• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 05 de setembre del 2018 - ROJ: STCOR 99/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 25 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 100/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 24 d'abril del 2018 - ROJ: STCOR 103/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 86/2018
• §Décision · AD86%STCOR ANDORRA, a 31 de juliol del 2018 - ROJ: STCOR 94/2018

Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 102/2007)

Faits et procédure

Le demandeur, M. Soriano, a travaillé à compter du 1er mai 1986 comme décorateur pour le commerce F.D.E., dont M. Barberá était le titulaire administratif et M. Morillo le propriétaire. Par lettre du 23 décembre 2003, reçue le 15 janvier 2004, il a été licencié avec un préavis de six mois. Par lettre du 19 juillet 2004, il a rompu unilatéralement le contrat de travail en invoquant trois griefs : un salaire inférieur à celui convenu (2 100 EUR au lieu de 1 750 EUR mensuels), une modification unilatérale de ses conditions de travail (privation de l'usage du véhicule de l'entreprise pour regagner son domicile) et des pressions exercées en vue de lui faire accepter un règlement défavorable, portant notamment sur un complément de 350 EUR mensuels présenté par l'employeur comme le remboursement d'un prêt.

Saisi par M. Soriano, le Tribunal de batlles (section civile), par jugement du 8 mars 2007, a substantiellement fait droit à la demande. Il a condamné MM. Barberá et Morillo au paiement de 58 861,89 EUR, déduction faite de 1 197,14 EUR déjà perçus, outre les intérêts légaux, ainsi qu'aux dépens et à la déclaration et au paiement des cotisations à la CASS (sécurité sociale andorrane) sur la somme allouée.

M. Morillo a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre (formation composée de MM. Vuillemin, rapporteur, Abril Campoy et Mme Amat Llari) a statué le 10 juillet 2007 (recours n° 100/07).

Question de droit

La décision soulève, en substance, trois questions.

Première question : la preuve du salaire convenu. Le salarié soutenait que sa rémunération réelle était de 2 100 EUR par mois, et non de 1 750 EUR tels qu'indiqués sur les bulletins de paie, déclarés à la CASS. Il appartenait donc à la juridiction de déterminer quelle valeur probante reconnaître aux bulletins de paie signés par le salarié, au regard de l'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball, et de statuer sur la nature des versements de 350 EUR mensuels, présentés par l'employeur comme le remboursement d'une dette de jeu.

Deuxième question : la justification de la rupture par le salarié. Il s'agissait de savoir si la modification alléguée des conditions de travail, relative à l'usage du véhicule de l'entreprise, constituait un manquement grave de l'employeur au sens de l'article 75-5 de la même loi, justifiant une résiliation par le travailleur.

Troisième question : les pressions alléguées. Il fallait apprécier si l'insistance de l'employeur à obtenir un règlement, reprochée par le salarié, pouvait à elle seule fonder une rupture imputable à l'employeur.

Question accessoire : les dépens. La juridiction devait également se prononcer sur la répartition des frais de procédure entre les deux instances.

Solution et dispositif

La Sala Civil retient, sur la première question, que les bulletins de paie ont une force probante importante et que les présomptions tirées de la pratique de paiement ne permettent pas d'établir avec certitude le salaire réel. Elle relève que « l'import veritable del salari del sr Soriano no s'evidencia de manera clara », notamment en raison de versements en pesetas irréguliers

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El sr Soriano va presentar davant de l'Hble BATLLIA, demanda laboral contra els srs Barberá i Morillo, respectivament titular administratiu i proprietari del negoci F.D.E., en reclamació de la quantitat de 60.200 EUR, amb els interessos legals corresponents, i declaració a la CASS, en concepte de salari pels 19 dies treballats al mes de juliol del 2004, d'indemnització per comiat justificat, de 5 dies de vacances proporcionals als 2 mesos treballats en 2004, i de complement de salari.

II.- Els srs Barberá i Morillo es varen oposar a les pretensions de la part actora, plantejant el sr Morillo l'excepció peremptòria de dol.

III.- Per sentència de data 8 de març del 2007, l'Hble Tribunal unipersonal de Batlles secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, va condemnar els srs Barberá i Morillo a satisfer al sr Soriano, l'import de 58.861,89 EUR del qual es deduiran els 1.197,14EUR ja percebuts pel sr Soriano amb anterioritat, mes interessos legals sobre la quantitat de 57.664,75 EUR a comptar de la data de fermesa de la resolució; així com a satisfer les costes processals, com també a declarar i cotitzar a la CASS la suma de 58.861,89 EUR.

IV.- Contra aquesta resolució el sr Morillo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que del conjunt de proves que consten en autes, i en especial els butlletins de salari, les manifestacions del propi demandant i l'aportació de dos xecs diferents, s'arriba a la conclusió que el sr Soriano tenia un salari de només 1.750 EUR; que la existència del salari de 2.100 EUR no resta acreditat per cap prova; que malgrat no existeixi cap prova documental de la forma de pagament derivada del deute de joc, del conjunt de la documentació aportada en autes, de les declaracions de les parts, així com del testimoni del prestanom del negoci, si que resta suficientment acreditada la realitat del deute de joc entre les parts i el seu pagament fraccionat; que privar un assalariat d'un mitja de transport propietat de l'empresa perquè també l'empresa precisa en horari laboral d'aquell mitja de transport per tal de complir amb els seus compromisos contractuals amb els clients així com per tal de prevenir la utilització del mateix per part del treballador a altres finalitats impròpies del vincle contractual, no es cap conducta contraria a la bona fe contractual sinó que es tracta d'una situació normal i lògica atenent a les noves circumstàncies en que es troba el vincle contractual entre assalariat i patró.

II.- Es pacífic que el sr Soriano va començar a treballar per compte del negoci F.D.E. del qual n'és titular administratiu el sr Barberá i proprietari, el sr Morillo, el dia 1 de maig del 1986, en qualitat de decorador; que per carta de data 23 de desembre del 2003 rebuda el 15 de gener del 2004, el sr Soriano fou acomiadat amb un preavis de 6 mesos; que per carta del dia 19 de juliol del 2004, el sr Soriano va rescindir unilateralment el contracte de treball pels motius següents: " 1) Vostè no em paga que em correspon de 2.100EUR mensuals, sinó que em paga sobre la base d'un salari mensual de 1.750 EUR; 2) m'ha modificat unilateralment les condicions habituals de treball en perjudici meu en no permetre que utilitzi el vehicle de l'empresa per desplaçar-me al meu domicili en finalitzar la jornada laboral..; 3) malgrat la meva negativa m'insisteix reiteradament perquè accepti una liquidació laboral fent constar que el complement de 350 EUR mensuals satisfet en concepte de salari i que no declarava a la CASS es el retorn d'un préstec a favor de vostè que mai ha existit.

III.- S'ha prèviament de resoldre la qüestió del salari convingut entre les parts. Resulta dels butlletins de salari, que l'empresa abonava al sr Soriano, un sou mensual de 1.750 EUR, import declarat a la CASS. L'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball especifica que sense perjudici que la prova s'aporti per altres mitjans, el butlletí de salari te valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius, i del seu import. Pertoca doncs al sr Soriano, que pretén que el seu veritable salari era de 2.100 EUR i no de 1.750 EUR com consta en els butlletins de salari, provar la seva al·legació; però aquesta prova ha d'ésser clara i fefaent per desvirtuar butlletins de salari firmats pel treballador. El sr Morillo reconeix que cada mes pagava al sr Soriano, la quantitat de 350 EUR en mes de la de 1.750 EUR, però sosté que aquests abonaments no corresponien a un complement de salari sinó al reembossament d'un deute de joc entre les parts, cosa que nega rotundament aquesta darrera. Es cert que esta molt difícil provar un deute de joc, que, atès el seu caràcter que pot ser il.legal, es fonamenta de manera general, sobre la confiança i una obligació de paraula; per la mateixa raó es també molt difícil provar que un pagament no correspon a un deute de joc. S'ha doncs d'analitzar les proves que consten en autes, per tal de determinar la naturalesa del referit import de 350EUR, abonat cada mes al treballador, fora del salari declarat.

IV.- Resulta de l'extracte de compte bancari del sr Soriano, que comença a comptar de l'any 2001, que el mateix va percebre de l'empresa en el curs d'aquest any 2001, una nòmina mensual de 275.000 ptes, íntegrament declarada a la CASS, mes, pel que fa als mesos treballats d'abril, juny, i agost, una quantitat de 25.000 (abril) o 30.000 ptes (juny i agost), no declarada; i respecte als mesos de juliol i setembre, un sou de 330.000 ptes; que a comptar del mes de març del 2002, l'empresari va abonar al treballador un import mensual de 2.100 EUR, aleshores que pels primers mesos del 2002, el salari ingressat pel treballador era de únicament de 1.750 EUR. Nogensmenys, resulta també dels talons aportats en autes per la part defenent, que el pagament de la quantitat de 2.100 EUR es feia mitjançant el lliurament de dos xecs diferents, un de 1.750 EUR i un altra de 350 EUR, que encaren que portaven la mateixa data, pot deixar suposar que els referits abonaments no es feien per un mateix concepte. D'aquestes constatacions se'n deriva que l'import veritable del salari del sr Soriano no s'evidencia de manera clara, ja que el sou cobrat en ptes es mes important que el sou cobrat en EUR, inclòs l'import de 350 EUR litigiós; que alguns mesos de l'any 2001, existeix l'abonament d'una quantitat suplementària de 25.000 o 30.000 ptes, i d'altres mesos no; que als mesos de gener i febrer del 2002, no s'ha pagat l'import de 350 EUR, aleshores que fou pagat regularment a comptar del mes de març del 2002, fins al mes de novembre del 2003. En conseqüència, encara que l'existència d'un deute de joc entre les parts, sigui molt sospitós com ho posa de manifest el primer jutge, i que existeix presumpcions que el salari convingut en l a relació laboral no sigui el declarat prop de la CASS, aquestes presumpcions no permeten determinar de manera fefaent l'import exacte del salari del sr Soriano, ni estan suficient per acreditar que el salari del treballador sigui de 210.000 EUR, i per tant desvalorar la força probatòria molt important dels butlletins de salari firmats i doncs acceptats pel sr Soriano.

