• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 40/2001 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 13 juillet 2001)

Faits et procédure

Le requérant, M. Herrera, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) le bénéfice de la pension minimale de vieillesse prévue à l'article 41 du Reglament Tècnic (règlement technique) de la CASS. La CASS a refusé cette prestation. La décision du 29 mai 2000 se fonde, selon les motifs reproduits par le juge, sur le fait que l'intéressé n'a pas cotisé « de forme ininterrompue jusqu'à la date de la retraite ». Le texte ne précise pas davantage la chronologie exacte des recours administratifs internes.

Par jugement du 15 janvier 2001, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de M. Herrera. Ce dernier a interjeté appel le 6 mars 2001. Il soutenait, en substance, que la CASS avait introduit en cours d'instance judiciaire des exigences nouvelles, tenant à l'absence d'activité salariée régulière pendant les soixante mois précédant le 1er avril 1968 et à l'absence de cotisation ininterrompue jusqu'à l'âge de la retraite. Il faisait valoir que l'article 41 ne mentionne pas l'exigence de cotisation ininterrompue et que, dans sa décision administrative, la CASS n'avait fait état d'aucun autre motif que ce dernier. Il affirmait avoir produit des documents établissant sa résidence et son activité à Andorre depuis 1960.

La CASS a répondu qu'elle n'avait pas l'obligation d'énoncer tous les motifs d'opposition à la demande et que le travail accompli sans autorisations administratives d'immigration et de résidence constituait un travail clandestin, non « régulier » au sens de la disposition. Elle a ajouté, dans ses conclusions du 25 avril 2001, que la question de l'activité régulière pouvait être examinée au stade juridictionnel sans causer d'indéfense à l'assuré.

Le Tribunal supérieur, Sala Administrativa, était saisi en appel de la décision du Tribunal de Batlles, rendue en formation de première instance.

Question de droit

La question centrale, formulée par le juge lui-même, est de savoir si M. Herrera « s'est trouvé en situation d'indéfense ». Plus précisément, il s'agit de déterminer si une autorité administrative peut invoquer pour la première fois devant la juridiction des moyens de rejet qu'elle n'avait pas évoqués au cours de la procédure administrative, alors qu'elle avait implicitement admis la validité des pièces produites par l'administré.

Cette interrogation touche à deux équilibres du contentieux administratif : d'une part, la faculté de l'administration de défendre sa décision en justice, d'autre part, le droit de l'administré à connaître, dès la phase administrative, les motifs de rejet de sa demande afin de pouvoir y répondre utilement.

Solution et dispositif

Le Tribunal retient la solution

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Herrera va interposar recurs contra la resolució de la CASS amb data 29 de maig del 2000, confirmant en alçada la decisió del 29 d'abril anterior sol·licitant l'anul·lació de la resolució impugnada i la declaració de que tenia dret a percebre una pensió mínima de vellesa de l'article 41 del Reglament Tècnic.

2.- En la sentència del 15 de gener del 2001, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Herrera.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 6 de març del 2001, el Sr. Herrera manifesta principalment:

que la CASS ha introduït noves exigències en el moment de la demanda jurisdiccional: absència de l'activitat assalariada regular en els 60 mesos abans de l'1 d'abril de 1968; no hi ha una cotització ininterrompuda fins a l'edat de jubilació.

que el Sr. Herrera manifesta que va aportar documents que demostren que resideix i treballa a Andorra des de 1960;

que l'exigència de la cotització ininterrompuda no figura en l'article 41 del Reglament Tècnic. Ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 25 d'abril de 2001, insistint en el fet de que la CASS "va denegar la meva sol·licitud motivant-ho en la manca de cotització ininterrompuda, sense especificar cap altre tipus de mancança en la sol·licitud".

4.- En la seva contesta de data 30 de març del 2001, la CASS manifesta principalment:

que no tenia cap obligació d'enunciar tots els motius d'oposició, ni el no haver-ho fet li ha suposat indefensió";

que el treball realitzat sense gaudir de les pertinents autoritzacions administratives d'immigració i de residència és treball clandestí i no es pot considerar "regular". El treball assalariat "regular" hauria començat el 10 de juliol de 1967.

En el seu escrit de conclusions de data 25 d'abril del 2001, la CASS manifesta principalment, que "en la mesura que la decisió de la CASS no dóna per complert el requisit de l'acreditació del treball regular abans de la instauració de la CASS, l'anàlisi d'aquesta qüestió pot perfectament efectuar-se en l'àmbit jurisdiccional, sense produir cap indefensió a l'assegurat". En el cas en que s'hagués produït indefensió, la conseqüència no pot ser tampoc reconèixer al Sr. Herrera la pensió mínima.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La primera qüestió rellevant en el present litigi és de saber si el Sr. Herrera s'ha trobat en situació d'indefensió.

En la decisió del 29 de maig del 2000 (veure foli.6), la CASS havia manifestat al Sr. Herrera que no podia beneficiar-se de les disposicions de l'article 41 "per no haver cotitzat de forma ininterrompuda fins a la data de la jubilació". Queda clar, per tant, que la CASS no ha fet cap argumentació en relació a l'exercici d'un treball clandestí.

Des del punt de vista jurídic, la situació s'ha d'examinar com segueix:

Quan una entitat pública (en aquest cas la CASS) ha de pronunciar-se sobre l'aplicació de les disposicions legals, ha d'examinar si es compleixen tots els requisits. En la hipòtesi de que una de les condicions no es compleixi, es rebutjarà la demanda de la interessada. Resulta clarament d'aquest anàlisi que des de la instrucció de la demanda, la CASS ha d'examinar si totes les condicions legals es compleixen. Si no es formula cap objecció sobre una de les condicions cal admetre que la CASS ha considerat implícitament aquesta condició com complerta.

Ben entès, aquest últim podrà impugnar si s'escau aquesta decisió davant les jurisdiccions competents.

Però, arran del seu recurs jurisdiccional, el demandant ha d'estar en condicions de contestar adientment els motius de rebuig de la seva demanda. No seria el cas si la CASS pogués suscitar per la primera vegada si s'escau a la instància jurisdiccional, els mitjans que no havia evocat des del procediment administratiu. En efecte com ja ha jutjat aquesta Sala en una Sentència de 9 de març de 2001 (núm. 01.15), "es clar que a qui correspon verificar la realitat que l'assegurat intenta demostrar amb els certificats privats de treball és a la CASS, però ho ha de fer en la via administrativa quan per primer cop se li planteja l'aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic, donant la possibilitat a l'assegurat de presentar altres proves complementàries o cercant-les d'ofici per tutelar tots els interessos dels seus assegurats; el que no es jurídicament admissible és consentir en via administrativa el contingut d'uns documents i posar desprès en dubte davant la jurisdicció allò que els documents indiquen..."

Tercer.- En aquest cas, compte tingut dels termes utilitzats en la seva decisió de 29 de maig de 2000, la CASS havia admès implícitament la validesa dels documents produïts pel Sr. Herrera arran del procediment administratiu. En efecte, l'aplicació de l'article 41 es sotmès a dues condicions essencials: l'una referent a la durada de les cotitzacions i l'altra relativa a l'exercici d'un "treball regular" abans de 1968. La decisió de 29 de maig de 2000 es refereix únicament a la primera d'aquestes condicions; cal concloure que la CASS estimava que l'altra condició no plantejava objeccions de la seva part.

La CASS no podia per tant suscitar aquest argument per primera vegada arran del procediment jurisdiccional.

Per aquest motiu sense que sigui necessari pronunciar-se sobre el fons, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Herrera.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat. Segon.- Anular la sentència recorreguda.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).