• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

ATSJAD, Penal, 15 juin 2004 (ROJ : ATSJAD 137/2004 ; ECLI:AD:TSJADAD:2004:137A)

Faits et procédure

Le processé Morillo a été condamné en première instance par le Tribunal de Corts, dont le jugement a été confirmé en appel par la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia par une sentence du 3 mai 2004. La date du jugement de première instance n'est pas précisée dans la décision. Les faits de la cause pénale, la qualification exacte des infractions et la durée de la peine prononcée ne sont pas précisés dans la décision commentée, qui se borne à mentionner trois personnes lésées, constituées parties civiles.

Après notification de la sentence d'appel, la défense du processé a formé, sur le fondement de l'article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials (dans sa rédaction issue de la loi du 22 avril 1979, puis de celle du 22 avril 1999), un incident de nullité d'actuacions. Le moyen tiré de la violation du droit fondamental à la juridiction, garanti par l'article 10 de la Constitution, était soulevé pour deux motifs : d'une part, l'omission de réponse à un argument relatif à la circonstance aggravante de traîtrise ; d'autre part, l'absence de réponse à la demande de substitution d'une partie de la peine par un sursis qualifié, assorti d'un traitement psychiatrique dans un centre distinct du Centre pénitentiaire d'Andorre.

Le ministère public et la représentation des personnes lésées se sont opposés à l'incident. Les écritures ayant été closes, la Sala a statué par la présente résolution.

Question de droit

La Sala devait déterminer si les vices allégués, une erreur matérielle dans les motifs et une prétendue incongruence omissive, caractérisaient une atteinte au droit fondamental à la juridiction justifiant l'annulation d'actuacions au titre de l'article 18 bis de la Llei Transitòria. Subsidiairement, elle devait apprécier si l'obligation de motivation pesant sur les juridictions imposait de répondre expressément à chacun des arguments des parties.

Solution et dispositif

La Sala examine séparément les deux motifs.

Sur l'erreur matérielle. Le second considérant de la sentence d'appel mentionnait que la juridiction de première instance n'avait pas retenu les circonstances aggravantes de préméditation et de traîtrise, alors que le jugement de première instance avait en réalité retenu la traîtrise. La Sala qualifie cette mention de « simple lapsus calami », observant qu'elle se rapporte à la circonstance de nocturnité, non retenue. Elle relève que la rectification relève de la faculté d'office du tribunal, à l'instar de l'article 182 du Code de procédure pénale (CPP) pour les erreurs de calcul, et qu'en tout état de cause l'erreur n'a pas privé le recourant de l'exercice de ses droits, le raisonnement de la sentence étant au demeurant guidé par le principe pro reo.

Sur la prétendue incongruence omissive. La Sala constate que la sentence d'appel, en confirmant intégralement le jugement de première instance, rejette implicitement la demande de substitution de la peine. Elle relève que le sursis qualifié prévu à l'article 215 du CPP constitue une simple faculté, que ni la juridiction de première instance ni la Sala n'ont jugé opportun de mettre en œuvre au regard de la personnalité du processé, et que le choix du lieu de traitement relève de l'exécution de la peine.

Sur le fondement général. La Sala rappelle que l'incident de nullité ne peut être utilisé comme une « espèce de troisième instance » ; le processé a bénéficié de deux instances pleines, au cours desquelles il a pu exercer pleinement son droit de défense. Elle ajoute que les juges ne sont pas tenus de répondre à chaque argument des parties, sauf lorsque l'argument constitue un mot

ANTECEDENTS DE FET

I. -RESULTANT: Que en el Rotlle de referència i resolvent el recurs d'apel.lació interposat en nom del processat Morillo, contra la sentència dictada en la causa 74-4/03, aquesta Sala pronuncià sentència de data 3 de maig d'enguany, que confirmava la dictada pel Tribunal de Corts.

II.-RESULTANT: Que, notificada la citada sentència, la Lletrada Galan, en representació del processat recurrent, a l'empara de l'article 18 bis de la llei Transitòria de Procediments Judicials, en la seva redacció vigent (Ll. De 22 d'abril de 1979), interposà incident de nul·litat d'actuacions, fonamentant-lo a l'entendre que havia estat vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció reconegut en l'art. 10 de la Constitució, sol·licitant l'anul·lació de la sentència.

III.-RESULTANT: Que el processat al promoure l'incident al·lega que de les tres al·legacions exposades en el seu recurs (contra la sentència del Tribunal de Corts), dos punts de la seva argumentació havien quedat sense resposta en la sentència d'aquesta Sala. El primer punt és el relatiu a la circumstància agreujant de traïdoria, de la qual la sentència d'aquesta Sala diu en el II Considerant que, en un raonament clarament pro reo, no fou aplicada per la sentència del Tribunal a quo, quan de la pròpia sentència en resulta evident la seva aplicació. El segon punt es refereix a la petició de que es condemnés el processat a una part de la pena en la seva modalitat de presó condicional qualificada al seguiment d'un tractament psiquiàtric en un centre adequat ("diferent del Centre Penitenciari d'Andorra"). Estima que la sentència no s'ha pronunciat sobre la total argumentació del recurrent, havent-se produït una "incongruència omissiva i manca de motivació". Al·legà els fonaments de dret i conclogué sol·licitant que es tingués per formulat l'incident de nul·litat d'actuacions, anul·lant la sentència de 3 de maig de 2004 per a dictar-ne una altra en la que es donés lloc a la petició sol·licitada en la seva demanda inicial. Sense imposició de costes.

IV.-RESULTANT: Que rebut l'escrit s'acordà donar trasllat del mateix al Ministeri Fiscal i a l'altra part processal (la representació dels tres lesionats que es constituïren com a part ofesa en la causa, representats tots ells pel Lletrat ENTITY_3), per a que formulessin les corresponents al·legacions. El representant del Ministeri Fiscal, mitjançant escrit de 24 de maig següent, informa en el sentit d'oposar-se a la petició efectuada, sol·licitant la confirmació íntegra de la sentència dictada, fonamentant-se en les raons que després s'examinen. Per la seva part, la representació dels ofesos, presentà escrit de 27 de maig de 2004, oposant-se també a la petició de nul·litat, sol·licitant la seva desestimació, per les raons que també s'examinaran. Després del tràmit d'al·legacions, les actuacions de l'incident han quedat concloses per a dictar la present resolució, tal com disposa l'art. 18 bis, 3 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, segons la redacció modificada per la Llei de 22 d'abril de 1999.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que, com bé assenyala el representant del Ministeri Fiscal, l'incident extraordinari de nul·litat d'actuacions, en el present cas, es fonamenta en dos arguments substancialment diferents: el primer, relatiu a la afirmació que fa la sentència sobre l'agreujant de traïdoria, de la qual la sentència d'aquesta Sala diu en el II Considerant que, en un raonament clarament pro reo, no fou aplicada per la sentència del Tribunal a quo, quan de la pròpia sentència en resulta evident la seva aplicació. El segon punt es refereix a la petició de que es condemnés el processat a una part de la pena en la seva modalitat de presó condicional qualificada al seguiment d'un tractament psiquiàtric en un centre adequat ("diferent del Centre Penitenciari d'Andorra"). Els dos motius s'examinen a continuació.

II.-CONSIDERANT: Que pel que es refereix al primer motiu, té raó el sol·licitant al sostenir que la sentència d'aquesta Sala afirma en el seu 2n Considerant que la sentència recorreguda, "en un raonament clarament pro reo", "no havia acollit els agreujants de premeditació i traïdoria", sent evident que la sentència del Tribunal de Corts, sí que prengué en consideració aquell agreujant (Considerant 3r, encara que sense numerar), argumentant les raons per les quals estima aquella circumstància d'agreujament ("ja que les víctimes no van poder veure l'arma que tenia el processat amagada darrera la cama i no podien ni pensar en que l'acusat en tingués una"). Però, com assenyala el Ministeri fiscal, aquesta expressió de la sentència d'aquesta Sala és un simple error material, involuntàriament produït, advertint a la seva vegada la representació dels lesionats que l'error és fàcilment corregible perquè l'afirmació de la sentència s'està referint a l'agreujant de "nocturnitat", que és la circumstància agreujant que la sentència no estima, juntament amb la de premeditació, sent de destacar que en el propi escrit interposant l'incident és qualifica aquesta expressió "d'error" (pg. 7). Acceptat així per la Sala, s'aprofita aquesta resolució per a rectificar l'indicat error, que és un simple lapsus calami, susceptible de ser rectificat pel lector desinteressat, ja que és fàcil advertir que s'està referint a l'altra circumstància agreujant que, juntament amb la de premeditació, no accepta la sentència, Però el citat error material, que es corregeix mitjançant aquesta resolució complementària de la sentència, no és dels que puguin fonamentar un incident de nul·litat d'actuacions no solament perquè acostuma a admetre's en totes les legislacions la facultat del Tribunal per a rectificar d'ofici aquest tipus d'errors, a l'igual que els errors aritmètics de suma o de compte (així com ho autoritza l'art. 182 del CPP) sinó també perquè aquest error no ha afectat a la plenitud de drets del recurrent i menys encara al seu dret constitucional a la jurisdicció, perquè en el Considerant de la sentència el que es fa és raonar que la resolució recorreguda feu una valoració de les circumstàncies modificadores de la responsabilitat al·legades en el judici, que no solament en resulta encertada i ponderada sinó que fins i tot ha estat guiada pel criteri d'afavorir al processat (principi pro reo). En conseqüència s'ha de desestimar l'incident en quant a aquest primer motiu o fonament.

III. -CONSIDERANT: Que, pel que es refereix a la incongruència omissiva fonamentada en no haver resolt la resolució sobre la petició de substituir la pena imposada en la sentència per altra pena condicional, qualificada a seguir tractament psiquiàtric, el qual no s'indica (ni consta a la Sala si existeixen a Andorra) limitant-se a precisar que aquell "centre adequat" sigui "distint del Centre Penitenciari d'Andorra", s'han d'acollir els raonaments del Ministeri Fiscal i els de la representació dels lesionats. Esta clar que la sentència, al confirmar íntegrament la sentència de 1ª instància, rebutja aquella petició, a la qual s'hi oposà el Ministeri Fiscal i la contra part, assenyalant que es tractava d'una petició incongruent i inadmissible al pretendre que fos el perit mèdic el que determinés el límit de la pena a imposar. Sent evident que el processat necessita tractament mèdic (com en resulta dels diferents informes obrant en autes) tenint en compte la seva personalitat especialment perillosa de característiques paranoides, amb trastorn explosiu intermitent, la causa de la qual, en bona mesura es troba en el consum continuat de productes estupefaents i d'alcohol, les dues sentències expressen la convicció dels respectius Tribunals de que el processat ha de ser internat en el Centre Penitenciar i en el que es compta amb els corresponents serveis per a aquell tractament, protegint així al processat i a les potencials víctimes de les seves alteracions o arravataments. S'ha d'assenyalar, d'acord amo l'al·legat per la contra part, que la conversió de la pena ferma en condicional qualificada és una "facultat" o potestat dels Tribunals que en el moment de pronunciar la sentència "poden" suspendre el compliment de les penes sota el compliment d'alguna de les obligacions que estableix l'art. 215 del CPP i en la causa de referència, ni el Tribunal de Corts ni aquesta Sala han considerat oportú fer ús d'aquelles facultats per les circumstàncies que concorren en el processat a les que s'hi refereixen amb suficient detall les dues sentències. Per altra part, ha de ser dintre l'execució de la pena on s'observi la situació mental del processat i s'acordi el millor per al seu tractament i rehabilitació. Cosa que porta també a desestimar l'incident en quant a aquest segon fonament o motiu.

IV.-CONSIDERANT: Que, a més a més de l'argumentat, l'incident ha de ser desestimat perquè -com també ha precisat el Ministeri Fiscal en el seu informe- el seu únic fonament, com diu una i altra vegada l'art. 18 bis en la seva redacció vigent, i la seva única finalitat, és salvar el dret fonamental a la jurisdicció en els casos en els que hagi pogut ser vulnerat en el curs d'un procés, per a lo qual s'autoritza al propi Tribunal -abans de dictar sentència que finalitzi el procés- per a declarar la nul·litat de les actuacions amb les que aquell dret hagi estat vulnerat i, si la sentència o resolució és ferma, és quan s'autoritza a la part per a que pugui sol·licitar la seva anul·lació mitjançant la via de l'incident de nul·litat d'actuacions regulat en el citat art. 18bis. Però, en tot cas, la nul·litat incidental ha de fonamentar-se i ser referida a la "vulneració del dret fonamental a la jurisdicció" com insisteix l'indicat precepte. I és clar que -com ho ha observat el Ministeri Fiscal- d'aquell dret no se n'ha privat a la part recurrent, la qual ha pogut sol·licitar i obtenir la tutela judicial mitjançant dues instàncies plenàries com les seguides en la causa penal en la que el present incident ha estat plantejat, en les que ha disposat amb tota amplitud del dret de defensa, al·legant i provant. El que no pot pretendre's és convertir la via extraordinària de l'incident per vulneració del dret a la jurisdicció en una espècie de tercera instància del procés penal. Cosa per la qual el segon motiu o fonament de l'incident de nul·litat també ha des ser desestimat.

V.-CONSIDERANT: Que el que s'acaba d'argumentar serveix també per a rebutjar la pretesa manca de motivació de la sentència en quant a la citada petició de suspendre el compliment de la pena de presó, sotmetent-la a alguna de les obligacions o condicions que indica l'art. 215 del CPP, perquè com assenyala el propi recurrent amb la jurisprudència que invoca, "e1s jutges i tribunals no estan obligats a respondre a tots els arguments de les parts" i "la obligació que tenen els tribunals de motivar les seves decisions no suposa una resposta detallada a cada argument de les parts", a no ser que es tracti "d'un motiu decisiu per a la decisió", cas en el qual és exigible una resposta específica i explícita, circumstància que, com queda dit, no concorre ni en l'error material ni en les omissions que addueix el recurrent. Per tot el qual procedeix desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat respecte de la sentència d'aquesta Sala indicada al principi.

Decisio

Vist la legislació vigent,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

ACORDA

1.- Desestimar la demanda d'incident de nul·litat d'actuacions promogut per la representació del processat Morillo, contra la sentència d'aquesta Sala de data 3 de maig d'enguany, deixant rectificat l'error material patit en el segon Considerant de dita sentència en el sentit que les circumstàncies agreujants que la sentència no prengué en compte per a imposar les penes han estat les de "premeditació i nocturnitat" en lloc de la circumstància de "traïdoria" que sí que valora la sentència, sense que hi hagi lloc a dictar nova sentència ni a realitzar cap altra rectificació. Sense imposició de costes.

2.- Comunicar la present resolució a les parts implicades i al Tribunal de corts als efectes oportuns.

Així ho acorden, manen i signen els Magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en dono fe.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 (text refós).