• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STCOR 133/2018 du 23 novembre 2018 (Tribunal de Corts, Andorre)

Faits et procédure

Le Tribunal de Corts a été saisi d'une procédure pénale dirigée contre un père de nationalité andorrane, poursuivi pour deux délits majeurs : maltraitance dans le cadre domestique et lésions dolosives, la victime étant « spécialement vulnérable ». Les faits, tenus pour établis, sont les suivants. Le 14 novembre 2016, la mère s'est absentée du Principat, laissant son enfant, âgée de trois mois, au domicile familial sous la garde du père.

Vers 11 heures, l'enfant, qui pleurait de façon persistante, a été prise dans les bras par le père, sans que les pleurs cessent. Celui-ci l'a alors saisie par les aisselles, l'a secouée de haut en bas et d'un côté à l'autre, puis, les pleurs persistant, l'a secouée plus brutalement avant de la déposer dans le berceau. Constatant une absence de respiration, il a pratiqué un massage manuel sur le thorax et l'abdomen. Environ deux heures plus tard, l'enfant, présentant des vomissements et une pâleur marquée, a été conduite aux urgences de l'hôpital Nostra Senyora de Meritxell. Un TAC crânien a révélé des hématomes sous-duraux. Le transfert à l'Hôpital des Enfants de Toulouse a permis de confirmer l'hématome sous-dural et de déterminer que la cause en était le secouement du nourrisson. Le texte précise que l'enfant n'a conservé aucune séquelle.

La procédure s'est déroulée en audience orale et publique. Le Ministère public était partie accusatrice et le prévenu était défendu par un avocat. Le texte ne précise pas les réquisitions détaillées du Ministère public, ni la date de mise en examen (non précisé dans la décision). La mère de l'enfant avait renoncé à toute action civile.

Question de droit

La juridiction devait déterminer si les faits réunissaient les éléments constitutifs de deux qualifications, à savoir :

1. le délit majeur de maltraitance dans le cadre domestique (article 114.2 du Code pénal) ;
2. le délit majeur de lésions dolosives commises sur une victime spécialement vulnérable (article 115.3 du Code pénal).

Elle devait ensuite apprécier l'élément intentionnel. Le prévenu soutenait ne pas avoir voulu causer de mal à l'enfant. La question était donc de savoir si cette allégation était compatible avec la reconnaissance d'un dol, et si ce dol pouvait être qualifié d'éventuel.

Enfin, se posaient les questions de la responsabilité civile (la mère ayant renoncé à toute réclamation), de l'imputation de la responsabilité pénale à l'auteur, du choix de la peine et de la mise des dépens à la charge du condamné.

Solution et dispositif

Le Tribunal retient la qualification cumulée. Sur le premier point, il relève que le prévenu a exercé, « indépendamment du résultat lésionnel », un acte volontaire de violence physique (le secouement) sur sa fille, ce qui porte atteinte à la sécurité qui doit régner dans les relations familiales. Sur le second, il constate que l'hématome sous-dural, qui a nécessité une hospitalisation et un traitement, caractérise les lésions, et que l'âge de trois mois de l'enfant fonde sa particulière vulnérabilité.

Sur l'élément moral, le Tribunal retient que le prévenu a agi « de manière parfaitement consciente et volontaire » et, « à tout le moins », avec un dol éventuel. Il s'appuie sur une expertise psychiatrique écartant toute pathologie mentale et sur le fait que l'auteur devait se représenter que ses actes pouvaient caus

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm. 6000001/2018, seguida pels presumptes delictes majors de maltractament en l'àmbit domèstic i lesions doloses essent la víctima especialment vulnerable, contra Barberá nascut el 24 de juny de 1971 a Andorra la Vella, fill de Eduard i de Josepa, de nacionalitat andorrana; és defensat per la lletrada Sra. Vilar. És part acusadora el Ministeri Fiscal, representat per la Sra. Benítez. És ponent i redactora de la sentència, la Magistrada Sra. Anna Estragués Armengol.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER : Són fets provats i així es declara, que fruit de la unió entre el processat Barberá i Palau, va néixer, en data 9 d'agost de 2016 una nena, Recio.

En data 14 de novembre de 2016, a les 7 del matí, la mare s'absentà del Principat, quedant la menor Recio, d'aleshores tres mesos d'edat, al domicili familiar radicat a XXXX, a càrrec del seu pare, el processat Barberá.

Vers les 11 hores, la Recio començà a mostrar-se inquieta, i començà a plorar, agafant-la el seu pare en braços, intentant calmar-la, sense aconseguir-ho; la nena continuava plorant de forma insistent i el processat Barberá l'agafà aleshores per les aixelles, movent-la de dalt a baix i de costat a costat fins que, en no parar la nena de plorar, la va sacsejar de manera més brusca, deixant-la tot seguit al bressol. En un moment donat, observà com la nena es quedà sense respiració, efectuant-li el processat un massatge manual amb el palmell de la mà en la zona del tòrax-abdomen, fins que li semblà que es recuperava. La vestir i va sortir a passejar-la al carrer.

Unes dos hores més tard, tornà al domicili i va voler donar-li un biberó que la nena va refusar, deixant-la novament al bressol .

