• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD 45/2003 (ECLI:AD:TSJADAD:2003:45A)

Faits et procédure

Par un Aute du 25 septembre 2003, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (recours A062/03, ponent M. Antoni Bruguera Mantè) statue sur un incident de nullité formé par la société « Estany » à l'encontre d'un précédent Aute du 19 juin 2003.

Les faits, tels que rapportés dans la décision, se déroulent en plusieurs temps. Dans le cadre du rotlle 161/00, un Aute du 29 mars 2001 a condamné la société « Ferrer » aux dépens des deux instances, au profit de « Estany ». Lors de l'exécution, la Batllia a ratifié, par un Aute du 15 juillet 2002, une minute d'honoraires de 2.490.000 pessetes (14.965,20 EUR), sans distinguer entre les deux instances. Saisi par « Ferrer », le Tribunal Superior a révoqué cette décision par un Aute du 13 mars 2003, au motif que la Batllia n'était pas compétente pour apprécier les dépens exposés devant la juridiction d'appel, et a déclaré d'office la nullité de l'Aute attaqué ainsi que de l'acte d'exécution du 30 avril 2001.

Saisi à nouveau, « Estany » a demandé à la Sala d'approuver une minute de 7.542,57 EUR au titre des honoraires de son avocat pour la seconde instance. « Ferrer » a contesté cette minute et sollicité une fixation à 1.463,99 EUR au maximum. Le Collège des avocats avait rendu un avis selon lequel la minute paraissait « adéquate » au regard de ses normes orientatrices. Par l'Aute du 19 juin 2003, la Sala a fixé les honoraires à 2.927,98 EUR.

« Estany » a alors formé un incident de nullité sur le fondement de l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, incident contesté par « Ferrer ». C'est cet incident que le Aute du 25 septembre 2003 tranche.

Question de droit

La décision pose, en substance, deux questions. La première est de savoir si le Tribunal Superior est compétent pour valoriser et fixer les honoraires des avocats de la seconde instance lorsqu'il a prononcé une condamnation aux dépens et que les parties ne s'accordent pas sur le montant de la minute. La seconde est de savoir si la fixation opérée par l'Aute du 19 juin 2003, qui réduit la minute de 7.542,57 EUR à 2.927,98 EUR, est entachée d'arbitraire ou contraire à la Constitution, et si elle peut être anéantie par la voie de l'incident de nullité.

Accessoirement, la décision aborde la question de l'absence de voie de recours contre les décisions du Tribunal Superior, en tant que plus haute instance de l'organisation judiciaire de la Principauté.

Solution et dispositif

Le Tribunal rejette l'incident. Il affirme que la fixation des honoraires dans cette hypothèse n'est pas une simple faculté mais une obligation juridictionnelle, qui découle des articles 85.1 et 87 de la Constitution. Il reprend à cet égard un passage de l'Aute du Tribunal Constitutionnel du 4 juin 1999 (c

ANTECEDENTS DE FET

I.- el dia 25 d'abril darrer la representació de "Estany" va presentar un escrit en aquest Tribunal en què li demanava que "en execució de l'Aute dictat per aquest organisme jurisdiccional en data 29 de març de l'any 2001 en el marc del rotlle 161/00, vulgui establir com a correcte i ajustada la quantitat de 7.542,57 euros reclamada per aquesta part en concepte d'honoraris d'advocat -segona instància- condemnant a la societat "Ferrer" a pagar a la societat "Estany" la quantitat esmentada". Acompanyava a la sol·licitud la minuta d'honoraris de l'advocat Sr. Amador de "Estany" d'aquell import de 7.542,57 EUR (1.254.978,-Pts) respecte la qual la Junta del Col·legi d'Advocats ja havia emès un informe en què diu que "segons criteri de la Junta del Col·legi d'Advocats, sembla adequada a les Normes Orientadores del Col·legi."

II.- Per una diligència de 29 del mateix mes d'abril últim, es donà trasllat d'aquell escrit a la representació de "Ferrer" la qual, el 12 de maig següent, va formular oposició a la minuta, la va impugnar i va demanar que aquest Tribunal la fixés en "un màxim de 1.463,99 EUR".

III.- El 19 de juny següent (2003) aquesta Sala va dictar un Aute en què va "FIXAR en 2.927,98.-EUR la quantitat que haurà de percebre el lletrat Sr. Amador de l'entitat "Ferrer" per la seva actuació professional en el rotlle núm. 161/00 d'aquesta Sala."

IV.- Notificat aquest Aute, la representació de "Estany", disconforme amb el mateix ha interposat un incident de nul·litat a redós de l'art. 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials el qual ha estat impugnat per la representació de "Ferrer".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- l'Aute d'aquest Tribunal de 19 de juny passat de què la representació de "Estany" en demana la nul·litat, va ser dictat en resposta a l'escrit presentat per aquella representació el 25 d'abril anterior en el qual demanava que aquesta Sala establís com a correcte i ajustada la minuta d'honoraris d'import 7.542,57 EUR lliurada pel seu lletrat a càrrec de "Ferrer" per raó de la condemna en costes recaiguda en l'apel·lació 161/00; i resulta sorprenent haver formulat aquella petició a aquesta Sala (que establís com a correcte i ajustada aquella minuta d'honoraris de 7.542,57 EUR) i que quan la Sala ho ha fet (però no en aquella quantitat) presentí l'escrit que ara es contesta en què nega a la Sala "la facultat de valorar i fixar els honoraris d'advocat de la segona instància per les actuacions professionals que puguin portar a terme els lletrats en els afers portats davant d'aquest organisme jurisdiccional".

