• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

STSJAD 140/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:140)

Faits et procédure

Les demandeurs en première instance, M. Elías et Mme Talavera, avaient été employés domestiques de M. Talavera. Ils ont assigné leur ancien employeur devant le Tribunal de Batlles en réparation du préjudice résultant de l'inexécution, par celui-ci, de son obligation légale de déclarer ses employés et de verser les cotisations correspondantes auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), à compter du 1er avril 1968. Les sommes réclamées s'élevaient à 11 579 079 pesetas pour M. Elías et à 15 369 682 pesetas pour Mme Talavera, intérêts légaux en sus.

Par jugement du 15 novembre 2004, le Tribunal de Batlles a intégralement fait droit à la demande et condamné M. Talavera à verser 69 591,67 EUR à M. Elías et 92 373,65 EUR à Mme Talavera, avec intérêts à compter de la litiscontestation et dépens. M. Talavera a interjeté appel. En cours d'instance, M. Elías est décédé ; sa fille, Mme Àngela G.B., héritière universelle, a repris l'instance aux droits de son père.

Le défendeur a soulevé la prescription de l'action fondée sur la Llei Aquília et, subsidiairement, a contesté le fond en soutenant que les demandeurs n'avaient jamais été ses employés domestiques.

Question de droit

La Cour devait trancher trois questions principales :

1. La prescription : à quel moment court le délai d'action en responsabilité extracontractuelle lorsque le dommage se réalise dans la durée, et quels actes sont interruptifs (notamment une dénonciation auprès de la CASS et une lettre présentée comme reconnaissance de dette) ?
2. La qualification de la relation : la relation entre les parties relevait-elle d'un contrat de travail domestique ordinaire, ou d'un lien de type quasi familial échappant au droit du travail, et sur qui pesait la charge de la preuve de cette qualification ?
3. La recevabilité d'une demande complémentaire : une demande en faveur de Mme Talavera, omise dans le petitum de l'assignation, pouvait-elle être introduite par un écrit postérieur rectifiant une erreur matérielle ?

Solution et dispositif

Sur la prescription. La Cour rappelle que le délai d'action fondé sur la Llei Aquília est d'un an à compter de la connaissance du dommage et que, lorsque le dommage se produit successivement, le délai court à partir de la connaissance de l'ensemble de ses effets. Elle retient que M. Elías, retraité le 11 septembre 1990, a reçu en 1991 et 1992 des courriers de la CASS lui notifiant le montant de sa pension et les raisons de la limitation de celle-ci aux points réellement cotisés. Il disposait dès lors, en 1992, de la connaissance suffisante du dommage. Son action, non exercée pendant les années 1993 et 1994, est prescrite.

En revanche, Mme Talavera, retraitée le 19 novembre 1992, n'a eu connaissance du dommage qu'à la date de sa dénonciation auprès de la CASS, le 4 juillet 1997. Son assignation, déposée le 14 avril 1998, a été introduite dans le délai. Son action n'est pas prescrite.

La Cour écarte par ailleurs l'argument tiré d'une reconnaissance de dette. La

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Elías i Talavera, que foren empleats domèstics del Sr. Talavera, varen presentar contra aquest darrer, una demanda davant de l'Honorable Batllia, en reclamació de la quantitat de 11.579.079 pta. a favor del Sr. Elías, i de 15.369.682 pta. a favor de la Sra. Talavera, ambdues sumes juntament amb els corresponents interessos legals, en concepte d'indemnització dels danys i perjudicis causats per l'incompliment per part del demandat, de la seva obligació legal, com a patró, de declarar els seus empleats i satisfer les corresponents cotitzacions prop de la CASS, a partir del primer abril de 1968.

II.- El Sr. Talavera va invocar la prescripció de l'acció derivada de la Lex Aquília, i subsidiàriament sobre el fons, es va oposar a les pretensions dels actors, manifestant que els mateixos no han estat mai empleats domèstics seus.

III.- Per sentència de data 15 de novembre del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles secció civil, estimant íntegrament la demanda dels actors, va condemnar el Sr. Talavera a pagar, la quantitat de 69.591,67 EUR al Sr. Elías i la quantitat de 92.373,65 EUR a la Sra. Talavera, amb els corresponents interessos a partir de la data de contesta a la demanda, imposant-li les costes judicials.

III.- Contra aquesta resolució el Sr. Talavera ha interposat recurs d'apel·lació.

IV.- En tràmit d'apel·lació el Sr. Elías va morir, deixant hereva universal la seva filla Àngela G.B., que intervé en el procediment amb els drets del seu pare.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el termini de prescripció de l'acció comença a córrer a comptar del moment en que l'adversa té coneixement de la manca d'inscripció de la CASS, és a dir al mes d'abril del 1968, o subsidiàriament a una data que no pot ésser posterior al dia de jubilació de l'adversa en que l'adversa ha tingut coneixement del suposat dany; que la interposició d'una denuncia davant la CASS no podia interrompre la prescripció; que en qualsevol cas, a la data d'interposició de la referida denuncia, el termini per tal d'exercitar l'acció derivada de la responsabilitat extracontractual ja s'havia escolat llargament; que la carta del dia 10 de setembre del 1997, no és un reconeixement de deute i no podia interrompre la prescripció, ja que en aquella data, l'acció ja havia prescrit; que en el petitum de la demanda no consta cap reclamació concreta respecte de la Sra. Talavera, aquesta resultant de l'escrit de data 14 de setembre de 1999, que és extemporani i contrari a les normes de procediment; que el canvi de petitum efectuat en l'escrit de rèplica vulnera l'article 1 del Decret de data 1 de maig de 1922; que els suposats errors de l'adversa no haurien d'afectar la part defenent; que en la sentència impugnada no s'ha tingut en compte les proves aportades per aquesta part que demostren clarament que la relació entre les parts fou una relació familiar, fora de l'àmbit laboral; que aquesta relació dura molts anys, sense cap queixa ni demanda dels actors; que en qualsevol cas, el recorrent no tenia cap obligació d'inscriure l'adversa a la CASS, ja que la suposada relació laboral era entre el pare del recorrent, fins a la seva defunció, i l'agent, i es desenvolupava fora del Principat; que per tant en cap cas la part agent hauria tingut dret a la pensió de 5.000 punts.

II.- S'ha prèviament de resoldre la qüestió plantejada pel Sr. Talavera relativa a la prescripció de l'acció. La demanda dels actors deriva de la responsabilitat extracontractual, regulada en el dret andorrà per la Llei Aquília. En efecte els Srs. Elías i Talavera reclamen al Sr. Talavera, la indemnització de danys i perjudicis com a conseqüència d'una culpa concretitzada per l'incompliment per part del mateix, de la seva obligació de declarar prop de la CASS, a comptar de la constitució d'aquesta entitat social, els salaris pagats als seus empleats, Srs. Elías i Talavera. El termini de prescripció de l'acció derivada de la Llei Aquília és d'un any, a partir del moment en que el perjudicat va tenir coneixement del dany; si el dany no s'ha produït instantàniament, sinó al llarg del temps, el termini de prescripció serà comptador des del moment en que siguin coneguts tots els efectes del fet danyós.

III.- En el cas d'autes, el Sr. Elías es va jubilar el dia 11 de setembre de 1990. Per cartes, l'una del 13 de desembre de 1991, l'altra del 25 de març de 1992, la CASS va notificar al Sr. Elías l'import de la seva pensió de vellesa i comunicar-li les raons per que no es podia atorgar-li la pensió mínima, sinó la pensió corresponent als punts de jubilació que realment havia cotitzat. En conseqüència, queda acreditat que en el curs del any 1992, el Sr. Elías tenia coneixement suficient dels danys consecutius a un suposat mancament del Sr. Talavera a la seva obligació de declaració i cotització a la CASS, i és a comptar d'aquesta data que el termini de prescripció de l'acció va començar a córrer. Atès que durant els anys 1993 i 1994, el Sr. Elías no va entaular cap acció, ni fer cap diligències respecte a la culpa imputada al Sr. Talavera, s'ha de constatar que la seva acció ha prescrit.

IV.- La Sra. Talavera es va jubilar el dia 19 de novembre de 1992. No consta en autes cap prova que hagi tingut coneixement dels danys i perjudicis abans el dia 4 de juliol de 1997, en el qual la mateixa va presentar una denuncia prop de la CASS contra el Sr. ENTITY_6; per tant s'ha de considerar que el termini de prescripció va començar a córrer a comptar d'aquesta data. Compte tingut que la demanda fou presentada el dia 14 d'abril de 1998, no ha prescrit la seva acció.

V.- És cert que en l'escrit de demanda, no consta en el "sol·licito", cap reclamació a favor de la Sra. Talavera, sinó únicament a favor del Sr. Elías. No obstant això, per escrit complementari, les parts demandants varen corregir l'error material continguda en la demanda, afegint al petitum, la sol.licitació d'una condemna del demandat a indemnitzar la Sra. Talavera per un import de 15.369.682 pta. Aquesta pretensió no constitueix una reclamació nova, sinó que es desprèn del contingut de la demanda inicial, i va ser omesa en el petitum, per un simple error material. En efecte, si es considera el "sol·licito" de la demanda, es pot constatar que encara que només una quantitat sigui reclamada, es diu: "ambdues sumes amb els corresponents interessos...", prova fefaent que la quantitat sol·licitada per la Sra. Talavera va ésser oblidada per un error mecànic de dactilografia que no va en cap manera perjudicar a la part defenent. S'ha doncs d'acceptar l'escrit complementari de rectificació d'un error material i valorar la reclamació de la Sra. Talavera.

VI.- Dit això, sobre el fons, la Sra. Talavera ha de provar una culpa del Sr. Talavera, un perjudici, i un nexe causal entre culpa i perjudici. La relació que va existir entre el Sr. Talavera i la Sra. Talavera no és tant clara com ho pretén l'actora. Si es considera les proves que consten en autes, no es tracta d'una relació laboral de tipus domèstic ordinari. En efecte, si és cert que la Sra. Talavera va realitzar treballs de tipus domèstic pel compte del Sr. Talavera, aquesta feina es va desenvolupar en base d'una relació equívoca, plena d'ambigüitat. En el judici de proves la Sra. Talavera va reconèixer que el pare del Sr. Talavera va cedir-li l'ús d'un pis que tenia a Barcelona, amb mobles, que més tard, tota la seva família va anar viure a casa dels pares del Sr. Talavera, que la família M-M. s'ha fet sempre càrrec de totes les despeses del matrimoni G.-B., que va satisfer totes les despeses d'educació de la filla del mateix, i que va pagar la meitat de la boda de la dita filla. També el Sr. Talavera va satisfer algunes quantitats a la família de l'actora, destinades a l'adquisició de dos pisos a Barcelona, amb pel que fa a un d'aquestos pisos, una reserva d'usdefruit vitalici a favor del Sr. ENTITY_6; igualment el mateix va llogar al CRÈDIT ANDORRÀ, una caixeta cuirassada i va atorgar poders als Srs. Elías i Talavera i Moliner, per tal de poder utilitzar el compartiment arrendat. S'ha també de posar de relleu que el dia 7 de juny de 1974, el pare del Sr. Talavera i les parts demandants varen firmar un document en el qual el Sr. Elías s'excusava del seu comportament a l'encontre del Sr. M.-M. i es comprometia a esmenar-lo, reconeixent "el desinteresado proceder de los repetidos señores (M.-M.) para con el, esposa y hija, pues se encargan de los gastos de alojamiento, substancia, vestido, educación y absolutamente de todos los gastos de él y familia, mantiendoles en un trato tal, que si fueran verdaderos hijos del Sr. M., quien además de todo lo expuesto, les compensa mensualmente con la cantidad de 3.000 pesetas para formar un fondo o dote para la niña Moliner..". A més a més, en l'avís de defunció del pare del Sr. Talavera, publicat en un diari de SABADELL consta, entre els seus afligits: "fill, Esteve, la família G.B., llur filla Àngela i família toda...". Tots aquests elements fan que no es pot considerar que la relació entre les parts sigui una relació laboral usual, sinó una relació de tipus quasi familiar, no regulada per la legislació laboral. Encara que uns empleats domèstics siguin molt estimats pel patró, és extraordinari que gaudeixin d'avantatges tant considerables com els demandants i que siguin tractats, com si fossin de la família la mes pròxima, si no existeix entre ells un lligam més que amistós, gairebé familiar. En un tal context el salari no té cap sentit, perquè no es tracta d'una remuneració per un treball concret, sinó que es fon en totes les liberalitats de la família Talavera, en contrapartida de les quals els Srs. Elías i Talavera ajudaven la mateixa en les tasques domèstiques.

VII.- Per ésser complet, s'ha de posar de manifest que al contrari de el que pretén l'adversa, mai el Sr. Talavera ha reconegut el deute. No es pot tenir en compte la carta del Lletrat SR Ayuso, ja que el Sr. Talavera no la va aprovar, el que fa que la mateixa va quedar sense efecte. Respecte a la carta del segon advocat, Sr. Gaya, com aquest Tribunal ha tingut oportunitat de declarar-lo en el litigi que va oposar el Sr. Talavera a la CASS, no es tracta d'un reconeixement de responsabilitat, sinó que al contrari, el Sr. Talavera nega haver mai infringit la normativa vigent, i si accepta una transacció, és per evitar procediments litigiosos, així com eventuals discussions sobre aplicacions de recàrrecs i de sancions, tot manifestant que no li correspon liquidar els eventuals conceptes que la CASS pugui entendre que corresponen.

VIII.- En conseqüència, per no provar de manera suficientment significativa, que existia entre les parts, una relació laboral de tipus domèstic habitual, s'ha de reformar la resolució apel·lada, sense fer especial imposició de costes, compte tingut de la complexitat de l'afer.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_6; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 15 de novembre del 2004; desestimar la demanda dels Srs. Elías i Talavera i absoldre el Sr. Talavera de totes les pretensions de les parts actores; sense fer especial imposició de costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 1 del Decret de data 1 de maig de 1922.