• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 50/2000 (ECLI:AD:TSJADAD:2000:50)

Faits et procédure

La décision est une sentence du Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, rendue le 20 juin 2000 (recours n° AD-055-1/99), sur appel formé contre un jugement de la Section administrative de la Batllia. Le magistrat rapporteur est Lluís Saura Lluivia. La référence fournie dans la saisine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral : STSJAD 50/2000, ECLI:AD:TSJADAD:2000:50. La date de la décision est mentionnée dans le texte sous le numéro « Sentència 2000-25 ».

Les faits, tels qu'exposés dans la décision, sont les suivants. La société E, S.A. a présenté, le 13 juillet 1998, un avant-projet de construction dans la zone urbaine de La Massana. Le 7 octobre 1998, la commune a publié au Bulletin officiel de la Principauté (BOPA) un décret suspendant la délivrance des permis de construire dans cette zone, le temps d'études d'ordonnancement urbanistique. Entre septembre et décembre 1998, les services techniques de la commune et ceux de la société ont analysé conjointement le projet. Le 18 décembre 1998, la société a adressé une « súplica » (requête) tendant à l'approbation de son avant-projet selon la réglementation en vigueur au moment de la demande. La commune n'ayant pas répondu expressément, une décision tacite de rejet a été constatée, confirmée par le Gouvernement sur alzada (recours hiérarchique) le 25 février 1999.

La Section administrative de la Batllia a jugé cette décision conforme au droit. La société a interjeté appel le 28 février 2000, en demandant la révocation du jugement et la déclaration que l'avant-projet du 13 juillet 1998 était conforme à la réglementation alors applicable. Une demande de preuves formulée par l'appelant a été rejetée par ordonnance du 10 mai 2000. L'audience s'est tenue le 16 mai 2000.

Le texte présente une incohérence quant à l'identification du jugement attaqué : les antécédents mentionnent la sentence n° 00-80 du 2 décembre 1999, tandis que le dispositif vise la sentence n° 99-86 du même jour. Cette divergence n'affecte pas la solution, mais elle appelle une vérification sur le texte officiel.

Question de droit

La décision soulève deux questions principales.

En premier lieu, la réponse de l'administration communale à un avant-projet de construction constitue-t-elle un acte administratif susceptible de recours, ou un simple avis préparatoire ? De la qualification dépend l'existence d'une décision implicite de rejet, laquelle ouvre le délai de recours et, à défaut de contestation dans les délais, rend la décision « consentie ».

En second lieu, lorsque la commune omet de rendre l'avis prévu par la réglementation communale, l'administré peut-il obtenir du juge qu'il enjoigne à l'administration d'accomplir la formalité procédurale omise ?

Le juge précise en outre, à titre incident, que la question de l'incidence des décrets successifs de suspension des permis sur la réglementation applicable ne sera pas tranchée en appel (fondement 4).

Solution et dispositif

Le Tribunal retient d'abord la compétence de la Sala administrativa

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia, en la sentència número 00-80, de 2 de desembre de 1999, declara que la decisió tàcita de refús del Comú de La Massana (i confirmada en alçada pel Govern) contra la sol·licitud número 6099 presentada en nom de la societat E, S.A. el 18 de desembre de 1998, és ajustada al Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- Contra la sentència esmentada es va interposar recurs d'apel·lació per la societat citada, el dia 28 de febrer de 2000, demanant la seva revocació i l'estimació de la demanda en el sentit de declarar que l'avantprojecte presentat el 13 de juliol de 1998 era conforme a la normativa en vigor en el moment de la presentació.

3.- Un cop feta la designació de magistrat ponent, de l'escrit anterior se'n donà trasllat a la representació del Comú, que l'ha contestat el 17 de març de 2000, demanat la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

4.- Per providència de 10 de maig de 2000 la Sala ha denegat la pràctica de les proves sol·licitades per l'apel·lant en el seu escrit d'apel·lació.

5.- El dia 16 de maig de 2000 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, on cadascuna de les parts ha pogut exposar allò més adient als seus interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència de la Batllia ha resolt el litigi plantejat per la societat demandant exclusivament en termes de tècnica procedimental, i en aquest marc ve a declarar que la desestimació, per silenci, de la súplica formulada per E, S.A. el 18 de desembre de 1998, així com la desestimació, per part del Govern, de l'alçada interposada el 25 de febrer de 1999 contra l'acte anterior, són correctes en la mesura que mitjançant la súplica de 18 de desembre es demanava quelcom que ja va ser demanat el 13 de juliol de 1998 i malgrat haver-se denegat pel transcurs de dos mesos, no havia estat objecte de cap recurs.

Per resoldre adequadament el recurs d'apel·lació contra la sentència que incorpora aquest raonament cal tenir en compte les precisions que segueixen: el 13 de juliol de 1998, E, S.A. va presentar un avantprojecte constructiu a la zona urbana de La Massana. El 7 d'octubre, el Comú va publicar en el BOPA un Decret suspenent els permisos de construcció en la zona urbana, en haver encomanat els estudis d'ordenació urbanística de la zona citada a fi d'adequar la normativa i evitar els problemes d'impacte que generava el text vigent. Durant els mesos de setembre a desembre de 1998, els tècnics del Comú i els d'E, S.A. van analitzar conjuntament l'avantprojecte presentat i vist que no s'aprovava pel Comú, el 18 de desembre la societat presenta la súplica per tal que s'aprovi segons la normativa vigent en el moment de la sol·licitud, que rep, per part de l'Administració, la resposta mitjançant silenci que ha quedat exposada.

En aquesta segona instància no s'analitzarà, perquè no és el moment de fer-ho, la incidència que els successius decrets de suspensió dels permisos de construir tenen sobre la normativa urbanística aplicable ni si aquesta haurà de ser, finalment, la vigent en el moment de la sol·licitud o la aprovada el 26 de febrer de 1999 i publicada al BOPA del 17 de març.

Tercer.- La sentència parteix de la base de que transcorreguts dos mesos des de la presentació de l'avantprojecte aquest es pot considerar desestimat d'acord amb la normativa general que sobre el silenci conté el Codi de l'Administració i per tant, si no s'hi interposa recurs en tretze dies més, queda consentida la desestimació.

Ara bé, per valorar les conseqüències jurídiques de la manca de resposta comunal a la presentació de l'avantprojecte cal situar aquest document en el marc que preveu el Reglament de normativa constructiva de la parròquia de La Massana, de 27 de setembre de 1996 (BOPA de 9 d'octubre de 1996). D'acord al mateix, per obtenir un permís de construir cal presentar obligatòriament un avantprojecte (article 5) i un cop informat favorablement per la Comissió de Serveis Públics i elevat a la Junta de Govern del Comú es presenta el projecte definitiu, l'aprovació del qual és l'acte administratiu que dóna el dret a construir. Convé remarcar que aquest informe, com s'explica en el paràgraf tercer de l'article citat, té per objecte verificar l'adequació de l'avantprojecte a les prescripcions urbanístiques aplicables i fou creat, com explica l'exposició de motius del Reglament, amb la finalitat de permetre al Comú tenir un control més estricte de les construccions, en la mesura que constitueix un tràmit previ a la presentació del projecte definitiu.

Per tant, la resposta que el Comú ha de donar a l'avantprojecte no és un acte administratiu sinó un informe i, com a tal, no és susceptible de recurs. En conseqüència, l'avantprojecte no es pot considerar "desestimat" per silenci davant la manca d'una resposta expressa del Comú de La Massana, i per això la no interposició de recurs passats els dos mesos des de la presentació inicial no pot fer perdre a qui el va presentar el dret a que se li tramiti la petició en els termes que fixa la normativa aplicable.

Centrant l'anàlisi sobre la súplica presentada el 18 de desembre de 1998, aquesta no té per objecte recórrer contra el silenci sinó forçar l'Administració que compleixi un deure que li imposa una norma concreta i que consisteix en dur a terme un tràmit. Dit això, la manca de resposta explícita sobre la súplica que reitera la petició inicial possibilita l'interessat, si prèviament exerceix els recursos administratius en forma i termini, l'accés a la jurisdicció, precisament per obtenir de la mateixa la tutela que correspon al seu interès i que d'altra manera no quedaria mai satisfeta, tutela que consisteix en imposar a l'Administració l'obligació de realitzar allò que estableix la norma de procediment.

Com a conseqüència del que s'està exposant, la Sala ha de reconèixer a E, S.A. el dret a que, en el marc del procediment establert pel Reglament comunal indicat, i en particular en aplicació d'allò que preveu l'article 5, la Comissió de Serveis Públics del Comú emeti l'informe, en el sentit que sigui, la qual cosa comporta l'estimació parcial del recurs d'apel·lació i de la demanda.

Quart.- No hi ha mèrits per a una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat mercantil E, S.A. contra la sentència número 99-86, de 2 de desembre de 1999, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es revoca, i estimar parcialment la demanda declarant l'obligació de la Comissió de Serveis Públics del Comú d'informar l'avantprojecte presentat el 13 de juliol de 1998. No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).