O sigui que, segons la impugnant, aquesta Sala hauria estat competent si hagués establert els honoraris en els 7.542,57 EUR conforme als seus desitjós, però no ha estat competent quan els hi ha reduït a 2.927,98 EUR.

II.- La nostra competència a aquest efecte deriva del recurs d'apel·lació del rotlle d'aquesta Sala 161/00 en el qual l'Aute de 29 de març de 2001 va imposar les costes de les dues instàncies meritades per "Estany" a la mercantil "Ferrer".

Un cop ferm aquell Aute i retornades a la Batllia les actuacions, "Estany" va sol·licitar a la Batllia l'execució de les costes de les dues instàncies tot reclamant a "Ferrer" per honoraris del seu lletrat la quantitat de 2.490.000,-Pts (14.965,20 EUR).

"Ferrer" va impugnar aquella quantitat. El Batlle la va ratificar en un Aute de 15 de juliol de 2002 el qual va ser revocat per aquest Tribunal en un nou Aute de 13 de març de 2003 amb el fonament que "la minuta d'honoraris aprovada per l'acta d'execució i ratificada per l'Aute apel·lat, inclou els honoraris del lletrat de "Estany" corresponents a les dues instàncies de l'incident en què es van imposar a "Ferrer" les costes de l'altra part. L'advocat minutant no desglossa les quantitats que imputa a cada una de les instàncies de l'incident sinó que xifra els honoraris per les dues instàncies en "la quantitat global de DOS MILIONS QUATRE-CENTES NORANTA MIL (2.490.000) PESSETES"; la qual cosa no fa possible discriminar quins són els honoraris que l'advocat minutant atribueix a la primera instància i quins imputa a la segona, cosa la determinació de la qual no incumbeix, òbviament, a l'òrgan jurisdiccional; i com que la Batllia no és competent per pronunciar la bondat o la incorrecció de les costes meritades davant d'aquest Tribunal Superior ja que això ha de fer-ho l'organisme jurisdiccional de la 2a instància davant el qual les costes s'han meritat i que és el que les ha de valorar (com ja va assenyalar aquest Tribunal en Aute de 11 de gener de 2001) perquè és l'únic que sap el que en ella es va fer i que ho pot enjudiciar, escau declarar la nul·litat de l'Aute apel·lat i de l'acte d'execució de 30 d'abril de 2001 per tal que la representació de "Estany" pugui instar l'execució i la fixació si és el cas de les costes de la primera instància davant la Batllia, i de les de la segona instància davant d'aquest Tribunal Superior, presentant les respectives minutes de les actuacions corresponents a cada una de les instàncies.

La falta de competència del Batlle per jutjar allò que correspon a aquesta Sala és una qüestió d'ordre públic ço que justifica la nostra actuació d'ofici per declara la nul·litat del seu Aute".

Aquesta és la jurisprudència d'aquest Tribunal al respecte (Autes d'11 de gener i 29 de març de 2001, 13 de març de 2003, i un altre de 17 de juliol pròxim passat, etc.)

"Estany" en atendre el nostre Aute de 13 de març passat, en el seu escrit del següent 25 d'abril ja esmentat, va sol·licitar a aquesta Sala l'aprovació dels 7.542,57 EUR per honoraris de la 2a instància del seu lletrat Sr. Amador a càrrec de "Ferrer".

"Ferrer" va impugnar aquesta minuta i va demanar que aquesta Sala la fixés "en un màxim de 1.463,99EUR" com ja hem dit.

Un cop vistes les actuacions, la minuta, i l'informe del Col·legi d'Advocats, aquest Tribunal, el 19 de juny passat, va dictar l'Aute de què "Estany" en demana ara la nul·litat; petició que recolza amb els arguments que "cap norma dóna a aquest M.I. Tribunal Superior de justícia la facultat de valorar i fixar els honoraris d'advocat de la segona instància..."; que "la dita resolució no pot ésser recorreguda davant d'una jurisdicció superior..."; que "aquesta Sala Civil ha actuat amb total arbitrarietat en l'Aute tantes vegades esmentat del dia 19 de juny del 2003"; i "l'aberració" a la què ha arribat aquest M.I. Tribunal en l'Aute tantes vegades esmentat fixant la quantitat que haurà de percebre el lletrat de la Societat "Estany" contradient el dictamen del Col·legi d'Advocats d'Andorra.

Escau contestar aquestes al·legacions.

