• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STCOR 30/2020 (Tribunal de Corts, 11 février 2020)

Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées de transmission (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue. Le texte présente en outre des incohérences de numérotation et de désignation des parties, relevées ci-dessous.

Faits et procédure

Les faits se sont déroulés dans la nuit du 18 juin 2017 à la discothèque T. de La Massana. Après un incident initial dans la partie haute du local, un groupe d'amis a été raccompagné au rez-de-chaussée. Vers trois heures du matin, une agression a été commise à l'intérieur de l'établissement, causant des lésions à un DJ. L'auteur de cette agression a fait l'objet d'une procédure distincte, jugée par ordonnance pénale. Les personnes expulsées ont ensuite été agressées dans le parking par des individus non identifiés, quatre personnes étant blessées.

Le Ministère fiscal a retenu à l'encontre de deux prévenus, désignés dans les considérants comme J. et S., deux délits mineurs de lésions dolosives pour l'un et un délit pour l'autre, au sens de l'article 113 du Code pénal. Il a requis cinq mois d'arrêt nocturne conditionnel, assortis d'un sursis de deux ans, et une amende de 2 000 EUR par prévenu. Il a en outre demandé la condamnation solidaire à des dommages-intérêts au profit des victimes (frais médicaux non remboursés par la CASS et pretium doloris, ainsi que préjudice esthétique pour l'une d'elles).

Le Tribunal de Corts, siégeant en audience orale et publique, était composé de trois magistrats, dont le magistrat rapporteur, M. Canòlic Mingorance Cairat.

Question de droit

La question posée était de savoir si les éléments du dossier, notamment les déclarations des victimes et des témoins, suffisaient à établir la participation des prévenus à la rixe du parking, et, dans l'affirmative, à caractériser le délit mineur de lésions dolosives. Corrélativement, se posait celle de l'incidence de cette appréciation sur la demande de réparation civile.

Le tribunal la formule en termes de présomption d'innocence et de consistance de la preuve à charge : les déclarations des personnes lésées doivent présenter une consistance suffisante pour renverser cette présomption (considérant premier).

Solution et dispositif

Le tribunal retient que la présence des prévenus dans l'établissement est établie, mais que rien ne permet de rattacher leur participation à la rixe survenue à l'extérieur. Il relève notamment :

• que la victime d'une des agressions déclare ne pas avoir vu son agresseur, et ne l'identifie que par ce qu'un témoin lui aurait indiqué ;
• que ce témoin affirme, à l'audience, ne pas avoir vu qui frappait la victime, la confusion étant générale ;
• que l'un des plaignants n'a pas reconnu le prévenu au moment des faits, mais l'a désigné quatre jours plus tard, et que ses déclarations ont varié sur le rôle des porteurs ;
• qu'un autre témoin n'a identifié son agresseur que postérieurement, par le biais d'une publication sur le réseau social de la discothèque.

Le tribunal en conclut que « les déclarations des perjudicats no han tingut la consistència necessària per a desvirtuar la presumpció d'innocència » du prévenu concerné. Il en tire la conséquence que la demande de réparation civile doit être rejetée (considérant second), et que les dépens sont déclarés d'office (considérant troisième, en application des articles 174 et 175 du Code de procédure pénale).

Le dispositif, traduit fidèlement du catalan, est ainsi rédigé :

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2020.

VIST en judici oral i públic pel Molt Il·lustre Tribunal de Corts, la causa núm.

6000045/2018, seguida pel presumpte delicte menor de lesions doloses, contra:

Esparza, nascut el 9 de setembre de 1983 a Barcelona, fill de B. i M.A., de nacionalitat espanyola, amb domicili a XXXX, defensat pel lletrat Sr. ENTITY_4; i contra

Vives, nascut el 30 d'abril de 1983 a Barcelona, fill d'E. i E., de nacionalitat andorrana, amb domicili a XXXX defensat per la lletrada Sra. ENTITY_5;

És part acusadora el Ministeri Fiscal representat per la Sra. Caro i ponent i redactora de la sentència la Magistrada Sra. Canòlic Mingorance Cairat.

Antecedents de fet

RESULTANT PRIMER.- Són fets provats i així es declara, que el 18 de juny del 2017, Cano i Sevillano es trobaven amb uns amics a la discoteca T. de La Massana, on begueren diverses begudes alcohòliques. Inicialment causaren un incident en molestar les noies que es trobaven a la part de dalt del local, pel que foren acompanyats a la planta baixa, on se'ls convida a una consumició per tractar de tranquil·litzar la situació.

Als volts de les 3 de la matinada, Cano agredí al DJ que estava actuant aquella nit al local amb un cop de puny al nas, causant-li diverses lesions. Aquests fets ja foren judicats per Ordenança Penal, essent condemnat C.D.S.. Per motiu d'aquesta agressió, els porters l'expulsaren de l'establiment i tot el grup marxà per l'aparcament.

Un cop al fons de l'aparcament, Romeu, cosí de Serra, Sevillano i Cano reberen diversos cops de puny i de peu, sense que s'hagi pogut identificar als seus agressors.

Fonaments de dret

RESULTANT SEGON.- El Ministeri Fiscal, considera que els fets són constitutius, pel que fa a J., de dos delictes menors de lesions doloses, i pel que fa a S., d'un delicte menor de lesions doloses, tipificats i penats a l'article 113 del Codi penal, i sol·licita que s'imposi una pena de 5 mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys, i multa en l'import de 2.000 EUR per a cadascun d'ells.

En concepte de responsabilitat civil, sol·licita que els processats siguin condemnats al pagament de les següents indemnitzacions:

Esparza a indemnitzar a Sevillano en l'import de 36'77 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS, i 750 EUR en concepte de pretium doloris.

Vives a indemnitzar a Romeu en l'import de 24'59 EUR en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS, 3.000 EUR en concepte de pretium doloris, i 750 EUR en concepte de perjudici estètic.

J. i S., a indemnitzar de forma solidaria a Cano en l'import de 2.250 EUR en concepte de pretium doloris.

Decisio

CONSIDERANT PRIMER.- Si bé és indubtat que els processats es trobaven la nit de la baralla sobre els llocs, J. en qualitat de gerent del local, i S. es trobava amb ell i un grup d'amics, no hi ha elements suficients per a determinar que participessin en la baralla que es produí a l'aparcament. Pel que fa a S., el propi agredit, R., manifesta que ell no veié al seu agressor, però que l'identificà pel que li digué el testimoni Serra. En canvi Serra declarà en la vista oral que no havia vist qui pegava a R., que ell tractava de protegir a Serra, però que hi havia moltes persones agredint al mateix temps. Per tant, no hi ha cap element probatori que assenyali cap a S. com essent un dels participants a la baralla.

Pel que fa a J., tant ell, com les persones que l'acompanyaven aquella nit han negat qualsevol participació d'aquest durant la baralla, havent mantingut la seva declaració al llarg de tot el procediment judicial. En el moment del control per part del Servei de policia, els agents intervinents constaten que Serra i P. es trobaven en un estat etílic important, i malgrat els agents de policia els qüestionaren sobre els seus agressors, no pogueren identificar-los. En aquell moment, quan els fets acabaven d'ocórrer, i malgrat J. era el gerent del local, amb qui havien estat parlant a l'interior, ni Serra ni P. el reconeixen com a participant en la baralla. En la seva denúncia davant el Servei de policia, 4 dies després dels fets, P. manifesta que va ser agredir per J., i que aquest estava agredint a Serra, juntament amb els porters del local. Si bé en la seva declaració durant la vista, P. mantingué haver estat agredit per J., negà que els porters participessin en l'agressió. Serra per la seva banda manifesta que malgrat el dia de l'agressió no sabia qui l'havia pegat, fou posteriorment que l'identificà a través del Facebook de la discoteca. En conseqüència, les declaracions dels perjudicats no han tingut la consistència necessària per a desvirtuar la presumpció d'innocència de J., havent de declarar- se la seva absolució pels fets d'autes.

CONSIDERANT SEGON.- Per raó de l'absolució dels processats, la demanda de condemna al pagament de la responsabilitat civil ha de ser denegada.

CONSIDERANT TERCER.- De conformitat als articles 174 i 175 del Codi de procediment penal, es declaren d'ofici les despeses processals generades.

VISTES les disposicions legals citades i altres de pertinent aplicació, en nom del poble andorrà, el M.l. Tribunal de Corts,

DECIDEIX

Absoldre Esparza i Vives, del delicte menor de lesions doloses que per a la seva curació han requerit d'assistència mèdica, del que venien acusats.

Declarar d'ofici les despeses processals causades.

Contra la present sentència pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies a comptar de la notificació de la present, d'acord amb el previst als articles 195 i següents del Codi de Procediment Penal.

Així per aquesta nostra sentència, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal de Corts (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .