• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 27/1996 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 3 avril 1996)

Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte a été retenue.

Faits et procédure

Le Tribunal de Corts (juridiction de première instance andorrane) a rendu, le 29 janvier 1996, une sentence dans la cause n° 109-1/95. Plusieurs parties ont interjeté appel de cette décision au moyen du recours de suplicació, régi par le Décret du 13 juillet 1990.

Les moyens invoqués visaient, selon l'article 3 de ce décret, l'insuffisance de motivation de la sentence (art. 3.4), l'erreur dans l'appréciation de la preuve ou la violation de la présomption d'innocence (art. 3.5), la violation du principe accusatoire (art. 3.6), la violation ou la fausse application d'une norme pénale substantielle (art. 3.7) et la violation d'une norme substantielle non pénale nécessaire à l'intégration de la norme pénale (art. 3.8).

Le Ministère public s'est opposé à plusieurs recours et a formé appel incident à l'encontre d'autres. Un avocat est intervenu à titre conservatoire, « ad cautelam », pour le cas où le Ministère public demanderait une aggravation de la condamnation de son client. Un autre a comparu à titre conservatoire pour des défendeurs dans la même hypothèse.

La décision examinée est qualifiée de « Sentència » dans les métadonnées, mais son en-tête porte la mention « AUTE DE 3 D'ABRIL DE 1996 ». Il s'agit en substance d'une ordonnance de la Sala Penal statuant sur la recevabilité des recours, et non d'un jugement au fond. Le texte ne précise pas la date exacte à laquelle les parties ont été notifiées de la sentence de première instance.

Question de droit

La Cour devait déterminer si les recours de suplicació satisfaisaient aux conditions de recevabilité posées par le Décret de 1990, en particulier :

1. La recevabilité de la décision attaquée (art. 2), la sentence du Tribunal de Corts étant susceptible de suplicació, ce qui n'est pas contesté.
2. La qualité pour agir (art. 4 et art. 12.1), notamment lorsque le condamné est en situation de rébellion (contumace) et que son avocat exerce le recours en son nom.
3. La régularité formelle de l'acte d'appel (art. 5), en particulier l'exigence d'exposer « les fondements juridiques détaillés de chaque motif » et de formuler une « suplique » (conclusions de réformation).
4. La comparution en forme et dans le délai légal (art. 13), qui conditionne le maintien du recours.

Solution et dispositif

que el M. Iltre. Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 29-1-96 en la causa núm. 109-1/95.

RESULTANT : que notificada a les parts, han interposat recurs de suplicació contra l’esmentada Sentència:

Galván, Lletrat d’ENTITY_13; Olmo, Lletrat de ENTITY_14; Palau, Lletrat d’Toll i d’ENTITY_16; Sainz, Lletrat d’ENTITY_17; Escudero, Lletrat d’ENTITY_18; Sarabia, Lletrat d’Espada i d’ENTITY_20; Pérez, Lletrat d’Escolano i d’ENTITY_22; Diez, Advocat de Morillo i d’ENTITY_28; i Jover, Lletrat de Sanz, d’Tollza i d’Elías. Essent els recursos fonamentats en els següents motius de l’article 3er del Decret de 13 de juliol de 1.990,

art.3.4: “Per no contenir la Sentència la narració precisa del fet o fets que es consideren provats o no tenir fonamentació jurídica”.

art.3.5: “Per error en l’apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d’innocència”.

art.3.6: “Per infracció del principi acusatori, condemnant a una pena més greu que la sol·licitada o per un delicte diferent del que ha estat objecte del judici,...”

art.3.7: “Per infringir la Sentència una norma penal substantiva, sigui per violació de la mateixa, per la seva interpretació errònia o per la seva indeguda aplicació.”

art.3.8: “Per infracció de qualsevol norma substantiva diferent de la penal, necessària per la integració d’aquesta darrera.”

RESULTANT: que emplaçades les parts i el Ministeri Fiscal van comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, dins el termini legalment establert, els Lletrats de ENTITY_13; ENTITY_14; Toll, d’ENTITY_16; ENTITY_17; ENTITY_18; ENTITY_19; ENTITY_20; ENTITY_21; ENTITY_22; ENTITY_23; ENTITY_24; i Elías,

ratificant respectivament el recurs de suplicació presentat davant el M. Iltre. Tribunal de corts.

Dins el termini legalment establert van comparèixer també:

Benítez, Lletrat de Puig, el qual en mèrits del disposat en l’article 9 del Decret de 13 de juliol de 1.990, interposà recurs de suplicació, fonamentat en els articles 3.5 i 3.7 del calendat Decret, per error en l’apreciació de la prova i violació del dret a la presumpció d’innocència, i per infracció d’una norma penal substantiva per indeguda aplicació.