III.- La facultat del Tribunal Superior de valorar i fixar els honoraris dels advocats per les actuacions per ells realitzades en aquesta segona instància en supòsits de condemna en costes quan no hi ha la conformitat de les parts sobre el seu import, no es una facultat sinó que és una obligació del Tribunal; perquè com diu l'Aute del Tribunal Constitucional de 4 de juny de 1999 (dictat en la causa 99-3-RE) "la funció jurisdiccional ordinària, d'acord amb la Constitució i, com a poder públic de l'Estat, és exercida, en exclusiva, pels Batlles i els magistrats (art. 85 de la constitució) dipositaris del poder judicial, els quals, en els seu exercici, posseeixen un ampli camp d'aplicació del dret i hi estant obligats. Com s'ha dit en la nostra jurisprudència, el límit bàsic és el de l'arbitrarietat. I això significa que, tant si hi ha normes habilitants expresses com si no n'hi ha, en l'exercici d'aquesta jurisdicció el qui constitucionalment delimita l'àmbit de la seva pròpia decisió és l'òrgan jurisdiccional, perquè es troba, per mandat constitucional, obligat a resoldre el conflicte jurídic que se li ha presentat; ... el jutge, per mandat constitucional parteix d'un únic principi en la seva funció obligatòria d'aplicar l'ordenament jurídic per a la solució del cas litigiós; i aquest principi és el de no vulnerar l'ordenament jurídic. La resta queda a disposició de la seva comprensió del mateix ordenament, dels usos i costums, dels principis generals del dret, de la necessitat de motivació de la seva decisió i de la resta d'exigències que estableix la Constitució i que no escau d'enumerar aquí. Evidentment, tot això no significa que s'hagi de restringir l'adequada llibertat corporativa de fixar els propis honoraris dins del sistema de mercat que la Constitució respecta. Sí que significa, en canvi, que la jurisdicció és un poder de l'Estat que ha de fixar, dins de l'ordenament jurídic, els continguts del procés i que, en aquest àmbit, el qui decideix és el poder judicial en l'exercici de la funció que la Constitució li atorga".

Ha estat en compliment de la seva obligació, i no pas solament de les seves atribucions, que aquesta Sala va dictar l'Aute de 19 de juny passat en el qual, per la motivació que en ell s'hi exposa, va rebutjar aprovar la minuta de 7.542,57 EUR del lletrat Sr. Amador a càrrec del seu contrari, i la va reduir a 2.927,98 EUR.

Qüestionar la competència del Tribunal per determinar la correcció o la incorrecció de les minutes dels lletrats que li són sotmeses en les controvèrsies de les parts, és tant com negar al Tribunal Superior el dret i l'obligació de jutjar com disposen els art. 85,1 i 87 de la Constitució; dret i obligació del Tribunal de fixar els honoraris dels lletrats quan són controvertits, que aquesta Sala sempre ha exercit com ho evidencien els Autes de 14 de novembre de 1996, 20 de maig de 1999, 13 d'abril de 2000, 11 de gener de 2001, i les Sentències de 22 de juny de 2000 i 29 de març de 2001, entre altres; de manera que res hi pot haver més contrari a la Constitució i al dret, que venir ara a posar això en dubte.

IV.- El fet que el Tribunal Superior de Justícia constitueixi la més alta instància de l'organització judicial del Principat (art. 56 de la Llei qualificada de la justícia) i que com a conseqüència, les seves resolucions no puguin ésser recorregudes davant d'una jurisdicció superior (llevat el recurs d'empara constitucional si infringeixen drets fonamentals) és una decisió de política legislativa en què no escau entrar aquí.

V.- Els adjectius que empra la impugnant per desqualificar l'Aute d'aquesta Sala de 19 de juny (total arbitrarietat, aberració, etc.), solament poden ser compresos des del disgust que li ha produït veure rebaixada a 2.927,98 EUR la minuta de 7.542,57 EUR; però l'única realitat és que ni la resolució és "arbitraria" ni producte "d'aberració" (sic.). L'arbitrarietat és un acte contrari a la justícia, a la raó, a les lleis, dictat per capritx; i n'hi ha prou en veure l'Aute de 19 de juny per concloure que aquestes adjectivacions no li escauen.

I com que "l'aberració" és sinònim de desviació de la veritat i de la rectitud, podria pensar-se que tal qualificació hauria de correspondre si de cas a la minuta i no a l'Aute.

I com que l'Aute justifica amb tres raons el perquè no acceptava l'informe del Col·legi d'Advocats, i no és pas "evident que el millor intèrpret de les normes dictades per el ... Col·legi d'Advocats és el propi Col·legi", sinó que és al Tribunal a qui correspon aplicar la llei per mandat constitucional per fer la justícia en cada cas, cal concloure que l'Aute d'aquest Tribunal de 19 de juny, tan blasmat per la impugnant, ha de ser respectat, i que no escau l'anul·lació que en sol·licita "Estany" sense justificació.

VI.- La temeritat de l'escrit iniciador d'aquest incident determina la imposició de les costes a la part que l'ha promogut.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar la sol·licitud de "Estany" que s'anul·li l'Aute d'aquest Sala de 19 de juny passat; i imposar a "Estany" les costes d'aquest incident per temeritat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).