• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 64/2001 (ECLI:AD:TSJADAD:2001:64)

Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue en titre est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).

Faits et procédure

Par une décision du 21 octobre 1999, le Quart de Llorts (instance communale) refusa à Mme Blasco l'autorisation d'un projet d'agrandissement de son habitation dans la paroisse d'Ordino. Le projet avait été présenté le 7 octobre 1999. L'intéressée forma un recours d'alçada, daté du 16 novembre 1999, contre ce refus. Le Gouvernement ne répondit pas dans le délai, et il en résulta une décision implicite de rejet, que l'intéressée contesta devant le Tribunal de Batlles.

Par un jugement du 20 septembre 2000, le Tribunal de Batlles rejeta la demande et déclara la décision du Quart de Llorts conforme au droit. Mme Blasco interjeta appel le 27 octobre 2000. Elle soutenait, en substance, que depuis l'entrée en vigueur de la Constitution, les Quarts n'avaient plus compétence pour accorder ou refuser les autorisations de construire, et que la décision était donc nulle de plein droit. Elle contestait également la faisabilité de la règle de distance minimale de cinq mètres par rapport à l'axe de la voie, eu égard à la configuration du terrain, et reprochait à l'administration de ne pas avoir pris les mesures d'adaptation nécessaires.

Le Quart de Llorts répondit qu'il était compétent pour autoriser l'exécution de travaux, que le projet ne respectait pas la réglementation en vigueur au moment de la demande, et que le plan annexé à l'acte de vente ne pouvait lier que les parties contractantes.

Question de droit

La Sala Administrativa devait trancher deux questions, que le considérant second identifie expressément :

1. La compétence du Quart pour refuser l'autorisation de construire, au regard de l'article 84 de la Constitution et de la répartition des compétences entre Quarts et Comuns ;
2. La conformité du projet à la réglementation urbanistique applicable, ce qui impliquait de déterminer la norme temporellement applicable et la valeur probante d'un plan annexé à un acte notarié.

Solution et dispositif

1. Sur la compétence. Le Tribunal part de l'article 84 de la Constitution, qui impose de tenir compte des usages et coutumes pour déterminer la compétence des Quarts et des Veïnats ainsi que leurs relations avec les Comuns. Il combine ce texte avec la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, qui attribue aux Comuns la définition de la politique urbanistique de la paroisse (article 4, paragraphe 6).

Le raisonnement repose sur une distinction entre deux niveaux d'action :

• le Comú n'est compétent que pour définir la norme urbanistique ;
• le Quart peut prendre des mesures d'exécution, à condition que cette pratique soit établie par l'usage.

En l'espèce, le Tribunal relève que les autorisations de construire dans la paroisse d'Ordino étaient traditionnellement adressées au Quart depuis au moins 1967, ce que certifiait le Comú d'Ordino (folio 128). Il en conclut que le Quart « tenia competència per refusar l'autorització de construir ».

2. Sur le fond. Le Tribunal pose que la norme applicable est celle en vigueur au moment de la présentation de la demande, en se référant à une décision antérieure du tribunal administratif et fiscal du 30 mars 1993. Il constate que le projet ne respecte pas cette norme et relève que l'appelante elle-même reconnaissait, dans son mémoire, que l'

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Blasco va interposar recurs contra la desestimació tàcita del Govern en relació amb el recurs d'alçada presentat en data 16 de novembre de 1999, en el qual sol·licitava l'aprovació d'un projecte d'ampliació de vivenda a la parròquia d'Ordino presentat el 7 d'octubre de 1999 i que li havia estat denegat en data 21 d'octubre de 1999 pel Quart de Llorts.

2.- En la sentència de 20 de setembre de 2000, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Blasco i ha declarat que la decisió del Quart de Llorts es ajustada a dret.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 d'octubre de 2000, la Sra. Blasco manifesta principalment:

que la decisió del Quart de Llorts es nul·la de ple dret ja que des de l'entrada en vigor de la Constitució, els Quarts no disposen de la competència per acordar o refusar les autoritzacions de construir.

respecte a la distancia mínima de 5 metres de l'eix del vial és impossible tenint en compte la configuració del terreny i l'administració no ha pres les mesures d'adaptació necessàries de la normativa urbanística.

4.- En la seva contesta de data 16 de novembre de 2000, el Quart de Llorts manifesta principalment:

que el Quart te competència per autoritzar l'execució d'obres,

que sobre el fons, el projecte d'obres sotmès a aprovació no s'ajusta a la normativa vigent i convé d'aplicar la normativa vigent en el moment de sol·licitar l'autorització.

que el plànol protocol.litzat amb l'escriptura de compra, tractant-se d'un document que lliga només les parts contractants, no pot resultar de cap manera rellevant ni tenir cap influència en la solució de la qüestió objecte d'aquesta causa.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Són dues les qüestions essencials que es plantegen en aquest assumpte: la competència del Quart de Llorts per refusar l'autorització de construir, i l'adequació entre el projecte d'obres presentat i la normativa vigent

Tercer.- Sobre la competència del Quart de Llorts:

L'article 84 de la Constitució disposa: "Les Lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels Quarts i dels Veïnats així com les seves relacions amb els Comuns".

Aquest text s'ha de combinar, principalment, amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, que atribueixen competència als Comuns, principalment per la "definició de la política urbanística de la Parròquia" (article 4 paràgraf 6 de la Llei).

En aquest cas, la qüestió és saber si el Quart te competència per prendre una mesura d'aplicació d'una norma determinada pel Comú d'Ordino.

L'article 84 de la Constitució, ja citat, precisa que les "Lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels Quarts". Ara bé, en aquest cas, resulta de la instrucció que en la parròquia d'Ordino les autoritzacions de construcció són adreçades tradicionalment al Quart des d'almenys l'any 1967, com ho certifica el Comú d'Ordino (veure foli 128). La delimitació de competències del Quart s'ha de fer segons els principis següents: el Comú solament te competència per definir la norma urbanística ( igual que només te competència per reglamentar les taxes, com va jutjar aquesta Sala en la sentència 00-21 de 20 de juny de 2000); en contra, el Quart pot prendre mesures d'execució, a condició que aquesta pràctica es trobi establerta per l'ús, com succeeix en aquest cas.

Cal concloure que el Quart tenia competència per refusar l'autorització de construir.

Quart.- Sobre el fons.

La norma urbanística aplicable és la que està vigent al moment de la presentació de l'autorització (veure Sentència del Tribunal administratiu i fiscal de data 30 de març de 1993, punt sisè).

En aquest cas, no es pot discutir que el projecte d'obres no respecta la norma d'urbanisme en vigor al moment de l'autorització. D'altra banda la demandant ho reconeix en el seu escrit d'apel·lació (pàgina 8): "es cert que, tal com s'exposa en aquell repetit informe, la petita ampliació de vivenda que la Sra. Blasco vol efectuar, no es troba a 5 metres de l'eix actual del vial d'accés a la urbanització".

D'altra banda, els plànols adjuntats a l'escriptura pública de compra-venda tenen el caràcter d'actes privats i no poden per tant oposar-se a l'administració.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Blasco.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de refús del Quart de Llorts emesa el 21 d'octubre de 1999 es ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).