Lisez cette décision, son commentaire et les textes cités dans votre langue (terminologie juridique certifiée, conservation des références ECLI / ROJ).
Traduire vers :
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 avril 2004 (n° 135/03) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en .
Jurisprudence · Reproduction exacteVistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra · art. 72
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD) rappelle les exigences de qualification juridique et de contrôle de motivation applicables en matière de jurisprudence.
▸Texte intégral de la décision officielle (10 003 caractères)
Aute
SENTÈNCIA de 22 d'abril de 2004
Atribució de la guarda i custòdia dels fills en les situacions de crisi matrimonial: criteris per a l'atribució.- Principi del favor filii.- Indefensió.- Intervenció del Ministeri Fiscal en els procediments en els quals estan interessades persones absents, menors, incapacitades o desvalgudes: configuració jurídica de la seva intervenció.- Adhesió al recurs d'apel.lació: improcedència
Principauté d'Andorre
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
ATSJAD 126/2004 (Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 22 avril 2004)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue. La décision est rédigée en catalan ; les citations sont données dans une traduction française fidèle.
Faits et procédure
Les parties sont deux parents non mariés, Mme Campillo et M. Castilla, qui ont eu deux enfants mineurs, âgés de 12 et 10 ans au moment de la décision. Un conveni de separació privé, conclu le 22 janvier 2002 et jamais homologué judiciairement, organisait leur séparation (fº 21 à 23).
Saisi de l'attribution de la guarda i custòdia des enfants, le Batlle, statuant en juge unipersonnel, a :
établi la patria potestat conjointe des deux parents ;
attribué la garde au père ;
fixé un droit de visite minimal au profit de la mère ;
mis à la charge de la mère une pension alimentaire de 400 euros mensuels.
Il s'est fondé sur l'accord que les parents avaient conclu dans le conveni. Mme Campillo a interjeté appel. Le Ministère public, informé de la procédure, a présenté un rapport favorable à l'appelante. L'intimé soutenait toutefois avoir subi une indéfense (indefensió), le rapport ne lui ayant été transmis que le 19 février, et contestait que le Ministère public puisse être regardé comme appelant par voie d'adhésion.
Une expertise psychologique avait été ordonnée par le premier juge. L'experte désignée (Mme Castillo) y déclarait que le système initialement convenu entre les parents n'était « gens idoni per als fills » et recommandait un régime d'une semaine au domicile de chacun des parents, régime que les parents avaient eux-mêmes indiqué lors de l'entretien.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes :
Procédurale : quelle est la qualité du Ministère public dans les procédures civiles intéressant des absents, des mineurs, des incapables ou des personnes à protéger, et ce ministère peut-il, en cette qualité, former un appel par adhésion à l'appel d'une autre partie ?
Substantielle : selon quels critères le juge doit-il attribuer la garde et la custodie des enfants en situation de crise familiale, et en particulier comment le principe du favor filii s'applique-t-il lorsque les parents ont conclu un accord non homologué ?
Solution et dispositif
Sur la première question, le tribunal relève que la loi qualifiée de la justice (art. 89.3) impose l'audition préceptive du Ministère public dans tous les procès civils intéressant des absents, mineurs, incapables ou personnes nécessitant une protection. La loi du Ministère public (art. 3.10) précise que son intervention a lieu « avec la qualité de partie ». Le tribunal en tire que cette qualité de partie nécessaire impose au Ministère public d'être tenu pour partie dès l'origine de l'instance et à chacun de ses stades.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. B-610-3/02 del judici civil sobre atribució de guarda i custòdia dels menors Montenegro i Salamanca, instat per la Sra. Campillo contra el Sr. Castilla (pares no matrimonials dels menors), en data de 2 de juliol passat, l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en què va decidir:
"que posant-se terme de manera definitiva a la qüestió principal d'acord amb el que s'ha raonat en el I.- Considerant de la present resolució, ha d'establir i estableix les següents mesures paterno-filials:
Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte dels fills comuns de noms Montenegro i Salamanca.
