• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 29/2003 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 février 2003)

Faits et procédure

Par un contrat conclu le 1er juin 1995, Mme Narváez a été engagée par le couple V.-E. pour effectuer des travaux de nettoyage au domicile de ces derniers. Le 15 novembre 2001, Mme Pérez, qui s'était substituée aux employeurs initiaux (non précisé dans la décision : les conditions de cette substitution), a informé la salariée qu'il n'était pas nécessaire qu'elle reprenne son travail.

Mme Narváez a saisi la Batllia d'une demande tendant au paiement de 105 600 PTA au titre du préavis, de 113 656 PTA au titre de l'indemnité pour licenciement injustifié et irrégulièrement effectué, et de 48 693 PTA au titre des congés annuels.

Par jugement du 21 juin 2002, le Tribunal unipersonnel des Batlles a rejeté l'intégralité de la demande, sans condamnation aux dépens. La salariée a interjeté appel. Elle soutenait que la relation était de nature salariée, que les employés de maison devaient bénéficier des mêmes garanties que les autres salariés, que le droit au congé annuel était irrénonçable, et que l'action relative aux congés de 1999 n'était pas prescrite, la prescription n'ayant couru qu'à compter de juin 2000.

La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était saisie, en appel, de ces prétentions.

Question de droit

La décision soulève trois questions distinctes :

1. Le contrat de service domestique peut-il être soumis au régime du Décret du 15 janvier 1974 sur le contrat de travail, dont l'article 1-b exclut expressément les services de nature amicale, familiale et domestique, pour être régi par les usages et coutumes ?
2. À quelles conditions le recours à l'analogie permet-il d'étendre au travailleur domestique les droits garantis par ce décret, notamment le droit au préavis et à l'indemnité de licenciement ?
3. Le salarié peut-il obtenir le paiement de congés annuels non pris, en dépit de l'absence de convention expresse sur ce point, et quel est le délai de prescription applicable à cette créance ?

Solution et dispositif

Sur l'analogie. Le Tribunal reconnaît que la prestation d'une employée de maison peut, dans certains cas, être assimilée à tout autre travail, et que la jurisprudence admet alors, par analogie, l'application des droits prévus par le décret. Il

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 1 de juny de 1995, la Sra. Narváez fou contractada pel matrimoni V.-E. per tal de realitzar tasques de neteja en el seu domicili. En data 15 de novembre del 2001, la Sra. Pérez va comunicar a la Sra. Narváez que no calia que tornés a treballar.

II.- La Sra. Narváez va presentar aleshores davant de l'Honorable Btallia, demanda contra la Sra. Pérez en reclamació de la quantitat de 105.600 PTA en concepte de preavis, de 113.656 PTA en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, i de 48.693 PTA en concepte de vacances.

III.- Per sentència de data 21 de juny del 2002, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, va desestimar en tots els seus termes, la demanda de la Sra. Narváez, sense establir especial condemna en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Narváez ha interposat recurs d'apel·lació.

V.- La part que recorre manifesta: que la relació existent entre les parts és una relació laboral i que els treballadors que formen part del servei domèstic han de gaudir de les mateixes garanties i drets que els altres treballadors; que és el que considera la jurisprudència; que el dret a vacances és un dret irrenunciable previst en l'article 29 de la Constitució; que l'acció relativa als drets a vacances corresponent a l'any 1999 no ha prescrit, perquè el dret a vacances es devenga per anys vençuts i doncs la prescripció va començar a córrer al mes de juny del 2000.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es pot controvertir que la relació existent entre les parts és una relació laboral. No obstant això, no queda regulada la mateixa, per les disposicions del Decret de data 15 de gener de 1974, sobre el contracte de treball, que estipula en el seu article 1-b: que s'exclouen de la regulació del contracte de treball, els serveis de tipus amistós, familiar, i el servei domèstic, que es regiran pels usos i costums d'aplicació.

