• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 136/2005 (15 septembre 2005, Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala civil)

Note : la référence fournie en métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été établie à partir du texte intégral (ROJ STSJAD 136/2005, ECLI, recours n° 117/05).

Faits et procédure

La société « I.Julián », dont la titulaire est M^me^ Plana, a assigné M^me^ Vaquero, autrice d'un ouvrage intitulé Hereus i Cabalers, en paiement d'une somme de 902 964 pesetas, correspondant selon le demandeur à l'impression et à la reliure d'une seconde édition de 1 500 exemplaires. La demande, formée le 16 décembre 1999, invoquait l'existence d'un contrat verbal d'impression et de reliure conclu entre les parties.

La défenderesse s'est opposée à la demande. Le Batlle, siégeant en juge unipersonnel, l'a rejetée par jugement du 11 novembre 2004, condamnant la partie demanderesse aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. Le dispositif de ce jugement est rapporté dans la décision commentée : il rejette la demande « en reclamació de la quantitat de CINC MIL QUATRE-CENTS VINT-I-SIS EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS (5.426,92.- EUR) ».

La demanderesse a interjeté appel. Par ses conclusions du 28 juin 2005, elle sollicitait la révocation du jugement. La Sala civil du Tribunal supérieur de justice, composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président), Antoni Bruguera Mantecà et Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), a rendu l'arrêt commenté.

Question de droit

Le litige posait deux questions connexes :

1. Question de fait déterminante : la Cour devait déterminer « si va existir o no un segon encàrrec per a la impressió i enquadernació d'una segona edició » de l'ouvrage. Le texte précise que la Cour devait analyser les éléments de preuve versés au dossier et, en cas de défaut de preuve de certains points, « veure a qui ha de correspondre la càrrega de no haver acreditat els mateixos ».

2. Question de la charge de la preuve : la Cour rappelle sa « doctrine consolidée » selon laquelle il appartient à la partie demanderesse de prouver les faits constitutifs de sa prétention, et au défendeur de prouver les faits extinctifs, impeditifs et exclusifs. Cette règle, fondée sur les maximes du Digeste (22, 3, 1) et du Code de Justinien (2, 1, 4), doit être « modalitzada » en raison de la proximité et de la facilité probatoire que chaque partie entretient avec les faits qu'elle invoque.

La demanderesse soutenait en appel que la preuve par présomptions, les témoignages et la conduite des parties établissaient le second contrat, et que l'absence de bon de commande écrit ne faisait pas obstacle à sa conclusion.

Solution et dispositif

La Cour rejette l'appel. Elle estime que l'existence du second contrat n'est pas démontrée, « a manca de més contundència probatòria ». Elle confirme ainsi le jugement de première instance.

Le dispositif est ainsi rédigé (traduction fidèle du catalan) :

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Plana, titular de "I.Julián" va interposar una demanda civil, de data 16-12-1999, envers la Sra. Vaquero, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera al pagament de la quantitat de 902.964 Ptes, amb més els interessos legals i les costes processals.

La representació processal de la Sra. Vaquero va oposar-se a la demanda, per escrit de data 13-1-2000, en virtut del qual demanava que es procedís a la desestimació de la demanda interposada per l'agent, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 11-11-2004, en la qual establia: "DECIDEIX: Que he de desestimar i desestima íntegrament la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Plana, en tant que titular de l'empresa "I.Julián" contra la Sra. Vaquero, en reclamació de la quantitat de CINC MIL QUATRE-CENTS VINT-I-SIS EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS (5.426,92.- EUR), condemnant la part agent al pagament de les costes judicials causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 28-6-2005, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, va sol·licitar la revocació de la sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs contra la sentència, dictada a la instància, en els següents fonaments o greuges. Al seu criteri, de la prova practicada sí s'extreu la perfecció d'un contracte verbal d'impressió entre les parts litigants. Afegeix que la sentència sembla limitar el primer encàrrec a la impressió, quan va ser impressió i enquadernació i que la prova de presumpcions avala la tesi de l'apel·lant. En segon terme, i abundant en el que s'ha assenyalat abans, entén que tant els fets acceptats com la prova practicada possibiliten concloure la perfecció d'un segon contracte d'edició. Així, si bé no hi ha full d'encàrrec, es va formalitzar un encàrrec d'una segona edició de 1500 exemplars amb un altre paper i consta que l'autora fou requerida per a lliurar els folis que mancaven i el tipus de tapa del llibre, es va haver d'encarregar el paper especial Springo, com ho corrobora el testimoni Sr. Julián, que l'enquadernació s'encomanà a Enquadernacions Izquierdo, S.L. i que els folis foren transportats allí, després foren retornats i que es va lliurar a l'agent pressupost de l'edició del llibre; extrems que recolzen els Srs. Oscar i Gerard SO..

Sustenta també la recurrent que el fet que tingués la defenent 200 llibres en el seu poder no obsta l'encàrrec d'una nova edició, sinó que dels pressupostos i de les expectatives en la seva obra, així com de la constant demanda a la que es refereix l'autora, es va fer la nova comanda. I el Tribunal no ha valorat l'actuació de la Sra. J. amb el Sr. Ramirez, ni l'existència dels 1500 exemplars, pendents d'enquadernar, sense que es pugui presumir que es va fer una feina d'impressió sense el consentiment de l'autora. També combat l'argument de la sentència que no va existir en aquesta presumpta segona edició el contacte i col·laboració estreta amb la defenent, atès que, al tractar-se d'una segona edició, els contactes no han de ser tan estrets i les planxes que s'empraven eren les de la segona edició.

II.- Una vegada més li correspon a aquesta Sala resoldre un litigi segons les regles que determinen la distribució de l'onus probandi. En aquesta línia d'idees, aquesta Sala ha tingut ocasió d'establir una doctrina consolidada, segons la qual correspon a la part agent, en consonància amb les màximes que es contenen als textos del Digest 22,3,1 i del Codi de Justinià (2,1,4), la prova dels fets constitutius de les seves pretensions, mentre que a la part defenent li pertoca la prova dels fets extintius, impeditius i excloents. I aquesta doctrina ha de venir modalitzada, en ares d'una adequada aplicació processal de la mateixa, per la proximitat i facilitat probatòria que cadascuna de les parts litigants té respecte dels fets que vol provar.

Des d'aquesta òptica, li correspon a aquest Tribunal procedir a resoldre una única qüestió, com és la de determinar si va existir o no un segon encàrrec per a la impressió i enquadernació d'una segona edició de l'obra "Hereus i Cabalers" de la Sra. J.A. I per a fer-ho ha d'analitzar la prova que es troba a les actuacions i, en cas de manca d'acreditació de determinats extrems, veure a qui ha de correspondre la càrrega de no haver acreditat els mateixos.

Si s'analitza el material probatori que existeix a les actuacions s'extreu el que segueix. En primer terme, consta acreditat que en la primera edició va consistir en un encàrrec de 1500 i finalment solament es van lliurar 1400, que foren els pagats efectivament. A la vegada, consta també provat que la col·laboració de la Sra. J.A. fou molt intensa i estreta en aquella primera edició. Com a prova documental existeix a les actuacions una primera reclamació d'1.400.000 Ptes (data 13-4-99) i un requeriment notarial, de data posterior (14-5-99), on la quantitat reclamada ara és de 902.964 Ptes per la segona edició de 1500 exemplars de l'obra Hereus i Cabalers encomanada el mes de març de 1998. A la demanda es justifica l'encàrrec de la segona edició (foli 43) en la bona acollida dels primers 1400 exemplars. En segon terme, no existeix cap full d'encàrrec ni consta que s'haguessin demanat pressupostos per a una possible segona edició del llibre, a la vegada que tampoc consta provat que la defenent hagués participat en tot el procés d'impressió i enquadernació, com ho va fer abans, sense que el fet que existissin les planxes o que la feina ja estava realitzada per l'autora, acrediti la tesi de l'agent. Al contrari, abona la tesi de la defenent d'inexistència d'encàrrec, tota vegada que esdevé difícil que una persona sigui molt curosa i preocupada per l'edició i en properes edicions no tingui el més mínim interès en el procés. I s'ha d'afegir que sorprèn també que no hi hagi cap correcció, modificació o ampliació de l'obra, atès que és el que diferencia una segona edició d'un reimpressió, sobretot en treballs que requereixen de constant atenció i actualització.

III.- En tercer terme, no deixa tampoc de ser incoherent que la impremta procedís a la compra del paper per a la segona edició en data abril de 1998 i no fos dins el mes de novembre del mateix any (foli 94) quan es lliurés a la defenent un pressupost amb una validesa de 15 dies per a l'enquadernació del llibre, atès que aquest extrem hauria d'haver estat perfectament determinat abans de la compra del paper. I s'ha d'afegir que el litigi que la defenent pugui mantenir amb el Sr. Ramirez en res influeix en la resolució del present, mentre que de la prova testifical practicada s'extreu el que segueix. Del testimoni Sr. Izquierdo (foli 156) no es pot tenir per acreditat l'encàrrec, atès que ell el fa derivar del fet que impremta li va enviar el material per enquadernar, sense que doni raó de ciència del coneixement de la perfecció del contracte, a la vegada que, a preguntes de la defenent, reconeix que desconeix l'existència d'un segon encàrrec entre l'autora i impremta. I de la testifical del Sr. Julián, empleat de la part agent, si bé s'assevera l'existència de l'encàrrec de la segona edició no es dóna cap raó de ciència de la que s'infereixi aquest coneixement (foli 155 al dors). Mentre que el Sr. Sanç, que constata la participació activa en la primera edició de la defenent (foli 157), dubta de l'encàrrec d'una segona edició, a l'haver-se rebaixat la primera.

En definitiva, de l'apreciació de la prova practicada i de la seva valoració, de conformitat amb el que s'ha exposat en els fonaments de dret precedents, i en atenció a la matització que significa la proximitat i facilitat probatòria, no es pot concloure l'existència de l'encàrrec d'una segona edició, atès que, sens perjudici de les versions contraposades entre les parts en les seves confessions en judici o els testimonis proposats per una i l'altra, de la prova documental, de la confessió i de la testifical apareixen extrems que impedeixen tenir per acreditada, a manca de més contundència probatòria, la tesi de la part agent. I aquests extrems són la manca d'encàrrec, l'adquisició del paper 7 mesos abans d'enviar el pressupost per l'enquadernació de la segona edició, l'existència d'exemplars en quantitat suficient de la primera edició en poder de la defenent o la manca de col·laboració en una segona edició quan el talant de l'autora havia estat precisament el contrari en la primera, així com l'absència de modificacions, correccions o ampliacions. Aquests aspectes han de portar a aquesta Sala a no tenir per provada la tesi de la part agent, el que ha de suposar la confirmació de la sentència d'instància.

IV.- El refús del recurs interposat s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Plana (IMPREMPTA SOLBER) contra la sentència, de data 11-11-2004, dictada per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : Vistos els articles 72 i 185 del Codi de Procediment Civil d'Andorra i l'article 10 de la Constitució d'Andorra.