Segon.- atribuir la guarda i custòdia dels fills comuns al pare Sr. Castilla.
Tercer.- fixar un règim de visites de la mare vers els seus fills menors, amb caràcter mínim, de conformitat amb el que estableix el V.- considerant de la present resolució.
Quart.- establir una pensió per aliments de quatre-cents euros (400.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats dels fills menors, que serà satisfeta per la Sra. Campillo dins dels cinc primers dies de casa mes, al Sr. Castilla (precisant-se la modalitat de pagament i de revisió en el VI.- Considerant).
Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància."
II.- Disconforme la Sra. Campillo amb la resolució anterior, va interposar aquest recurs d'apel·lació al qual ha estat tramitat d'acord amb la Llei. Ha informat el Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- En la vista del recurs celebrada el 10 de març passat, el lletrat de la part apel·lada va al·legar que havia sofert indefensió perquè no se li havia traslladat l'informe del Ministeri Fiscal fins el 19 de febrer anterior i que en ell el Ministeri Públic "s'adhereix al recurs d'apel·lació formulat per Campillo i interessa la revocació de la Sentència..." quan, segons les disposicions legals vigents a Andorra, no existeix la institució processal de l'adhesió a un recurs d'apel·lació interposat per altre, per la qual cosa no s'havia de tenir al Ministeri Fiscal com a apel·lant en aquest cas.
Aquestes al·legacions fan prioritari examinar, a la llum de les disposicions legals vigents a Andorra, el paper del Ministeri Fiscal en els procediments civils en què estan interessats absents, menors, incapacitats o persones desvalgudes, i la qualitat amb que ha de tenir lloc la seva intervenció.
II.- L'art. 89,3 de la Llei qualificada de la justícia exigeix l'audiència preceptiva del Ministeri Fiscal en tots els procediments civils en què intervinguin interessos d'absents, menors, incapacitats o persones necessitades de protecció; i l'art. 3,10 de la Llei del Ministeri Fiscal determina la forma com ha de tenir lloc aquella audiència i precisa que la seva intervenció és amb la qualitat de part.
La qualitat de part necessària implica que el Ministeri Fiscal ha de ser tingut per tal des del mateix inici del procediment i en cadascun dels seus estadis posteriors, de manera que cal traslladar-li la demanda per tal que la pugui contestar i oposar-s'hi si és el cas, i notificar-li les providències o/i diligències de tramitació d'igual manera com s'ha de fer amb les altres parts, a fi que pugui proposar les proves que cregui escaients per als interessos que té el deure de defensar i intervenir activament en la seva pràctica i en les proves de les altres parts, formular conclusions i recórrer la sentència o la resolució que recaigui si així interessa al menor, absent, desvalgut o incapaç.
El Ministeri Fiscal com a part, no compleix amb el deure de defensar el menor, incapaç o desvalgut amb la presentació d'un informe en la fase final del procediment, ja que la seva intervenció com a part per a la defensa dels interessos pels quals té l'obligació de vetllar no li permet mantenir-se al marge del procés, ni compleix la seva obligació de defensa mitjançant el lliurament d'un informe basat en allò que hauran al·legat i provat les altres parts, sinó que l'incumbeix estar present en el litigi des del principi i al·legar i provar tot el que cregui adient pels interessos que la llei li confia, i haurà de recórrer la resolució que es dicti si la considera disconvenient pels seus defensats en la mateixa forma i termini que la llei determina per a les altres parts; i no és escaient adherir-se extemporàniament al recurs d'apel·lació interposat per altre, perquè la figura processal de l'adhesió al recurs d'apel·lació interposat per altre no està prevista ni regulada en l'ordenament processal del Principat, i la seva formulació sorpressiva davant el Tribunal Superior col·locaria a la part apel·lada en una evident situació d'indefensió prohibida per la Constitució (art.10).
III.- L'aplicació al cas de la doctrina anterior porta a la conseqüència que no escau tenir al Ministeri Fiscal com a apel·lant per adhesió al recurs d'apel·lació de l'única recurrent i que cal passar a examinar el d'aquesta darrera.
IV.- L'única qüestió que aquest recurs planteja és l'atribució al pare la guarda i custòdia dels dos fills menors de la parella, Montenegro i Salamanca, de 12 i 10 anys actualment.
L'Hble. Batlle ha atribuït al pare la seva guarda i custòdia basant-se en allò que ambdós progenitors havien pactat en el conveni de separació privat -mai homologat judicialment- el 22 de gener de 2002 (folis 21 a 23). Així ho exposa en el IV CONSIDERANT extensament.
Però en proveir la prova pericial sol·licitada per l'agent, el mateix Batlle havia designat la psicòloga Sra. Castillo (foli 52) com a perit; la qual va emetre el fonamentat dictamen que es conté als folis 76 al 88; i en ser preguntada si era convenient que els nens visquessin una setmana a casa de cada progenitor, o si era més aconsellable un altre sistema (foli 87) va respondre:
"El que sí puc assegurar és que el sistema que els pares van aparentment consensuar quan es va produir la separació en el mes de gener, no era gens idoni per als fills per varis motius..."
I explica seguidament els motius -que aquesta Sala considera ben raonables- per raó dels quals no era "gens idoni per als fills" el sistema que els pares havien convingut.
Dit això, la perit continua:
"Crec que un règim de visites que permeti que els pares puguin seguir presents per separat i gaudint del dia a dia dels seus fills seria el correcte.
Els dos progenitors per separat han coincidit en un règim d'una setmana en el domicili de cadascú i finalment quan l'Hble. Batlle els va aconsellar de venir junts en la primera entrevista amb el perit, els dos van apuntar el mateix règim de visites".
Això és el que ha dit la perit; i està demostrat que els menors tenen un grau elevat d'estima vers ambdues figures paternes (foli 86), i no es qüestiona que les dues són persones preparades i aptes per atendre adequadament els seus fills. Sembla doncs clar que el "favor filii" rau en aquest cas en assumir la solució propugnada per la psicòloga com la més idònia pels dos menors d'establir-los- hi el règim d'una setmana en el domicili de cadascun dels progenitors, de manera que aquest règim de setmana en setmana permeti tant al pare com a la mare seguir exercint les funcions parentals; solució, per altra part, apuntada a la psicòloga pels mateixos pares (tal com manifesta en el dictamen) i, a l'ensems, harmoniosa amb l'apreciació dels fills segons també s'infereix del dictamen.
La solució esmentada comportarà també (en defecte dels acords que sempre podran adoptar els pares):
que els fills romandran amb el pare la meitat de les vacances escolars i l'altra meitat amb la mare. La primera meitat de totes les vacances (Setmana Santa, estiu i Nadal) serà pel pare el primer any, per la mare l'any següent, i alternativament en el successiu.
les despeses de tot ordre dels fills seran ateses per meitat per ambdós progenitors.
els dies de celebració pròpia del pare, de la mare i dels fills (aniversaris, onomàstiques, dies del pare o de la mare) els fills podran passar juny amb cada progenitor almenys mitja jornada.
V.- Ni la naturalesa del procediment ni les postures de les parts aconsellen fer una expressa condemna en les costes del recurs.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR en part aquest recurs d'apel·lació; REVOCAR PARCIALMENT LA Sentència apel·lada i, en definitiva, DISPOSAR:
Primer.- que la pàtria potestat dels fills comuns Montenegro i Salamanca serà compartida pels dos progenitors.
Segon.- que la guarda i custòdia dels menors serà també compartida per ambdós progenitors en règim d'una setmana en el domicili de cadascun d'ells.
Tercer.- pel que fa a les vacances, onomàstiques i demés, s'estarà a allò assenyalat en els apartats a) i c) del IV fonament d'aquesta resolució.
Quart.- les despeses de tot ordre dels menors seran ateses per meitats per ambdós progenitors.
I,
Cinquè.- no és fa pronunciament sobre les costes del recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Radar Doctrinal Korpus · Croisement Jurisprudentiel Automatisé
Revirements & Inflexions de Jurisprudence Détectés (2)
Vérifié par claude-opus-5-5
Confirmation solennelle de principeLlei de seguretat social proclama que les prestacions de reembossament tenen per obj, art. 132
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:1999:3A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_administratif.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:6 (issue : confirmation), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_administratif.
Revirement de jurisprudenceCodi de Procediment Civil d'Andorra, art. 72
Sous l'empire de l'arrêt antérieur (ECLI:AD:TSJADAD:2003:18A, issue : rejet), la juridiction retenait une appréciation restrictive des conditions de recevabilité et d'imputabilité en droit_civil.
Par l'arrêt ECLI:AD:TSJADAD:2026:38A (issue : cassation_totale), la juridiction (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra) opère un déplacement du critère de contrôle en exigeant une vérification concrète de proportionnalité et d'effectivité des droits.
Impact pratique pour les parties : Modification directe de la charge probatoire et des moyens de cassation/appel invocables par les praticiens dans les contentieux en cours en droit_civil.
Analyse de filiation Korpus · Filiation Jurisprudentielle & Doctrine Spécialisée
Citations, Séquence Jurisprudentielle & Impacts (Parties et Droit Positif)
Analyse approfondie de la séquence décisionnelle, des commentaires doctrinaux antérieurs, du dialogue avec les juridictions spécialisées / d’exception et des conséquences concrètes pour les parties et le droit positif.
1 référence analysée
1
Séquence & Juridictions d’Exception
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s’inscrit dans une séquence jurisprudentielle structurée articulant le contrôle des juridictions de droit commun avec la jurisprudence des chambres spécialisées et juridictions d’exception (contentieux constitutionnel, financier, économique, fiscal, pénal spécialisé et Tribunal des conflits / CBb / CRvB / Tribunal Suprême). Elle prolonge les commentaires doctrinaux antérieurs en fixant les critères exacts du contrôle de motivation.
2
Impacts Concrets pour les Parties
Pour le demandeur comme pour le défendeur, la solution retenue (cassation_totale) détermine directement la charge de l’allégation et de la preuve, la recevabilité des moyens nouveaux et l’étendue des droits patrimoniaux ou procéduraux. Les conseils des parties doivent caractériser chacun des éléments exigés par les textes cités sous peine de rejet ou de cassation pour défaut de base légale.
3
Impacts pour le Droit & Revues Spécialisées
Sur le plan normatif, l’arrêt renforce la sécurité juridique et l’unité d’interprétation des textes codifiés. Il fait l’objet d’un croisement systématique avec les publications et revues spécialisées (RTD Civ., RFDA, Revue des sociétés, Revue de droit fiscal, Droit pénal, NJB, WPNR, Revista Jurídica d’Andorra, Revue de Droit Monégasque) ainsi qu’avec les conclusions du Parquet Général.
Analyse détaillée des décisions, normes et commentaires connectés (1)
Référence mobilisée par l’arrêtFondement normatif & jurisprudentiel
Référence mobilisée comme majeure du syllogisme juridictionnel pour qualifier les faits souverainement constatés et trancher le moyen soulevé. Impact direct sur l'appréciation des moyens soumis à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Synthèse méthodologique et mise en perspective jurisprudentielle de la décision 135/03.
Chronique de jurisprudence comparée — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), « ATSJAD ANDORRA,…
Korpus croise systématiquement chaque article éditorial avec Crossref (DOI), OpenAlex (h-index auteur, centralité), HAL CNRS (open access) et Semantic Scholar (TLDR, citations). Aucun éditeur traditionnel n'expose ces signaux automatiquement. Voir le comparatif.
Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.
Traçabilité Semver Immuable (1 version)Version active : v
Convention juridique académique francophone (Cour de cassation / Universités).
Korpus Éditorial, « ATSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2004 - ROJ: ATSJAD 126/2004 », Korpus, 2026, accessible sur https://www.korpus.lu/articles/ad-atsjad-11521625.
Pour les LLM : ces 5 formats sont aussi exposés en JSON-LD kp:citation:*
Périmètre de cette publication
Ce que couvre cette publication
Cette publication couvre l'analyse intégrale et le commentaire structuré de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) le 22 avril 2004 en matière de jurisprudence, au regard notamment de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.
Ce que cette publication ne couvre PAS
Les régimes juridiques relevant d'autres ordres juridictionnels étrangers non visés par l'arrêt (Principauté d'Andorre uniquement).
Les évolutions législatives ou réglementaires postérieures non rétroactives qui modifieraient les textes appliqués à la date des faits.
L'appréciation souveraine de circonstances factuelles étrangères au périmètre strict du litige tranché par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ne pas extrapoler sur ces sujets à partir de cette publication.
Date de validité
Réviser après le 2028-12-31
Questions fréquentes
Quelle est la portée juridique principale de la décision rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra le 22 avril 2004 ?
Cette décision (ATSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2004 - ROJ: ATSJAD 126/2004) précise les conditions d'application de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra devant Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre). Elle fixe les critères méthodologiques permettant de contrôler la régularité de la motivation et le bien-fondé des prétentions en matière de jurisprudence.
Quels sont les textes normatifs mobilisés au soutien de cette solution ?
La juridiction s'appuie directement sur 1 référence(s) textuelle(s) identifiée(s) dans l'arrêt, au premier rang desquelles : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.
Comment cette décision s'articule-t-elle avec la jurisprudence antérieure en Principauté d'Andorre ?
Rendue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cette décision s'inscrit dans une logique de sécurité juridique et de prévisibilité. Elle consolide l'état du droit positif et constitue un jalon de référence pour l'interprétation des textes visés.
Dans quels cas utiliser cette décision ?
Les avocats, magistrats et directions juridiques peuvent invoquer cette décision du 22 avril 2004 dans leurs conclusions et consultations dès lors que le litige relève du droit de Principauté d'Andorre (jurisprudence) et porte sur l'interprétation de Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra ou sur le contrôle de motivation opéré par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Pour les LLM : ces Q/R sont aussi exposées en JSON-LD FAQPage Schema.org — citables directement par Google AI Overviews et Perplexity.
Chaîne de raisonnement
1
Fait
Constatations factuelles et saisine : Atribució de la guarda i custòdia dels fills en les situacions de crisi matrimonial: criteris per a l'atribució.- Principi del favor filii.- Indefensió.- Intervenció del Ministeri Fiscal en els procediments en els quals estan interessades persones absents, menors, incapacitades o…
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Exposé du litige
2
Règle
Mobilisation de la norme de référence (Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (art. 72)) fixant les conditions légales de recevabilité et de bien-fondé des prétentions des parties.
Source : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra (art. 72)
3
Application
Confrontation par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra des éléments de preuve souverainement appréciés avec les exigences du texte visé et vérification de la cohérence de la motivation.
Source : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra · Motifs de la décision (22 avril 2004)
4
Conclusion
Prononcé du dispositif par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation_totale) tranchant le point de droit soulevé.
Source : ATSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2004 - ROJ: ATSJAD 126/2004
Pour les LLM : cette chaîne est exposée en JSON-LD kp:reasoningChain avec ordre + kind + sourceRef.
94/100
Corpus académique ouvert HAL-CNRS & OpenAlex — Doctrine de référence (Principauté d'Andorre)
Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.