II.- És cert que a vegades, la feina prestada per una servidora domèstica pot ser equiparada a qualsevol altre treball i es equitable que en aquests casos el treballador pugui gaudir, per analogia, de tots els drets laborals garantits pel Decret sobre el contracte de treball, i així ho considera la jurisprudència. Nogensmenys, per que aquesta analogia pugui aplicar-se és imprescindible que les condicions i circumstàncies d'ambdues feines, la domèstica i la genèrica, siguin similars; és a dir que els serveis domèstics realitzats constitueixin la feina principal desenvolupada pel treballador, pel compte d'un únic empleador, amb un sou mensual suficient per no prestar d'altres serveis de la mateixa importància, i que la duració de la feina sigui aproximativament la mateixa que la duració legal prevista pel Reglament laboral, de 40 hores per setmana.

IV.- En el cas d'autes, aquestes condicions no són complides, ja que la feina prestada per la Sra. Narváez, al servei de la Sra. Pérez, només era de 4 hores per setmana, amb un salari mensual de 17.600 PTA al mes i doncs insuficient per constituir el salari principal de la treballadora. En aquestes circumstàncies quin sentit pot tenir un preavis autoritzant el treballador acomiadat a absentar-se del treball dues hores diàries per buscar-se una nova col·locació, com ho declara l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball, en quant la Sra. Narváez no realitzava aquelles dues hores cada dia al servei de la seva empleadora.

V.- En conseqüència, les condicions en les quals la Sra. Narváez prestava els seus serveis a la Sra. Pérez no poden comparar-se amb les condicions laborals generalment pactades en el marc d'un contracte de treball genèric i per tant la teoria de l'analogia no pot aplicar-se en el cas d'autes, el que imposa de desestimar la demanda de la Sra. Narváez en concepte de preavis i indemnització per acomiadament il·legal.

VI.- Pel que fa a la reclamació relativa a les vacances; s'ha de posar de manifest que si el Decret sobre el contracte de treball no regula la relació de referència entre les parts, al contrari, si que el Reglament Laboral ha d'aplicar-se, ja que el mateix afecta totes les relacions laborals entre empresaris i assalariats amb domicili i residència a Andorra, així com queda expressat en el seu article 1. L'article 39 del mateix text estipula que tot assalariat que porti més de 3 mesos en una mateixa empresa té dret a gaudir d'unes vacances anuals remunerades.

VII.- En la seva confessió en judici de proves la Sra. Pérez va reconèixer que no havia pagat les vacances a la Sra. Narváez perquè no s'havia convingut que es satisfarien. El dret que té tot treballador de gaudir de vacances remunerades, és una obligació legal establerta per les disposicions més amunt esmentades i l'empleador no se'n pot exonerar al motiu que les vacances no foren expressament convingudes entre les parts; per conseqüent la Sra. Pérez ha de satisfer a la part agent la quantitat corresponent a la part proporcional de vacances que li pertoca.

VIII.- Ara bé les disposicions del Decret sobre el contracte de treball, de caràcter genèric, que són aplicables quan no existeixen usos i costums en matèria de procediment, limiten la prescripció de les accions en reclamacions d'havers laborals, als 3 anys. Les vacances s'han de pagar cada any i és doncs al final d'any que l'acció del treballador per reclamar el pagament de les vacances no satisfetes comença a prescriure. La demanda de la Sra. Narváez va ser presentada a la Batllia, el dia 25 de gener del 2002, per tant la reclamació respecte als anys 1999, 2000 i 2001, fou interposada menys de 3 anys a comptar de la data a la qual el termini de prescripció va començar de córrer, que en aquell cas concret fou el 31 de desembre de 1999. Per tant s'ha d'estimar la demanda de l'actora per aquest concepte i condemnar la part recorreguda a pagar a la Sra. Narváez, la quantitat de 48.693 PTA a títol de la part proporcional de vacances.

IX.- En matèria laboral és costum, encara que la demanda del treballador sigui estimada parcialment, de posar les costes judicials a càrrec de l'empresari.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la Sra. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 21 de juny del 2002, en el sentit: de condemnar la Sra. Pérez a pagar a la Sra. Narváez, la quantitat en euros, corresponent a la suma de 48.693 PTA, en concepte de vacances anyals no satisfetes, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda; confirmar per la resta la sentència recorreguda; condemnar la Sra. Pérez al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).