V.- A mes del greuge corresponent al pagament d'un salari inferior a el que fou pactat, que no es pot tenir en compte pels motius mes amunt esmentats, la carta de rescissió del contracte de treball entregada pel treballador a l'empresari el dia 19 de juliol del 2004, es fonamenta en una modificació unilateral de les condicions de treball per part de l'empresari, i en el comportament del sr Morillo per tal de fer acceptar al treballador una liquidació laboral al seu desfavor. Aquest últim punt de greuge no pot justificar un desistiment del treballador si l'insistència de l'empresari no s'acompanya de pressions inadmissibles, físiques o psicològiques, o de mesures de represàlia, cosa que no esta ni al·legat ni provat pel sr Soriano. Respecte a la modificació unilateral de les condicions habituals de treball per no permetre l'empresari que el treballador utilitzi el vehicle de l'empresa per desplaçar-se al seu domicili en finalitzar la jornada laboral, es pot considerar que es tracta del motiu previst en l'article 75-5 de la Llei sobre el contracte de treball que preveu com causa de desistiment justificat del treballador, l'incompliment greu del contracte per part de l'empresari. Ara be, l'utilització per part d'un treballador, d'un vehicle de l'empresa pel seu us personal, com per desplaçar-se al seu domicili, constitueix, en general, un favor atorgat per l'empresari, que depèn únicament de la bona voluntat del mateix, llevat del cas on es tracta d'un vehicle de funció, es a dir un vehicle atribuït únicament a un treballador per desenvolupar la seva feina i que el mateix pot utilitzar com ho considera convenient, inclòs per anar del seu domicili al seu lloc de treball, i tornar. En cas d'autes no consta la prova suficientment significativa que el sr Soriano gaudia de l'ús exclusiu del vehicle de l'empresa i doncs que es tractava d'un vehicle de funció. A mes a mes les parts donen dels fets una versió contradictòria sense que consti en autes, la mes mínima prova per valorar l'una o l'altra tesi. En efecte, el sr Soriano pretén que en període de preavis l'empresari va privar-lo de l'utilització del vehicle de l'empresa per desplaçar-se al seu domicili, com ho feia des de l'inici de la relació laboral; Al contrari el sr Morillo sosté que no va retirar l'ús del vehicle al treballador, sinó que durant el preavis, el sr Soriano acabava la feina i marxava a les 16 hores, quan el negoci tancava a les 18 hores; que per poder utilitzar el vehicle entre 16 i 18 hores, si la feina el necessitava, va autoritzar el sr Soriano a utilitzar el vehicle a partir de 18,30 hores, en finalitzar la jornada de treball ordinari, el que el treballador no va acceptar. Si això fou el cas, no es pot imputar a l'empresari cap incompliment greu del contracte de treball, ja que correspon a la seva responsabilitat d'organització del treball a l'empresa, preveure que durant tota la jornada de treball, es podrà utilitzar el vehicle de l'empresa si es necessita per a la realització de la feina. Per tant, en no poder valorar una versió mes que l'altra, degut a la manca de proves, s'ha de constatar que el sr Soriano, no estableix l'autenticitat del segon motiu de greuge que va justificar la seva rescissió de la relació laboral.

VI.- la part que recorre ha consignat la quantitat de 1.197,14 EUR a favor del sr Soriano en concepte de salari del mes de juliol i de dies de vacances pendents, import que no esta discutit en tràmit d'apel·lació i que ja ha estat cobrat pel treballador.

VII.- Atès la nebulositat i la complexitat que envolten la relació laboral entre les parts, específicament en matèria de salari, no hi ha lloc a fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del sr ENTITY_6;

Revocar la sentència del Hble Tribunal de Batlles de data 8 de març del 2007, en el sentit de desestimar la demanda de la part actora; sense fer especial condemna en costes processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE

Analyse doctrinale approfondie sur la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) en matière de jurisprudence, détaillant la séquence jurisprudentielle et l'application de : article 60 de la Llei sobre el contracte de treball especifica que sense perjudici que la prova s'apo.