Essent aproximadament les 17.00 hores, arribà al domicili familiar la Sra. Palau que d'immediat anà a veure a la seva filla, adonant-se que la nena havia vomitat al bressol i que estava extremadament pàl·lida, amb els llavis morats. La va incorporar i la nena va tornar a vomitar, decidint aleshores portar-la, junt amb el seu marit, al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Al lloc, li diagnosticaren entre altres, un vòmit hemàtic, descompensació hemodinàmica i pneumomediastí esquerre, i lesions equimòtiques a nivell abdomino-toràcic, de l'espatlla, regió inframamil·lar i branca horitzontal de l'hemimandíbula esquerra.

L'endemà, la menor va patir crisis convulsives, i mitjançant la pràctica d'un TAC cranial s'evidenciaren hematomes parasagitals anterior i posterior a la cúpula cranial de disposició dreta, suggestius d'hematomes subdurals, cert engruiximent a nivell tendorial i una zona hipotensa a nivell de l'occipital dret, tot el que requerí el seu trasllat a l'Hôpital des Enfants de Toulouse (França), on es confirmà la presència d'un hematoma subdural i es determinà que la causa era el sacseig del bebè.

Actualment la menor Recio no pateix cap seqüela a conseqüència d'aquests fets.

Fonaments de dret

CONSIDERANT PRIMER : Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major de maltractament en l'àmbit domèstic i d'un delicte major de lesions doloses essent la víctima especialment vulnerable tipificats respectivament als articles 114.2 i 115.3 del Codi Penal, doncs el processat Barberá trobant-se al seu domicili amb la seva filla Recio, un nadó de tres mesos d'edat que no parava de plorar, la va agafar del bressol i la va sacsejar bruscament, per tal de fer-la callar.

Es tracta doncs bé d'un maltractament en l'àmbit domèstic, en haver exercit el processat, independentment del resultat lesiu, un acte voluntari de violència física - el sacseig -

sobre la seva filla, atemptant a la seguretat que ha d'imperar en les relacions personals, sobretot, en l'àmbit familiar.

A més, en el cas d'autes, ha quedat provat que a conseqüència d'aquest sacseig, la nadó Recio, especialment vulnerable per raó de la seva edat (3 mesos), va patir lesions: un hematoma subdural que requerí d'ingrés hospitalari i de tractament per a la seva curació. Consta efectivament degudament acreditat en autes (folis 11, 12 a 37; 72 a 83; 108 a 110; 137 a 138; ) que la menor va haver de ser primer ingressada a Andorra, a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell i després traslladada a França i ingressada a l'Hôpital des Enfants de Toulouse, on va rebre tractament per la curació de l'hematoma subdural sofert i de les crisis d'epilèpsia que se'n derivaren, trobant-se així reunits tots els elements constitutius dels tipus previstos i penats als articles 114.2 i 115.3 del Codi Penal.

CONSIDERANT SEGON : Dels esmentats delictes majors n'és responsable, en concepte d'autor, el processat Barberá per la seva participació personal i directa en els fets, de conformitat amb el què disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.

Efectivament, en el present cas, el processat ha reconegut que, impotent davant els plors constants de la seva filla que no aconseguia calmar, la va sacsejar.

Malgrat assegurà que amb aquesta actuació no pretenia causar-li cap mal, es tracta d'un actuació per part d'ell perfectament conscient i voluntària i quant menys constitutiva de dol eventual per quant el processat - que consta no pateix cap malaltia mental ni psíquica segons pericial obrant en autes folis 115 i ss. - s'havia de representar que amb els seus actes, , podia causar lesions a la seva filla, un bebè de només tres mesos d'edat i per tant encara d'una especial vulnerabilitat i fragilitat, concretament a la zona cranial encara en formació, i que requeria per tant, ser tractat amb cura i delicadesa i no sacsejant-lo, de manera brusca, per tal que parés de plorar.

CONSIDERANT TERCER : No concorren en el processat, circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal .

CONSIDERANT QUART: De conformitat amb l'anteriorment exposat, el què disposa l'article 56 del Codi Penal, la gravetat dels fets i la pena assenyalada pel Codi Penal per dits delictes, però també el temps transcorregut d'ençà la producció dels mateixos, la manca d'antecedents penals del processat, la seva personalitat i el penediment mostrat davant del tribunal el dia de la vista oral, procedeix imposar a Barberá, una pena única de divuit mesos de presó íntegrament condicionals, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys .

CONSIDERANT CINQUÈ : El responsable penalment ho és també civilment, si bé en el present cas no hi ha lloc a exigir responsabilitat civil, en haver renunciat la mare de la menor a res reclamar.

CONSIDERANT SISÈ: De conformitat amb les disposicions dels articles 174 i 175 del Codi de Procediment Penal, procedeix igualment imposar al processat el pagament de les despeses processals causades.

VIST

les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, el Molt Il·lustre Tribunal de Corts,

DECIDIM : Condemnar Barberá, com autor d'un delicte major de MALTRACTAMENT EN L'ÀMBIT DOMÈSTIC i d'un delicte major de LESIONS DOLOSES ÉSSENT LA VÍCTIMA ESPECIALMENT VULNERABLE, (articles 114.2 i 115.3 del Codi Penal), no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE QUATRE ANYS així com al pagament de les despeses processals causades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal en el termini de quinze dies següents a la notificació de conformitat amb el què disposen els articles 195, 199 i concordants del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .