• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 17/2000 (Auto 2000-17, 18 septembre 2000, recours AD-021-1/2000)

Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.

Faits et procédure

Le litige trouve son origine dans un recours en queixa (recours administratif hiérarchique de type gracieux) formé le 29 mars 1966 par Mme Cañellas devant les Delegacions Permanents des Coprínceps contre le décret n° 80/H du Consell General du 26 février 1966. Ce décret autorisait, sous certaines spécifications, la construction d'un immeuble sur la propriété dite « camp de Riberaygua » à Santa Coloma. Le recours fut reproduit le 6 novembre 1975 par M. Manzanares, la décision ne précisant pas le lien juridique de ce dernier avec le recours initial. À la date de la décision, aucune résolution n'était intervenue.

Le 13 février 2000, Mme Tejada, appelante, forma une demande devant la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles. Elle y reproduisait le contenu du recours de 1966. Elle soutenait que les Delegacions Permanents n'avaient jamais expressément accepté le recours à trámit ni demandé d'information, et qu'elle ne lui avait pas notifié le renvoi de l'écrit de recours, conformément à l'article 2.a).2 de la Llei d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal du 7 septembre 1991. Elle en déduisait que le délai de reproduction devant les tribunaux administratifs demeurait ouvert.

Par auto du 1er mars 2000, le Tribunal de Batlles déclara la demande irrecevable et ordonna l'archivage. Il retint que, si les Delegacions Permanents n'avaient pas accepté formellement le recours, elles avaient en revanche demandé des informations au Consell General. Le recours relevait donc, selon lui, de la compétence des Delegacions en vertu de la disposition transitoire 4ª de la loi réglementant la juridiction, et non de l'article 2.a).1.

L'appelante interjeta appel. Le Gouvernement en demanda la confirmation intégrale par écrit du 19 avril 2000. Le Tribunal supérieur fut saisi sur ce fondement.

Question de droit

La décision soulève, en substance, trois questions :

1. Qualification et régime transitoire : un recours en queixa pendant devant les Delegacions Permanents, ni formellement accepté ni ayant donné lieu à une demande d'information, relève-t-il de l'article 2.a).2 de la loi de 1991, impliquant sa reproduction devant les nouveaux tribunaux administratifs ?
2. Point de départ du délai de reproduction : le délai de treize jours prévu par ce texte, qui court à compter de la notification du retour de l'écrit, peut-il être regardé comme indéfiniment ouvert en l'absence de notification établie ?
3. Prescription de la demande indemnitaire : la prétention indemnitaire, formulée à titre subsidiaire, est-elle recevable au regard de l'exigence d'un recours administratif préalable et du délai d'un an prévu par l'article 61 du Code de l'administration ?

Sol

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La Sra. Cañellas va interposar, en data 29 de març de 1966, un recurs en queixa davant les Delegacions Permanents dels Coprínceps contra el decret nº 80/H del Consell General, de 26 de febrer del mateix any, que l'autoritzà, amb determinades especificacions, per a construir un edifici a la finca coneguda per "camp de Riberaygua" de Santa Coloma.

2n.- El 6 de novembre de 1975, el Sr. Manzanares, reiterà prop de les Delegacions Permanents l'anterior recurs, que no havia estat resolt fins aquella data.

3r.- La Sra. Tejada, ara apel·lant, va formular demanda el 13 de febrer de 2000 davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en que reproduïa el contingut del recurs en queixa abans esmentat, al·legant que les Delegacions Permanents no el van acceptar a tràmit expressament en cap moment ni van requerir informació sobre el particular, i tampoc li van notificar el retorn de l'escrit de recurs, tal com preveia l'article 2.a).2 de la Llei d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal de 7 de setembre de 1991, de manera que encara continuava obert el termini per a reproduir el recurs davant dels tribunals administratius.

4t.- El Tribunal de Batlles, en aute de 1r. de març del present any, va declarar inadmissible la demanda interposada per l'agent, acordant l'arxiu de les actuacions, en considerar que, si bé les Delegacions Permanents no van acceptar formalment el recurs de queixa, sí que van requerir informació sobre el mateix al Consell General, de manera que aquell no es trobava comprès dins l'article 2.a).1 de la Llei d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal, i en conseqüència havia continuat sota la competència de les Delegacions Permanents, segons la Disposició transitòria 4ª de la Llei reguladora d'aquesta Jurisdicció, i no procedia reproduir-lo davant dels tribunals administratius.

5è.- La part agent va formular recurs d'apel·lació contra l'aute del Tribunal de Batlles, del qual se'n va donar trasllat a la representació del Govern, que el va impugnar mitjançant escrit presentat el 19 d'abril de 2000, en que demanava la confirmació íntegra de la resolució impugnada.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- L'article 2.a) de la Llei d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal, de 7 de setembre de 1991, va regular el tractament que s'havia de donar al recursos interposats abans de l'entrada en funcionament dels tribunals administratius, a l'empara de la Disposició transitòria del Codi de l'Administració, distingint entre els que havien estat formalment acceptats per les Delegacions Permanents del Coprínceps, o al menys se'n havia requerit informació, i els que no complien cap d'aquestes dues condicions. Mentre que el coneixement dels primers continuava atribuït a les Delegacions Permanents, en els termes de la Disposició transitòria 4ª de la Llei reguladora d'aquesta Jurisdicció, de 15 de novembre de 1989, els segons havien de ser reproduïts davant dels nous tribunals administratius, en el termini de 13 dies comptats des de la data en que es notifiqués als interessats el retorn de l'escrit de recurs.

Segon.- En el cas que ara s'examina, el recurs en queixa que la Sra. Cañellas havia interposat el 29 de març de 1966, i que fou reiterat el 6 de novembre de 1975 per part del Sr. Manzanares, no havia estat acceptat a tràmit per part de les Delegacions Permanents en la data d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal, i tampoc se n'havia requerit informació, tal com resulta del certificat que expedeix en data 21 de març de 2000 la Secretaria General dels Serveis de S.E. el Copríncep Episcopal, la qual precisa que el requeriment d'informació al Consell General, a que fa referència una anterior certificació de 17 de gener del mateix any que es va acompanyar a l'escrit de demanda, correspon a un altre recurs en queixa interposat pel Sr. Cañellas contra l'ordre del Recot de la Terra del Consell General de data 18 de novembre de 1965.

En conseqüència, el recurs en queixa de la Sra. Cañellas es trobava comprès dins l'article 2.a) de la Llei d'instauració de la Jurisdicció administrativa i fiscal, de manera que havia de ser reproduït davant dels tribunals dins el termini que establia l'apartat 2n. d'aquell precepte.

Tercer.- La reproducció del recurs en via jurisdiccional s'havia de fer, doncs, dins el tretze dies següents a la data en que les Delegacions Permanents retornessin a l'interessat l'escrit de recurs. Ara bé, com que no consta acreditat que tingués lloc aquesta notificació, s'hauria de considerar, en principi, que el termini per a reproduir el recurs continuava indefinidament obert.

Tanmateix, no es pot obviar que, en l'entretant, va tenir lloc un fet de tanta transcendència jurídica com és l'entrada en vigor de la Constitució i la consegüent desaparició de la figura dels Delegats Permanents. És evident, doncs, que a partir d'aquell instant no podia esperar l'interessat cap actuació ulterior de les Delegacions, ja fos la resolució del recurs en queixa o la notificació del seu refús a l'agent. En conseqüència, s'ha d'entendre que el termini legal per a reproduir davant dels tribunals administratius els recursos en queixa que encara no s'haguessin resolt ni retornat als interessats en la data d'entrada en vigor de la Constitució, s'obria de manera general en el moment d'entrada en funcionament de les noves institucions judicials, el 2 de gener de 1994, com resulta d'una aplicació analògica de la Disposició transitòria 9ª, apartats 2 i 3, de la Llei qualificada de la Justícia.

En aquest cas, l'agent no tan sols no va actuar així, sinó que ha deixat transcórrer més de sis anys fins al moment en que ha reproduït davant del Tribunal de Batlles el contingut del recurs de queixa formulat l'any 1966. S'ha de concloure, doncs, que la demanda resulta extemporània i que procedeix efectivament la seva inadmissió a tràmit.

Quart.- La pretensió indemnitzatòria que també formula la part agent ha de ser igualment declarada extemporània, ja que és merament subsidiària de la pretensió anul·latòria principal i, per això, ha de córrer la mateixa sort que aquesta. Però també en el cas de que fos considerada una pretensió autònoma, resulta que no es va plantejar primer davant de l'organisme administratiu corresponent, i hauria transcorregut en tot cas el termini d'un any que fixa l'article 61 del Codi de l'Administració, comptat des del moment en que va poder ser exercitada.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent, i confirmar la resolució impugnada.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Tejada contra l'aute d'1 de març de 2000 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, els pronunciaments del qual es confirmen íntegrament.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Codi Administracio.