• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 35/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:35)

Faits et procédure

La requérante, Mme Soriano, a été assurée par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par une résolution du 28 novembre 1996, la CASS lui a accordé une pension de vieillesse calculée sur la base de 1 182 points. Cette résolution indiquait expressément les voies de recours ouvertes, mais l'intéressée ne l'a pas contestée, de sorte qu'elle est devenue définitive.

Plus tard, la requérante a demandé le bénéfice d'une pension de 5 000 points, sur le fondement de l'article 41 du Reglament Tècnic de la CASS. La CASS a rejeté cette demande par deux résolutions, datées du 22 avril et du 16 septembre 1998, au motif que les conditions de l'article 41 n'étaient pas réunies.

Saisie d'un recours, la Sección Administrativa de la Batllia a rejeté la demande par un jugement du 12 juillet 1999. La requérante a interjeté appel le 30 juillet 1999, puis formalisé son recours devant le Tribunal Superior de Justícia le 7 octobre suivant. Elle soutenait avoir résidé en Andorre depuis 1963 et y avoir exercé une activité salariée, ce qui lui ouvrirait droit à la pension de 5 000 points. La CASS, de son côté, opposait l'exception de caducité de l'action, soutenant également que la résidence légale ne remontait qu'à 1966 et que l'intéressée avait cessé de cotiser en 1984.

Le débat oral a été remplacé par la procédure écrite de conclusions, et les parties ont repris leurs moyens de première instance. Le tribunal a donc tranché la question de la recevabilité avant toute appréciation au fond.

Question de droit

La question examinée était la suivante : une demande tendant à obtenir une prestation supérieure, formée après l'expiration des délais de recours contre une décision initiale devenue définitive, est-elle recevable, ou doit-elle être regardée comme un recours tardif contre cette décision ?

Le tribunal précise que la question de la caducité de l'action devait être examinée en premier, « per raons de sistemàtica », dès lors que la CASS avait réitéré son argumentation sur ce point en appel. Le juge se réfère par ailleurs à plusieurs arrêts antérieurs de la même Sala (nos 99/08, 99/35 et 99/37), auxquels il renvoie au nom du « principe d'unité de doctrine ». Ces arrêts ne sont pas reproduits dans le texte fourni et ne peuvent être analysés ici que par référence à ce que la décision en dit.

Solution et dispositif

Le tribunal retient l'irrecevabilité de la demande initiale. Il considère que, entre la résolution définitive de 1996 et la demande ultérieure, « no es va produir cap canvi en els elements de fet o de dret » (aucun changement de faits ou de droit n'est intervenu). La demande de 1998 constitue donc « materialment un recurs contra la decisió de reconeixement de la seva pensió », car elle remet en cause les critères ayant fondé la pension initiale, critères qui auraient pu être invoqués lors de la notification de la résolution de 1996.

Les résolutions de 1998 sont, selon le tribunal, « merament confirmatòries » de la décision définitive de 1996. Il en déduit que la demande doit être déclarée irrecevable et que l'appel doit être rejeté « sans necessitat de majors raonaments ». Le juge cite à cet égard l'arrêt n° 99/37 : « la interessada estava en situació d'impugnar vàlidament la decisió en el termini de 13 dies calculats a comptar de la notificació de la decisió ».

Le dispositif est ainsi rédigé (traduction française fidèle, la version originale étant en catalan) :

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 12 de juliol de 1999 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada per la Sra. Soriano contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la qual sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 22 d'abril i 16 de setembre de 1998, i que, en el seu lloc, li fos reconeguda una pensió de vellesa per un import corresponent a 5.000 punts en qualitat d'assalariada, d'acord amb l'article 41 del Reglament Tècnic de la CASS.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent va presentar recurs d'apel·lació en data 30 de juliol de 1999, el qual fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 7 d'octubre següent. Mitjançant el seu recurs, la interessada reprodueix les pretensions que va formular en la primera instància i al·lega que està suficientment acreditada la seva residència a Andorra des de l'any 1963, així com que va desenvolupar una activitat assalariada des d'aquella data, de manera que compleix els requisits que estableix l'article 41 del Reglament Tècnic de la CASS per a percebre una pensió per l'import de 5.000 punts.

3.- Del recurs d'apel·lació formulat per l'agent se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 28 d'octubre de 1999, en que reprodueix l'excepció de caducitat que va invocar en primera instància i, quant al fons, argumenta que la interessada només va residir de forma legal a Andorra des de l'any 1966, de manera que el treball que hagués pogut desenvolupar anteriorment ha de ser considerat clandestí i, per tant, no regular, i d'altra banda al·lega que no concorren en cap cas els requisits de l'article 41 abans esmentat ja que l'agent va deixar de cotitzar l'any 1984, abans d'arribar a l'edat de jubilació.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per raons de sistemàtica, la primera qüestió que ha de ser examinada és la que fa referència a la caducitat de l'acció formulada per la part agent, atès que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha reproduït en aquesta alçada les argumentacions que va desenvolupar sobre aquest punt en la primera instància.

Les sentències d'aquesta Sala núm. 99/08, de 19 de febrer, 99/35 i 99/37, ambdues de 20 de desembre, han resolt diversos litigis en que es plantejaven unes situacions equivalents, de manera que procedeix reproduir substancialment els fonaments d'aquestes resolucions, en aplicació del principi d'unitat de doctrina.

La CASS va atorgar a l'agent una pensió de vellesa en funció dels 1.182 punts que havia adquirit, mitjançant una resolució de 28 de novembre de 1996 en que s'indicava expressament la possibilitat d'interposar els recursos adients, facultat que la interessada no va utilitzar, per la qual cosa l'esmentada resolució va guanyar fermesa.

Posteriorment, un cop transcorreguts amb escreix els terminis de recurs l'agent va sol·licitar que se li reconegués una pensió per un import de 5.000 punts, a l'empara de l'article 41 del Reglament Tècnic, petició que va ser desestimada per la CASS en considerar que no concorrien els requisits exigits en aquell precepte.

Com es posa de relleu en les sentències a que abans s'ha fet referència, entre la resolució inicial de la CASS i la posterior sol·licitud de la interessada no es va produir cap canvi en els elements de fet o de dret que existien quan es va dictar la resolució de 28 de novembre de 1996 reconeixent-li la pensió de vellesa. En aquestes condicions, s'ha de considerar que la petició ulterior de l'agent constitueix materialment un recurs contra la decisió de reconeixement de la seva pensió, ja que en realitat es discuteixen els criteris que van conduir a la determinació d'aquella en base a raonaments que ja s'haguessen pogut utilitzar en ser-li notificada la resolució inicial. En d'altres termes, com diu la sentència núm. 99/37, "la interessada estava en situació d'impugnar vàlidament la decisió en el termini de 13 dies calculats a comptar de la notificació de la decisió".

Per tot això, les resolucions de 22 d'abril i 16 de setembre de 1998 que s'impugnen en aquest procés són merament confirmatòries de l'anterior resolució ferma de 28 de novembre de 1996, per la qual cosa la demanda formulada per l'agent ha de ser considerada inadmissible i, en aquest sentit, procedeix desestimar sense necessitat de majors raonaments el recurs d'apel·lació que interposa la interessada.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Soriano contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 12 de juliol de 1999.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).