El MINISTERI FISCAL s’oposà als recursos interposats pels Lletrats de ENTITY_13; ENTITY_14; ENTITY_15; ENTITY_17; ENTITY_21; ENTITY_22; ENTITY_27; i Julián. I s’adherí i formulà recurs a la calendada Sentència pel que fa als recursos presentats pels Lletrats de ENTITY_16; ENTITY_18; ENTITY_19; ENTITY_20; i Elías, fonamentats en els articles 3.4, 3.5 i 3.6 del Decret de 13 de juliol de 1.990.

No va comparèixer el Lletrat de Morillo i d’Julián..

Va comparèixer el Lletrat de Mercader “ad cautelam” pel cas que el Ministeri Fiscal sol·licités un augment de la condemna imposada al seu defensat.

Va comparèixer Vara, Lletrat de Escolano Xavier P.P.; Jaume M.V. i Isidre V.P., a efectes cautelars en el supòsit que el Ministeri Fiscal demanés penes superiors pels seus defensats.

CONSIDERANT:

que pel que fa als recurrents , Toll, Sanz, Castilla, Caro, Espada, Tamarit, Escolano, Elías, Tollza, i Puig, concorrent tots els pressuposts i requisits necessaris, ja que la resolució es pot recórrer en grau de suplicació (art. 2), que els recurrents són part legítima (art. 4), que els recursos estan fonamentats en els motius legals establerts (art. 3) i que s’han observat en l’escrit d’interposició les condicions de temps i forma establertes (art. 5), motiu pel qual es procedent declarar l’admissió dels recursos.

CONSIDERANT: que pel que fa al recurs interposat per Amorós, s’observa que a més d’una insuficient expressió dels “motius de suplicació” “ordenats numèricament” així com els “fonaments jurídics” detallats de cada motiu “tal com estableix l’article 5è del Decret regulador del Recurs de Suplicació, l’escrit manca la “suplica que es formuli” pel cas que el recurs sigui acceptat. Per tot el qual el recurs que manca de tals pressuposts resulta inadmissible, tota vegada que el Tribunal no deu revisar d’ofici tota la resultància provatòria i al.legatòria de la causa..

CONSIDERANT: que pel que fa als recursos interposats per Sanz i per Elías, s’adverteix igualment l’incompliment del requisit exigit en l’article 5è.2, que ordena expressar “el fonaments jurídics detallats de cada motiu”, per quina raó procedeix acordar la seva inadmissió, per quant els recursos de suplicació no permeten al Tribunal una revisió de tot el material al.legatori i provatori del judici.

CONSIDERANT: que el recurs interposat pel Lletrat de Machado no pot ser admès en base al que disposa l’article 12.1 del Decret de 13 de juliol de 1.990. L’Advocat no es pot considerar persona legitimada per interposar el recurs, doncs el condemnat en rebel·lia es troba en parador desconegut i a la vegada impossibilitat per donar instruccions al seu advocat. En el cas que el condemnat en rebel·lia pugui ser localitzat, li pertany, abans d’interposar recurs de suplicació i a títol principal, servir-se del procediment de recurs d’audiència previst en els articles 276 i següents del Codi Penal.

CONSIDERANT :que els recurrents Morillo i Julián, no han comparegut en forma en el termini legal, motiu pel qual d’acord amb el que disposa l’article 13 del Decret de 13 de juliol de 1.990 es procedent declarar desert el recurs interposat.

Decisio

Vist la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M. Iltre, Tribunal Superior de Justícia,

ACORDA

1er.- Declarar admès el recurs de suplicació interposat per , Toll, Sanz, Castilla, Caro, Espada, Tamarit, Escolano, Elías, Tollza, i Puig.

2on.- Declarar la inadmissió dels recursos de suplicació interposats per Amorós, Sanz i Elías.

3er.- la inadmissió del recurs interposat per la representació lletrada de Machado, amb imposició de les costes processals.

4t.- Declarar desert el recurs pel que fa a Morillo i Julián, amb imposició a aquests de les costes processals.

5è.- Assenyalar per a la Vista el següent dia i hora:

, 8 de maig de 1.996, a les 9,30.- hores, a la Sala de Vistes de la seu de la Justícia, XXXX.

6è.- Nomenar com a Magistrat ponent el M. Iltre. Sr. Miró.

6è.- Notificar aquest Aute a les parts implicades, servint de citació pel tràmit de la vista.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats del Tribunal Superior de Justícia, Sala Penal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005.