de data 30 d'agost del 2011 dictat en tràmit d'execució, l'Hble Batlle executor acordà, entre altres, no donar lloc a la petició efectuada per la representació lletrada d'Calatayud, relativa al retorn del vehicle comissat, marca ORG_1, model Sprinter 513 CDI, matrícula (...).

RESULTANT: que el lletrat Sr. Sanz, advocat del condemnat Calatayud, formulà recurs d'apel·lació contra aquest aute.

El recorrent impugna la decisió relativa al comís del vehicle al·legant que dit vehicle és propietat de la societat ORG_3, ORG_0 i, a més, que sobre ell pesa una reserva de domini a favor de la societat ORG_2, vigent fins l'any 2015. Afegint que l'article 70 del Codi Penal disposa que "No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment" no havent estat fixada mai la responsabilitat de dita societat.

Demana la revocació de l'aute apel·lat i el retorn del vehicle comissat al seu legal titular, la societat "Transports i Mudances Antonio Couto, ORG_0".

A l'acte de la vista oral ratifica i confirma el seu escrit de recurs.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal, única part apel·lada, compareix oposant-se al recurs, tot manifestant, en primer lloc, que el lletrat apel·lant ho és del condemnat Sr. Calatayud però no de la societat, afegint que el propi Sr. Calatayud va acceptar l'Ordenança Penal. Posa de relleu que el vehicle ha estat instrument del delicte pel que demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'aute apel·lat.

CONSIDERANT:

que segons resulta, l'avui recorrent fou condemnat per Ordenança Penal de data 1 de juliol del 2011, com a responsable penal d'un delicte menor d'exportació il·lícita de mercaderies sensibles en franja duanera, acordant la mateixa resolució el comís del vehicle furgoneta, marca ORG_1, model Sprinter 513 CDI, matrícula (...).

Dita resolució no va ser impugnada per cap de les parts, sent avui ferma i executiva.

CONSIDERANT: que el propi condemnat discuteix ara, el comís de la furgoneta, tot al·legant que pertany a la Societat "Transports i Mudances Antonio Couto, ORG_0". Per contra però, apareix en les actuacions (foli 55), que el propi Sr. Calatayud reconeix en declaració efectuada a la Batllia ser el propietari de l'esmentat vehicle.

CONSIDERANT: que el recurs formulat és troba mancat de fonamentació. En primer lloc, l'advocat apel·lant ho és del condemnat Sr. Calatayud i no de la societat, en segon lloc, és la pròpia societat, la que com a tercer perjudicat, podia i devia comparèixer per tal de defensar els seus legítims interessos.

A títol complementari, no pot al·legar el Sr. Calatayud desconeixement, ja que la persona física i jurídica són la mateixa.

V I S T les disposicions legals aplicables al present cas, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

Decisio

F A L L E M : que hem de desestimar i desestimem el recurs d'apel·lació interposat pel lletrat Sr. Sanz, en nom i representació del condemnat Calatayud, contra l'Aute de data 30 d'agost del 2011 dictat en la causa OPG-116-2/11, CONFIRMANT ÍNTEGRAMENT dita resolució.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .