• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 43/1995 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 7 novembre 1995)

Faits et procédure

Le 23 juillet 1993, vers 16 heures, M. Escolano conduisait un véhicule Subaru à Escaldes en direction d'Andorre-la-Vieille. Au niveau de l'Hostal Valira, il heurta une piétonne, M^me^ Carretero, âgée de soixante-dix-huit ans, qui traversait la chaussée sur un passage piéton. Elle subit une fracture de l'humérus droit nécessitant une ostéosynthèse, puis une seconde intervention pour retirer le matériel, ainsi qu'une fracture de l'humérus gauche traitée orthopédiquement. Elle fut hospitalisée sept jours, suivit environ deux cents séances de rééducation et conserva des cicatrices et une limitation de mobilité du bras gauche.

Par sentence du Tribunal de Corts du 28 mars 1995, M. Escolano fut condamné, en qualité d'auteur, pour délit majeur de lésions par imprudence, à un mois de retrait du permis de conduire et à une amende de 75 000 pesetas, ainsi qu'aux dépens. Le juge pénal le déclara également responsable civil solidaire, avec la société d'assurances Atlantis S.A., à verser 1 624 329 pesetas à M^me^ Carretero et 156 000 pesetas à sa fille, M^me^ Marcos.

Les appelants, M. Escolano et la société Atlantis S.A., formèrent un recours de suplicació fondé sur deux moyens : l'erreur dans l'appréciation de la preuve (art. 3.5) et la violation des règles relatives à la responsabilité civile (art. 3.9). Le ministère public conclut au rejet, tout comme la défense de la victime. L'audience eut lieu après la phase écrite.

Question de droit

La décision pose deux questions distinctes.

La première, relevant de l'appréciation des faits, est de savoir si la juridiction pénale a commis une erreur dans l'appréciation des preuves en retenant la responsabilité exclusive du conducteur, alors que les appelants soutenaient que la piétonne avait commis une imprudence en ne regardant pas à gauche avant de s'engager sur la chaussée.

La seconde, relevant du droit de la responsabilité civile, est de savoir si une faute de la victime, même partielle, devait conduire à un partage de responsabilité (les appelants sollicitaient une répartition de 75 % à la charge du conducteur et de 25 % à la charge de la victime) et si les montants alloués étaient excessifs.

Le recours étant borné par ces moyens, la Cour ne statue pas sur la qualification pénale elle-même, qui n'était pas contestée.

Solution et dispositif

La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia rejette les deux moyens.

Sur l'erreur de preuve, la Cour relève que le fait que l'accident s'est produit « au pas destiné aux piétons » constitue un fait établi, non contesté en appel. Elle retient que, si le conducteur avait conduit avec « la prudence et l'attention requises », à une vitesse modérée et avec un véhicule moderne équipé de freins efficaces, il aurait pu immobiliser son véhicule à temps. Elle en déduit que l'accident « ne peut s'expliquer que par un excès de vitesse ou un défaut d'attention » du conducteur, dans un lieu réservé aux piétons. Elle ajoute qu'on ne peut exiger d'une personne âgée, ou d'une personne à mobilité réduite, qu'elle « regarde vers sa gauche avant de traverser », l'attention requise pesant sur le conducteur qui doit anticiper la présence d'un piéton sur un passage protégé.

Sur la responsabilité civile, la Cour écarte le partage de responsabilité en se fondant sur l'absence de faute de la victime : la juridiction affirme « descartada la concurrència de culpa de la víctima » et rejette l'idée d'une faute partagée. Elle juge par ailleurs que l'indemnisation de 1 624 329 pesetas n'est pas « globalement exagérée » au regard des lés

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts en la present causa i rotlle va dictar sentència en data 28 de març de 1995, amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem a Escolano, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de lesions per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes d'UN MES DE RETIRADA DEL PERMÍS DE CONDUIR I MULTA DE SETANTA-CINC MIL PESSETES, així com també al pagament de les despeses processals causades, sent-li d'abonament el temps de retirada provisional del permís de conduir, en el seu cas.

Com a responsables civils solidaris condemnem a l'esmentat Escolano i la ORG_0, S.A. a abonar a la Sra. Carretero la quantitat de 1.624.329 pessetes i a la Sra. Marcos la suma de 156.000pessetes.

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència va interposar recurs de suplicació Escolano i la ORG_0, S.A., fonamentat en els següents motius de suplicació:

-Per error en l'apreciació de la prova (art.3.5).

-Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència (art.3.9).

Respecte el primer motiu, va al.legar el recurrent que la sentència estableix, que el 23 de juliol de 1993 vers les 16 hores Escolano circulava amb el seu vehicle marca Subaru, matrícula d'Andorra XXXX per l'Avda. Carlemany d'Escaldes en direcció Andorra la Vella, i en arribar a l'Hostal Valira, va atropellar a la vianant la Sra. Carretero, que creuava el carrer per un pas per a vianants, al·legant el recurrent que hi ha diversos detalls que la sentència no va prendre en consideració, com és el fet que el conductor circulava a molt poca velocitat (30 Km/hora) amb totes les mesures de precaució exigibles. Reconeix el recurrent que "quan la Sra. Carretero aturada al pas de vianants, havia d'haver aturat el seu vehicle, però donada l'actitud passiva de la vianant, no va creure que aquesta anés a creuar com efectivament ho va fer". En l'esmentat argument el recurrent va afegir-ne un altre, del qual entén que resulta de la prova , com és que el vianant "no va mirar vers la seva esquerra al moment de creuar, esquerra per la qual circulava el vehicle", havent manifestat la Sra. Carretero que "no ho va fer perquè pensava que el vehicle anava a frenar", el que el recurrent considera una conducta imprudent per la seva part. Argument que creu es reforça per les pròpies apreciacions de l'atestat de la Policia i que la mateixa sentència reconeix que "la vianant va incórrer en un error de càlcul en pensar que tindria temps de creuar abans d'arribar al pas de vianants el cotxe". El recurrent raona que el reconeixement d'una part d'imprudència en la vianant ha de traduir-se en un repartiment de les responsabilitats civils derivades de l'accident, que haurien d'atribuir-se en un 75% al conductor recurrent i en 25% a la lesionada Sra. Carretero, raonant a continuació els aspectes puntuals i la quantia de les indemnitzacions que la sentència estableix.

III.-RESULTANT: Que admès el recurs i emplaçades les parts van comparèixer davant d'aquest Tribunal, el Ministeri Fiscal fent oposició a tots els motius del recurs per considerar-los no ajustats a la realitat dels fets i a la prova dels mateixos, oposició que va formular també la defensa de la lesionada Carretero, que va rebutjar els motius del recurs insistint en que la sentència no ha incorregut en cap error provatori.

IV.-RESULTANT: Que oportunament es va assenyalar dia per a la celebració de la vista del recurs, la qual va celebrar-se informant en el recolzament de les seves respectives posicions l'advocat dels recurrents el Sr. Cañellas, el Ministeri fiscal i l'advocat de Carretero, el Sr. Ayuso.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que el present recurs es limita a resoldre si en el moment que s'ha produït l'accident de circulació ha tingut cap part de culpa o imprudència la vianant que va resultar lesionada, de manera que hauria traduir-se en un repartiment de les indemnitzacions civils. Aquests són els termes en que el propi recurrent planteja en la seva impugnació, i expressament reconeix la imprudència del conductor del turisme que va atropellar a la vianant al "pas de vianants " i accepta que a efectes civils el 75% de la responsabilitat civil vagi al seu càrrec i l'altre 25% a càrrec de la vianant, en aquest plantejament va insistir al tràmit de la vista del recurs, on va demanar també que el punt d'I.T.T. hauria de ser valorat en 50.000pessetes, havent de ser rebaixades les indemnitzacions corresponents al "pretium doloris". Als esmentats arguments va oposar-se el Ministeri Fiscal , que considera el conductor únic responsable de l'accident, així com la defensa de la lesionada, que igualment el considera únic responsable per no moderar la velocitat, ja que només així s'explica que al tractar-se d'un automòbil dotat de mecanismes moderns de fre, no hagués detingut amb l'antelació suficient.

II.-CONSIDERANT: Que la sentència considera com a fets provats (sense que hagin estat qüestionats al recurs), que l'accident és va produir precisament "al pas destinat a vianants", quan la víctima una persona de setanta-vuit anys creuava la calçada vers l'altre costat. Es indiscutible que si el processat hagués conduït el seu automòbil amb la deguda prudència i atenció, (com exigeixen el reglament de Circulació)amb una velocitat moderada, hauria pogut deturar el vehicle amb temps suficient per a evitar l'atropellament de la vianant que creuava pel lloc reglamentari establert per aquesta finalitat. S'hagués pogut deturar si la velocitat fos més moderada i concorres la deguda atenció, i s'afegeix de que es tracta d'un automòbil modern, provist de mecanismes de fre eficaços, que faciliten la ràpida detenció del vehicle. Llavors l'accident només pot explicar-se per un excés de velocitat o per una manca d'atenció per part del conductor, en un lloc on es indubtable que gaudeixen preferència els vianants, en estar especialment reservat per a ells, havent de ser el conductor qui amb una conducta prudent contempli la possibilitat de que la persona que creui la calçada pel lloc reglamentari establert pugui ser, com en el cas una persona d'edat avançada de setanta-vuit anys, o inclús una persona amb les seves facultats físiques i d'ambulatòries disminuïdes, a les quals no pot exigir-se que "mirin cap a la seva esquerra abans de creuar", ja que poden estar incapacitades de poder fer-ho, quan en tot cas hauria hagut prou amb l'atenció i prudència del conductor per avisar l'atropellament al lloc precís destinat per a que els vianants creuin el carrer. per tot això, procedeix desestimar el primer motiu de recurs.

III.-CONSIDERANT: Que el recurs ha de ser igualment desestimat respecte al segon motiu, relatiu a la valoració de les responsabilitats civils. en primer lloc, perquè les valoracions realitzades per la sentència es corresponen amb el criteris ja utilitzats a d'altres múltiples casos i que la jurisprudència d'aquest tribunal Superior ha considerar correctes. I especialment, perquè descartada la concurrència de culpa de la víctima, no pot considerar-se globalment com exagerada indemnització de 1.624.329pessetes per unes lesions que han consistit segons els fets provats de la sentència en fractura d'húmer dret que necessità intervenció quirúrgica amb implantació de material d'osteosintesi, que posteriorment va haver de ser extret en una segona intervenció i fractura d'húmer esquerra que va necessitar tractament ortopèdic, lesions que li van obligar a una hospitalització de set dies i a dues-centes sessions de recuperació funcional, restant-li cicatrius i seqüeles de limitació de mobilitat a l'esquerra. Com tampoc pot considerar-se excessiva una indemnització de 156.000pessetes per les despeses de transports, assistència i salaris perduts per la seva filla Mª Marcos, raons per les quals també el recurs ha de ser desestimat respecte aquest segon motiu.

IV.-CONSIDERANT: Que desestimats els dos motius de recurs han d'imposar-se les despeses processals de la impugnació al recurrent.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Escolano i la companyia D'Assegurances ATLANTIS, S.A., en el referenciat rotlle i causa, confirmar íntegrament la sentència recorreguda.

Imposar al recurrent les despeses del recurs.

Manar que la causa sigui retornada al Tribunal de procedència, amb certificació de la present sentència, pel seu compliment.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.