• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 49/2005 (Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala Civil, 17 mars 2005)

Faits et procédure

La société Gálvez, éditrice d'un ouvrage publicitaire consacré à Andorre, avait conclu le 12 octobre 2000 avec M. Recio un contrat de publicité. Ce contrat prévoyait l'édition d'une œuvre d'au moins 276 pages en couleur, comportant 160 photographies aériennes, destinée à présenter Andorre et les données de l'annonceur. La condition générale n° 3 prévoyait que l'éditeur répondait des omissions ou erreurs publicitaires dès lors qu'elles étaient signalées par l'annonceur et qu'elles affectaient l'efficacité de la publicité. Le 21 juin 2001, les parties ont signé un document renégociant les échéances de paiement, qui annulait les lettres de change antérieures et en acceptait deux nouvelles.

Le 7 juillet 2003, la société Gálvez a assigné M. Recio en paiement de 10 458 euros, outre intérêts légaux. Le défendeur s'est opposé à la demande et a formé une demande reconventionnelle en résolution du contrat et restitution de la somme de 5 228,81 euros versée au titre du paiement initial.

Par jugement du 26 juillet 2004, le Batlle a rejeté la demande principale, accueilli la demande reconventionnelle, prononcé la résolution du contrat et condamné la société Gálvez à restituer 5 228,81 euros, avec intérêts légaux depuis le 1er septembre 2003, ainsi qu'aux dépens. La société Gálvez a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, saisie sous le numéro 168/04, a rendu l'arrêt commenté le 17 mars 2005 (rapporteur : M. Joan Manel Abril Campoy).

Question de droit

La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de savoir si l'éditeur d'un contrat de publicité, qui a exécuté la prestation matérielle de livraison, peut réclamer le prix alors que la publicité réalisée comporte des erreurs et des omissions affectant son objet. D'autre part, il fallait déterminer si la clause de garantie prévue par le contrat (condition générale n° 3) exclut le recours du cocontractant à l'exception d'inexécution (exceptio inadimpleti contractus) et ouvre la voie à la résolution du contrat.

L'appelante soutenait que la livraison avait eu lieu au domicile du défendeur, que celui-ci avait accepté le matériel en signant l'avenant de 2001 et que les erreurs relevées, qualifiées de fautes de transcription, n'étaient ni démontrées ni de nature à rendre la publicité inefficace.

Solution et dispositif

La Cour rejette le recours et retient que l'exception d'inexécution est fondée. Elle procède en trois temps.

Sur l'exécution de la prestation. La Cour relève que le contrat ne mentionnait pas expressément l'obligation de citer les établissements du défendeur dans l'exemplaire produit par l'appelante. Tout

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Gálvez va interposar demanda, en data 7-7-2003, envers el Sr. Recio, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a la part defenent a l'abonament de la quantitat de 10.458 Euros, amb més els interessos legals des de les dates de 25 de setembre i 25 d'octubre de 2001 quant a les quantitats de 5.229 i 5.229 Euros, i amb imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Recio va oposar-se a la demanda, per escrit de data 21-7-2003, a la vegada que formulava demanda reconvencional. En aquesta demanava la condemna a la part agent al retorn de la suma lliurada de 5.228,81 Euros, així com al pagament dels interessos legals des de la data de contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

II.- L'Honorable Batlle va dictar sentència, de data 26-7-2004, i en la part decisòria de la mateixa va establir: "DECIDEIX: Que ha de desestimar i desestima la demanda interposada per la societat Gálvez contra el Sr. Recio, i ha d'estimar i estima la demanda reconvencional interposada per aquest darrer contra la primera, resolent el contracte de publicitat d'autes i condemnant la societat Gálvez a retornar el Sr. Recio la quantitat de 5.228,81 Euros, més els interessos legals a comptar des del dia 1 de setembre del 2003 i fins el dia del total pagament, i a pagar les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. Restant a disposició de la societat Gálvez la totalitat dels llibres dipositats judicialment pel Sr. Recio."

III.- La representació processal de la part agent ha formulat recurs contra la sentència de l'Honorable Batlle i així, en data 22-11-2004, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix sol·licitava la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 10-1-2005, pel qual va demanar que es confirmés la sentència d'instància i s'imposessin les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent i recurrent s'alça contra la sentència d'instància perquè no comparteix el criteri d'instància que entén que la part agent no ha complert amb les obligacions derivades del contracte de publicitat que vinculava als litigants, de data 12-10-2000. Així, considera que es van lliurar els llibres en el domicili del demandat i que aquest incloïen la publicitat contractada, per la qual cosa la part actora havia donat compliment a les seves obligacions. Afegeix que els arguments d'oposició a la demanda per la part defenent consistien en la denúncia d'errors en el material publicitari, però no s'han acreditats aquests ni la ineficàcia de la publicitat. A més afirma que al signar-se un nou contracte de data 21-6-2001 ja es coneixia per la defenent el material publicitari i això prova que no tenia cap queixa en relació a la publicitat i que, pel que fa als errors són de transcripció material de noms, i no donen lloc a la ineficàcia de la publicitat.

De l'examen de les actuacions resten provats els extrems que segueixen. En primer terme, consta a les actuacions el contracte de publicitat, de data 12-10-2000, en virtut del qual s'assumeix l'edició d'una obra, amb un mínim de 276 pàgines en color i de 160 fotografies aèries per donar publicitat d'Andorra i de les dades de l'anunciant (descripció de l'obra i condició general 1ª- foli 24, al dors), a la vegada que en la condició general tercera es preveu que de les omissions o errors publicitaris respon la part agent si comporta una anul·lació de l'eficàcia de la mateixa i si són indicades per la part anunciant. Així mateix consta al contracte que es va preveure la renovació dels terminis de pagament i, en aquest ordre d'idees, en data 21-6-2001, es va signar un document entre el Sr. Gálvez, responsable de l'empresa Pino i el Sr. Recio, responsable de l'Vall, on s'anul·laven les anteriors lletres acceptades i s'acceptaven dues noves lletres. En segon terme, consten acreditats els errors, consistents en faltes ortogràfiques (encara que en l'informe del Escudero es diu que no s'analitzen, un examen del mateix les posa en evidència), inadequades transcripcions materials, la utilització de castellanismes i falses indicacions (cfr. 55 i 56). També s'ha de posar en relleu que existeix un error (pàgs. 87 i 185 del llibre aportat com a document núm. 2) en la indicació de l'Vall i en la manca d'indicació del Restaurant Tòpic.

II.- En consonància amb aquests fets acreditats, esdevé, en primer terme, indicar que el recurs de la part agent es fonamenta en el compliment per la seva part de les obligacions contractuals, tota vegada que argumenta que la menció escrita d'anunciar els negocis de la part defenent no figura en el seu exemplar del contracte; que el nou contracte signat el 21-6-2001 comporta una acceptació del compliment i que els defectes no s'han denunciat, a la vegada que no donen lloc a la ineficàcia de la publicitat.

Si s'analitzen aquestes al·legacions d'acord amb la prova practicada, les mateixes han de ser refusades. En efecte, encara que no consti en l'exemplar de la part agent l'obligació de fer publicitat dels negocis de la part defenent, aquesta es desprèn de les condicions generals (com ja s'ha enunciat. Cfr. condició 1ª i descripció de l'obra) i, pel que fa al document signat, en data 21 de juny de 2001, resulta que aquest cerca com a finalitat, en atenció a la lentitud de la venda dels exemplars (cfr. contracte de 21-10-2000), la renegociació dels terminis de pagament i, per consegüent, la anul·lació de les anteriors canvials i l'acceptació de noves. Però en cap cas de la signatura de l'esmentat document es desprèn, en consonància amb la prova que es troba a les actuacions, una acceptació per part del creditor del resultat aconseguit per la part agent.

III.- Quant a la manca de denúncia dels defectes, s'ha de posar en relleu que si bé el contracte contempla, en la seva condició general tercera, la responsabilitat de l'empresa encarregada de la confecció de la publicitat pels errors o omissions, posades de manifest per l'anunciant, de forma que es preveu la gratuïtat de la correcció o la rebaixa del preu, podent arribar a la quantitat contractada, el cert és que aquesta previsió contractual no exclou la possibilitat que assisteix a la part contractant d'un contracte que genera obligacions sinal·lagmàtiques de negar-se a complir la seva prestació, quan existeix un incompliment total per l'altra parts (exceptio inadiempleti contractus).

En el cas que ens ocupa, concorren tots els requisits per què prosperi l'exceptio inadiempleti contractus (Decretals 5,75 i SSTSJA de 23-5-2002 i 14-5- 2004). Així, existeix un contracte que genera obligacions recíproques i la part contra la que s'addueix l'exceptio ha incomplert les seves obligacions de forma rellevant o transcendent. En efecte, al tractar-se d'un contracte que cerca com a objectiu la publicitat dels negocis que explota la part defenent a les Valls d'Andorra, si la publicitat conté errors de localització, castellanismes, faltes d'ortografia i no s'indiquen els negocis de l'anunciant (Restaurant Tòpic) o s'ubiquen incorrectament (ENTITY_6), esdevé evident que no s'aconsegueix el resultat projectat amb el contracte i al qual es va obligar la part contrària, de manera que la publicitat realitzada esdevé ineficaç en relació amb l'anunciant i constitueix un incompliment absolut, al no haver-se assolit el resultat pactat, que dóna lloc a la viabilitat de l'exceptio inadiempleti contractus.

Per altra part, aquest incompliment, palesat amb la prova que es troba a les actuacions, motiva també que es pugui articular, via reconvencional, la resolució del contracte, el que dóna dret a la part defenent a sol·licitar, com ha fet i així ho acorda la resolució d'instància, el retorn de les prestacions efectuades; en aquest cas, el numerari lliurat com a pagament inicial de l'execució del contracte de publicitat.

IV.- Les anteriors consideracions motives que s'hagi de procedir a la desestimació del recurs interposat, el que comporta la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Gálvez contra la sentència dictada, en data 26-7-2004, per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i confirmar en la seva integritat la seva part dispositiva. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.