• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 19/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:19)

Faits et procédure

Le litige oppose le propriétaire d'un immeuble, M. Toll, à la copropriété de l'immeuble R. Un conduit d'extraction de fumées, relié au système de chauffage de l'immeuble R., traversait le bien de M. Toll. Ce dernier a saisi le Tribunal de batlles d'une demande, enregistrée le 27 septembre 2002, tendant à faire constater que sa propriété n'était pas grevée de la restriction invoquée par la copropriété, à obtenir la condamnation de celle-ci à retirer le conduit, et à lui voir enjoindre de s'abstenir de toute atteinte ultérieure.

La copropriété s'est opposée à la demande et a sollicité le rejet de celle-ci. Par jugement du 4 juin 2004, le Tribunal de batlles a fait droit aux prétentions du demandeur, déclaré que son bien n'était pas soumis à la restriction alléguée, condamné la copropriété à retirer le conduit à ses frais et mis les dépens à sa charge.

La copropriété a interjeté appel. Elle soutenait, en premier lieu, que la servitude de passage du conduit avait été constituée par titre, en se fondant sur un accord verbal conclu avec le propriétaire du fonds servant. En second lieu, elle faisait valoir qu'il appartenait au demandeur de prouver le caractère temporaire de la servitude, et qu'il lui revenait, si l'ouvrage était devenu incommode, de solliciter à ses frais sa modification.

Le demandeur a conclu à la confirmation du jugement, avec condamnation de l'appelant aux dépens.

Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte a été retenue. Le texte fourni ne mentionne pas le nom des parties, qui apparaissent sous forme de pseudonymes (« ORG_0 », « Sr. Toll »).

Question de droit

La question principale était de savoir si la preuve d'un titre constitutif de servitude réelle de passage était rapportée. Le droit andorran admet la constitution des servitudes par titre, par la loi et par usucapion. La Cour rappelle que le titre suppose un acte juridique, à titre gratuit ou onéreux, verbal ou écrit, traduisant la volonté de créer un gravamen réel de servitude. Le recours soulevait donc une double interrogation : un accord verbal de tolérance pouvait-il valoir titre au sens de cette notion, et la preuve de ce titre était-elle rapportée ?

Une question subsidiaire portait sur la charge de la preuve du caractère temporaire de la servitude et sur la faculté de demander sa modification. La Cour a estimé qu'elle n'avait pas à y répondre, dès lors que ces prétentions supposent préalablement l'existence d'une servitude réelle.

Enfin, la décision mobilise la présomption de liberté du domaine, qui se déduit de l'article 27 de la Constitution reconnaissant le droit à la propriété privée, ainsi que la jurisprudence de la Cour citée dans l'arrêt du 6 avril 1995. Elle invoque également le Digeste 8, 1, 20 et l'arrêt de la même juridiction du 12 septembre 1996 pour la définition du titre.

Solution et dispositif

La Cour retient que le propriétaire avait bien autorisé, oralement et sans contrepartie identifiée, le passage temporaire du conduit sur son mur, « en tant no es construís el lloc adient » (le temps qu'un emplacement approprié ne soit pas aménagé). Cette conclusion repose sur les déclarations concordantes du demandeur et du constructeur de l'immeuble, le témoin T., qui indique que le passage avait été accepté à titre provisoire. Le propriétaire voisin

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Toll va formular demanda, de data 27-9-2002, contra la ORG_0, en virtut de la qual sol·licitava que es declarés que la propietat de l'agent no està afectada per la restricció realitzada pel defenent, que s'ha de condemnar a la Comunitat a retirar el tub d'extracció de fums que envaeix la seva propietat, així com declarar que la Comunitat s'ha d'abstenir de tota lesió posterior i amb imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 25-10-2002, i va demanar la desestimació de la demanda i la imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 4-6-2004 i va decidir el que segueix: "DECIDEIX Que donant lloc a la demanda formulada en data 27 de setembre del 2002 pel procurador Sr. Joan A.V., actuant en nom i representació del Sr. Toll, contra la Comunitat de propietaris de l'edifici R. ha de declarar i declara que la propietat del primer no es troba subjecta a la restricció que manté la comunitat defenent i, en conseqüència, es condemna aquesta darrera a treure el tub d'extracció de fums instal·lat envaint la seva propietat, amb la deguda diligència i a les seves costes, i es commina la Comunitat a què s'abstingui de tota lesió posterior, tot condemnant-la al pagament de les costes del present procés.

III.- La representació processal de la part defenent va formular recurs d'apel·lació contra la resolució d'instància i, en data de registre 5-10-2004, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la sentència. Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 2-11-2004, demana la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs d'apel·lació que interposa la part defenent es fonamenta en els següents motius o greuges. Considera, en primer terme, que la servitud de pas del tub d'extracció de fums es troba constituïda per títol. I així entén el propi agent ha declarat que ell va instal·lar la calefacció i el tub d'extracció de fums i que va existir un pacte verbal segons el qual el tub passaria per la propietat del Sr. Toll, esdevenint aquest pacte un acord bilateral que dóna lloc al naixement de la servitud de pas per títol. I, en segon terme, entén que, provada l'existència de la servitud, correspondria a la part agent la prova de la temporalitat de la servitud i que el que hauria d'haver fet l'agent és demanar, a les seves costes, la variació de la servitud si aquesta era massa carregosa o incòmode o no li permetia fer obres o reparacions.

La resolució d'aquest recurs plantejat contra la sentència d'instància exigeix que aquesta Sala analitzi la prova practicada a les actuacions i examini si, com pretén el recurrent, existeix la prova del títol constitutiu d'un dret real de servitud, segons el qual aquesta tindria dret a fer passar el tub d'extracció de fums per la propietat de la part agent i a favor de l'edifici de la Comunitat de propietaris per a prestar la utilitat d'extracció de fums.

II.- En el dret andorrà, les servituds es poden constituir per títol, per la llei i per usucapió. En aquest cas, la part defenent manifesta que la servitud s'ha d'entendre constituïda per títol, essent aquest l'acord bilateral i verbal al qual van arribar el propietari de l'edifici per on passa el tub d'extracció de fums, i a la vegada l'instal·lador del sistema de calefacció de l'edifici R., i el propietari de l'esmentat edifici, de manera que s'hauria constituït una servitud que gravava l'immoble del Sr. Toll en ares a permetre el pas del tub que extreia els fums del sistema de calefacció de l'edifici R., de manera que aquesta seria la utilitat que el predi servent prestaria a favor del dominant.

La constitució per títol exigeix, en consonància amb el que es disposa al Digest 8,1,20 i a la sentència d'aquest Tribunal Superior de data 12-9-1996, que es tracti d'un acte jurídic, ja sigui gratuït o onerós, verbal o documentat, en virtut del qual s'extreu la voluntat de voler crear un gravamen real de servitud. I, aleshores, d'acord amb aquesta noció de títol correspon analitzar la prova practicada per a determinar si, com demana el recurrent, es pot entendre en aquest cas constituïda per títol la servitud.

I cal partir de la presumpció que el domini es presumeix lliure de tot tipus de càrregues i gravàmens que limitin el seu contingut normal o ordinari, com resulta de l'article 27 de la Constitució, que reconeix el dret a la propietat privada, i de la STSJA de 6-4-1995. Des d'aquesta òptica, resta provat que l'agent admet que uns vuit anys abans d'interposar la demanda que origina aquest plet va autoritzar, de forma verbal, al Sr. Mena, propietari de l'edifici R., per passar temporalment el tub d'extracció de fums, en tant no es construís el lloc adient a l'edifici. Per el contrari, la Comunitat de propietaris manifesta que l'esmentat pacte no fou temporal, sinó que l'actuació de l'agent evidencia el caire definitiu de l'extracció de fums. Així mateix, a la prova de confessió de la part agent (foli 57) es manté la tesi de la provisionalitat del tub d'extracció, que s'hauria de canviar quan l'agent ho sol·licités i aquesta tesi es veu refermada pel testimoni de qui fou el constructor de l'edifici, Sr. Téllez (foli 58), quan assevera que es va fer passar per la paret del Sr. Toll, però provisionalment, perquè no es podia posar en enlloc més. I a preguntes de l'Honorable Batlle, el mateix testimoni manifesta que el tub es va deixar passar de forma provisional perquè en aquell moment, atès que no estava acabada la construcció del costat, no podia passar per altre lloc. En canvi, el Sr. Palau, propietari en la Comunitat demandada assenyala que ell no coneix si l'acord era o no provisional, però com a professional manifesta que hagués fet passar el tub per un altre cantó i que el problema rau en la mala ubicació de la caldera.

En conseqüència, de la prova practicada a les actuacions sí es pot concloure que va existir un pacte verbal per a instal·lar el tub d'extracció per l'immoble del Sr. Toll i que aquesta ubicació fou provisional, com ho assevera el propi agent i ho confirma el constructor de l'edifici, mentre que el Sr. Palau, si bé assenyala que ell no hagués fet passar el tub per aquella ubicació, desconeix l'existència d'un pacte sobre la temporalitat o provisionalitat del tub. I amb aquest resultat probatori i amb el punt de partida esmentat de presumpció de llibertat del domini, s'ha d'entendre que si bé va existir un pacte en virtut del qual el propietari de l'immoble permetia o tolerava el pas del tub d'extracció de fums per la seva paret, aquest pacte no pot ésser entès, a manca de recolzament probatori, com un títol que volgués establir un gravamen real sobre el bé immoble de la part agent i a favor de l'edifici de la Comunitat de propietaris per a prestar la utilitat d'extracció de fums. I, aleshores, si manca un títol de constitució de servitud, la propietària de l'immoble ostenta l'acció negatòria per fer cessar aquelles pertorbacions del seu dret de domini, entre les quals es troba la sol·licitud de retirada de l'esmentat tub d'extracció, així com l'abstenció de les pertorbacions futures en relació al mateix.

III.- Les anteriors consideracions que expliciten l'absència d'un títol constitutiu de servitud, signifiquen que esdevingui innecessari pronunciar-se sobre la prova del caire temporal de la servitud o sobre la variació de la mateixa si el seu exercici esdevé incòmode o excessivament gravós, atès que aquestes pretensions requereixen com a pressupòsit previ l'existència d'un dret real de servitud, el que no consta acreditat en aquest litigi.

IV.- El refús del recurs interposat per la part defenent comporta la confirmació de la resolució d'instància i la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal de la ORG_0 contra la sentència, de data 4-6-2004, dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles en el procediment ordinari núm. 0153-5/2002, dels quals dimana aquest Rotlle i confirmar en la seva integritat la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Constitucio del Principat d'Andorra (1993).