• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 15/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 10 janvier 2005)

Faits et procédure

La société anonyme Capellà (Capellà S.A.) est concessionnaire, auprès de la Commune d'Encamp, de l'exploitation des pistes de ski de la station de Pas de la Casa - Grau Roig. Le 2 octobre 2002, elle a sollicité l'arrêt urgent de travaux entrepris la veille par la Commune sur un local destiné à l'entreposage de conteneurs de déchets, dans la Urbanització Sant Pere del Pas de la Casa. Selon sa requête, la poursuite de ces travaux risquait de lui causer des préjudices certains.

Le 3 octobre 2002, le Batlle de garde a ordonné la suspension des travaux, après inspection oculaire. La procédure au fond a été engagée sous la forme d'un interdit d'œuvre nouvelle, selon la procédure abrégée (procédure n° B-1254-5/02). La date de la sentence du Batlle, rendue en tant que tribunal unipersonnel, est précisée comme étant le « 21 de maig darrer » ; l'année n'est pas précisée dans la décision.

Par cette sentence, le Batlle a confirmé la suspension, ordonné à la Commune de laisser les lieux en l'état et mis les dépens à sa charge. La Commune d'Encamp a interjeté appel. Le Tribunal supérieur (Sala Civil, composée de MM. Jean Louis Vuillemin, président, Antoni Bruguera Manté, rapporteur, et Joan Manel Abril Campoy) était saisi de ce recours.

En cours d'instance, Capellà a elle-même achevé la construction du local litigieux. Elle en a fait état dans ses conclusions de première instance, en soutenant néanmoins que l'objet du litige demeurait « plenament viu ». La décision relève que la demanderesse, dans ce même écrit, invoquait la sécurité des usagers des pistes comme motif de sa demande initiale.

Question de droit

La Cour devait déterminer si l'interdit d'œuvre nouvelle conserve un objet lorsque l'ouvrage contesté a été achevé par le demandeur lui-même en cours de procédure. Elle devait également apprécier si, faute de preuve des préjudices allégués, la suspension peut être maintenue.

Le moyen tiré de la prétendue incompétence du Batlle, fondé sur le défaut de preuve de la qualité de concessionnaire, a été écarté. La Cour a retenu que cette qualité relevait de faits notoires, exemptés de preuve, puisqu'« il ne cal demostrar allò que tothom sap ». Elle a ajouté que la requête, même non justifiée sur ce point, permettait néanmoins au Batlle d'agir dès le lendemain.

Solution et dispositif

La Cour a d'abord estimé que l'achèvement de l'ouvrage par la demanderesse faisait perdre à l'interdit son objet. L'interdit operis novi tend à la suspension de l'œuvre en cours ; il ne permet pas d'obtenir la démolition d'un ouvrage achevé. Dès lors, la ratification de la suspension, seule demande formulée, ne pouvait plus porter sur un objet existant. De même, la condamnation de la défenderesse à laisser les lieux en l'état était incompatible avec la réalisation de l'ouvrage par la demanderesse.

Ensuite, la Cour a relevé que les préjudices allégués pour la phase de poursuite des travaux n'avaient pas été prouvés. Elle a rappelé que, dans la phase de jugement de l'interdit, c'est au demandeur qu'il incombe de démontrer la réalité des préjudices qu'évitait la suspension cautelaire. Elle a également estimé que le comportement de la demanderesse, qui a poursuivi et achevé l'ouvrage qu'elle disait dangereux, était « insòlit » et

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. B-1254-5/02, tramitats pel procediment abreujat, en demanda interdictal d'obra nova, instat per la SOCIETAT ANÒNIMA Capellà (A. S.A.) contra el COMÚ D'ENCAMP, el 21 de maig darrer, l'Hble. Batlle actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en què va decidir:

"Que estimant la demanda interposada per la procuradora Sra. Querol, actuant en nom i representació de Capellà, contra el Comú d'Encamp ha de confirmar i confirma l'atur de les obres ordenada el 3 d'octubre del 2002, tot condemnant el Comú ha deixar els llocs en l'estat en què es trobaven en aquell moment sense alteració, amb imposició a la part demandada de les costes del procés".

II.- Disconforme l'Hble. Comú d'Encamp amb aquesta resolució, va interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat en aquesta Sala segons allò que preveuen les disposicions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els fets que són notoris estan exempts de prova perquè no cal demostrar allò que tothom sap.

Difícilment es podria trobar a Andorra algú que no sabés que Capellà és la concessionària de l'Hble. Comú d'Encamp per a l'explotació de les pistes d'esquí a què es refereix aquest procediment.

Per tant, fins i tot en el cas -que com veurem no es dóna- que Capellà no hagués demostrat amb la seva sol·licitud d'atur urgent i imminent d'obres el 2 d'octubre de 2002, que feia aquella sol·licitud en la seva condició de concessionària de l'Hble. Comú d'Encamp, li hauria estat legalment possible a l'Hble. Batlle de Guàrdia el dia següent, 3 d'octubre de 2002, portar a terme la diligència d'inspecció ocular i donar l'ordre d'aturada de les obres tal com va fer; i això independentment que, contràriament a allò que al·lega l'Hble. Comú en el primer greuge d'apel·lació, Capellà demostrava amb la seva petició d'atur d'obres, aquella condició (com ho palesen els documents que va presentar units als folis 18 al 28 de les actuacions).

Per aquestes raons resulta òbvia la manca de fonament d'aquest primer greuge del recurs on al·lega que el Batlle no podia acordar l'atur de les obres perquè Capellà no demostrava la seva condició de concessionària.

II.- La petició d'atur urgent i immediat de les obres de construcció d'un local que l'Hble. Comú d'Encamp havia iniciat per a l'emmagatzematge dels contenidors de les escombraries de la Urbanització Sant Pere del Pas de la Casa, es fonamentava en el fet que s'al·legava en la sol·licitud "que els treballs es van iniciar ahir mateix i que, per tant, l'interessat atur de les obres seria totalment útil, evitant uns perjudicis certs que la continuació de les obres de ben segur que produiria" (el sots-ratllat és d'aquesta Sala); i com que les obres que l'Hble. Comú havia començat les realitzava en terrenys de la concessió, i era presumible que la seva continuació i acabament hauria de perjudicar el desenvolupament de la concessió, l'Hble. Batlle va ordenar inicialment i encertadament ,de manera cautelar, l'atur de les obres; sens perjudici del que s'hagués de disposar en definitiva un cop tramitat el procediment per el qual van ser emplaçades les parts (foli 34).

III.- La demanda formalitzada un cop l'Hble. Batlle ja havia paralitzat l'obra, es fonamentava en els "POTENCIALS PERJUDICIS QUE PRODUIRIA LA CONTINUACIÓ DE L'OBRA" (apartat f, al foli 41) i deia :"No es pot ignorar que en l'hipotètic i negat cas -plantejat sols a efectes dialèctics-, que s'aixequés la prohibició de continuar l'obra nova iniciada, s'incrementarien els perjudicis ja soferts avui per la meva mandant per raó de l'inici de la mateixa. En aquest sentit, tan sols cal palesar que l'obra nova de referència, en el moment de ser aturada, només feia dos dies que havia estat iniciada. Es troba per tant en una fase inicial; i per tant, l'estrall que comportaria per la meva mandant la seva finalització, no està ni molt menys consumat. Sense oblidar que la negada continuació de l'obra suposaria la consolidació d'una situació il·legítima".

I en el SUPLICO sol·licitava que la Batllia "vulgui dictar Sentència ratificant la suspensió de l'obra nova de referència ordenada el dia 3 d'octubre de 2002, condemnant a la demandada a deixar els llocs en l'estat en què es trobaven en el moment de l'atur i que aquesta situació romangui sense alteració per mentre, o bé obtinguin l'autorització de la meva mandant per a continuar-les, o bé procedeixin a la despossessió de la meva mandant pel procediment legalment idoni, sempre amb la correcta indemnització dels danys i perjudicis ocasionats i els que pugui ocasionar en un futur fins a la resolució definitiva de la qüestió que els oposa..."

IV.- La contesta a la demanda va adduir que "...la ubicació concreta d'aquella àrea d'aportació de residus no afecta actualment l'explotació dels terrenys concedits pel Comú d'Encamp a Capellà per a la realització del seu objecte social, és a dir, la pràctica de l'esquí"; i va sol·licitar a la Batllia que "vulgui dictar Sentència desestimant en la seva totalitat les peticions formulades per la part actora..."

V.- Aquesta darrera (l'actora), en l'últim apartat del seu escrit de conclusions de la primera instància, va manifestar: "Vuitè.- Com sigui que l'atur de les obres de constant referència -atès el temps transcorregut degut a la tramitació del present procediment- posava en perill la seguretat dels esquiadors i usuaris de l'Estació d'Esquí Pas de la Casa - Grau Roig, Capellà ha construït i bastit a les seves exclusives costes el local de referència. I això no vol pas dir que l'objecte del present procediment hagi quedat buit de contingut, al contrari, l'objecte del present procediment -que no és altre que la ratificació de l'atur de les obres ordenada en data 3 d'octubre de 2002 per l'Hble. Batlle actuant en funcions de guàrdia- és plenament viu i interessa a aquesta part que V.H.S. dicti Sentència en el sentit interessat en el nostre escrit de demanda".

VI.- Del sorprenent fet anterior, confessat per la mateixa demandant (que ella ha continuat i acabat l'obra interdictada), se'n desprenen dues conseqüències cabdals: a) que la demanda interdictal ha quedat sense objecte, i, b) que han quedat improvats els perjudicis que l'actora al·legava que amb la continuació de l'obra se li havien de causar.

En efecte:

Amb l'acabament de l'obra per l'actora la seva demanda interdictal ha quedat sense objecte.

Hem vist anteriorment que el SUPLICO de la demanda interessava una Sentència "ratificant la suspensió de l'obra nova ... condemnant a la demandada a deixar els llocs en l'estat en què es trobaven en el moment de l'atur..."

És evident que no és possible ratificar la suspensió de l'obra quan està acabada.

Per tant, amb l'acabament, l'interdicte "operis novi" ha perdut la seva finalitat. Ha desaparegut el seu objecte.

És també evident que un cop l'obra ha estat construïda per la mateixa interdictant, no pot condemnar-se la interdictada "a deixar els llocs en l'estat en què es trobaven en el moment de l'atur..."; i menys quan ,amb aquest interdicte, no es pot aconseguir la demolició de l'obra feta, sinó únicament la suspensió de la que està en construcció.

Aquestes raons suposen la total inviabilitat de les peticions del SUPLICO de la demanda, amb la també obligada revocació de la Sentència apel·lada.

A més:

També han quedat sense provar els perjudicis que l'actora al·legava que li produiria la continuació i l'acabament de l'obra.

En un interdicte d'obra nova la construcció que n'és objecte s'atura inicialment i cautelar per impedir que es consumin els perjudicis que la continuació de l'obra haurien de causar a la interdictant.

Quan l'obra en curs ha restat paralitzada, s'entra a la fase de judici; i en ell la interdictant ha de palesar la realitat dels perjudicis que, amb la continuació de l'obra, se li produirien en evitació dels quals va obtenir inicialment l'atur cautelar.

Si els demostra, la Sentència ratifica la suspensió inicial. En altre cas ,l'aixecarà.

La insòlita actuació de la interdictant de continuar i d'acabar ella l'obra interdictada, posa clarament de manifest la inexistència de perjudicis per a ella, ja que ningú construeix voluntàriament una obra si l'ha de perjudicar.

Si la seguretat dels esquiadors i usuaris de l'Estació d'Encamp no estava assegurada estant l'obra paralitzada, la interdictant tenia molts mitjans de conseguir-ne la seguretat, diferents del que va emprar anant contra els seus propis actes demanant inicialment la suspensió de l'obra (pels perjudicis que deia que li havia de produir la construcció) i posteriorment realitzant ella mateixa la construcció. Actuació desconcertant, que sols pot tenir com a explicació raonable la inexistència dels perjudicis que havia al·legat quan va demanar la paralització de l'obra.

Així doncs, tant perquè l'acabament de l'obra per la pròpia interdictant va fer perdre a l'interdicte tot objecte; i perquè a més a més no s'han provat els perjudicis que la prossecució de la construcció que s'estava fent causava a la interdictant, s'ha de desestimar la demanda i de revocar la Sentència del Batlle.

VIII.- Aquesta desestimació ha de comportar la imposició de costes de la 1a instància a l'actora conforme als principis generals; i no escaurà fer pronunciament sobre les de l'apel·lació.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Fonaments de dret

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; REVOCAR la Sentència apel·lada; DESESTIMAR la demanda; ANUL.LAR l'ordre d'atur acordada pel Batlle el 3 d'octubre de 2002; i IMPOSAR a la Societat actora el pagament de les costes de la primera instància incloent-hi advocat i procurador de l'altra part; i no fer pronunciament de les costes d'aquest recurs d'apel·lació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés un testimoniatge a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.