• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018

STSJAD 19/1994 (ECLI:AD:TSJADAD:1994:19)

Note préliminaire : la référence fournie dans les métadonnées de saisine (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 19/1994 ; ECLI:AD:TSJADAD:1994:19). L'intitulé de la sentence de première instance et la numérotation interne (« Sentència 21-94 ») diffèrent du numéro de recours (27/94) ; cette divergence est relevée sans être résolue par le texte.

Faits et procédure

Par sentence rendue le 22 décembre 1994, le Tribunal de Corts (juridiction de première instance) a condamné plusieurs prévenus pour des infractions liées au vol avec abus de confiance (furt amb abús de confiança) et à des contraventions pénales de vol. Parmi eux, Tejera a été reconnue auteur d'une contravention pénale de vol au sens de l'article 349.1 du Code pénal, avec la circonstance aggravante de récidive, et condamnée à une amende de 250 000 pesetas.

Tejera a formé un recours de suplicació devant le Tribunal Superior de Justicia. Elle soulevait trois moyens : l'absence, dans la sentence, d'un exposé précis des faits ; une erreur dans l'appréciation des preuves ; une violation de la présomption d'innocence. Elle invoquait en outre l'absence d'assistance d'un avocat lors de ses déclarations, l'irrégularité des témoignages recueillis sans les garanties constitutionnelles, et le fait que l'immunité familiale d'encouragement ou de recel entre proches devait conduire à qualifier les faits d'encobrement (encobriment) plutôt que de contravention de vol.

Le ministère public a conclu à la confirmation intégrale de la sentence.

Le Tribunal était composé des magistrats Yves Picod (rapporteur) et Josep Maria Pijuan Canadell.

Question de droit

La décision soulève, en substance, quatre questions :

1. Recevabilité du moyen de nullité. La partie qui excipe d'une nullité doit-elle préciser le fondement juridique invoqué (articles de la Constitution ou des lois méconnus) et les circonstances précises de la violation alléguée ?
2. Suffisance de l'exposé des faits. La sentence de première instance contient-elle une narration suffisamment précise des faits imputés ?
3. Qualification juridique. Le comportement de la prévenue constitue-t-il une participation directe à une soustraction frauduleuse de marchandises (vol) ou une infraction d'encobrement ?
4. Immunité familiale. L'immunité prévue à l'article 17 du Code pénal, invoquée au titre des liens familiaux, s'applique-t-elle à l'ensemble des comportements retenus ?

Solution et dispositif

Sur le premier point, le Tribunal juge que le recourant qui invoque une exception de nullité doit indiquer le fondement juridique de son moyen, c'est-à-dire les articles de la Constitution ou des lois vigueur non respectés, ainsi que les circonstances précises dans lesquelles ses droits auraient été violés. Il ne saurait se borner à affirmer que les témoignages n'ont pas été recueillis selon les garanties constitutionnelles. La décision relève, en outre, que la

ANTECEDENTS

RESULTANT: que en la causa de referència es va dictar pel Tribunal de Corts sentència el dia 22 de desembre de 1994, del qual dimana el referenciat rotlle. El Tribunal de Corts va dictar la consegüent part dispositiva: FALLEM: "que hem de condemnar i condemnem Sainz, Viñas i Zapata, com autores d'un delicte major de furt amb abús de confiança de l'article 243 del Codi Penal a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, i a la multa de CENT MIL PESSETES (100.000) a cada una d'elles; a Plaza, com a còmplice d'un delicte menor de furt amb abús de confiança de l'article 328.a) del Codi Penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i a la multa de VUITANTA MIL PESSETES; a Montenegro, com autora de la contravenció penal de furt de l'article 349.1) del codi Penal, a la pena de CINQUANTA MIL PESSETES (50.000) DE MULTA; a Salcedo com autor d'un delicte menor de furt de l'article 328.a.) del Codi Penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i a la multa de VUITANTA MIL PESSETES (80.000); a Cañellas com autora d'un delicte de furt de l'article 328.a) del Codi penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i a la multa de VUITANTA MIL PESSETES (80.000); a Tejada con autora d'un delicte menor de furt de l'article 328.a) a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i multa de VUITANTA MIL PESSETES (80.000); a Tejera com autor d'una contravenció penal de furt de l'article 349.1, amb l'agreujant de reincidència a la pena de multa de DUES CENTES CINQUANTA MIL PESSETES (250.000); a Vives com autor del delicte menor de furt de l'article 328.a) del Codi Penal a la pena SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, a la multa de VUITANTA MIL PESSETES, a Alvarado com autora de la contravenció penal de furt de l'article 349.1 del Codi Penal, a la pena de SETANTA CINC MIL PESSETES DE MULTA (75.000). Se'ls condemna així mateix a tots ells al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna a Sainz, Viñas, Zapata, Plaza, Montenegro, Cañellas, Tejada, Tejera, Vives i Alvarado a abonar solidàriament a Azorin la quantitat de QUARANTA MIL PESSETES (40.000).

