• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 52/2000)

Faits et procédure

Le requérant, M. Mercader, a présenté le 4 septembre 1997 au Comú d'Ordino une demande d'autorisation de construire un habitat unifamilial. Le terrain concerné n'était pas identifié en rouge sur la cartographie de localisation probable des avalanches, mais il avait été affecté par plusieurs avalanches à des dates relativement récentes, selon des témoignages recueillis par la commune. La demande a été rejetée. La décision communale s'appuyait sur l'avis du Gouvernement daté du 21 octobre 1997.

Le requérant a saisi la Sala Administrativa du Tribunal de Batlles d'une demande tendant à voir déclarer la nullité de plein droit de la décision de rejet, présentée comme une décision implicite de rejet par silence de l'administration. Il sollicitait en outre l'octroi du permis et une indemnisation de 30 551 587 pesetas. Par jugement du 5 octobre 1999, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande.

Le requérant a interjeté appel le 27 octobre 1999, formalisé le 24 novembre suivant. Il invoquait trois moyens : l'existence de vices de procédure entraînant la nullité de plein droit de l'acte ; le bien-fondé de l'autorisation, le terrain n'étant pas situé en zone rouge ; enfin la responsabilité de l'administration en raison de la lenteur du traitement du dossier. La commune d'Ordino a conclu au rejet de l'appel. L'audience s'est tenue le 14 janvier 2000.

Le Tribunal supérieur de justice, par une sentence n° 2000-27 du 20 juin 2000, a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance.

Question de droit

La décision soulevait trois questions distinctes.

Première question : à quelles conditions un vice de forme affectant la procédure administrative conduit-il à la nullité de plein droit de l'acte, plutôt qu'à son annulation ? Le juge devait déterminer si l'omission alléguée relevait de la « omissió total i absoluta del procediment » visée par l'article 48.c du Code de l'administration, ou si elle relevait du régime plus général de l'article 49.1 du même Code.

Deuxième question : la prohibition de construire posée par l'article 2 du décret du 7 juin 1989 sur le régime juridique de l'occupation, de l'utilisation et de la construction de terrains affectés par les avalanches est-elle limitée aux seules zones cartographiées en rouge, ou s'étend-elle à d'autres lieux présentant un risque avéré ?

Troisième question : une demande indemnitaire peut-elle prospérer lorsque le refus d'autorisation est fondé et lorsque la demande n'a pas été préalablement présentée à l'administration ?

Solution et dispositif

Sur le premier moyen, le Tribunal écarte la nullité de plein droit. Il rappelle que, selon la règle générale, les vices de forme n'emportent annulation que si les formalités omises étaient indispensables à la réalisation du but de l'acte ou si les intéressés ont été privés de moyens de défense (article 49.1 du Code de l'administration). La nullité de plein droit constitue l'exception et ne joue qu'en cas d'omission totale et absolue de la procédure légalement applicable (article

Derivada d'un acte ajustat a Dret: inexistència. COMUNS. Ordino.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 5 d'octubre de 1999 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Mercader contra l'Hble. Comú d'Ordino, en que demanava que es declarés la nul·litat de ple dret de la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud d'autorització per construir un habitatge unifamiliar que havia presentat el 4 de setembre de 1997. Igualment demanava que es donés lloc a l'esmentada sol·licitud i que li fós abonada una indemnització per import de 30.551.587 pessetes, corresponent als danys i perjudicis que se li havien causat.

2n.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació el 27 d'octubre de 1999, que fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 24 de novembre següent. Es fonamenta aquesta impugnació en l'existència de defectes de procediment que determinen la nul·litat de ple dret de la resolució administrativa impugnada; en la procedència de l'autorització per construir, ja que es pretén edificar l'habitatge en una zona que no està identificada amb color vermell en la cartografia de localització probable d'allaus; i en la responsabilitat administrativa derivada de la demora en la resolució de l'expedient, que justifica la indemnització sol·licitada.

3r.- La representació de l'Hble. Comú d'Ordino s'ha oposat al recurs mitjançant escrit presentat el 14 de desembre de 1999, en que sol·licita que es desestimin les pretensions de l'agent, ja que considera que la sentència recorreguda ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- El dia 14 de gener de 2000 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius en que es fonamenta el recurs d'apel·lació que formula la part agent fa referència a la nul·litat de la resolució de l'Administració comunal que constitueix l'objecte d'aquest recurs, derivada del fet que no es va substanciar de manera correcta el procediment aplicable. Ara bé, sobre aquest particular convé recordar que, com a regla general, els vicis de forma només comporten l'anul·lació de l'acte si les formalitats omeses eren indispensables perquè aquell assolís el seu fi o si els interessats s'han vist privats de mitjans de defensa establerts en llur interès (article 49.1 del Codi de l'Administració). D'altra banda, la nul·litat de ple dret constitueix l'excepció, ja que, segons l'article 48.c) del mateix Codi, només es produeix en cas d'omissió total i absoluta del procediment legalment aplicable.

En el present cas, la sol·licitud d'autorització de construcció que l'interessat va presentar al Comú d'Ordino el 4 de setembre de 1997 -que és l'única que constitueix l'objecte d'aquest procés, ja que és front a la seva desestimació que es formula la demanda que ara s'examina- va ser seguida dels tràmits d'instrucció corresponents, segons l'article 114 i següents del Codi de l'Administració, i especialment de la decisió prèvia del Govern, que era preceptiva segons el que disposa l'article 7 del Decret de 7 de juny de 1989, sobre règim jurídic de l'ocupació, la utilització i la construcció de terrenys afectats per allaus.

En conseqüència, s'ha d'excloure que hi hagi hagut una omissió total i absoluta del procediment legalment establert, per la qual cosa s'ha de desestimar l'existència d'una nul·litat de ple dret per aquesta causa.

Tercer.- L'article 2 del Decret de 7 de juny de 1989, abans esmentat, estableix que, amb caràcter general, es prohibeix l'ocupació, la construcció d'immobles i la realització d'obres i/o instal·lacions de qualsevol mena, en terrenys corresponents a una zona de risc d'allaus delimitada en la C.L.P.A., i més concretament a les zones establertes per la cartografia amb color vermell.

Aquest precepte, segons la finalitat preventiva de la norma que es posa de relleu en el preàmbul del decret, no es pot interpretar, com pretén el recurrent, en el sentit de que només queden prohibides les construccions a les zones cartografiades amb color vermell, sinó a totes aquelles on es constati l'existència de risc per a les persones o les coses, circumstància que es predica sense necessitat de majors raonaments en aquelles zones cartografiades en vermell, però que no exclou que la prohibició s'apliqui igualment en aquells altres llocs on pugui racionalment deduir-se l'existència d'un perill evident per qualsevol altre motiu, la qual cosa haurà de determinar-se en cada cas en funció de les circumstàncies concurrents.

Així es desprèn dels articles 6 i següents del propi decret, el qual disposa que, mentre els Plans de zones exposades a riscs d'allaus no siguin aprovats, el Govern haurà d'autoritzar prèviament les obres, sempre que no hi hagi risc de danys per a les persones, que el risc de danys per a les coses sigui controlat i que quedi garantida la indemnitat i les possibles responsabilitats mitjançant la contractació d'una pòlissa d'assegurança privada per part dels sol·licitants.

Quart.- En el supòsit que ara s'examina, no es posa en qüestió que, malgrat no trobar-se cartografiada en vermell la zona on l'interessat pretén construir, aquesta s'ha vist afectada per diverses allaus en dates relativament recents, segons testimoniatges recollits pel Comú. Aquest fet, que l'apel·lant no discuteix, posa de relleu l'existència d'un risc evident per a les persones i les coses, que justifica la denegació del permís de construcció que ha sol·licitat l'agent, resolució que el Comú ha adoptat en aquest cas seguint l'informe del Govern de data 21 d'octubre de 1997, a qui correspon l'autorització prèvia segons l'article 7 del Decret de 7 de juny de 1989, abans referit.

Cinquè.- La pretensió indemnitzatòria que també formula l'apel·lant s'ha de desestimar igualment, ja que, d'una banda, no va ser plantejada prèviament davant de l'Administració demandada, tal i com afirma la sentència del Tribunal a quo, i en segon lloc, en resultar ajustada a dret la desestimació de la sol·licitud formulada el 4 de setembre de 1997, objecte del present procés, no concorren en aquest cas els elements determinants de la responsabilitat administrativa.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent, i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Mercader contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 5 d'octubre de 1999, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).