• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència n° 98-16 du 20 avril 1998 (ROJ : STSJAD 44/1998)

Faits et procédure

Le Comú de Sant Julià de Lòria a adopté, le 14 août 1996, un décret modifiant le règlement fiscal communal de 1995. Sa disposition n° 11 concernait le tribut applicable aux stations-service. Publié au Butlletí Oficial n° 58 du 21 août 1996, ce décret a fait l'objet d'un recours administratif d'appel, rejeté par silence de l'administration. Le recours juridictionnel a été dirigé contre cette décision implicite de rejet.

En première instance, le Tribunal des Batlles, par sentència du 10 novembre 1997, a accueilli la demande formée par l'association requérante, représentée par M. Valverde, et a déclaré nulle et sans effet la disposition n° 11 du décret.

Le Comú a interjeté appel le 19 décembre 1997. Il soutenait que l'article 37 de la Constitution impose seulement que le système fiscal soit établi par la loi, et non chaque tribut dans ses éléments particuliers. Selon lui, la loi doit distinguer les tributs propres à l'échelon local, régis par une normativité locale, de ceux qui sont régis et perçus par l'administration centrale. L'association intimée, dans son mémoire du 19 janvier 1998, soutenait au contraire que tout tribut, qu'il s'agisse d'un impôt, d'une taxe ou d'une contribution spéciale, doit être établi par une loi formelle adoptée par le Consell General.

La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie en appel. Elle a rappelé sa compétence au titre de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Question de droit

La question posée était de savoir si un Comú peut, par voie de décret, modifier la base imposable d'un tribut dont la création relève de la loi, sans méconnaître la réserve de loi en matière fiscale résultant de l'article 37 de la Constitution, ainsi que le régime de compétence tributaire des Comuns fixé par l'article 80.2 de la Constitution et l'article 9 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns.

Le tribunal précise que la question est en réalité celle de l'étendue des « facultats econòmiques i fiscals » des Comuns, qui ne sauraient être exercées au détriment de la réserve de loi.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel et confirme le jugement entrepris. Il fonde sa solution sur le raisonnement suivant.

1. Le cadre normatif. Le tribunal reprend les motifs des sentences du Tribunal constitutionnel n° 97-1-L du 13 mars 1997 et n° 97-2-L du 12 mai 1997. Il en retient que le système fiscal est composé de la Constitution, de la Llei de bases de l'ordenament tributari, de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns (LQDC) et des lois particulières de création de chaque tribut. Le pouvoir tributaire des Comuns présente un caractère dérivé. Il ne peut être exercé au détriment de la réserve de loi de

1.- La part demandant va interposar recurs contra la desestimació per silenci del recurs d'alçada formulat contra el decret del Comú de Sant Julià de Lòria del 14 d'agost de 1996 que modifica el reglament fiscal de 1995 de la parròquia en relació a la disposició núm. 11 relativa a les estacions de servei.

2.- En la seva sentència de 10 de novembre de 1997, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada pel Sr. Valverde actuant en nom i representació de l'A.I.D.C. i ha declarat nul·la i sense efecte la disposició núm. 11 del Decret del Comú de Sant Julià de Lòria de data 14 d'agost de 1996.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 19 de desembre de 1997, el Comú de Sant Julià de Lòria estima principalment que l'article 37 de la Constitució preveu que el sistema fiscal és establert per la llei, però, segons el Comú, "és evident que s'està referint a la globalitat del sistema fiscal i no a la particularitat de cada tribut. Entenem que certament la Llei ha d'establir el sistema fiscal, però, tenint en compte els antecedents històrics i institucionals del Principat d'Andorra i a la pròpia institució Comunal, la referida Llei ha de distingir entre aquells tributs propis de l'àmbit local regits per una normativa local (potestat que els hi és reconeguda als Comuns) i aquells altres tributs regulats i recaptats per l'Administració central".

4.- En la seva contesta de data 19 de gener de 1998, "l'A.I.D.C." estima, principalment, que l'article 37 de la Constitució significa que qualsevol tribut, sigui impost, taxa o contribució especial, ha d'estar establert per Llei formal, aprovada pel M.I. Consell General.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 37 de la Constitució determina el principi general de la competència de la llei en matèria fiscal: "Totes les persones físiques i jurídiques contribuirán a les despeses públiques segons la seva la seva capacitat econòmica. mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals"'.

L'article 80-2 de la Constitució precisa la competència dels Comuns en matèria tributària: "Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat, l'esmentada Llei Qualificada determina les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les seves competències".

L'article 9 de la llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns enumera els tributs i taxes que els Comuns "poden ordenar, recaptar i administrar".

En la sentència núm. 97-1-L del 13 de març de 1997, el Tribunal Constitucional ha precisat el significat d'aquests diferents textos: "El nostre sistema fiscal està integrat per la Constitució, la Llei de bases de l'ordenament tributari, la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i per les lleis particulars de creació dels diferents tributs (impostos, taxes i contribucions especials) que són competència de l'Estat. Per tant, les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns queden subsumides, d'acord amb el que estableix l'article 80.2 de la Constitució i l'article 9 de la LQDC, dins d'aquest marc legislatiu".

En la seva sentència núm. 97-2 L del 12 de maig de 1997, el Tribunal Constitucional ha precisat: "La potestat tributària dels Comuns consisteix en...3. El caràcter derivat del poder tributari del Comuns que no podria fer-se valer en detriment de la reserva de llei (article 37 de la Constitució) present en aquest sector de l'ordenament. Tot això vol dir que, d'acord amb les previsions constitucionals, la creació de tributs i la determinació dels seus elements essencials només poden ser establerts per la Llei qualificada de delimitació de competències que atribueix als Comuns la facultat d'ordenar, recaptar i administrar els tributs establerts en l'esmentada Llei i per les lleis particulars de creació de cada tribut".

Tercer.- En aquest cas, el decret del dia 14 d'agost de 1996 ha modificat substancialment la manera de càlcul del tribut que han de satisfer les estacions de servei (disposició 11 del Reglament Fiscal de 1995). En particular, aquest decret ha reformat sensiblement la base imposable del tribut a l'afegir la següent precisió, "es considerava en la seva aplicació cada manega de subministrament en l'expressió sortidor". Així, el decret del Comú ha modificat un dels elements essencials de càlcul del tribut i per tant ha ultrapassat els límits de la seva competència.

Per aquests motius, el decret del dia 14 d'agost de 1996 s'ha d'anul·lar.

Quart.- D'acord amb l'article 99 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa, la declaració de nul·litat d'una disposició d'aquesta naturalesa comporta la publicació íntegra de la Sentència en el Butlletí Oficial.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Comú de Sant Julià de Lòria.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar nul·la i sense efecte la disposició núm. 11 del Decret del Comú de Sant Julià de Lòria del 14 d'agost de 1996, publicat al Butlletí Oficial núm. 58 del 21 d'agost següent.

Tercer: De publicar la present Sentència en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Quart: De no fer especial condemna en costes processals. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).