• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (STSJAD 221/2005, 29 juin 2005)

Faits et procédure

La décision émane de la Sala administrative du Tribunal superior de justícia d'Andorre (Andorra la Vella), rendue le 29 juin 2005 sous la référence de recours SS-0040-2/04, avec pour rapporteur le magistrat Lluís Saura Lluvia. Elle porte les identifiants ROJ STSJAD 221/2005 et ECLI:AD:TSJADAD:2005:221.

La requérante, Mme Pastor, percevait une pension d'invalidité consécutive à un accident du travail. À l'âge de soixante ans, elle a demandé la conversion de cette prestation en une pension de vieillesse de 5 000 points, ce que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui a refusé par résolution du 6 septembre 2004. La date précise de la demande de conversion n'est pas précisée dans la décision.

Saisie du litige, la Sección administrativa du Tribunal de batlles, par sentence n° 2005-002 du 13 janvier 2005, a partiellement fait droit à sa demande. Elle a annulé la résolution de la CASS et reconnu à l'intéressée le droit aux prestations issues de l'application du second alinéa de l'article 41 du Reglament tècnic, avec effet au 21 juillet 2004, sur une base de calcul de 4 208 points, assortie des intérêts légaux.

La CASS a interjeté appel, soutenant que l'application de la prorata prévue par cette disposition suppose que l'assuré ait exercé une activité salariée régulière durant une période antérieure au 1er avril 1968, condition qui ne serait pas remplie en l'espèce. L'assurée a également formé appel, sollicitant à titre principal la reconnaissance du droit à une pension de 5 000 points malgré l'absence de soixante-cinq ans, et invoquant l'activité qu'elle aurait effectivement exercée avant le 1er avril 1968. Elle contestait en outre l'exigence d'une autorisation du Conseil général découlant du décret du 11 novembre 1949. Les deux recours ont été communiqués à la partie adverse, qui a répliqué dans les délais.

Question de droit

Le litige soulève deux questions principales.

La première porte sur le droit au bénéfice de l'article 41 du Reglament tècnic de la CASS. Il s'agit de déterminer si la pension de vieillesse, éventuellement calculée selon la prorata du second alinéa, peut être accordée à un assuré salarié qui ne justifie d'aucune activité salariée régulière antérieure au 1er avril 1968. Corrélativement, se pose la question de savoir ce qui constitue un « travail régulier » au sens de cette disposition, et notamment si l'exercice d'une activité sans inscription préalable ni autorisation administrative peut y satisfaire.

La seconde concerne la régularité de la procédure. La CASS a introduit pour la première fois devant le juge l'argument tiré du caractère non régulier du travail salarié, sans l'avoir invoqué dans la procédure administrative. Il convient donc de déterminer si cette irrégularité d'ordre procédural crée une situation d'indéfense de nature à vicier la résolution administrative ou la sentence de première instance.

Sol

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-002, de 13 de gener de 2005, va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Pastor i anul·lant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 6 de setembre de 2004, li va reconèixer el dret a les prestacions derivades de l'aplicació del paràgraf segon de l'article 41 del Reglament Tècnic amb efectes a partir del 21 de juliol de 2004, concretament 4.208 punts com a base de càlcul de la pensió de vellesa, més els interessos legals corresponents.

2.- La CASS formula un recurs d'apel·lació contra la sentència argumentant que la Sra. Pastor no te dret a la pensió de vellesa del segon paràgraf de l'article 41 del Reglament Tècnic ja que per que sigui aplicable la prorrata que preveu, cal que l'assegurat hagi treballar regularment en algun període anterior a l'1 d'abril de 1968, que no és el cas de la Sra. Pastor.

3.- La representació processal de l'assegurada també formula recurs d'apel·lació, demanant allò que formulava en la primera instància com petició principal, és a dir, el reconeixement del dret a obtenir una pensió de 5.000 punts malgrat no haver complert els 65 anys, i demana que es tingui en compte el treball que realment va desenvolupar, amb anterioritat a l'1 d'abril de 1968.

4.- Dels respectius escrits d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació processal de la part contrària, que ha contestat en temps i forma, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Pastor venia percebent una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball i malgrat que en complir 60 anys va demanar la conversió en pensió de vellesa de 5.000 punts la parapública no li va atorgar, cosa que sí fa la sentència apel·lada, aplicant, però, la prorrata del paràgraf segon de l'article 41 del Reglament Tècnic.

La CASS sosté en el seu recurs d'apel·lació que per tal que als assegurats assalariats beneficiaris d'una pensió de vellesa que no puguin justificar una activitat assalariada d'almenys cinc anys abans de l'1 d'abril de 1968 se'ls apliqui la prorrata cal que justifiquin un treball regular almenys en part d'aquest període, i la Sra. Pastor, com diu la sentència apel·lada, no el justifica.

La necessitat de que per meritar la pensió excepcional que l'article 41 del Reglament Tècnic preveu pels assalariats aquests justifiquin un treball regular és predicable dels dos supòsits que recull l'article 41 pels treballadors d'aquesta classe, en el sentit de què per gaudir la pensió de 5.000 punts cal haver justificat cinc anys i si només se'n pot justificar una part s'aplica la prorrata del segon paràgraf, però en qualsevol cas, cal justificar tot o part de l'activitat assalariada abans de l'1 d'abril de 1968; la sentència del Tribunal de Batlles ha de ser revocada en aquest punt ja que aplica el segon paràgraf malgrat la treballadora no ha dut a terme un treball regular abans de la data esmentada.

Tercer.- Aquesta qüestió vincula amb el motiu de recurs que planteja l'assegurada, que en aquesta alçada demana el reconeixement d'una pensió de 5.000 punts per considerar que va treballar regularment al Principat abans de l'1 d'abril de 1968 durant cinc anys, i exposa la al seu criteri incorrecta exigència d'haver demanat autorització al Consell General derivada del Decret d'11 de novembre de 1949, però aquesta opinió és contrària a la reiterada doctrina d'aquesta Sala que ha configurat com a treball regular, als efectes dels drets que deriven de l'article 41 del Reglament Tècnic, el que es constata prèvia inscripció en els registres o amb la corresponent autorització, inexistent en el cas d'autes, circumstància que obliga a considerar que als efectes de l'article 41 entès a la llum de la doctrina d'aquesta Sala no hi ha hagut un treball assalariat, per la qual cosa cal desestimar el recurs.

La part agent insisteix, en el seu recurs, en la al·legada indefensió en que es troba davant l'argument acabat d'exposar -la consideració com a no regular del treball assalariat prestat abans de l'1 d'abril de 1968- per tal com la CASS el va introduir per primera vegada en seu jurisdiccional i no en via administrativa, sense que aquesta circumstància, tot i que no és desitjable, generi indefensió invalidadora de la resolució administrativa ni de la sentència, ja què sobre la mateixa -que és eminentment jurídica- la part agent ha pogut fer les al·legacions oportunes en la fase de conclusions prèvia a la sentència de la primera instància.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2005-002, de 13 de gener, declarant ajustat al Dret la resolució de la parapública objecte d'aquest procediment.

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la part agent contra la sentència.

No fer pronunciament sobre el pagament de les despeses processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989 (text refós).