RESULTANT: que contra la sentència abans esmentada es va alçar el present recurs de suplicació interposat per Tejera, representat pel seu lletrat Gaya, al·legant com a fonaments del seu recurs els següents, segons apareixen exposats al seu escrit d'interposició del recurs: "per no contenir la sentència la narració precisa dels fets, error en la valoració de la prova i violació del dret a la presumpció d'innocència". art. 3.4 i 3.5 del Decret de 13 de juliol de 1990). Discuteix el recurrent que l'esmentada sentència no recull la realitat dels fets. Afegeix que la manca d'assistència lletrada al moment d'efectuar les declaracions constitueix una violació del principi d'innocència. Per altra part, fa ressaltar que les declaracions dels testimonis no foren realitzades amb les garanties que constitucionalment són previstes, essent aquestes declaracions nul·les de ple dret. A més tampoc no va apreciar el Tribunal que l'encobriment entre familiars eximeix de la responsabilitat penal, tenint en compte que els fets havien d'ésser qualificats com a encobriment i no com una contravenció de furt.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal demana la total confirmació de la sentència que condemna Tejera contestant punt per punt les al·legacions del recurrent.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que el defensat recurrent que al·lega una excepció de nul·litat té l'obligació de precisar en el seu escrit el fonament jurídic o sigui els articles de la Constitució o de les lleis vigents que no van ésser respectats, i d'indicar en quines circumstàncies precises els seus drets van ésser violats. Que l'advocat defensor no pot contentar-se d'indicar en el seu escrit que les declaracions dels testimonis no foren realitzades amb les garanties constitucionals previstes; que, a més a més, la Constitució no era d'aplicació en l'època dels fets esmentats. Que tampoc no explica la defensa en què consisteix "la manca de literalitat de l'acta de la vista" al·legada com a motiu de la violació del principi d'innocència.

CONSIDERANT: que la sentència recorreguda conté una narració suficientment precisa dels fets imputats a Tejera i que dita sentència precisa objectivament per una part que aquest últim, assabentat dels fets d'autes, va anar a recollir uns articles esportius, i que els va rebre a la botiga de Viñas a instància de la seva esposa, i, per altra part, que el Servei de Policia va recuperar una part de la mercaderia sostreta a l'interior del domicili d'Tejera.

CONSIDERANT: que el dia 7 de maig de 1992, Tejera va declarar davant la policia que la seva esposa va comentar-li que havia furtat mercaderia de la botiga "a l'igual que la Viñas i una altra empleada anomenada Sainz" i que malgrat estar al corrent de dits actes va anar a la botiga a recollir uns esquís que li va donar "la Viñas". Que afegeix que a excepció d'aquesta vegada no va anar a buscar mes gènere a dita botiga, però reconeix haver anat "voluntàriament" a buscar dits esquís a la botiga. Que aquesta declaració, confirmada pels diversos testimoniatges, tradueix una participació directa en una subtracció fraudulenta de mercaderia, i no com ho pretén la defensa en una infracció d'encobriment. Que aquesta acció és totalment distinta dels altres comportaments de l'agent qualificats d'encobriment i en què es beneficia de la immunitat familiar prevista per l'article 17 de Codi penal. Que en conseqüència la qualificació del Tribunal de Corts és perfectament adequada i no presenta cap ambigüitat

Decisio

Vistes la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència d'aplicació, així com els usos i costums i d'altres fonts del Dret del Principat d'Andorra.

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat en la causa i rotlle de referència.

Imposar el pagament de les costes processals causades en aquest recurs al recurrent.

Declarar la fermesa de la sentència recorreguda, acordant la devolució dels autes al Tribunal de Corts amb testimoni d'aquesta sentència, per al seu compliment i la seva execució. Demanem l'avís de recepció.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i firmem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .