• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 20/1995 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 17 juillet 1995)

Faits et procédure

Le prévenu, M. Benitez, avait été poursuivi devant le Tribunal de Corts pour introduction de substances stupéfiantes en petite quantité destinées à sa consommation personnelle, ainsi que pour transformation de substances stupéfiantes. Par sentence du 19 décembre 1994, le Tribunal de Corts l'a déclaré coupable, en qualité d'auteur, d'un délit majeur d'introduction de drogue toxique en petite quantité pour usage personnel, sans circonstance modificative. Il a été condamné à six mois d'emprisonnement, dont un mois ferme et le reste avec sursis, à une amende de 50 000 pesetas et aux frais de procédure. La drogue saisie a été détruite. Le tribunal a en revanche acquitté le prévenu du chef de transformation de substances stupéfiantes retenu par le ministère public.

Le prévenu a interjeté appel en invoquant trois moyens, tirés de l'article 3, points 4 et 5, du décret régissant le recours de suplicació : l'absence de narration précise des faits tenus pour établis, l'absence de fondement juridique et l'erreur dans l'appréciation des preuves. Il soutenait que seule l'infraction d'introduction de petites quantités (article 163 du Code pénal) était caractérisée, que les quantités étaient destinées à sa consommation, qu'il n'avait pas d'antécédents judiciaires, et il sollicitait la substitution d'une peine entièrement assortie du sursis.

Le ministère public a conclu au rejet. Il a relevé que la sentence exposait suffisamment les faits, que le chef de transformation avait été expressément écarté, et que la peine, déjà allégée par rapport au maximum encouru, n'était pas excessive.

L'audience d'appel s'est tenue le 7 juin 1995, devant la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia.

Question de droit

La décision soulève, au regard des moyens soumis à la Cour, trois questions :

1. La sentence doit-elle contenir un exposé distinct et précis des faits tenus pour établis, et la formulation groupée des moyens d'appel est-elle recevable ?
2. Le juge d'appel peut-il censurer le choix de la peine, en particulier la fraction ferme, lorsque la peine prononcée est proche du minimum légal ?
3. Comment s'articulent la détention provisoire subie et l'exécution de la peine ?

Solution et dispositif

Le Tribunal a écarté les trois moyens.

Sur le premier moyen, il constate que la sentence comporte, dans son premier Resultant, une déclaration expresse et formelle des faits prouvés. Il relève toutefois que le recours est défectueusement formulé, les deux premiers moyens étant exposés dans un même paragraphe sans fondement distinct. Il renonce néanmoins à faire application de la cause d'irrecevabilité de l'article 12, point 4, en invoquant le principe pro actione, tout en précisant que ce principe « no significa que s'exoneri als recurrents de l'acompliment puntual dels seus deures » (ne dispense pas les recourants de l'accomplissement ponctuel de leurs obligations de formalisation du recours).

Sur le

I.- RESULTANT: Que en la causa de referència, instruïda per introducció, possessió i transformació de substàncies estupefaents, pel M.I. Tribunal de Corts, el qual va dictar sentència el 19 de desembre de 1994, que conté la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem a Benitez com responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'introducció de droga tòxica en petita quantitat per al propi consum, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ dels quals un MES FERM I LA RESTA CONDICIONAL, I MULTA DE 50.000 PESSETES, així com el pagament de les despeses processals causades. Acordem la destrucció de la droga intervinguda. I hem d'absoldre i absolem a l'esmentat acusat del delicte major de transformació de substàncies estupefaents de que l'acusava el Ministeri Fiscal."

II.-RESULTANT: Que contra aquesta sentència va interposar-se recurs de suplicació per l'acusat, mitjançant llur advocat, pels motius següents: per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es consideraven provats, per no tenir fonamentació jurídica , per error en l'apreciació de la prova, emparats en l'article 3, punt 4 i 5 del Decret regulador del recurs de suplicació. Com a fonaments jurídics va al·legar el recurrent que tal com queda palès al Judici Oral, el Sr. Benitez només era responsable d'un delicte d'introducció de petites quantitats de productes estupefaents , tipificats a l'article 163 del Codi Penal, demostrant la inexistència d'un altre delicte del que també va ésser acusat pel Ministeri Fiscal, consistent en la transformació de substàncies tòxiques o estupefaents, havent quedat també provat que les quantitats de les esmentades substàncies, que van trobar-se en poder de l'acusat eren destinades, al seu propi consum, concorrent a més la circumstància de que el Sr. Benitez no tenia antecedents penals, essent aquella la primera ocasió en que compareixia davant d'un Tribunal. Recolzat en aquests fonaments, el recurrent va sol·licitar que és revoqués la sentència, per condemnar a l'acusat en els termes que havia interessat en el judici i que ara reproduïa "sense que hi hagi lloc a presó ferma"

