• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 14/2002 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 16 juillet 2002

Note méthodologique : la référence canonique fournie avec le dossier (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ici est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 14/2002 et ECLI:AD:TSJADAD:2002:14).

Faits et procédure

Par jugement du 19 mars 2002, le Tribunal de Corts a condamné deux prévenus pour des infractions à la législation sur les stupéfiants.

M. Morales a été reconnu coupable, en qualité d'auteur, des délits majeurs d'introduction, de détention, de trafic et de consommation de drogue toxique (articles 163 et 169 du Code pénal), sans circonstance modificative de responsabilité. Il a été condamné à deux ans d'emprisonnement ferme et à l'expulsion temporaire du Principat pour une durée de huit ans. Selon les motifs, il avait acquis à Barcelone de la cocaïne, qu'il avait coupée avec un produit de coupe afin d'en augmenter la quantité, en vue de la vente, une faible partie étant destinée à sa consommation personnelle.

M. Olmo a été reconnu coupable du délit majeur de consommation de stupéfiants ne relevant pas du régime du cannabis (article 169) ainsi que de la contravention de consommation de haschisch (article 350.3). Il a bénéficié de la circonstance atténuante de minorité d'âge (moins de 21 ans). Il a été condamné à six mois d'emprisonnement assortis du sursis et à une amende de 300 euros.

M. Morales a interjeté appel exclusivement sur la sanction. Il sollicitait la révocation de l'expulsion en raison de son enracinement familial et professionnel au Principat, ainsi que la transformation partielle de la peine d'emprisonnement, un an devant être ferme et le surplus assorti du sursis avec obligations (justification d'un travail régulier, obligation de comparaître). Il invoquait l'absence d'antécédents judiciaires et le caractère sporadique des faits.

Le Ministère public s'est opposé à l'appel de M. Morales et a formé un appel incident. Il demandait que l'expulsion soit définitive plutôt que de huit ans. À titre subsidiaire, il sollicitait que le délai de huit ans ne coure qu'à compter de l'exécution de la peine d'emprisonnement et du départ effectif du condamné.

Le dossier ne précise pas la teneur de l'appel formé au profit de M. Olmo. La défense de ce dernier est seulement mentionnée comme comparaissant « aux effets utiles ». La décision ne se prononce pas expressément sur son sort, ce qui limite la portée de l'arrêt à l'égard de ce prévenu.

Question de droit

La décision soulève principalement deux questions.

La première porte sur la proportionnalité de la sanction. Il s'agissait de déterminer si une peine d'emprisonnement ferme était nécessaire à l'égard d'un prévenu étranger, sans garanties de représentation devant la justice andorrane, et si l'absence d'antécédents et la collaboration avec les autorités justifiaient une réduction de la peine (articles 23 et 53 du Code pénal).

La seconde concerne l'articulation temporelle entre la peine d'emprisonnement ferme et la peine complémentaire d'expulsion. Il convenait de déterminer à quel moment l'expulsion provisoire devait produire ses effets, c'est-à-dire pendant l'exécution de la peine privative de liberté ou après celle-ci.

Solution et dispositif

Le Tribunal supérieur fait droit partiellement aux appels. Il retient d'abord que la peine condamnée à l'égard de M. Morales doit être individualisée. Il écarte le sursis, au motif que l'absence de garanties de représentation d'un étranger rend une peine conditionnelle inadéquate. Il tient toutefois compte de l'absence d'antécédents au Principat et, surtout, de la « pleine collaboration avec les autorités », le condamné n'ayant pas contesté l'authenticité des faits. Sur ce fondement, il estime qu'une peine de dix-huit mois fermes répond davantage au principe de proportion

Morales, com autor responsable dels delictes majors d'introducció, detenció, cessió i consum de droga tòxica dels articles 163 i 169 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ TEMPORAL DEL PRINCIPAT, per un període de VUIT ANYS des de la data de la present resolució.

Olmo, com autor responsable del delicte major de consum de substància estupefaent que no és del tipus cannabis de l'article 169 del Codi Penal i de la contravenció penal de consum de haixix de l'article 350.3 del mateix Codi punitiu, quedant aquesta subsumida a efectes de penalitat en el delicte abans esmentat, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal, atenuant d'ésser menor de 21 anys, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i MULTA DE TRES-CENTS EUROS (300 Euros).

A ambdós acusats al pagament de les despeses processals causades.

II.- RESULTANT: Que la defensa de Morales fa recurs exclusivament pel que respecta la sanció penal imposada, al considerar-la excessiva, sol·licitant la revocació de la sentència en el sentit de,

revocar la pena d'expulsió temporal imposada per motiu de l'arrelament del condemnat al Principat, tan familiar com professional.

revocar parcialment la pena de presó en el sentit que, malgrat mantenir la pena de dos anys de presó, un any sigui ferm i la resta condicional qualificada a l'acreditació de treball regular i a l'obligació de presentar-se davant el Tribunal quan sigui requerit.

Afegeix que no té antecedents penals i que els fets són esporàdics.

Finalment s'oposa al recurs del Ministeri Fiscal.

III.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix i, en primer lloc s'oposa al recurs presentat per l'anterior, i en segon lloc formula recurs, sol·licitant:

la revocació de la sentència imposada en el sentit que la pena d'expulsió del Principat sigui definitiva en lloc dels 8 anys acordats en la sentència.

Subsidiàriament manifesta que al ser incompatible el compliment de la pena de presó ferma amb la pena d'expulsió, demana que el còmput del termini dels 8 anys comenci a comptar a partir de la data en què el condemnat hagi complert la pena de presó imposada i abandoni el Principat.

IV.- RESULTANT: Que la defensa d'Olmo compareix als efectes oportuns.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Que la conducta del condemnat Morales atempta deliberadament contra la salut pública i el benestar del Principat d'Andorra; el condemnat va adquirir a Barcelona cocaïna que va portar a Andorra i la va tallar amb un fàrmac per obtenir-ne més quantitat. Destinava aquesta droga a la venda i una petita quantitat al seu propi consum, amb un mòbil purament especulatiu.

Essent estranger, sense garanties de representació davant la justícia andorrana, una pena condicional seria inadequada.

No obstant en aplicació dels articles 23 i 53 del Codi Penal, cal prendre en consideració l'absència d'antecedents penals en el Principat i sobretot la plena col·laboració amb les autoritats; en efecte, el condemnat no contesta l'autenticitat dels fets. En aquest sentit, una pena de divuit mesos ferms seria més ajustada al conjunt de les circumstàncies i respon més al principi de proporcionalitat.

II.- CONSIDERANT: Que Morales, resideix i treballa al Principat des de fa només 6 o 7 anys, és solter, no té fills i els seus pares resideixen a Portugal i que l'únic arrelament amb Andorra és la presència de quatre dels seus germans.

En conseqüència, si la demanda d'expulsió definitiva del Ministeri Fiscal és excessiva, aquesta pena complementaria limitada a un període de 8 anys, sembla plenament justificada.

No obstant quan l'expulsió provisional acompanya una pena privativa de llibertat ferma, la seva aplicació està suspesa durant el temps d'execució de la pena. Aquesta interpretació és la més lògica; el Codi Penal francès ha previst expressament aquesta solució en el seu article 131-30 afegint que l'expulsió es compleix a partir del compliment de la pena de presó. Per això, a fi d'evitar tota ambigüitat la sentència ha de ser modificada en aquest punt: l'expulsió provisional es complirà el dia en el qual la privació de llibertat acabi.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Acceptar parcialment els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i per Morales.

2.- Reduir la pena de dos anys de presó pronunciada a divuit mesos de presó ferma.

3.- Fixar la pena d'expulsió en 8 anys a partir del compliment efectiu de la pena de presó, és a dir el dia que acabi la privació de llibertat.

4.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

5.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. .