• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 1/2004 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 8 janvier 2004)

Faits et procédure

Un administrateur immobilier, de nationalité française et sans antécédents pénaux selon les faits tenus pour établis, a géré de 1980 à 1997 les comptes de la communauté de propriétaires de l'immeuble Grizzly. Les expertises comptables ont relevé une absence de justificatifs pour une partie des dépenses, des justificatifs d'un montant supérieur à la dépense qu'ils étayent, des factures non comptabilisées et des recettes non reflétées. Un montant de 369.691,47 FF a été relevé comme non justifié. Le gestionnaire ne fournissait pas d'information complète à la copropriété, présentait des comptes annuels incomplets et administrait simultanément les comptes d'autres communautés, avec des opérations croisées. Deux postes étaient en cause : le cens emphytéotique dû au Comú d'Encamp pour 1993 et une police d'assurance multirisque couvrant la période de juin 1995 à juin 1996. Le tribunal relève qu'il n'est pas établi que le prévenu ait reçu préalablement le montant de ces sommes.

Le Tribunal de Corts, par jugement du 26 mai 2003, a acquitté le prévenu du délit majeur d'appropriation indue (« apropiació indeguda »), les dépens étant laissés d'office. La communauté de propriétaires a interjeté appel, auquel le ministère public s'est partiellement joint. La défense a conclu au rejet. Le tribunal a statué en audience, les parties ayant été entendues.

Le texte source ne précise pas le texte exact de l'article du Code pénal andorran retenu pour l'appropriation indue, la numérotation apparaissant de manière illisible (« art. 24ee7 »). L'article 248 du Code pénal, relatif à l'escroquerie, est en revanche expressément mentionné.

Question de droit

La Sala Penal devait déterminer si les faits de gestion défaillante, à supposer établis les manquements comptables, pouvaient être qualifiés d'appropriation indue, ou d'escroquerie, et si l'absence de preuve des éléments constitutifs de ces infractions suffisait à fonder l'acquittement au regard de la présomption d'innocence. Une seconde question, accessoire, portait sur la voie de réparation ouverte à la communauté de propriétaires.

Solution et dispositif

Le tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Le dispositif, traduit du catalan, énonce :

Le raisonnement repose sur quatre points. Le tribunal rappelle d'abord les éléments constitutifs de l'appropriation indue : une remise légitime de biens meubles ou d'actifs patrimoniaux en vertu d'un titre emportant obligation de restitution ou d'affectation, puis un acte d'appropriation (« animus rem sibi habendi ») ou de distraction, et en

I.-RESULTANT: Que pel M.I. Tribunal de Corts, en la causa de referència, seguida pel delicte d’apropiació indeguda, es dictà en data 26 de maig de 2003 sentència la qual part dispositiva diu literalment: “FALLEM: que hem d’absoldre i absolem a l’acusat Pera del delicte major d’apropiació indeguda de que venia acusat, declarant-se d’ofici les despeses processals causades.”

II.-RESULTANT: Que la part dispositiva o fallo de la sentència comença de la següent premissa fàctica: “RESULTANT: són fets provats i així es declara que el processat Pera, nascut el 18 d’agost de 1947, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, en la seva qualitat d’administrador immobiliari s’encarregà des de 1980 i fins 1997 de la gestió i administració de la Comunitat de Propietaris de l’edifici GRIZZLY de la Vila del Pas de la Casa.

Durant aquest temps i segons es desprèn de les pericials comptables practicades el processat F. va cometre diverses irregularitats en el marc de l’administració i gestió que tenia encomanada, destacant una manca important de suport documental de les operacions efectuades sense que hi hagi documentació justificativa que abasti el total de les despeses que figuren en les liquidacions ni es reflecteixin molts dels ingressos cobrats per la Comunitat incomplint així sovint els mínims requisits de correcció comptable. També es de destacar que molts documents justificatius tenen un import superior a la despesa que justifiquen, existint operacions sense cap mena de document per un import de 369.-691’47 FF, així però també es de destacar que moltes factures pagades a proveïdors no són incloses, sense que s’hagi pogut determinar els criteris emprats pel repartiment de les despeses als copropietaris.

Pera no donà complida informació a la Comunitat o bé presentà liquidacions anyals incompletes sent alhora administrador i gestor dels comptes d’altres comunitats (bàsicament l’edifici Canigó i altres), existint una important quantitat d’operacions creuades i despeses que són compartides amb altres comunitats.

Ha resultant impagat el cens enfitéutic al Comú corresponent a l’exercici de l’any 1993, així com la pòlissa d’assegurances multirisc per cobrir el període de juny de 1995 a juny de 1996, causant un perjudici a la Comunitat sense però que hagi quedat acreditat que el processat hagués rebut prèviament el seu import.”

III.-RESULTANT: Que, notificada la sentència, s’interposà contra ella recurs pel la representació de la Comunitat de Propietaris afectada pels fets, al qual s’adherí, encara que parcialment, el Mag. Ministeri Fiscal, sent impugnat el recurs per la representació del processat, amb els fonaments que s’expressaren en els respectius escrits.

IV.-RESULTANT: Que, assenyalat dia per la celebració de la vista, intervingueren en ella, pel seu ordre, el Mag. Ministeri Fiscal, el recurrent i el recorregut, per mitjà dels seus lletrats representants i defensors, els quals insistiren en els arguments prèviament expressats en els corresponents escrits interposant el recurs, adherint-se a ell i impugnant-lo, quedant al concloure dit tràmit el recurs “Vist” per sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que la sentència recorda que el delicte d’apropiació indeguda de l’art. 24ee7 del CP andorrà es caracteritza per que l’autor, que es posseïdor dels bens que li han estat confiats per títol de dipòsit o qualsevol altre que obliga a la seva devolució, sense que tingui facultats de disposició, transforma la legitima possessió que li ha estat confiada en un domini antijurídic mitjançant actes de disposició que no li estan permesos, assenyalant que el element essencial del delicte d’apropiació indeguda radica en el compliment dolos per part de l’agent de l’obligació contractual de donar als bens rebuts el destí pel qual foren rebuts, disposant d’ells amb evident ànim de lucre. Considera la sentència que la conducta de l’acusat no es constitutiva de dit delicte per no concorre els seus elements constitutius, havent-se evidenciat en l’acusat tan sols l’existència d’una molt deficient administració. Afegeix la sentència que tampoc es poden incardinar els fets com delicte d’estafa de l’art. 248 del CP andorrà perquè no concorre l’element de l’engany, característic de dita infracció, degut operar el dret fonamental a la presumpció d’innocència, un dels aspectes es el anomenat principi “pro reo”.

II.-CONSIDERANT: Que contra la referida sentència absolutòria s’aixeca el recurs de la Comunitat de Propietaris quina administració a càrrec de l’acusat s’ha traduït en “operacions” o “pagaments” sense cap justificació per l’import equivalent a 369.691,47 FF (com ja fa constar la sentència en la seva declaració de fets provats) i pel fet de que l’acusat tingues al seu càrrec l’administració de varies comunitats (el que impedeix determinar amb certesa i detall l’import total del defraudat) no deu impedir veure amb claredat el “modus operandi” empleat per l’acusat, el que descriu a continuació partint dels “mínims principis d’administració” que ha d’observar un professional (com l’acusat) i qual ha estat la seva actuació “contràriament” a tal exigències, al·legant també que la “presumpció d’innocència” no equival a una “interpretació naïf dels fets”, combatent especialment a continuació la sentència en quant a l’apropiació de la quantitat destinada al pagament del “cens enfitéutic al Comú” així com “la pòlissa d’assegurances” del període 1995-1996. A dit recurs s’adhereix parcialment ell Mar. Ministeri Fiscal, en els extrems en els que el recurs coincideix amb el seu escrit de qualificació provisional i en concret pel que es refereix al pagament del cens emfitèutic del Comú d’Encamp de 1993 i de la pòlissa d’assegurança del període ja indicat de 1995-1996, interessant la condemna de l’acusat s’oposa a ambdós recursos al·legant que si bé és cert que l’acusat portava una administració amb molt desordre, no s’ha pogut demostrar que incorregués en les apropiacions que s’indica i els propis perits no han pogut establir tal apropiacions, perquè les sumes que l’acusat rebia anaven destinades a les diverses administracions de comunitats que tenia al seu càrrec, per lo que, no havent-se aportat prova de càrrec que destruís a la presumpció d’innocència, procedeix confirmar la sentència impugnada, com ajustada a dret.

III.-CONSIDERANT: Que el delicte d’apropiació indeguda, com ja ha proclamat la jurisprudència d’aquesta Sala, té unes notes definidores inequívoques, que són els requisits o elements constitutius del tipus. a) La primera de tals exigències és que el subjecte actiu rebí per títol legal, d’una altra persona, diners, efectius o qualsevol altra cosa moble. Aquesta nota de la recepció legitima dels efectes després apropiats és el que distingeix aquesta figura delictiva del furt, en el qual també hi ha una transmutació de la possessió però realitzada en contra de la voluntat del subjecte actiu. b) La segona exigència és el caràcter típic de les coses o objectes lliurats, que han de ser diner, efectius o coses mobles o “actius patrimonials”, com també avui sol dir-se, donat el sistema de numerus apertus utilitzat pels Codis Penals per definir el delicte. c) La tercera exigència fonamental és que el lliurament es realitzi en virtut d’un títol que obligui al subjecte actiu receptor a torna el rebut o a donar-li el destí pel que precisament es va fer el lliurament. Entre els títols o contractes en virtut dels quals es realitza el lliurament del codis solen citar expressament el “dipòsit”, la “comissió”·o l’ “administració”, però també aquí es defèn pacíficament per la doctrina i la jurisprudència considerar que l’enunciació es oberta i no taxativa (de nou un enunciat numerus apertus), de manera que se sol incloure entre els negocis jurídics aptes pel delicte d’apropiació indeguda la comissió mercantil, la gestió de fons aliens, el transport, el projecte fundacional d’una società o companyia, per la qual s’entreguen quantitats, el mandat, el “leasing”, els diversos suposats que donen lloc a la figura del constitutum possessorium etc. d) La quarta exigència .en la que resideix el nucli i l’essència de l’acció delictiva- és que amb les coses legalment rebudes pel subjecte actiu aquest realitzí una de les dues conductes que constitueixen l’essència de la figura delictiva: l’ “apropiació”, fet seus els efectes rebuts –animus rem sibi habendi- o la “distracció”, donant-li un destí diferent d’aquell pel qual li fou entregat (hipòtesis en la qual aquest delicte té parentesc amb el de malversació de cabals públics) i la negació d’haver rebut les coses pel corresponent títol obligacional. “Apropiació”, “distracció”, “ànim de lucre”, “enriquiment”, “abús de confiança”, són les veus que defineixen el delicte com elements més característics.

IV.-CONSIDERANT: És evident que en el present cas, segons els fets que estableix la sentència, no s’ha provat la concurrència de tots els elements que exigeix la jurisprudència per que sorgeixi el delicte d’apropiació indeguda. Es reconeix inclòs per la defensa que l’administració que portava el processat era en extrem desordenada, en la que es confonien els comptes de les diverses comunitats que administrava, amb anotacions comptables a les que sovint faltaven els corresponents justificants. Però una administració confusa i desordenada no significa, sense més, que s’hagin produït apropiacions indegudes. No s’ha provat l’ànim de lucre o dolo específic del delicte, ni que s’hagi produït l’enriquiment del processat al dedicar a les seves atencions o fins personals (encara que fossin sumptuaris, personals o d’imatge, com admet la jurisprudència) les quantitats rebudes dels seus clients. És cert que, com bé diu la sentència apel·lada, la manca de prova dels elements constitutius de la infracció ha d’equivaler pràcticament a la prova de la innocència (encara que conceptualment no siguin conceptes equiparables) procedint aplicar el dret fonamental a la innocència que assisteix a tots els ciutadans sotmesos a l’enjudiciament penal. D’altra part, la mala administració pot i ha de donar lloc a l’exigència de responsabilitat a l’administrador, per la restitució de qualsevol quantitat i per el rescabalament dels danys i perjudicis que hagi pogut produir a la comunitat querellant, responsabilitats, si es necessari, poden exigir-se mitjançant el procés civil corresponent, per determinar amb plenitud de tràmits i de proves la situació real dels comptes de l’administració (no ben liquidades no definides en la present causa), sense necessitat d’acudir a la via del procés penal que sols ha de ser utilitzada com ultima ratio de la reacció de l’ordenament jurídic contra les transgressions legals

V.-CONSIDERANT: Que per lo exposat procedeix confirmar la sentència recorreguda, amb imposició de les costes del recurs a la part recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimem el recurs d’apel·lació interposat pel la representació de la Comunitat de propietaris de l’edifici Grizzli contra la sentència pronunciada pel M.I. Tribunal de Corts, en data 26 de maig de 2003 en la causa 29-1/99, en la que es formà el rotlle 31/03, al principi referits, en el recurs en el qual s’havia adherit parcialment el Mag. Ministeri Fiscal.

2.- Confirmem íntegrament la citada sentència del M.I. Tribunal de Corts.

3.- Imposem el pagament de les costes del recurs a la part recurrent.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.