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal va impugnar el recurs al·legant: a)-que respecte al primer motiu, la sentència contenia la deguda explicació dels fets que considerava provats, b)-que existia un error material ja que no es recollia en l'acte de la vista oral, que el Ministeri Fiscal havia sol·licitat una rebaixa de les penes demanades al seu escrit de qualificació provisional, dada aquesta que la sentència no expressa, si bé no té transcendència pràctica, c)-que respecte al motiu segon (acusació pels delictes dels arts.163 i 167 del Codi Penal), no és correcta l'apreciació del recurrent, perquè la sentència ja diu expressament que l'acusació pel segon dels delictes no va prosperar, no incloent en la condemna la dita acusació, d)-per últim la sentència ja ha tingut molt en compte les circumstàncies que concorrent, les quals encara que no siguin pròpiament circumstàncies modificatives de la responsabilitat, han portat a que una condemna que podria comprendre fins a cinc anys de presó hagi quedat reduïda a un mes de presó ferma que no pot considerar-se excessiva.

IV.-RESULTANT: Que en la Vista Oral celebrada en data 7 de juny de 1995, pel M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, la lletrada del recurrent ,la Sra. Esteban va exposar fent recolzament al recurs interposat, i el Ministeri Fiscal es va oposar al recurs interposat, reproduint ambdues parts els arguments i peticions prèviament exposats als seus escrits.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Que per davant de tot ha d'assenyalar-se la defectuosa formulació del recurs de suplicació, ja que els motius no s'al·leguen i fonamenten amb la deguda separació per a cadascun, sinó que un mateix paràgraf s'esmenten els dos motius que s'addueixen, seguits d'una única fonamentació jurídica. Encara i això, el Tribunal no ha fet ús de la possible causa d'inadmissió de l'article 12 núm.4 aplicant una vegada més un generós criteri de tolerància processal i l'anomenat principi" pro actione", el qual no significa que s'exoneri als recurrents de l'acompliment puntual dels seus deures en ordre a la formalització del recurs.

II.- CONSIDERANT: Que la sentència inclou una expressa i formal declaració de fets provats en el seu primer Resultant, com es comprova només llegint el seu text, raó per la qual decau el primer motiu de suplicació al·legat pel recurrent.

III.- CONSIDERANT: Que per altra banda la sentència deixa clar que és condemna al recurrent, com acusat en el judici ,per un delicte de l'article 163 del Codi Penal(introducció de droga tòxica al Principat en petites quantitats), rebutjant-se expressament l'acusació, que s'havia formulat també pel delicte de l'article 167 del Codi Penal(transformació de substàncies estupefaents),per les raons que la sentència expressa i que contenen una suficient motivació en el fet i en Dret, decauent tota l'argumentació que en aquest sentit al·lega el recurrent.

IV.-CONSIDERANT: Que en realitat l'únic contingut del recurs queda limitat a la petició de que, per mancar l'acusat d'antecedents penals , per ésser la primera vegada que compareixia davant d'un Tribunal de Justícia, per ésser petites les quantitats de droga ocupada al mateix, i per haver estat disset dies en presó provisional, la pena de sis mesos de presó amb un mes de presó ferm i la resta condicional que imposa la sentència (a demés la multa i el pagament de les despeses processals)hauria de substituir- se de manera que tota la pena de presó fos condicional. I també aquest motiu ha de decaure, perquè el delicte del que ha estat acusat i condemnat el recurrent, té prevista una pena de fins a cinc anys de presó (article.163 del Codi penal), i precisament en atenció a les circumstàncies personals de l'acusat i a les circumstàncies de fet (l'escassa quantitat de les drogues intervingudes) el M.I. Tribunal de Corts ha imposat una pena mínima de sis mesos de presó, de la qual estableix un mes de presó ferma i la resta condicional amb al qual(salvant la imposició de la multa de cinquanta mil pessetes, en la qual no s'ha formulat recurs ni al·legació) el Tribunal en realitat ha vingut a sancionar els fets com si és tractés d'un delicte menor tipificat i sancionat a l'article 297 del Codi Penal. D'altra banda com és ben sabut, els dies que el processat, va estar en presó provisional han de tenir-se en compte en l'execució de la sentència als efectes de l'acompliment de la pena.

V.-CONSIDERANT: Que per tot l'esmentat procedeix desestimar el recurs de suplicació interposat, per Benitez confirmant la sentència dictada imposant les despeses processals al recurrent.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Benitez.

Confirmar la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en l'esmentada causa, amb data 19 de desembre de 1994.

Imposar les despeses del recurs al recurrent.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .